Fases i principals línies d'actuació
La Taula per la Convivència va néixer al mes d’octubre de 2023 com un espai de reflexió i anàlisi de diferents serveis municipals; des de la diversitat de perspectives, es va treballar en un pla d’acció que donés resposta directa a les problemàtiques vinculades amb l’oci nocturn al barri antic de la Geltrú i que elaborés un pla d’acció integral a mitjà-llarg termini. El treball en xarxa dins l’Ajuntament és un dels pilars de la iniciativa, la qual compta amb la col·laboració, externa però imprescindible, d’associacions veïnals de l’entorn i els establiments comercials.
1. Diagnosi i creació de la taula
Inicialment es va assumir una metodologia de treball proposada per la Diputació de Barcelona, generant un espai participatiu i col·laboratiu d’escala professional on es reunien representants de les següents àrees de l’Ajuntament: Convivència i Equitat, Alcaldia, Policia Local, Llicències i Disciplina Urbanística, Espai Públic, Serveis Jurídics-Administratius, Comunicació, Participació i la presidenta de l’Àrea de Polítiques de Ciutadania. Hi participaven tant càrrecs polítics com tècnics, i també s’hi van sumar membres d’alguns serveis externs com la Companyia d’Aigües i els Mossos d’Esquadra. En l’origen de la Taula es va posar en comú la problemàtica i cada servei va posar en comú les percepcions i fets que havien detectat; gràcies a això es va realitzar una diagnosi unificada que va identificar diferents vies de millora. La primera fase es va finalitzar amb el disseny d’un pla d’actuació conjunt: aquest document comptava amb la planificació de mesures per millorar la convivència al barri i disminuir les situacions problemàtiques que s’hi produïen. D'ençà de l’inici del procés hi ha hagut un grup motor de treball dedicat a impulsar el treball transversal: aquest ens de coordinació política-tècnica el conformaven el referent d’alcaldia, el regidor de Convivència, la coordinadora de l’àrea de Ciutadania i la cap del Servei de Convivència i Equitat. En els primers passos de la Taula de Convivència, durant l’etapa de diagnosi, es van fer trobades amb els diferents agents vinculats amb el barri. En primer lloc, representants de l’Ajuntament es varen reunir amb l’Associació de Veïns de la Geltrú i posteriorment ho van fer amb la plataforma Recuperem la Geltrú, la majoria dels locals d’oci i restauració així com altres entitats i col·lectius ciutadans.
2. Consolidació
Un cop estructurada la Taula es va establir una periodicitat trimestral de la trobada, amb alguna excepció en funció de necessitats concretes. A cada una de les sessions, cada servei participant proposa actuacions a realitzar en el seu àmbit i conjuntament es consensua la idoneïtat d’aquestes; també es fa un seguiment de les accions que ja s’estan realitzant. Cada trobada finalitzava amb acords conjunts i una revisió del pla de treball consensuat. A mesura que la Taula s’ha implementat i ha anat agafant rodatge s’ha consolidat el seu funcionament: ha anat incorporant més serveis (Cultura, Esports, Joventut i Projecció de Ciutat) i també ha adaptat la seva forma de treball tractant blocs temàtics. En aquest darrer cas, en funció de les temàtiques a tractar, s’han creat grups petits de treball on hi participa el grup motor i els serveis municipals més implicats en les matèries. Durant aquesta segona fase s’han mantingut els contactes periòdics amb l’Associació de Veïns del barri de la Geltrú, amb l’agrupació “Recuperem la Geltrú”, amb els establiments i amb altres organitzacions ciutadanes o de nuclis de població que tenien demandes al respecte. En aquestes trobades es comparteixen els progressos i actuacions fets per l’administració municipal, alhora que s’escolten les reivindicacions ciutadanes. Per a coordinar aquestes trobades es va establir un canal de comunicació únic per part de l’Ajuntament, per tal de centralitzar les comunicacions amb els determinats grups. Pel que fa a les accions implementades es van centrar els esforços a intervenir en les zones on hi ha més activitats que poden esdevenir problemàtiques. Els diferents actors de la Taula han establert quatre focus principals: consumicions al carrer i establiments d’oci nocturn, consums a les terrasses i sensellarisme. D’altra banda, els serveis implicats també consideren que cal identificar el barri de la Geltrú amb un vessant més cultural i comunitari i aquesta línia va influir en la programació d’activitats; a més llarg termini, també s’han planificat altres actuacions socioculturals que tracen el camí cap a una transformació de la vida social del barri.

Actors que hi han intervingut
| Nom |
Tipus |
Fase en la qual intervé |
Tipus d'intervenció |
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú |
Administració local |
Totes |
Totes |
Descripció de l'actuació en la pràctica: Diferents àrees i serveis implicats treballant de manera transversal. |
Recursos econòmics
Total euros per període
-
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
La contractació per a la dinamització de la taula l’ha assumit la Diputació de Barcelona.
Per a l’Ajuntament la taula no ha comportat un cost directe, però sí que s’han fet inversions vinculades a actuacions executades a partir dels temes tractats a la Taula.
Recursos humans
El grup motor del projecte ha liderat la iniciativa, la qual té una naturalesa transversal que agrupa a deu àrees que tenen incidència en l’espai públic. La dinamització tècnica de la Taula l’han assumit dues professionals de l’empresa externa, amb el suport de dos professionals de la Diputació de Barcelona.
Altres recursos
Recursos propis dels diferents serveis de l’Ajuntament vinculats a les accions promogudes per la Taula.
Normes i mecanismes de participació implementats
La Taula de Convivència és un espai de treball transversal i participatiu de diferents àrees i serveis de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
La ciutadania, sobretot aquella organitzada en associacions i grups, ha tingut capacitat d’incidència durant tot el procés de la Taula mitjançant trobades puntuals amb l’Ajuntament.