Tipus
Interna
Ens
Ajuntament de Vilafranca
Document adjunt
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
En el buidat dels Quaderns per al debat ciutadà cal diferenciar dos nivells. En primer lloc, el nivell quantitatiu, on es diferencia entre les preguntes tancades, on es donaven opcions predefinides, i les preguntes obertes, sobre les quals es va realitzar una anàlisi prèvia i es van agrupar les respostes per similituds. Aquestes agrupacions van permetre identificar els ventalls temàtics en els quals se situaven els punts de vista dels participants.
En segon lloc, el nivell qualitatiu, on a partir dels dibuixos realitzats pels participants, es van generar tipologies per facilitar l'anàlisi i es van identificar les diferents visions de l'espai per a infants i els criteris a partir dels quals es definien aquestes visions.
Més d'una tercera part dels quaderns han estat contestats per una sola persona, una altra tercera part per dues persones i, la resta, per tres o més. En alguns casos, pocs, l'han contestat grups de més de 5 persones.
El gruix més important dels participants es situa entre els 10 i 19 anys. També destaca els infants de 5 a 9 anys que assisteixen als centres de primària, que han contestat el Quadern amb els seus pares. Aquest grup, segurament, contribueix al rellevant nombre de persones que han respost al Quadern entre les franges d'edat de 30 a 44 anys.
La majoria identifiquen com a canals d'informació a través dels quals s'han assabentat del procés participatiu, els mitjans de comunicació locals. Entre aquests, cal destacar la televisió de Vilafranca com el mitjà més identificat, seguit de la premsa local i el butlletí municipal. Un sector assenyala els espais dinamitzadors del mateix Quadern (l'escola, majoritàriament). En la mateixa mesura que aquest últim, s'afegeix un nou canal no determinat prèviament al Quadern, els canals tant informals com formals, com els amics, l'escala, el boca a orella, etc.
Els participants s'han decantat per considerar l'experiència del Quadern, com a canal de participació en la definició dels usos del nou espai públic, molt interessant o interessant (56 i 38 %, respectivament). Dels quaderns rebuts, gairebé dues terceres parts consideren que la informació rebuda ha estat, com a mínim, suficient, si bé immediatament cal afegir que la resta declara haver-ne tingut poca o gens.
Punts forts de la pràctica
El quadern ha estat valorat per la ciutadania com una eina:
- Entenedora per a la majoria de collectius a qui anava dirigit.
- Accessible a tothom amb la qual cosa permet la participació d'un important nombre de persones.
- Facilitadora del debat familiar/ciutadà enfront la participació individual.
- Permet donar informació i demanar opinió.
I sobre el procés consultiu:
- Valoració altament positiva per part de la ciutadania que ha participat pel fet de ser consultats en un projecte tan important per a la ciutat.
- Altíssima participació.
- Participació i implicació de les escoles en el procés de dinamització.
- Importància dels infants com a vehicle de comunicació amb les famílies.
- Alt impacte de les opinions ciutadanes. S'ha tingut en compte en el disseny del nou espai públic.
Punts dèbils de la pràctica
Pel què fa a l'eina:
- Risc de caure en la resposta individual.
- Limitació de les possibilitats de donar informació per evitar l'excés de text i que es convertís en un document excessivament extens.
- Excessiva limitació en les respostes per facilitar la quantificació.
- Necessitat d'important quantitat de recursos humans per implementar una dinamització adequada.
- Elevat cost de temps per arribar a dissenyar-lo de manera consensuada amb tots els collectius implicats.
I sobre el procés:
- Donada la magnitud del projecte, la ciutadania considera que mancava informació del mateix.
- Que les opinions sorgides dels quaderns siguin o no vinculants.