Ambito / Mobilitat
Foment de la bicicleta a Granollers
Realització de diverses actuacions per al foment de l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà sostenible i saludable, i alhora com a vehicle que contribueix a la pacificació del trànsit. El servei de préstac de bicicletes públiques está pensat per a reduïr al mínim les despeses de funcionament a través d'un model de bicicleta que requereixi poc manteniment.
Àmbit:
Mobilitat
Subàmbit:
----
Data d'inici:
01/01/2008
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Barcelona
Municipi:
Granollers
Nombre d'habitants:
59954
Nombre de visites:
1676
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Ricard Caussa Moreno
Càrrec:
Cap del servei de mobilitat
Ens:
Ajuntament de Granollers
Lloc web:
Adreça electrònica:
rcaussa@ajuntament.granollers.cat
Telèfon / Fax:
938426606
Adreça:
C. Sant Josep, 7 2ona planta - 08400
Descripció de la pràctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
Granollers és una ciutat que té molt bones condicions per a l'ús de la bicicleta. A més del bon temps que fa la major part de l'any, i a excepció dels barris que s'enfilen per les serres de llevant i de ponent, la ciutat és plana, i la seva forma allargassada fa que, si bé transversalment no arriba al quilòmetre d'amplada, de nord a sud del nucli urbà tingui una mica més de tres quilòmetres, una distància ideal per a fer-se en bicicleta.
El foment de l'ús de la bicicleta a Granollers ha contemplat un conjunt de mesures coordinades d'àmbits diversos:
- Legals: nova ordenança de circulació de vianants i vehicles.
- Infrastructurals: jerarquització de les vies de la ciutat, i creació de zones 30, itineraris recomanats per a la circulació de bicicletes, carrils bici i estacionaments segurs en indrets generadors mobilitat.
- Comunicatives: campanyes informatives i/o de sensibilització.
Abans d'iniciar el projecte de bicicleta pública l'Ajuntament de Granollers ja va desenvolupar diverses actuacions prèvies que tot seguit es descriuen:
Nova ordenança de circulació de vianants i vehicles:
Aprovació de la Nova Ordenança de Circulació de Vianants i de Vehicles en la que es concreta que l'espai natural de la bicicleta és la calçada, i es detallen les prioritats en relació a la resta de vehicles i als vianants.
Jerarquització viària:
El Pla de Mobilitat Urbana (2008) defineix la jerarquització dels vials de la ciutat. Es pretén anar diferenciant els carrers de la ciutat en vies de passar (cotxes), que representen de l'ordre del 20% del viari, i en vies d'estar, el 80% restant. Les vies d'estar han de facilitar la circulació de bicicletes en bones condicions de seguretat.
Creació de zones 30 i d'itineraris segurs:
Un conjunt de vies d'estar connectades i convenientment senyalitzades, permeten la creació de zones de trànsit més calmat, perquè s'obliga a compartir els vials entre els diferents tipus de vehicles i mitjans de transport. Als accessos d'aquestes zones, s'adverteix als conductors dels vehicles a motor que s'incorporen a una zona destinada a la circulació compartida.
Els itineraris segurs es generen a través d'aquestes zones 30, convenientment connectades les unes amb les altres. Se senyalitzen particularment i poden adoptar diferents formats, a més de la pròpia calçada: voreres-bici, zones de vianants,
Estacionaments segurs en indrets generadors de mobilitat:
No hi ha un ús ampli de la bicicleta si no s'ofereixen estacionaments segurs per a les bicicletes privades. A Granollers, es preveu utilitzar els equipaments municipals i públics per a l'oferta d'aparcament tancat i controlat, així com fomentar-ne la creació en els centres de treball, centres cívics, pavellons esportius, escoles, pàrkings públics
Bicicletes per als serveis municipals:
Des de ja fa uns anys, l'Ajuntament disposa de 40 bicicletes per als treballadors de l'Ajuntament, les quals estan repartides pels diferents edificis administratius i centres cívics municipals.
