A Granollers, El Pla Integral del Barri de Primer de Maig inclou el programa "Cures i Comunitat", el qual es divideix en dues àrees principals: la promoció de les cures i la lluita contra la soledat no desitjada. Com a part d'aquest programa, es va realitzar durant un any una diagnosi comunitària i participativa, en la qual es va dialogar amb tots els agents del barri (entitats, comerços, individus, etc.) respecte a la soledat no desitjada, amb l'objectiu de comprendre com aquesta afectava als habitats. Es va organitzar un esdeveniment per a la presentació d'aquesta diagnosi, acompanyat d'un berenar obert a tot el barri, que va comptar amb l'assistència principalment de dones d'entre 60 i 90 anys. A més de la presentació, es va dur a terme una taula rodona per recollir opinions sobre la temàtica, on moltes dones van compartir obertament les seves experiències de soledat.

En aquest context, es va anunciar una col·laboració amb la Diputació de Barcelona i l'Institut de Salut Global de Barcelona, iniciant-se un projecte amb un grup motor i l'ús d'una eina per aprofundir en l'estudi de la soledat no desitjada, empoderar un grup i fomentar la creació de vincles entre les participants. L'eina escollida, el "fotoveu", va ser seleccionada d'entre més de 70 eines proposades per l'ISGlobal per a la recerca en salut comunitària. D'aquesta manera, dins del Pla Integral de Barri, sorgeix la iniciativa d'utilitzar el Fotoveu com a mitjà per abordar i visibilitzar la soledat no desitjada al Primer de Maig.

Població: Dones adultes, veïnes del barri de Primer de Maig, de diferents edats i origen cultural.

Territori: Barri de Primer de Maig, Granollers.

El projecte s'inscriu en el marc del Pla Integral del barri Primer de Maig. Es tracta d'una col·laboració amb el projecte "Barris i Comunitats, Motor de Transformació Social" de la Diputació de Barcelona.

L'experiència va durar 7 mesos i es va desenvolupar en sis fases d'aplicació. La primera fase va consistir en el plantejament de l'enfocament, la determinació de la població d'estudi, l'estratègia de reclutament, la selecció dels dispositius tècnics a utilitzar i la identificació dels agents involucrats en la implementació. Aquesta etapa es va implementar durant dues setmanes el juny de 2023.

La segona fase es va centrar en el reclutament de participants. Es va contactar i vincular amb diferents perfils a través de diverses plataformes com l'Espai Actiu/Promoció Autocura, els serveis socials, i persones inscrites com a interessades del grup motor SND. Aquest procés es va dur a terme durant dues setmanes entre juny i juliol de 2023.

Durant la tercera fase, es va procedir a la formació de les participants. En aquesta etapa, es va explicar l'objectiu de l'eina fotoveu, es va instruir sobre com fer fotografies i gravacions amb el mòbil per capturar la seva realitat específica, i es va realitzar una construcció grupal de preguntes relacionades amb la soledat no desitjada en els habitatges i equipaments. Aquesta fase es va completar en 1 dia al juliol de 2023.

La quarta fase va implicar la realització de fotografies i relats per part de les participants. Inicialment, les fotografies i els relats es van crear de manera individual, reflexionant sobre el que es podia fotografiar. Posteriorment, es va organitzar un debat grupal per compartir les fotografies i els relats, analitzant el contingut de les imatges, la seva relació amb la vida de les participants, les raons d'aquesta relació i les propostes per millorar-la. Aquesta etapa es va estendre durant 3 mesos (juliol, agost i setembre de 2023).

Finalment, en la cinquena fase, es van recopilar i analitzar les dades obtingudes. Es va realitzar una síntesi de la informació recollida, registrant observacions i dificultats del procés i les activitats. Mitjançant un anàlisi participatiu, es van seleccionar els temes més identificats, contextualitzar-los i codificar-los. Aquesta fase es va dur a terme durant 2 mesos.

