El juny del 2023, en una reunió entre el Departament de Comunicació i Participació i el de Serveis Tècnics i Mobilitat, es va decidir que una de les seves prioritats seria escoltar les persones amb mobilitat reduïda, aquelles que, pels motius que siguin, tenen dificultats per moure’s pels carrers del poble. Amb la intenció que els seus interessos i les seves necessitats es tinguessin en compte, es proposava aconseguir la seva implicació, així com sensibilitzar el conjunt de la població sobre aquesta qüestió. Així doncs, es va apostar per adreçar les dificultats de mobilitat de les persones amb diversitat funcional i per introduir aquesta problemàtica social a l’agenda pública.

Aleshores, havent establert aquest tema com a prioritari, es va començar a pensar en una proposta de participació per al 2024 i es va optar per una política vinculada a l’accessibilitat i al col·lectiu de persones amb diversitat funcional. A continuació, des del Departament de Participació Ciutadana, amb l’assessorament i la col·laboració d’una consultora externa, es va treballar en l’enfocament i el disseny del projecte.

Ciutadania del municipi de Sant Andreu de Llavaneres.

Al Parc de Nadal del 2024, es va habilitar una franja horària, les “hores tranquil·les”, dirigida a infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) o necessitats especials i les seves famílies, en la qual no sonava música, la il·luminació era més tènue i hi havia menys concurrència de persones, per reduir els elements d’estrès. També, al mateix Parc de Nadal, i a la Festa Major, es van reservar “espais de la calma”, amb el fi de disminuir els estímuls sensorials. A la Cercavila de Gegants, en una franja horària i en un espai concret, va tenir lloc una cercavila sense el so dels tambors i les gralles. L’objectiu d’aquestes iniciatives era que els infants i les persones amb TEA poguessin gaudir de les activitats amb les màximes condicions de confort, igualtat i seguretat.

- Disseny: l’àrea de Participació Ciutadana i la consultora van començar a dissenyar el projecte la tardor del 2023, per poder-lo presentar al catàleg de serveis a la convocatòria del 2024. Es van dur a terme una sessió oberta amb totes les àrees de l’Ajuntament implicades i reunions específiques amb tècnics i tècniques municipals. Després, la consultora va presentar un document amb la definició i la planificació del procés participatiu. Un aspecte important de la perspectiva de la política era que no es dirigia únicament al col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda, sinó potencialment a tota la població, perquè tothom en algun moment en pot formar part: per exemple, si algú té un accident i necessita desplaçar-se en cadira de rodes o amb crosses durant un temps.

- Fases i accions del procés participatiu

1. Entrevistes en profunditat a agents clau de l’accessibilitat, identificats durant la fase de disseny del procés participatiu, principalment entitats de Sant Andreu de Llavaneres però també de la comarca. A més, tècnics i tècniques municipals de les diferents àrees involucrades van participar en les entrevistes qualitatives, facilitant contactes i fent d’intermediàries, atès que són persones de referència. Per exemple, hi va haver una entrevista a la tècnica d’Educació sobre les escoles bressol.

2. Dinamització d’un taller sobre accessibilitat: en el marc de la Festa dels Barris del 2024, programada pel diumenge 16 de juny al parc de Ca l’Alfaro, es van plantejar esdeveniments participatius per visibilitzar la qüestió i portar el debat als carrers. Entre aquests, es van preparar accions sobre el terreny i dinàmiques participatives: itineraris amb persones amb mobilitat reduïda per detectar els punts crítics, un mapatge i un taller de debat. El context de la festa ajudava a generar visibilitat sobre la qüestió.

3. Quadern de debat ciutadà: a la tardor del 2024, es van complementar les actuacions anteriors amb l’elaboració d’un quadern de debat, adreçat a centres educatius, entitats, famílies i ciutadania en general, amb els objectius de reflexionar sobre l’accessibilitat al municipi, identificar punts clau i recollir propostes. L’objectiu és utilitzar aquest material per redactar una memòria, com a fase prèvia a un pla d’accessibilitat.

4. Informe final: es va elaborar un informe de resultats del procés participatiu i se’n va fer un seguiment a través de la plataforma Participa311, on es van publicar les fases, la trobada participativa i l’informe final.

5. Convocatòria del Pressupost Participatiu “Som accessibles”: entre gener i març del 2025, les propostes del procés participatiu es van materialitzar en una partida del pressupost de 100.000 € a la millora de l’accessibilitat.

