Sant Hilari Sacalm és un municipi de la comarca de la Selva que, durant les darreres dècades, ha viscut una evolució demogràfica estable, amb algunes etapes de creixement moderat, com són la dècada del 1970 i la del 2000: en aquests dos períodes, la població ha crescut en unes 1.000 persones noves, respectivament, procedents tant d’altres parts de l’Estat Espanyol com de països estrangers. Així doncs, un dels trets característics del poble és la diversitat cultural, ja que hi habiten diverses comunitats immigrants: gairebé un 20% de la ciutadania té nacionalitat estrangera (a la comarca és un 22% i la mitjana catalana un 18%). La població immigrant té un gran impacte en la realitat socioeconòmica del municipi: molts d’ells treballen en sectors clau pel dinamisme econòmic local (agricultura, construcció i serveis), i les escoles del poble també reflecteixen la diversitat cultural, amb una presència notòria d’infants d’origen estranger.

Al mes d’octubre 2017, el ple de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm aprova el Pla de Ciutadania, un document promogut per la regidoria de Ciutadania, Solidaritat i Polítiques d’Igualtat on es recullen un seguit de mesures per tal de fomentar la convivència i la cohesió social al municipi, amb una vigència de quatre anys. L’any 2022, l’Ajuntament té la necessitat de renovar el Pla, i es vol fer amb una perspectiva comunitària que ajudi a transformar algunes narratives racistes existents i millori la convivència al poble, a partir de la inclusió del ventall més ampli de veus diferents possibles. Al mateix temps, la Direcció de Migracions i Refugi de la Generalitat de Catalunya comparteix la preocupació per l’augment de les discriminacions per motius racistes, i ha escollit el poble per executar un projecte pilot de pla per desenvolupar a la localitat; aquest compta amb una metodologia participativa, basada en el disseny regeneratiu, la descolonització, la interseccionalitat i la resiliència comunitària.

Amb anterioritat, el municipi també compta amb la Taula de Ciutadania, un òrgan de participació que tracta temes d’acció comunitària vinculats amb la solidaritat, la convivència i la cohesió social. Es crea l’any 2017 i dóna a la ciutadania un paper important en les polítiques municipals i en formen part càrrecs polítics, entitats i persones que viuen al poble. La seva experiència ha ajudat en el disseny del grup Arrel.

Població de Sant Hilari Sacalm

-

El grup Arrel neix durant l’inici del procés de creació col·lectiva del Pla de la Ciutadania de Sant Hilari Sacalm, s’ha implicat durant les tres fases de l’esmentat procés i, un cop aprovat i implementat, esdevé un òrgan participatiu de seguiment de l’arrelament del Pla. El Pla de la Ciutadania suposa un canvi important en la cultura local, ja que fomenta una mirada inclusiva que permet desenvolupar identitats plurals, a partir de quatre principis: diàleg, equitat, inclusió i participació, tal com es pot veure a la imatge següent. El Pla va comptar amb el suport tècnic de Resilience Earth, que ha assumit la part facilitadora del procés.

A l’inici de la construcció del Pla, al mes de juliol del 2023, es considera adient crear un cos ciutadà divers i representatiu que s’encarregui del seguiment del procés participatiu, en garanteixi la legitimitat i la transparència i, al seu torn, fomenti la participació del veïnat. Durant el mateix mes de juliol es fa una primera tria de persones referents del municipi per a la conformació del grup Arrel, seguint el marc sistèmic de l’equilibrium, que permet detectar persones que tenen diferents rols dins d’una comunitat; d’aquesta manera, es crea un grup que representa al màxim possible la diversitat real de la comunitat local pel que fa als eixos socials: edat, cultura, gènere, religió, país de procedència... Aquests individus formen part del grup per les seves característiques d’origen, implicació en el teixit associatiu, capacitat i voluntat d’implicació, presència en òrgans de participació com la Taula de Ciutadania... Els diferents serveis municipals (principalment acollida, però també altres com cultura, esports i promoció econòmica) han fet una preselecció de potencials membres i, mitjançant entrevistes personals i dinàmiques on es parla dels temes que es volen treballar (acollida, convivència, inclusió, interrelació, racisme...), s’acaben escollint 16 persones.

