En visitar el nostre lloc web, acceptes les Cookies que utilitzem per millorar la navegació. Rechazar Aceptar
Àmbit /
Cultura
Guardar Icono descarga
Compartir Icono Facebook Icono Twitter
Kursaal
Espai d'arts escèniques
El nou teatre Kursaal és la punta de llança de la gestió cultural a la ciutat de Manresa. Una nova forma de gestió que combina una societat pública municipal amb una associació sense ànim de lucre. Mentre la societat pública municipal s'encarrega de gestionar els espais escènics de la ciutat, l'associació sense ànim de lucre gestiona tota la programació cultural. Manresa disposa, així, d'un dels models més innovadors i d'èxit de Catalunya Central. Els 60.000 espectadors que han assistit a les diferents representacions culturals que es van oferir l'any 2008 en són una bona mostra.
Àmbit:
Cultura
Subàmbit:
----
Data d'inici:
01/01/2007
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Barcelona
Municipi:
Manresa
Nombre d'habitants:
76570
Nombre de visites:
1750
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Serafí Vallecillos
Càrrec:
Cap de Cultura
Ens:
Ajuntament de Manresa
Lloc web:
Adreça electrònica:
svallecillos@ajmanresa.cat
Telèfon / Fax:
93 878 23 00
Adreça:
Passeig de Pere III, 29
Descripció de la pràctica
Detalles ficha
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
El Kursaal és un teatre-auditori ubicat al Passeig de Pere III de Manresa, al centre de la ciutat. Andreu Cabot i Puig, empresari amb una llarga experiència en la indústria cinematogràfica, va ser el promotor de la construcció de l'edifici, a principis del segle XX. Va encarregar l'elaboració dels plànols al manresà Josep Firmat Serramalera. Aquest arquitecte va optar per dissenyar un edifici de composició clàssica, en la línia dels postulats noucentistes vigents a l'època. La seva rehabilitació va permetre tornar-lo a inaugurar el 2007 amb una sala gran, amb més de 800 localitats, i una altra de petita, polivalent, amb capacitat per a unes 200 persones.

El 1998 va passar a mans municipals. L'estiu d'aquell any es va fer la darrera representació sobre el seu escenari: la revista Loco, loco music hall, amb Mary Santpere, i la companyia d'El Molino. Mancat d'ús i sense un manteniment bàsic, l'interior del teatre es va anar degradant per la humitat i el pas del temps. Va tancar portes però Manresa no va voler deixar-lo escapar com a referent cultural. Així, el pati d'accés i els porxos van continuar essent utilitzats per a tota mena d'activitats: teatre, dansa, cinema o música. Sempre a l'aire lliure, tot aprofitant la seva centralitat i l'encant d'una façana que recordava temps millors.

El teatre Kursaal va tornar a obrir les portes set anys després, el 24 de desembre del 1995. L'associació cultural El Galliner va escollir aquest espai per presentar-se públicament a la ciutat, tot fent-hi una visita guiada. L'acció pretenia posar en evidència l'estat de deixadesa en què es trobava l'equipament i constatar la pertinença d'un dels seus objectius fundacionals: treballar per la recuperació del Kursaal com a equipament cultural i tornar-lo a posar en funcionament abans del 2006. Si bé amb un any de retard, el treball d'El Galliner ha convertit la reivindicació de fa deu anys en una realitat. L'estrena del nou teatre rehabilitat es va fer el 20 de febrer del 2007, la vigília de la festa que commemora el Miracle de la Llum a Manresa. El 23 de febrer del 2007, s'hi va estrenar l'espectacle inaugural, del qual se'n van fer cinc representacions que van veure més de 4.000 persones.

Aquest és un punt d'inflexió en la gestió cultural de la ciutat. Abans eren 4 entitats les encarregades de programar les activitats culturals del municipi. L'associació El Galliner era l'encarregada del teatre i la dansa, l'Orfeó Manresà de la música clàssica, El Bloc de la música moderna, i Imaginat dels espectacles familiars. Aquesta distribució varia aquests darrers anys per agafar la forma actual.

