Al municipi de Vallirana, hi ha un risc important d’emergència sanitària per sequera, atesa la situació actual d’abastiment d’aigua potable i els antecedents d’episodis de terbolesa. Els darrers anys, ha patit especialment la sequera, aguditzada pel seu particular sistema de subministrament d’aigua. Vallirana només pot captar aigua per a la seva xarxa a través de pous, que l’extreuen dels aqüífers, ja que no està connectada a la xarxa d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL). Les escasses precipitacions dels darrers anys van provocar una disminució molt significativa del nivell d’aigua als pous, fins a l’extrem que alguns es van assecar.

El 2016 l’Ajuntament va sol·licitar la interconnexió a la xarxa d’ATLL, considerant que era la millor solució als incidents provocats per l’escassetat o la terbolesa de l’aigua. No obstant això, no va ser fins al gener de 2024 que l’obra va passar a considerar-se d’emergència i, per això, es va accelerar el seu començament a l’estiu del 2024, preveient la seva finalització el juny de 2025.

L’abril de 2020 va tenir lloc un episodi de terbolesa a l’aigua en el subministrament a diferents barris, en el qual es va qualificar l’aigua de no apta i es va emetre un ban municipal amb diverses restriccions. Alhora, es va distribuir aigua potable amb cisternes, respectant les mesures anticovid en un context de pandèmia. L’abril de 2023 es va produir un altre episodi, que va implicar declarar novament l’aigua no apta per al consum a diferents barris del municipi i l’activació del servei de cisternes. El maig del 2024 es va esdevenir un episodi més, en què es va seguir el mateix procediment.

Paral·lelament, el 2023 va tenir lloc una modificació a la normativa de qualitat de l’aigua, segons la qual es canviaven els paràmetres per determinar si l’aigua era o no apta. Amb els nous paràmetres establerts, una aigua d’una qualitat que es considerava potable passava a ser no potable. En aquesta situació, l’Ajuntament es troba amb la necessitat d’avisar la ciutadania el més ràpid possible, durant l’interval de temps en què l’aigua passa dels pous als dipòsits, de què l’aigua que està rebent comporta un risc per a la seva salut. Així doncs, el Protocol de Comunicació d’Emergències neix de la necessitat de fer arribar l’alerta a la ciutadania en aquest breu període.

Conjunt de la població de Vallirana

Comissió per a la interconnexió amb Aigües Ter-Llobregat i d’Estalvi d’Aigua: allà l’Ajuntament hi va exposar el Protocol i en va rebre una valoració positiva.

Comissió Obres Aigua: atès que s’estan duent a terme diverses obres relacionades amb l’aigua a Vallirana, s’ha creat una comissió que es reuneix un dia a la setmana. S’encarrega d’observar com aquestes obres afecten els residus, el transport urbà municipal, les escoles, ja que sorgeixen problemes de trànsit a l’entrada i sortida de l’alumnat, al comerç, etc.

La idea d’elaborar un Protocol de Comunicació sorgeix arran d’una audiència ciutadana, en la qual els veïns i veïnes de Vallirana traslladen a l’Ajuntament la queixa de què la comunicació en situacions d’emergència per la no potabilitat de l’aigua és insuficient i reclamen una millora.

Per tal d’assessorar-se sobre la redacció d’un protocol d’aquestes característiques, el Departament de Comunicació va fer recerca per xarxes i va contactar amb el Departament de Salut, ja que aquest està acostumat a comunicar a la ciutadania les emergències vinculades a la qualitat de l’aigua. Tanmateix, l’Ajuntament de Vallirana va optar per sistematitzar i formalitzar les actuacions dutes a terme en les situacions de crisi anteriorment viscudes.

Així doncs, es va posar per escrit les diverses accions incloses en la forma de procedir de l’Ajuntament a l’hora de comunicar a la població l’abast de l’emergència i les mesures preses. En primer lloc, quan es determina una situació d’emergència a l’àmbit municipal, la dimensió més administrativa del procediment és la constitució del CECOPAL (Centre de Coordinació Operativa Local), el qual actua com a comitè de crisi. S’inicia amb una reunió amb tots els agents dels diversos departaments que han de coordinar-se, es determina la situació d’emergència i quines són les zones afectades del municipi. Des d’allà es decideixen les accions de coordinació entre tots els departaments, la comunicació i el seu contingut i els seus components: l’alcaldessa, diferents regidors i tècnics de l’Ajuntament.