Per elaborar el Pla de Ciutadania, es realitzen tres jornades entre els mesos d’octubre i desembre de 2023: una destinada a l’elaboració de la diagnosi, una a la coproducció del pla i, finalment, una trobada per validar-lo i presentar-lo al públic general. En l’inici d’aquest període, els impulsors del Pla han fet trobades amb diferents agents per tal de recollir la seva visió sobre els temes que es volen tractar i la perspectiva més adient per col·laborar en el Pla; un d’ells ha estat el Grup Arrel, el qual ha recollit opinions diverses que permeten elaborar una diagnosi amb mirada més àmplia. Una altra de les funcions del Grup Arrel ha estat difondre el que es feia a les sessions conjuntes de disseny del Pla i convidar a participar-hi a les persones del seu voltant; això ha permès que l’assistència fos més alta del que s’esperava inicialment. Finalment, durant la jornada de validació davant del poble, diverses membres del Grup Arrel (juntament amb tècnics i polítics municipals i comarcals) han estat els encarregats de presentar els resultats del procés.

Un cop finalitzat el disseny del Pla de Ciutadania, el Grup Arrel adquireix una dinàmica pròpia com a ens amb dues funcions: d’una banda, supervisa la implementació del pla i el compliment dels acords adquirits amb la ciutadania, i, de l’altra, proposa i realitza accions que permeten lluitar contra el racisme i fomentar la convivència entre el veïnat. La dinamització del Grup la realitza la tècnica de Ciutadania de l'Ajuntament.

-

Dins de la partida destinada al Pla de Ciutadania hi ha una part reservada per les actuacions del Grup Arrel, que es correspon aproximadament amb un 50%.

Una tècnica municipal de Ciutadania.

Durant el procés de coproducció del pla, dos membres de Resilience Earth van guiar el procés i van participar en les sessions amb el Grup Arrel.

El Grup Arrel ha tingut un paper destacat en l’elaboració i implementació del nou Pla de Ciutadania de Sant Hilari Sacalm. Durant el procés de disseny del Pla, el Grup Arrel ha participat en 5 trobades durant la diagnosi per tal de donar la seva visió àmplia i, posteriorment, la majoria dels seus membres també han estat presents durant les 3 sessions de coproducció; en aquest sentit, l’existència i el reconeixement del Grup Arrel ha fet que la participació del poble (63, 39 i 55 representants a cada trobada, respectivament) superi les expectatives dels tècnics municipals. El paper actiu del Grup Arrel també es materialitza en la darrera jornada de la construcció del Pla de la Ciutadania, quan alguns dels seus membres s’encarreguen de transmetre als assistents les conclusions del procés.

El Pla de la Ciutadania s’aprova per unanimitat l’abril de 2024 i a partir d’aquest moment el grup Arrel assoleix la seva nova realitat com a espai estable de representació i de participació ciutadania. En un any, aproximadament, ha establert un espai mensual de seguiment amb representants polítics i tècnics municipals: concretament, amb dues regidores del govern municipal, dos membres de partits de l’oposició i una tècnica municipal. En aquestes trobades, es segueix el compliment de les mesures que indicava el Pla i es proposen accions a realitzar de forma conjunta. En els primers mesos de vigència, el grup ha impulsat la celebració de tres activitats: un cap de setmana amb activitats solidàries amb el poble palestí, la commemoració del Dia Internacional dels Drets Humans i un iftar comunitari; aquestes accions han estat obertes a la ciutadania i han tingut un caire marcadament comunitari.

L’estructura del Grup Arrel està dissenyada perquè sigui un grup dinàmic i no un col·lectiu tancat: entre 2024 i 2025, uns quants dels seus membres hi han deixat de participar, però també se n’han incorporat d’altres (a vegades convidats pels qui en deixaven de formar part) i s’ha arribat a una xifra de 20 persones, fruit del compromís que han adquirit les persones que en formaven part i del bon funcionament de la iniciativa. El grup també té petites comissions que s’encarreguen de preparar actes concrets; addicionalment, alguns dels seus membres també participen de la Taula de Ciutadania municipal.