El febrer del 2007 es constitueix l'empresa que gestiona els equipaments escènics de Manresa (Kursaal, Conservatori i Sala Ciutat). Es tracta d'una societat pública municipal, i per això la junta d'accionistes són els 25 regidors que composen l'Ajuntament. Es crea el Consell d'Administració de Manresana d'Equipaments Escènics, S.L. que és el nom de la societat. Està compost per 11 persones: 6 són del consistori (l'Alcalde i 5 regidors, 1 per cada grup municipal). Els altres 5 membres, ho són a títol personal.

La societat és dirigida per una gerent. La gestió de la programació s'encomana a l'entitat El Galliner, que l'ha portat amb èxit durant els darrers anys.
Objectius de la pràctica
General:
- Oferir una programació estable i de qualitat durant tot l'any.
Específic:
- Fer partícips als ciutadans de la programació cultural de la ciutat.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Manresa i la resta de Catalunya Central.
Vinculació amb altres programes o actuacions
Implementació
Detalles ficha
Fases i principals línies d'actuació
El model mixt de gestió cultural de la ciutat, que ofereix una programació variada i de qualitat durant tot l'any, té un funcionament molt concret:

Manresana d'Equipaments Escènics (MEES) és una empresa municipal amb capital íntegrament públic, constituïda el 26 de gener de 2007 per l'Ajuntament de Manresa. Va néixer amb l'objectiu de gestionar els espais escènics de la ciutat, aprofitant la inauguració del Teatre Kursaal. A part d'aquest, MEES també gestiona el Teatre Conservatori i la Sala Ciutat.

MEES és la suma i el resultat dels esforços que des de l'any 1996 han estat portant a terme l'associació cultural El Galliner, entitat que va impulsar la inauguració del teatre i encarregada de la programació estable, i de l'Ajuntament de Manresa, que amb el seu suport econòmic i el personal tècnic, van fer possible el projecte.

El responsable de la programació de MEES és l'associació cultural El Galliner, entitat que, amb el seu compromís de proximitat i dinamització de persones, ha aconseguit fer de la ciutat de Manresa un referent teatral d'àmbit nacional. Cal destacar que l'Associació El Galliner presta els seus serveis de forma gratuïta.

Per tal de fer aportacions i parlar de la programació dels teatres municipals, El Galliner, de comú acord amb l'Ajuntament, ha creat uns consells assessors amplis en l'àmbit del teatre i dansa, i de la música. Hi participen entitats, experts i actors i músics. Aquests consells s'han estat reunint periòdicament i són una bona forma de participació en la programació escènica i musical municipal.

Així doncs podem dividir el procés de programació en tres fases:

1- El Consell d'Assessors realitza una proposta al Consell d'Administració.

2- El Consell d'Administració avalua la proposta i calcula la seva viabilitat.

3- Si s'aprova, la proposta passa a formar part de la programació cultural de la ciutat.
Actors que hi han intervingut
Nom Tipus Fase en la qual intervé Tipus d'intervenció
Ajuntament de Manresa
Administració local
Totes
Totes
Descripció de l'actuació en la práctica::
Mitjançant l'empresa municipal Manresana d'Equipaments Escènics S.L., encarregada de gestionar els espais escènics de Manresa.
Associació Cultural
Administració autonòmica
Avaluació
Presta el servei (gestor)
Descripció de l'actuació en la práctica::
Són els encarregats de realitzar la programació dels 2 teatres de la ciutat, el conservatori i el Kursaal.
Diputació de Barcelona
Administració local
Més d'una fase
Recursos financers (finançador)
Generalitat de Catalunya
Administració autonòmica
Més d'una fase
Recursos financers (finançador)
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
L'associació El Galliner no cobra pels seus serveis. Amb la venda d'entrades es cobreixen les despeses generades per les diferents propostes culturals. El personal i les despeses d'infraestructura es cobreixen amb subvencions diverses i aportacions de l'Ajuntament de Manresa.
Recursos humans
- El gerent del teatre.
- Personal de l'estructura tècnica.
- Voluntaris de l'entitat.
Altres recursos
Els diferents espais escènics de la ciutat:
- El Conservatori.
- La Sala Ciutat.
- El Kursaal.
Normes i mecanismes de participació implementats
El Consell d'Assessors és una forma de fer partícips de la programació del municipi a tots els ciutadans.
Resultats
Detalles ficha
Descripció dels productes assolits
- Una empresa que gestiona tots els espais escènics de la ciutat, Manresana d'Equipaments Escènics, S.L.
- El Consell d'Assessors que participen en la programació escènica i musical.
- La rehabilitació del Kursaal, la punta de llança de les polítiques culturals a la ciutat.
- 60.000 espectadors a l'any. Una xifra molt més elevada que en altres teatres municipals.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
Nom Tipus Data Disponibilitat Documentació adjunta
Memòria anual
Memòria
Indefinida
No disponible
Programa de mà
Retolació i publicitat
Indefinida
No disponible
Difusió de la pràctica
- Mitjans de comunicació locals i generals.

