Els barris de Rocafonda, El Palau i l'Escorxador tenen l'origen a finals dels anys cinquanta i es van consolidar com a barris a principis dels anys setanta fruit de l'onada migratòria de la població del sud de la península i del creixement natural de la ciutat de Mataró.

La tipologia edificatòria és d'illes tancades, amb molta densitat i molt elevada, amb pocs o gens espais verds, amb una insuficiència d'equipaments comunitaris, i una construcció amb materials de poca qualitat i fets de manera precipitada. Això ha comportat l'aparició d'aluminosi, en molts casos (alguns s'han anat tractant), així com problemes estructurals encara existents amb la conseqüent degradació dels elements comuns dels edificis. En relació als equipaments dels habitatges, la majoria d'aquets no disposen d'ascensor (el 47,3% de més de 4 plantes no en tenen), i la seva instal•lació, en la majoria dels casos, és inviable. Tampoc disposen d'aparcament privat. Això ha provocat, a la llarga, l'aparició de molts problemes de mobilitat de la població que hi viu i, sobretot, en la població de més edat que viu en pisos superiors i que no han pogut marxar de l'edifici cap a d'altres sense barreres arquitectòniques.

A nivell cadastral, el valor de mercat dels pisos d'aquesta zona és 57,7 en comparació a un índex 100 de mitjana de la ciutat, és a dir, molt allunyat de la mitjana municipal.

Les característiques dels edificis van provocar un procés d'abandonament massiu durant l'etapa de creixement econòmic anterior, i s'ha produït una marxa dels primers propietaris cap a altres zones de la ciutat en la recerca de millors condicions residencials. Paral•lelament, s'observa que els compradors i llogaters d'aquests edificis han estat població d'origen estranger amb menys recursos, i població d'altres zones de la ciutat (sobretot parelles joves) que no han pogut accedir a un habitatge en altres llocs.

Aquest efecte rotació ha comportat, segons dades municipals, que només en el curt període de 2003 a 2007 en aquests barris més del 25% de la població hagi marxat (l'acumulat fins a 1987 arriba a superar el 70%). Segons dades del padró municipal, de 2008 i 2009 es pot afirmar que aquest gran dinamisme s'ha aturat una mica, entenent que l'efecte explicatiu de la crisi immobiliària també s'ha centrat en aquests barris.

En relació a la població nouvinguda, un 39% es troba a El Palau i un 32% a Rocafonda, essent la població nouvinguda majoritàriament del nord del Marroc, però sent també, molt presents tantes altres nacionalitats. Es pot dir que el dinamisme d'aquests anys ha concentrat molta població nouvinguda en un espai de temps molt curt, amb molta intensitat i amb molta diversitat. En relació a la població que no ha canviat la residència cal destacar un important procés d'envelliment.

Arrel de tot aquest coneixement, des de l'Ajuntament de Mataró es van treballar diverses eines i campanyes per conscienciar a la població de la necessitat de dur a terme processos de rehabilitació, per reforçar el sentiment de comunitat, i per facilitar eines per ajudar a les comunitats.

Entre aquestes es van posar en marxa convenis amb empreses financeres amb crèdits “tous”, convenis amb ascensoristes, col·laboracions amb el Col·legi d'Aparelladors, realització d'estudis, acompanyament a comunitats i l'experiència que ens ocupa que és la dels informadors d'habitatge. Es va considerar que aquests informadors d'habitatge en les seves visites a domicili establirien un marc de confiança amb els veïns i els presidents, informarien dels ajuts, participarien de reunions de comunitats juntament amb tècnics municipals, i recollirien totes les necessitats i demandes en matèria de rehabilitació amb la intenció d'acompanyar el procés durant 8 o 10 mesos per tal que les comunitats maduressin la intenció de rehabilitar i poder iniciar els tràmits per a presentar-se als ajuts de rehabilitació i/o instal·ació d'ascensors.

Veïns dels barris de Rocafonda, El Palau i L'Escorxador de Mataró.

Es troba dins d'una de les línies del Programa Millora de Barris i, per tant, està en coordinació amb la resta d'actuacions com és el Programa de Civisme a les Comunitats de Veïns Mediació Comunitària, Disciplina Urbanística.