2,500.00

El pressupost es dedica principalment a recursos humans i correspon exclusivament a l'aspecte de la fotoveu. No inclou el treball previ necessari per determinar la viabilitat del projecte, que consisteix en un any d'intervenció comunitària en el barri.

Equip tècnic del projecte Cures i Comunitat (5 persones)
Mediador cultural (1 persona)
Biblioteca RU (1 persona)

-Mòbil de les participants
-Adreça de correu electrònic o número de Whatsapp per enviar les fotografies

Com a mecanisme de participació, s'ha realitzat una diagnosi participativa i una taula rodona per recollir opinions sobre la temàtica de la soledat no desitjada.

Els principals productes d'aquesta pràctica són les sessions realitzades amb les dones participants. La primera sessió del Fotoveu consisteix en una presentació del projecte al grup consolidat i una formació sobre l'ús del mòbil per a realitzar material. S'explica que l'objectiu de l'activitat és realitzar fotografies acompanyades d'un àudio que expliqui els motius i reflexions al voltant de la fotografia. La idea és no fer més de 3 fotos+àudios de cada espai. Les instruccions sobre els espais per a les fotografies i les preguntes per als àudios són els següents: fotografies a casa teva (Com et sents a casa teva? Per què?); fotografies del barri Primer de Maig (A quins espais del barri vas? Com et fan sentir i per què?); fotografies lliures de la vida quotidiana (Com em sento vivint en aquest barri?).

En la segona sessió del Fotoveu es realitza un grup focal de debat entorn del material generat. Aquesta sessió dura dues hores. Es comença amb l'exposició dels objectius i l'estructura de la sessió (10 min) i un cercle de benvinguda on les participants es presenten (10 min). Després es realitza una primera dinàmica de conversa on es debaten les temàtiques de les fotografies (45 min –15 min per tema–). Es presenten les fotografies seleccionades per cada temàtica, es parla del contingut de les fotografies i es conclou amb una roda final per bloc. Després d'una pausa (10 min), s'inicia la segona dinàmica de conversa on es busca construir empatia (45 min). Això s'aconsegueix posant totes les fotos sobre la taula i cada una, en silenci, tria una foto que no sigui la seva, i després la persona que ha seleccionat la foto i l'autora parlen dels sentiments que aquestes fotos provoquen.

La tercera sessió del Fotoveu consisteix en una devolució de l'anàlisi i un debat sobre l'ús del material a posteriori. Aquesta sessió també dura dues hores. En la introducció (15 min) s'explica l'estructura de la sessió. En la primera dinàmica (45 min) s'exposen els objectius del Fotoveu i les principals conclusions a través de cartolines amb diferents seccions on cada participant pot afegir, treure o canviar de lloc idees per generar debat. En la segona dinàmica (30 min) es generen propostes per a la continuïtat del Fotoveu, així com per les situacions detectades al barri i la seva quotidianitat arran del procés d'implementació del projecte. En la tercera dinàmica (30 min) es realitza un cercle de paraula on s'exploren les següents preguntes: Què m'ha aportat participar al Fotoveu? Quines dificultats he tingut i crec que té l'eina? Què penses que pots aportar en projectes d'aquest tipus?

Per difondre la iniciativa, es va donar prioritat a les persones ja vinculades a altres projectes dins del programa "Cures i Comunitat". En l'ocasió de l'acte de diagnosi, aquelles persones que mostraven interès en col·laborar en iniciatives enfocades a abordar la qüestió de la soledat tenien l'oportunitat de registrar-se en una llista específica. Paral·lelament, una fracció dels participants va ser encaminada cap al projecte a través dels serveis socials. Com a complement a aquestes accions, es va crear un fulletó informatiu, que posteriorment es va distribuir a l'Espai Actiu de Gent Gran, i es van preparar i difondre diverses notes de premsa per ampliar l'abast de la iniciativa.

La iniciativa es va presentar en un congrés organitzat per la Diputació, centrat en el projecte "Barris i Comunitats: Motor de Transformació Social", així com en espais intermunicipals també coordinats per la Diputació de Barcelona.