El foment de l'ús de la bicicleta a Granollers ha contemplat un conjunt de mesures coordinades d'àmbits diversos:
- Legals: nova ordenança de circulació de vianants i vehicles.
- Infrastructurals: jerarquització de les vies de la ciutat, i creació de zones 30, itineraris recomanats per a la circulació de bicicletes, carrils bici i estacionaments segurs en indrets generadors mobilitat.
- Comunicatives: campanyes informatives i/o de sensibilització.
Abans d'iniciar el projecte de bicicleta pública l'Ajuntament de Granollers ja va desenvolupar diverses actuacions prèvies que tot seguit es descriuen:
Nova ordenança de circulació de vianants i vehicles:
Aprovació de la Nova Ordenança de Circulació de Vianants i de Vehicles en la que es concreta que l'espai natural de la bicicleta és la calçada, i es detallen les prioritats en relació a la resta de vehicles i als vianants.
Jerarquització viària:
El Pla de Mobilitat Urbana (2008) defineix la jerarquització dels vials de la ciutat. Es pretén anar diferenciant els carrers de la ciutat en vies de passar (cotxes), que representen de l'ordre del 20% del viari, i en vies d'estar, el 80% restant. Les vies d'estar han de facilitar la circulació de bicicletes en bones condicions de seguretat.
Creació de zones 30 i d'itineraris segurs:
Un conjunt de vies d'estar connectades i convenientment senyalitzades, permeten la creació de zones de trànsit més calmat, perquè s'obliga a compartir els vials entre els diferents tipus de vehicles i mitjans de transport. Als accessos d'aquestes zones, s'adverteix als conductors dels vehicles a motor que s'incorporen a una zona destinada a la circulació compartida.
Els itineraris segurs es generen a través d'aquestes zones 30, convenientment connectades les unes amb les altres. Se senyalitzen particularment i poden adoptar diferents formats, a més de la pròpia calçada: voreres-bici, zones de vianants,
Estacionaments segurs en indrets generadors de mobilitat:
No hi ha un ús ampli de la bicicleta si no s'ofereixen estacionaments segurs per a les bicicletes privades. A Granollers, es preveu utilitzar els equipaments municipals i públics per a l'oferta d'aparcament tancat i controlat, així com fomentar-ne la creació en els centres de treball, centres cívics, pavellons esportius, escoles, pàrkings públics
Bicicletes per als serveis municipals:
Des de ja fa uns anys, l'Ajuntament disposa de 40 bicicletes per als treballadors de l'Ajuntament, les quals estan repartides pels diferents edificis administratius i centres cívics municipals.
Objectius de la pràctica
General:
• Incorporar la bicicleta com a mitjà de transport urbà a la ciutat i aconseguir que un 2% dels desplaçaments interns es facin en bicicleta.
• Millorar la seguretat viària.
• Fomentar el canvi modal dels desplaçaments, passant del cotxe a la bicicleta, i contribuir així a la reducció d'emissions d'efecte hivernacle.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
El projecte abarca el conjunt de la ciutat
Vinculació amb altres programes o actuacions
El projecte Ambicia't de bicicleta pública de Granollers s'enmarca dins del Pla de Mobilitat Urbana de la ciutat, realizat l'any 2008 amb la col.laboració de la Diputació de Barcelona. En el següent enllaç s'hi pot trobar la documentació de referència:
http://www.granollers.cat/AjGra/1089800628920/AjGra-Page-tPageDetalle_assetid-1207726201151_1089800628920.html
http://www.granollers.cat/AjGra/1089800628920/AjGra-Page-tPageDetalle_assetid-1207726201151_1089800628920.html
Implementació
Fases i principals línies d'actuació
L'objectiu d'aquesta actuació és incorporar la bicicleta com a mitjà de transport urbà a la ciutat, millorar la seguretat viària i contribuir a la millora de la qualitat de vida urbana. Es tracta de posar en marxa un servei de préstec de bicicletes públiques per als desplaçaments interns de la ciutat.