- Fase de diagnosi. Les associacions de veïns del territori ja van anunciar els elements que s'apunten en el projecte i que també havien estat detectats per part de l'administració local. Sota l'empara del Programa Llei de Barris (Llei 2/2004, de 4 de juny) i dels Ajuts a la Rehabilitació de la Generalitat de Catalunya (Decret 455/2004, de 14 de desembre) es van voler posar eines per ajudar a les comunitats de propietaris a rehabilitar els edificis i millorar la qualitat de vida de les persones que hi residien. Arrel d'un treball profund, es van detectar els següents elements com a impediments a la millora urbana i edificatòria dels edificis:
• Comunitats d'un gran nombre d'habitatges.
• Presència de molta gent aturada, sobretot en homes.
• Presència d'un nombre elevat de població major d'edat que viu d'un subsidi o prestació de jubilació.
• Comunitats que informen de deutes i morositat d'alguns propietaris.
• Poca cultura de rehabilitació, sobretot en els edificis on hi hagut més rotació.

- Fase d'aproximació a les comunitats:
• Comunitats que disposen de TEDI (Test de l'Edifici) des de l'any 2005 i que no es té informació per part de l'Oficina Local d'Habitatge que hagin fet cap tràmit (29 comunitats).
• Es disposa de la informació que facilita la fitxa d'avaluació i coherència tècnica.
• Comunitats o edificis que es faciliten des del Servei de Llicències (12 comunitats).
• Comunitats del grup Les Santes a l'Escorxador (acord de la Comissió d'Habitatge per a la instal•lació d'ascensors).
• Altre comunitats i edificis que es passi des de l'Oficina Llei de Barris (Comissió Habitatge, informació facilitada a l'Oficina, derivats AA.VV.).

- 2 Persones contractades.
- Personal propi dels departaments del Ajuntament de Mataró implicats i voluntaris.

- 25 sol•licituds de rehabilitació davant les 8 del 2008.
- En productes concrets, hi ha 6 ascensors instal•lats, 11 façanes/cobertes rehabilitades, 4 adequacions de les instal•lacions, 2 actuacions de reforç estructural i 1 per tal d'evitar un risc imminent.

S'han editat dos fulls d'informació treballats en les comissions de treball.

S'ha aconseguit activar un gran nombre de plans de rehabilitació als barris La Rocafonda, L'Escorxador i El Palau, conscienciant a la població de la necessitat urgent de millora de molts dels edificis del barri, mitjançant una forta intervenció del Ajuntament.

Interna

Ajuntament de Mataró

El principal indicador de mesura és el nombre de comunitats presentades als ajuts de rehabilitació inclosos en la Llei de Barris, que ha estat 3 vegades superior a la convocatòria de l'any anterior, moment en que encara no s'havia desplegat la present actuació.

Una altra conclusió és que, paral•lelament al procés d'acompanyament als presidents de comunitat, s'han treballat altres temes de convivència i civisme a les comunitats amb la Creu Roja, i el Servei de Mediació comunitària, malgrat no ser un objectiu esperat ni inicial.

- Haver iniciat una línia de treball coordinada amb altres eines per rehabilitar.
- La coordinació, tant difícil entre serveis d'una mateixa administració, entre els serveis implicats.
- La predisposició i detecció de veïns amb ganes de participar en determinades comunitats.
- Oferir l'Oficina de Llei de Barris com a punt de coordinació, neuràlgic i de realització de reunions de les comunitats com a espai de referència.

- La precarietat dels professionals que han treballat la fase inicial del projecte ja que eren plans d'ocupació de treball als barris.
- Haver destinat unes setmanes inicials al coneixement de l'entorn, de la rehabilitació i formar als professionals per una actuació que havia de durar alguns mesos, no hi havia una experiència acumulada en aquest àmbit, si en d'altres comunitaris.
- En general poca cultura de rehabilitació, sobretot en els edificis on hi hagut més rotació.

- Millorar les hores de visita a domicilis, tot i que han canviat força, però és difícil contactar amb molts veïns i moltes reunions es fan a les nits i caps de setmana.
- Els informadors han de tenir una formació més polivalent en àmbits que tenen a veure amb les comunitats de veïns i en l'àmbit tècnic (obres).

La pràctica és totalment reproduïble. És més, l'Ajuntament de Mataró ha sol·licitat el mateix programa a la convocatòria de Treball als Barris del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, atès l'èxit de la seva execució i la valoració positiva que ha tingut entre les comunitats, el poder oferir un espai en horari i forma, i adaptat a les seves necessitats individuals.