12.000

6 persones: Alcalde i Regidor de Participació Ciutadana (impulsor), Tècnica de Participació Ciutadana i Comunicació (supervisió, campanya informativa, comunicació i sensibilització), treballadora administrativa de Participació Ciutadana i tres treballadors/es d’Espai Tres (en diferents graus d’intensitat i diferents fases del procés).

S’han combinat diferents eines i mecanismes de participació per arribar a tota la ciutadania i per recollir les seves aportacions, propostes i suggeriments: entrevistes a agents clau, dos itineraris participatius per la vila, mapes interactius, un taller de diàleg i un quadern de debat ciutadà sobre l’accessibilitat a la vila.

Es van dur a terme un total de tretze entrevistes als agents clau següents:
- Dues escoles bressol públiques, un centre d’educació infantil i primària, la seva Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) i l’AFA d’una altra escola, un centre d’ensenyament secundari públic i un casal adreçat a joves amb discapacitats.
- Una entitat, un casal i residències per a gent gran.
- L’associació veïnal Llavaneres Mar.
- Regidoria de Governació, Mobilitat i Policia Local; Àrea d’Obra pública i Urbanisme.
- Una entitat contra el càncer, una fundació per a la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual; i una associació de famílies amb algun membre amb TEA.

A les entrevistes, s’ha preguntat què representa l’accessibilitat per al seu col·lectiu i quines són les principals barreres que es troba als espais públics; s’ha demanat una diagnosi i propostes sobre via pública, edificis i equipaments públics, mobilitat, comunicació, comerç i inclusió social, situant els punts crítics en un mapa; i una valoració del grau de sensibilització de la comunitat respecte a les qüestions d’accessibilitat. D’aquesta manera, en va sorgir una diagnosi participada, de la qual se’n podien extreure necessitats, propostes i prioritats.

A la festa “Som de Barri”, al parc de Ca l’Alfaro, van tenir lloc dos itineraris guiats, en què van participar 10 persones, les quals van detectar els punts conflictius i van conversar sobre les dificultats d’accessibilitat del recorregut. A més, al llarg del matí, es va celebrar un taller de diàleg i sensibilització amb 5 persones de 4 entitats diferents, que també havien participat en les entrevistes de diagnosi, conduït per una dinamitzadora de la consultora, i també amb la presència de 3 veïnes que s’hi van afegir. Així mateix, es va fer una dinàmica anomenada “panell participatiu”, en la qual es van implicar 19 persones, que consistia a traslladar les seves peticions i suggeriments a l’estand de “Som Accessibles”, que es van incorporar al plànol de l’accessibilitat. Com a productes d’aquestes dinàmiques, es va redactar una acta de l’espai de diàleg, de l’itinerari participatiu i de les aportacions del Panell. Es van recollir 50 propostes, entre aportacions del plànol i els itineraris, i es van assenyalar 27 punts a la dinàmica de debat.

Al quadern de debat ciutadà, es plantegen preguntes sobre diferents tipus d’accessibilitat. Es va distribuir per dotze punts del municipi i es va demanar al veïnat que l’omplís en grup, amb la família, amics/gues o veïns/es, per saber la seva opinió sobre l’accessibilitat al poble. Un cop emplenats els quaderns, de manera anònima, es van dipositar als punts de recollida habilitats a cada barri. En total, es van aplegar les aportacions de 170 persones que viuen o treballen al municipi, que van emplenar 95 quaderns.

Per acabar, es va elaborar un informe final de resultats i de seguiment del procés participatiu. A més, es va fer un retorn als i les participants i una convocatòria del Pressupost Participatiu de “Som Accessibles”, amb una partida de 100.000 € per invertir en la millora de l’accessibilitat al municipi. Es va celebrar una votació de les propostes fruit del procés participatiu, que va servir per compartir els resultats amb la ciutadania i demanar la seva valoració, així com per concretar les necessitats identificades en un calendari d’execució d’actuacions per part de l’Ajuntament.

A través de les pàgines web de l’Ajuntament i de Plataforma311, es va informar sobre les diferents fases del procés participatiu. També, es van difondre mitjançant les xarxes socials i la revista municipal.

Notícies pàgina web Ajuntament:
Maig del 2024. Posem en marxa un nou procés participatiu per a una vila més accessible. Es pot trobar a:
https://ajllavaneres.cat/21106
Desembre del 2024. Tanquem el procés participatiu 'Som Accessibles'. Es pot trobar a:
https://ajllavaneres.cat/22581

Presentació a la Festa “Som de Barri”, 16 de juny del 2024.
Anunci del quadern de debat ciutadà, octubre del 2024. Distribució caixes de cartró amb els formularis dels quaderns perquè la gent els omplís.