El servei de bicicletes públiques ha de servir d'estímul inicial, per a perdre la por, i si tot va bé, més endavant haurà de ser només un complement a l'ús habitual de la bicicleta privada. L'èxit d'usuaris, amb la corresponent presència mediàtica del Bicing a Barcelona, ha popularitzat el concepte de les bicicletes públiques de préstec, i això en facilita la comprensió i la difusió dels avantatges de la proposta.
Tanmateix, Granollers no té el potencial publicitari suficient com perquè les empreses que ofereixen el sistema patentat a canvi d'importants contractes s'avinguin a oferir-lo, per la qual cosa s'ha dissenyat un altre sistema de préstec de bicicletes públiques semblant a l'implantat a altres ciutats espanyoles. L'administració de l'Estat (IDAE), i la Generalitat de Catalunya a través de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), ofereixen ajuts, als quals l'Ajuntament de Granollers s'hi ha acollit.
La subvenció aporta fons per a la implantació del servei, no per al seu funcionament posterior. És per això, que es plantejà d'entrada la creació d'un servei que redueixi al mínim possible les despeses de funcionament (control de la gestió i manteniment en bon estat de les bicicletes). D'aquí sorgeix l'originalitat de la proposta, ja que es tracta d'utilitzar un model de bicicleta que requereixi poc manteniment i de portar el control del sistema utilitzant els mitjans tècnics i humans amb els que ja compta l'empresa concessionària del servei de zones blaves de la localitat.
Les característiques de la bicicleta:
Modular, l'empresa que ha desenvolupat el prototipus de bicicleta Urbikes, i guanyadora del concurs convocat per l'Ajuntament de Granollers, ha presentat una bicicleta sòlida, pensada per a minimitzar l'ús d'aquells elements que en els models convencionals, són els que solen necessitar de més reparacions. No té cadena, ni plats, ni cablejat de frens , ni càmeres d'aire a les rodes, i l'impuls dels pedals es trasllada a la roda mitjançant un cardan, que no necessita cadena ni plats. Els frens són a contrapedal, i no hi ha càmera d'aire a les rodes, sinó un compost de goma al que no afecten les punxades.
Tots aquests elements tenen més pes de que és l'habitual, motiu pel qual la bicicleta pesa uns 25 quilos. Disposa d'un canvi amb 8 marxes, un seient que s'alça o baixa amb molta comoditat, -amb un mecanisme semblant a les cadires d'oficina-, llum que funciona sempre que la bicicleta està en funcionament, timbre i un cistellet en la part davantera.
La bicicleta està construïda amb peces originals que, en principi, no són reutilitzables en qualsevol altre model convencional. Això, juntament amb el seu pes -que la fa poc manejable si no és pedalant-, fa pensar que pot ajudar a rebaixar, en part, el risc que suposa estar tot el dia al carrer, a disposició dels usuaris.
Els punts expenedors:
Els punts expenedors i receptors de bicicletes públiques de préstec, estan situats a pocs metres d'alguna de les columnes expenedores de tiquets de zona blava. EYSSA, que és l'actual concessionària a Granollers del servei d'aparcament regulat, va guanyar el concurs a l'oferir la possibilitat d'aprofitar els elements físics, tècnics i humans dels quals disposa funcionant a la ciutat per a gestionar el control del nou servei. Connectats amb els expenedors de tiquets, cada punt de servei de les bicicletes de préstec disposa d'un cert número d'ancoratges (fins a un màxim de 14 per expenedor), on poder deixar o recollir les bicicletes.
Els expenedors estan connectats a una central que sap en tot moment l'estat d'ocupació de cadascun dels punts, així com els titulars que estan fent ús del servei. El personal d'EYSSA que controla el servei d'aparcament, supervisa el funcionament des del carrer, i podrà intervenir en el cas d'alguna incidència. Un telèfon d'avaries atén qualsevol incidència que puguin comunicar els usuaris. En aquells punts on no hi ha implantat el sistema d'aparcament regulat, s'installen noves màquines, connectades a les del servei existent.