S'han rebut un total de 79 fotografies i 37 àudios. L'impacte principal de l'experiència és la generació de coneixement sobre la relació de les dones amb l'espai on viuen (casa, barri i equipaments). Les sessions de debat i reflexió entorn de les fotos i els àudios han portat a una sèrie de conclusions amb implicacions significatives per a les actuacions del personal municipal i per a l'urbanisme. D'una banda, es conclou que tant els equipaments del barri com els habitatges poden actuar com a potenciadors o limitadors de les relacions comunitàries, depenent de les condicions estructurals en què es trobin, així com del disseny dels espais i els seus usos. Tenint en compte això, es fa necessari configurar els espais públics per fomentar més relacions comunitàries, basant-se en els comentaris de les participants. Dins de la casa, es subratlla la importància de disposar d'un espai exterior i d'una llar organitzada de manera que no empitjori l'auto percepció de solitud. També es destaca la potencialitat dels equipaments del barri com a espais de socialització; per tant, és essencial garantir-ne l'accessibilitat i difondre la informació sobre aquests de manera més efectiva.

D'altra banda, es conclou que les relacions comunitàries tenen un impacte positiu en la salut de les persones, específicament com a factor de prevenció de l'aïllament social i la solitud no desitjada. Es valora especialment el sentiment de pertinença a un grup i la possibilitat d'escoltar i ser escoltat sobre experiències viscudes i similituds en les emocions, particularment en relació amb la solitud.

La iniciativa ha fomentat la conscienciació sobre la situació de soledat no desitjada, incidint en la capacitació per a l'ús d'eines digitals que faciliten la comunicació amb persones properes mitjançant àudios i fotos, eines que els participants han après a utilitzar. A més, s'ha aconseguit crear un grup amb el potencial de desenvolupar activitats de manera autònoma en el futur.

El fet que l'aproximació als usos que es fan de l'espai públic i dels habitatges sigui des dels ulls de les persones que en fan ús representa un potencial. La implementació de l'eina qualitativa del Fotoveu incorpora aspectes relacionats amb l'ús quotidià que fa la població dels elements urbans i dels seus habitatges, i ens permet detectar potencialitats, límits i aprenentatges. Els espais participatius fomenten la comunicació i les relacions de qualitat. Per a les persones grans, participar en aquest projecte els ha proporcionat l'oportunitat de formar-se en l'ús de les eines digitals. La fotografia ha actuat com a estímul per recordar i connectar amb sentiments. Aquests projectes milloren l'autoestima dels participants, fomenten la comunicació i la interacció social entre els membres del grup.

És crucial ressaltar les limitacions associades a l'escletxa digital, particularment entre el col·lectiu de les persones grans. Aquestes persones poden trobar dificultats per comprendre l'objectiu del projecte i el que se les requereix fer. A més, quan una persona pateix una sensació de soledat no desitjada de manera prolongada, trobar la manera d'expressar els seus sentiments a través de l'eina del Fotoveu pot ser complicat, i pot existir una resistència inicial a la participació en aquesta mena de projectes.

Un dels objectius inicials en la creació del grup era que estigués format per dones adultes, residents al barri Primer de Maig, de diverses nacionalitats i edats. La realitat és que formar un grup de dones d'orígens diversos ha afegit dificultat al projecte, ja que la desconeixença de la llengua d’alguna de les participants ha dificultat la comunicació.

El programa necessita ser personalitzat detalladament. És imprescindible invertir temps suficient per comprendre profundament el grup participant. Es poden implementar eines específiques per promoure una diversitat cultural més àmplia, incloent la provisió de serveis de traducció i facilitant la inclusió de dones amb diversitat funcional, com aquelles afectades per l'Alzheimer o amb restriccions en la mobilitat. Això es pot aconseguir mitjançant l'ús de recursos dissenyats per millorar la comunicació i la mobilitat, garantint així la participació de totes les veus.

L'eina del Fotoveu no suposa una inversió significativa i no requereix instal·lacions especials. Aquest model és fàcilment replicable i adaptable a la geografia i demografia de diversos municipis.