Finalment, es va difondre la publicació de la memòria del procés i es va informar sobre el pressupost participatiu.

En primer lloc, una part mesurable de l’impacte és la traducció del procés en el pressupost participatiu i en accions concretes de millora de l’accessibilitat al municipi. El quadern de debat ciutadà ha permès no només obtenir la percepció de la ciutadania sobre l’accessibilitat, sinó que també ha fet una funció de sensibilització i conscienciació sobre els diferents tipus d’accessibilitat: física, sensorial, cognitiva. A més, els resultats obtinguts es recolliran al futur Pla d’Accessibilitat de l’Ajuntament de Llavaneres.

Així mateix, aquesta iniciativa ha contribuït a la visibilització de les dificultats de mobilitat a través de la conscienciació de la ciutadania. El dia de la festa al Parc de Ca l’Alfaro, persones de determinats col·lectius van expressar que s’havien sentit escoltades i van agrair que s’hagués impulsat aquesta política. S’ha pogut observar la necessitat d’aquests grups de posar en comú inquietuds i d’expressar-se. A més, ha sorgit la proposta de crear una taula de treball o un espai permanent de trobades periòdiques d’entitats i col·lectius amb diferents necessitats. Per tant, la iniciativa de l’Ajuntament ha estat ben acollida per les persones amb unes condicions específiques de diversitat funcional.

Així mateix, les dades de participació han propiciat la reflexió que es tracta d’una qüestió en la qual encara manca sensibilització de la població, perquè la implicació ha estat, sobretot, de les persones directament o indirectament afectades. No obstant això, s’ha aconseguit situar un tema social sovint invisibilitzat a l’agenda política i a la conversa ciutadana, ja que la iniciativa ha tingut difusió al municipi.

Finalment, cal destacar que ja s’ha executat la primera acció, derivada d’una de les propostes més votades al pressupost participatiu, que ha consistit en la millora de la senyalització d’un carrer en el qual els vianants tenen prioritat de pas, perquè els conductors de vehicles vegin ràpidament el senyal. S’ha valorat que el fet que la ciutadania pugui comprovar que el procés participatiu es tradueix en actuacions i millores concretes genera un cercle virtuós de confiança.

Interna

Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres

Gràcies a aquest procés participatiu, en el qual s’han combinat diverses eines i mecanismes de participació, s’han escoltat les necessitats i les demandes de les persones amb diversitat funcional. Així mateix, s’han identificat barreres arquitectòniques, sensorials i d’inclusió a la vila i s’han recollit propostes de la ciutadania, traduïdes en accions de millora de l’accessibilitat votades en un pressupost participatiu.

El procés participatiu s’ha acabat materialitzant en un calendari d’execució d’accions concretes per part de l’Ajuntament.
El fet que persones d’un col·lectiu minoritari s’hagin sentit escoltades.
S’ha visibilitzat una qüestió social rellevant, posant el col·lectiu de persones amb diversitat funcional al centre.
S’ha dut a terme un procés amb diverses dinàmiques per implicar i sensibilitzar el conjunt de la població.

La dificultat que la comunicació municipal arribi a la ciutadania, perquè s’impliqui en un procés participatiu, especialment quan es tracta d’una qüestió minoritària.
L’interès i la percepció sobre l’accessibilitat depèn molt de les circumstàncies de cada persona: per exemple, si li afecta directament o té un familiar amb mobilitat reduïda.
Atès que és una qüestió específica que interpel·la sobretot les persones amb aquestes condicions, costa molt que entri en el debat públic.

Ferr tallers als centres educatius amb components de sensibilització, reflexió i proposta, de manera que el debat arribi a infants, joves i famílies.
Millorar la comunicació i la difusió perquè hi hagi una major participació ciutadana, sobretot a la votació del pressupost participatiu.

La pràctica es podria replicar en altres municipis, ja que el col·lectiu de persones amb diversitat funcional necessita millores d’accessibilitat per a la seva inclusió i el seu benestar. Caldria replicar un procés participatiu amb les fases i les dinàmiques d’aquest projecte, recursos econòmics i recursos humans suficients per dur-lo a terme, una campanya de comunicació i difusió per implicar les entitats i les persones més interessades en la política i per sensibilitzar el conjunt de la ciutadania.