El servei de préstec de bicicletes públiques és un servei de transport públic individual que s'ofereix preferentment a aquelles persones que es mouen habitualment i regularment per Granollers, fent uns itineraris lineals, amb un punt de sortida i un d'arribada; és a dir, com qui agafa un autobús i té una parada de sortida i una d'arribada, i al seu punt de destí final hi accedeix a peu. Per tant, la bicicleta podrà suposar una part de l'itinerari, que es podrà fer amb garanties i amb més rapidesa per la ciutat, però no hauria de servir per anar a donar voltes, ni per fer un circuit de visites. La durada de cada viatge no hauria de superar mai els 30 minuts.
La distribució per la ciutat dels punts d'oferta i recepció de bicicletes s'ha fet tenint en compte dos criteris diferents:
a) els punts de generació i atracció de viatges habituals a la ciutat que són preferentment el nucli històric que és el centre comercial i de serveis; i les estacions de ferrocarril, principalment la de Granollers Centre a la plaça de Serrat i Bonastre.
b) la configuració de la ciutat, de forma allargada, que fa uns 3'5 quilòmetres urbans en sentit longitudinal, útils per anar en bicicleta, per uns 0'8 km en sentit transversal.
Per aquest motiu, s'ha previst la ubicació de 7 punts en l'interior del nucli històric; 4 en l'eix format pels carrers Colon , Magallanes i Camp de les Moreres ; i 4 més a l'entorn de l'eix que formen els carrers de Ramon Llull i de Francesc Ribas. Si tot rutlla, l'ampliació del servei passaria per un costat pel marge dret del riu, als barris de Congost/Can Gili/Estació Granollers-Canovelles; i per altra, per unes segones línies al nord (Lledoner, Centre Cívic Nord, Jaume I, Can Mònic); i al sud (Tres Torres, Ronda Sud).
Els usuaris:
Els usuaris del servei han de ser abonats. És a dir, persones identificades amb el seu DNI i un compte corrent on es puguin carregar les taxes per l'ús del servei, o les despeses causades pel seu mal ús. Per ser abonat, cal ser major d'edat, o major de 16 anys amb la tutoria d'un major d'edat, i sollicitar-ho en l'apartat ambicia't de la web municipal. Els menors d'edat, però majors de 16 anys amb la presència d'un tutor, poden sollicitar-ho presencialment a la Oficina d'Atenció al Ciutadà.
Si no hi ha cap inconvenient, en un termini aproximat d'una setmana el servei es posa en contacte amb l'abonat per a que vingui a recollir targeta d'usuari. Durant la fase de proves, l'abonat del servei paga un preu anual per disposar de la targeta, i una quantitat en funció del temps que utilitza el servei. Es preveu que a principis de 2010 estiguem preparats per a cobrar 12 per a l'abonament anual. Es pretén que, més endavant, un cop garantida la informació útil que puguin donar les targetes de crèdit en general, pugui fer ús del servei qualsevol persona, titular d'una targeta de crèdit, encara que no sigui abonada al servei.
Per a fer ús del servei, caldrà introduir la targeta d'abonat a la màquina expenedora. Quan el visor de la pantalla indiqui el número de l'ancoratge disponible s'ha de demanar el tiquet, com a comprovant d'aquest número i de l'hora de recollida. Es disposa d'un temps limitat per treure la bicicleta de l'ancoratge. Per a retornar la bicicleta, i després de collocar-la en un dels ancoratges disponibles, s'ha de tancar l'operació. Es demana el tiquet com a comprovant del retorn, i del temps del préstec.