Seguidament, van estructurar i detallar les tasques que ha de desenvolupar cada membre del comitè. Es va fer constar al Protocol que, per poder aplicar restriccions, els Serveis Territorials han d’elaborar un ban municipal, que descrigui amb precisió l’emergència sanitària, el seu impacte en la salut, la zona d’afectació (barris i carrers), les mesures de prevenció i/o les restriccions que cal prendre i les mesures alternatives (per exemple, habilitar camions cisterna per subministrar aigua potable). Es va afegir que aquest ban cal enviar-lo al Departament de Salut perquè el validi i, un cop els diferents tècnics li han donat el seu vistiplau, l’alcaldessa ha de signar-lo. Mentre se segueix aquest procediment, la resta d’agents van duent a terme les seves tasques.

A continuació, al primer punt del Protocol, es fa referència a la coordinació interna i interadministrativa, és a dir, d’una banda, entre cadascun dels membres del CECOPAL i les seves respectives àrees, i de l’altra, entre les autoritats sanitàries, la Generalitat, el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i, si cal, altres organismes. El segon punt recull el Pla d’acció de comunicació de l’emergència, en el qual consten detalladament les diverses fases d’actuació. D’entre aquestes, podem destacar-ne les següents: un espai informatiu a la pàgina web de l’Ajuntament, una nota de premsa, una campanya de difusió a través de les xarxes socials, una bustiada de cartes als domicilis afectats, l’elaboració de cartells, l’enviament massiu d’un SMS a les persones afectades, visites Porta a Porta a població vulnerable, trucades a diversos col·lectius del municipi i anunci per megafonia dels cotxes de la Policia Municipal i/o de Protecció Civil.

Com a tasca de revisió, es preveu fer un llistat de totes les accions dutes a terme, anotant el departament responsable i la data d’execució de les accions detallades, per tal de validar la realització de totes les accions comunicatives urgents.

Per últim, es van incloure accions de comunicació a mitjà/llarg termini, pensades per a les crisis que es prolonguen en el temps. En aquests casos, es reforça la comunicació amb propostes addicionals: a la web municipal, les xarxes socials, la cartelleria, el Butlletí Municipal Trimestral “Viure Vallirana”, etc. A més a més, es preveu la convocatòria d’una audiència pública i la creació d’una comissió. (Vegeu document adjunt del Protocol per conèixer les actuacions més detalladament).

-

Àrea de Comunicació: responsable de comunicació (alcaldessa) i tres treballadors més.

Des que es disposa del Protocol, s’ha aplicat en dues ocasions a causa de dos episodis de terbolesa de l’aigua.

El primer es va produir el 30 d’octubre del 2024, arran de les darreres pluges, al pou de Can Prunera, un dels pous principals d’abastament d’aigua al municipi. L’Ajuntament va activar un BAN d’Alcaldia que informava la ciutadania de la prohibició de l’ús de l’aigua de xarxa per a beure, cuinar, elaborar aliments, netejar la vaixella i higiene personal (rentat de dents i cura de ferides) per a persones o animals a determinats barris del municipi. El segon va tenir lloc, el dia següent, 31 d’octubre, en el qual es va detectar terbolesa també als pous de Barquera 2 i 3, de manera que es va haver de comunicar l’ampliació dels barris afectats.

Mitjançant un altre BAN, el 13 de novembre es van aixecar parcialment (a diversos barris) les restriccions d’ús de l’aigua potable, ja que les analítiques recents indicaven que els valors de terbolesa mesurats eren correctes, la qual cosa permetia declarar l’aigua apta per al consum. Tanmateix, la prohibició continuava vigent en altres barris, perquè l’episodi de terbolesa al Pou Can Prunera no es va resoldre fins al 28 de novembre, data en què s’emet un BAN que acaba de retirar les restriccions.

El Protocol ha generat una millora de la coordinació i la cooperació entre totes les àrees de l’Ajuntament, així com la seva comunicació interna. També, s’ha millorat la rendició de comptes a la ciutadania, ja que els responsables municipals poden mostrar com s’ha seguit el Protocol.

Així mateix, s’ha potenciat la coordinació entre els diversos grups polítics amb representació al Consistori, perquè s’estableix una comunicació fluida amb la resta de partits i se’ls fa arribar tota la informació vinculada a l’emergència.

Interna

Ajuntament de Vallirana

La versió actual del Protocol és la sisena, de manera que han introduït, com a mínim, cinc modificacions a la versió inicial amb l’objectiu de millorar-la.