Al mes de 2025, la Direcció General de Migracions i Refugi, del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, publica una guia metodològica sobre processos participatius comunitaris que aborden la integració de col·lectius de persones migrades. Aquest document s’ha generat a partir de l’experiència viscuda a Sant Hilari Sacalm amb la renovació del Pla de Ciutadania i s’esmenta la creació del Grup Arrel com un dels pilars bàsics pel seu bon establiment.

L’Ajuntament reconeix el Grup Arrel com un agent representatiu legítim des de l’inici del procés de renovació del Pla de Ciutadania, esmenta la seva participació en les trobades i els hi dóna veu. Un cop ja establert com a òrgan amb dinàmica pròpia, l’Ajuntament col·labora en la difusió de les seves activitats. El Grup Arrel també és un actor reconegut pel poble, i els seus propis membres s’encarreguen de fer-ne difusió a les persones del seu entorn.

El Grup Arrel ha esdevingut un actor important en la vida del municipi, un agent reconegut per un gruix rellevant i divers dels habitants, gràcies a la seva funció de catalitzador comunitari. Ha fomentat accions de sensibilització i de formació amb impacte al poble i als representants municipals, a més de crear vincles entre veïns i veïnes, així com legitimar i supervisar el Pla de Ciutadania que ha impulsat l’ajuntament.

La creació d’espais de participació i representativitat ha fet augmentar la participació de la ciutadania i ha estat ben rebut pel poble. Al mateix temps, la presència d’un actor de la naturalesa diversa de l’Arrel ha permès tenir debats més rics i recollir sensibilitats diverses pel que fa a les polítiques d’acollida i inclusió, contribuint a un gir de l’enfocament de les polítiques cap a la corresponsabilitat i la bilateralitat, amb l’administració local i el grup ciutadà cooperen en projectes.

La repercussió del Pla de Ciutadania ha superat l’àmbit local, gràcies al fet que ha servit de referència per l’administració nacional de cara a servir d’exemple per altres municipis. L’Ajuntament també ha presentat el projecte a altres municipis que estan interessats a replicar-lo.

Interna

Ajuntament de Sant Hilari Sacalm

Alguns dels objectius del Pla de Ciutadania són que sigui coproduït a partir d’un procés participatiu que activi el teixit comunitari del poble i que tingui perspectiva antiracista. En aquest sentit, la creació del Grup Arrel com a cos ciutadà representatiu de les diverses veus del poble, ha facilitat la consecució de les fites ideades i ha permès construir un òrgan que fa corresponsable de les polítiques d’acollida i cohesió al veïnat que ho viu de primera mà.

La mida petita del municipi fa que els vincles siguin molt propers i facilita la funció del Grup Arrel com a catalitzador comunitari, per què els seus membres poden fer arribar els missatges i activitats a molta gent.

La creació d’un grup que fa seguiment a les polítiques públiques d’un àmbit augmenta la transparència, fa que se sentin més implicats i també motiva l’administració a executar el que s'ha pactat.

Representar tota la diversitat és un repte difícil d’assolir, així com esquivar biaixos clàssics de la participació com la falta de participació d’alguns col·lectius concrets: persones joves, dones...

Una de les propostes per escalar la pràctica és realitzar un taller de sensibilització amb els tècnics municipals i augmentar el treball en xarxa amb institucions com poden ser els centres educatius locals.

Incloure perfils diversos als qui encara formen part del grup actualment, per tal de tenir més veus i mirades diferents.

La creació d’un Grup Arrel, o un tipus semblant, es pot exportar a altres pobles i temàtiques, ja sigui com a resultat d’un Pla o com una iniciativa independent. Serà més fàcil d’implementar allò on el teixit associatiu i les comunitats organitzades siguin fortes i amb recorregut.