L'horari i el preu:
En un primer moment, es podran recollir bicicletes tots els dies laborables, de dilluns a dissabte, de 7:30 h. del matí a 20:30 h. del vespre. Per tornar-les, es podrà fer fora d'aquest horari.
Es preveu que l'usuari del servei tingui dos tipus de cost :Un pagament anual com a abonat de 12 euros/any, que correspon a 1 euro/mes, i un cost en funció del temps dels desplaçaments que realitzi i que s'estableix segons el següent escalat:
els primers 30 minuts : gratuït,
del minut 31 al minut 60 : un cèntim per minut (0'01 euros/minut),
del minut 61 al minut 90 : cinc cèntims per minut (0'05 euros/minut),
del minut 91 al minut 120 : vint cèntims per minut (0,20 euros/minut),
del minut 121 al minut 150: cinquanta cèntims per minut (0,40 euros/minut).
Cas de posar-se en marxa el servei per als usuaris no abonats, el preu de la utilització seria més car per a aquests, que passarien a pagar un preu des del primer minut.
El servei de bicicletes públiques ha de servir d'estímul inicial, per a perdre la por, i si tot va bé, més endavant haurà de ser només un complement a l'ús habitual de la bicicleta privada. L'èxit d'usuaris, amb la corresponent presència mediàtica del Bicing a Barcelona, ha popularitzat el concepte de les bicicletes públiques de préstec, i això en facilita la comprensió i la difusió dels avantatges de la proposta.
Tanmateix, Granollers no té el potencial publicitari suficient com perquè les empreses que ofereixen el sistema patentat a canvi d'importants contractes s'avinguin a oferir-lo, per la qual cosa s'ha dissenyat un altre sistema de préstec de bicicletes públiques semblant a l'implantat a altres ciutats espanyoles. L'administració de l'Estat (IDAE), i la Generalitat de Catalunya a través de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), ofereixen ajuts, als quals l'Ajuntament de Granollers s'hi ha acollit.
La subvenció aporta fons per a la implantació del servei, no per al seu funcionament posterior. És per això, que es plantejà d'entrada la creació d'un servei que redueixi al mínim possible les despeses de funcionament (control de la gestió i manteniment en bon estat de les bicicletes). D'aquí sorgeix l'originalitat de la proposta, ja que es tracta d'utilitzar un model de bicicleta que requereixi poc manteniment i de portar el control del sistema utilitzant els mitjans tècnics i humans amb els que ja compta l'empresa concessionària del servei de zones blaves de la localitat.
Les característiques de la bicicleta:
Modular, l'empresa que ha desenvolupat el prototipus de bicicleta Urbikes, i guanyadora del concurs convocat per l'Ajuntament de Granollers, ha presentat una bicicleta sòlida, pensada per a minimitzar l'ús d'aquells elements que en els models convencionals, són els que solen necessitar de més reparacions. No té cadena, ni plats, ni cablejat de frens , ni càmeres d'aire a les rodes, i l'impuls dels pedals es trasllada a la roda mitjançant un cardan, que no necessita cadena ni plats. Els frens són a contrapedal, i no hi ha càmera d'aire a les rodes, sinó un compost de goma al que no afecten les punxades.
Tots aquests elements tenen més pes de que és l'habitual, motiu pel qual la bicicleta pesa uns 25 quilos. Disposa d'un canvi amb 8 marxes, un seient que s'alça o baixa amb molta comoditat, -amb un mecanisme semblant a les cadires d'oficina-, llum que funciona sempre que la bicicleta està en funcionament, timbre i un cistellet en la part davantera.
La bicicleta està construïda amb peces originals que, en principi, no són reutilitzables en qualsevol altre model convencional. Això, juntament amb el seu pes -que la fa poc manejable si no és pedalant-, fa pensar que pot ajudar a rebaixar, en part, el risc que suposa estar tot el dia al carrer, a disposició dels usuaris.