Alguns punts del protocol tenen avantatges i inconvenients. Una acció imprescindible i que duien a terme ja abans de comptar amb el protocol és que Protecció Civil porti aigua a les persones vulnerables. També, han observat que funciona posar els cartells al costat dels contenidors, tot i que cal tenir en compte que es necessita elaborar-los, plastificar-los i personal que vagi a penjar-los. Per exemple, l’enviament de cartes requereix imprimir-les i, després, bustiar-les. Han tingut l’experiència de ser poques persones per fer aquesta tasca i que, a més, coincidint amb dies plujosos, les cartes es mullessin en funció del tipus de bústia. Pel que fa a l’anunci de l’emergència per megafonia, també cal determinar a quina hora i com es fa, si ho assumeix la policia local o Protecció Civil.

D’altra banda, l’Ajuntament va crear un correu electrònic específic perquè la ciutadania pogués enviar preguntes sobre l’emergència en qüestió. Això li serveix com a metodologia per coordinar tasques complexes, perquè múltiples departaments actuïn de forma immediata i per assegurar que tots els agents disposen de la mateixa informació.

Cal remarcar que la primera reunió del CECOPAL és clau, ja que permet identificar el personal requerit i els diversos actors en surten amb una idea molt clara de les tasques a fer. I un cop cadascú les acaba, ho comunica perquè se’n tingui constància i es validi.

Malgrat encara no s’ha celebrat una altra audiència pública per rebre un retorn de la ciutadania sobre la implementació d’aquest protocol, l’Ajuntament ha rebut informalment una valoració positiva de la comunicació per part de les entitats de veïns.

Per últim, a més del perill per sequera i manca de qualitat de l’aigua, Vallirana també ha de tenir en compte el risc d’incendis, especialment durant l’estiu, el de fortes ventades, nevades i, en menor mesura, el d’inundacions.

- És un Protocol que no té cap altra administració i que destaca per una exposició sistemàtica, clara i detallada de les múltiples actuacions a dur a terme.

- Tot i estar pensat per emergències de sequera o de manca de qualitat de l’aigua, és aplicable a la comunicació d’altres tipus d’emergències de salut. Per exemple, si es trobessin amb una crisi sanitària com la pandèmia per la COVID-19, aquest Protocol els seria molt útil inicialment, tot i que haurien d’anar valorant eventuals modificacions en funció de la naturalesa de la situació d’emergència.

- El servei pot activar-se per les zones afectades del municipi, per la qual cosa es disposa d’una base de dades per limitar la informació a les escoles i comerços dins de l’àrea afectada.

- Aquest protocol s’ha aplicat en dues situacions d’emergència per terbolesa de l’aigua, la qual cosa ha demostrat la seva utilitat, funcionalitat i s’ha pogut validar.

La primera versió del Protocol no contemplava alguns aspectes rellevants, que s’han anat afegint un cop identificats. Aquests punts addicionals són els següents:

- Comunicació de la Regidora de Benestar animal amb una entitat i protectores d’aquest àmbit.

- Regidora de Participació truca a les entitats veïnals i passa la informació en format WhatsApp.

- Avisar i coordinar-se amb el municipi del costat de l’emergència i les mesures preses, ja que els seus carrers contigus a Vallirana també pateixen l’afectació en la qualitat de l’aigua.

- Acaben fent una validació de què han realitzat totes les accions que consten al Protocol.

- Servei de teleassistència: l’ofereix la Diputació de Barcelona i més de mil habitants de Vallirana en són beneficiaris. L’Ajuntament va plantejar que la Diputació els truqués per avisar-los de l’emergència, però la seva comunicació no era prou ràpida i no tenia la capacitat de sectoritzar-la, de manera que persones residents en barris no afectats per la incidència també rebien la informació. Tanmateix, es té en compte per a la comunicació a mitjà-llarg termini i com un servei potent de cara al futur.

- SMS de Protecció Civil: és el mitjà més immediat per comunicar una emergència. No obstant això, no es va considerar viable actualment, ja que cal demanar-ho a la Generalitat i que aquesta sectoritzi l’enviament dels missatges. Atès que aquesta no garantia poder fer una sectorització precisa, es valora també com una opció de millora quan tècnicament es pugui activar.

- Instal·lació de pantalles al municipi on es projectarà la informació necessària.

- DUPROCIM (Document Únic de Protecció Civil Municipal): d’aquí a poc temps, l’Ajuntament disposarà d’aquest document, que inclou un pla d’actuació municipal per a cada risc concret i el pla bàsic d’emergència municipal, que serveix per als riscos que no disposen de cap pla d’actuació. Caldrà revisar l’encaix del seu Protocol amb el nou document.

Es pot replicar amb garanties d’èxit a altres municipis, atès que, els darrers anys, les emergències per sequera són freqüents, molt probablement s’han trobat o es trobaran en situacions similars i un protocol de comunicació estructura i facilita les tasques dels diferents agents municipals.