- Pàgina web del Kursaal:

http://www.galliner.com/

- Web de l'ajuntament de Manresa:

http://www.ajmanresa.cat/web/detall_noticia.php?noticia=200
Impacte
- Molt bona assistència de públic.
- Una oferta cultural àmplia i variada durant tot l'any.
- La participació ciutadana gràcies al Consell d'Assessors.
Avaluació
Detalles ficha
Tipus
Externa
Ens
Associació cultural El Galliner
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
Es realitzen dues avaluacions: una, de l'associació cultural El Galliner, i l'altre, les memòries anuals del Kursaal realitzades per Manresana d'Equipaments Escènics S.L.

MEES gestiona, avui, els equipaments escènics de Manresa però se sent hereva tant de la voluntat de disposar de millors espais per gaudir i promoure les arts escèniques a la Catalunya Central com de la manera particular d'El Galliner d'entendre les relacions entre programadors, públic, patrocinadors i companyies. Els resultats d'aquest estil “Galliner” de programar es van fer evidents des del primer moment del seu naixement: platees plenes i un ambient encomanadís d'eufòria cultural. Es feien llargues cues per comprar abonaments, es doblaven i triplicaven funcions, creixia el nombre d'espectacles i de funcions anuals. Manresa, en pocs anys, va aconseguir ser coneguda i reconeguda com una ciutat de teatre per programadors i companyies, no tant per les característiques de la programació (no pas gaire diferent de les d'altres llocs) sinó per la resposta entusiasta, massiva i continuada en el temps del seu públic.

Avui, Manresa disposa d'una excel·lent dotació d'espais escènics i, per omplir-los de contingut, confia en la fórmula que li ha funcionat en els darrers anys. Així, El Galliner, amb un equip integrat per una dotzena de voluntaris, continua al capdavant de les programacions: dissenyant propostes diverses per a públics diversos; fent de cada espectacle una experiència emocionant, única i sempre diferent; buscant la complicitat del públic, de les companyies, del teixit associatiu i de tothom que pugui sentir-se vinculat als seus projectes; generant confiança i apostant fort pel tracte directe i proper; esforçant-se per trencar les barreres psicològiques, emocionals i educatives que, massa sovint, s'alcen entre moltes persones i les arts escèniques.

S'ha demostrat que Manresa disposa d'un públic nombrós i fidel que justifica la inversió realitzada. El Kursaal ha esdevingut un emblema de la ciutat i un dels seus principals actius.
Punts forts de la pràctica
La participació ciutadana en la gestió de la programació.
Punts dèbils de la pràctica
- L'aportació municipal no pot ser la que era. S'han de buscar espònsors privats degut als pressupostos austers.
- Les propostes de més risc actualment no es poden permetre tant. Es realitzen apostes més segures i comercials.

Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
La forma de gestió no garanteix els resultats. Els voluntaris i la comissió d'assessors porten una gestió d'experts, sense cobrar. S'han de donar un conjunt de circumstàncies molt concretes per fer un model de gestió exportable. Precisament, una de les condicions difícils de reproduir és la comissió d'experts formada per personalitats destacades en el món de la cultura local.
Cultura
50 pràctiques
Les polítiques culturals municipals desenvolupen un ampli repertori d'actuacions vinculades a les activitats artístiques, les instal·lacions i equipaments culturals o la promoció de valors. Els temes que més destaquen a les pràctiques del BBP són aquelles vinculades a la promoció de la creativitat, la cohesió social i la cultura participativa.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.