Els punts expenedors:
Els punts expenedors i receptors de bicicletes públiques de préstec, estan situats a pocs metres d'alguna de les columnes expenedores de tiquets de zona blava. EYSSA, que és l'actual concessionària a Granollers del servei d'aparcament regulat, va guanyar el concurs a l'oferir la possibilitat d'aprofitar els elements físics, tècnics i humans dels quals disposa funcionant a la ciutat per a gestionar el control del nou servei. Connectats amb els expenedors de tiquets, cada punt de servei de les bicicletes de préstec disposa d'un cert número d'ancoratges (fins a un màxim de 14 per expenedor), on poder deixar o recollir les bicicletes.
Els expenedors estan connectats a una central que sap en tot moment l'estat d'ocupació de cadascun dels punts, així com els titulars que estan fent ús del servei. El personal d'EYSSA que controla el servei d'aparcament, supervisa el funcionament des del carrer, i podrà intervenir en el cas d'alguna incidència. Un telèfon d'avaries atén qualsevol incidència que puguin comunicar els usuaris. En aquells punts on no hi ha implantat el sistema d'aparcament regulat, s'installen noves màquines, connectades a les del servei existent.
El servei de préstec de bicicletes públiques és un servei de transport públic individual que s'ofereix preferentment a aquelles persones que es mouen habitualment i regularment per Granollers, fent uns itineraris lineals, amb un punt de sortida i un d'arribada; és a dir, com qui agafa un autobús i té una parada de sortida i una d'arribada, i al seu punt de destí final hi accedeix a peu. Per tant, la bicicleta podrà suposar una part de l'itinerari, que es podrà fer amb garanties i amb més rapidesa per la ciutat, però no hauria de servir per anar a donar voltes, ni per fer un circuit de visites. La durada de cada viatge no hauria de superar mai els 30 minuts.
La distribució per la ciutat dels punts d'oferta i recepció de bicicletes s'ha fet tenint en compte dos criteris diferents:
a) els punts de generació i atracció de viatges habituals a la ciutat que són preferentment el nucli històric que és el centre comercial i de serveis; i les estacions de ferrocarril, principalment la de Granollers Centre a la plaça de Serrat i Bonastre.
b) la configuració de la ciutat, de forma allargada, que fa uns 3'5 quilòmetres urbans en sentit longitudinal, útils per anar en bicicleta, per uns 0'8 km en sentit transversal.
Per aquest motiu, s'ha previst la ubicació de 7 punts en l'interior del nucli històric; 4 en l'eix format pels carrers Colon , Magallanes i Camp de les Moreres ; i 4 més a l'entorn de l'eix que formen els carrers de Ramon Llull i de Francesc Ribas. Si tot rutlla, l'ampliació del servei passaria per un costat pel marge dret del riu, als barris de Congost/Can Gili/Estació Granollers-Canovelles; i per altra, per unes segones línies al nord (Lledoner, Centre Cívic Nord, Jaume I, Can Mònic); i al sud (Tres Torres, Ronda Sud).
Els usuaris:
Els usuaris del servei han de ser abonats. És a dir, persones identificades amb el seu DNI i un compte corrent on es puguin carregar les taxes per l'ús del servei, o les despeses causades pel seu mal ús. Per ser abonat, cal ser major d'edat, o major de 16 anys amb la tutoria d'un major d'edat, i sollicitar-ho en l'apartat ambicia't de la web municipal. Els menors d'edat, però majors de 16 anys amb la presència d'un tutor, poden sollicitar-ho presencialment a la Oficina d'Atenció al Ciutadà.
Si no hi ha cap inconvenient, en un termini aproximat d'una setmana el servei es posa en contacte amb l'abonat per a que vingui a recollir targeta d'usuari. Durant la fase de proves, l'abonat del servei paga un preu anual per disposar de la targeta, i una quantitat en funció del temps que utilitza el servei. Es preveu que a principis de 2010 estiguem preparats per a cobrar 12 per a l'abonament anual. Es pretén que, més endavant, un cop garantida la informació útil que puguin donar les targetes de crèdit en general, pugui fer ús del servei qualsevol persona, titular d'una targeta de crèdit, encara que no sigui abonada al servei.
Per a fer ús del servei, caldrà introduir la targeta d'abonat a la màquina expenedora. Quan el visor de la pantalla indiqui el número de l'ancoratge disponible s'ha de demanar el tiquet, com a comprovant d'aquest número i de l'hora de recollida. Es disposa d'un temps limitat per treure la bicicleta de l'ancoratge. Per a retornar la bicicleta, i després de collocar-la en un dels ancoratges disponibles, s'ha de tancar l'operació. Es demana el tiquet com a comprovant del retorn, i del temps del préstec.
L'horari i el preu:
En un primer moment, es podran recollir bicicletes tots els dies laborables, de dilluns a dissabte, de 7:30 h. del matí a 20:30 h. del vespre. Per tornar-les, es podrà fer fora d'aquest horari.
Es preveu que l'usuari del servei tingui dos tipus de cost :Un pagament anual com a abonat de 12 euros/any, que correspon a 1 euro/mes, i un cost en funció del temps dels desplaçaments que realitzi i que s'estableix segons el següent escalat:
els primers 30 minuts : gratuït,
del minut 31 al minut 60 : un cèntim per minut (0'01 euros/minut),
del minut 61 al minut 90 : cinc cèntims per minut (0'05 euros/minut),
del minut 91 al minut 120 : vint cèntims per minut (0,20 euros/minut),
del minut 121 al minut 150: cinquanta cèntims per minut (0,40 euros/minut).
Cas de posar-se en marxa el servei per als usuaris no abonats, el preu de la utilització seria més car per a aquests, que passarien a pagar un preu des del primer minut.
Actors que hi han intervingut
| Nom | Tipus | Fase en la qual intervé | Tipus d'intervenció |
Ajuntament de Granollers |
Administració local |
Totes |
Presta el servei (gestor) |
Diputació de Barcelona |
Administració local |
Diagnòstic |
Col·laborador |
Institut Català de l'Energia |
Administració autonòmica |
Implementació |
Recursos financers (finançador) |
Recursos econòmics
Total euros per període
220.000 €
Llista de recursos econòmics
| Nom de l'ens | Modalitat de l'aportació | Període de finançament | Quantitat | Observacions | |
| Des de | Fins a | ||||
| Institut Català de l'Energia (ICAEN) | Subvencions públiques | Indefinida | Indefinida | 140.000 € | |
Altres recursos
Pàgina web del servei Ambicia't: http://www.granollers.cat/AjGra/AjGra-Page-tPageDetalle_assetid-1233310021131_1089800628496.html
Resultats
Descripció dels productes assolits
Si bé encara és aviat a per fer valoracions sobre l'èxit de l'Ambicia't a Granollers, la darrera i definitiva fase de proves va començar el passat mes de febrer de 2009.
Cada dia es registren una mitja de entre una i dues persones i a mes de juliol, s'han registrat 274 persones i se'n ha lliurat a 253.
Cada dia es registren una mitja de entre una i dues persones i a mes de juliol, s'han registrat 274 persones i se'n ha lliurat a 253.
Avaluació
Principals conclusions
Punts forts de la pràctica
Punts dèbils de la pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Ricard Caussa Moreno
Càrrec:
Cap del servei de mobilitat
Ens:
Ajuntament de Granollers
Adreça electrònica:
rcaussa@ajuntament.granollers.cat
Telèfon / Fax:
938426606
Adreça:
C. Sant Josep, 7 2ona planta - 08400
Lloc web:
www.granollers.cat
Aquesta experiència es va publicar al Banc de Bones Pràctiques
de la Fundació Carles Pi i Sunyer i la Diputació de Barcelona al any 2010.
de la Fundació Carles Pi i Sunyer i la Diputació de Barcelona al any 2010.
| bbp.cat | |
|
|
|||