La lluita contra l’exclusió social i la pobresa ha estat una de les línies estratègiques d’actuació més important de l'Ajuntament de Terrassa al llarg d’aquests anys per aconseguir que cap veí o veïna del municipi que tingui uns ingressos o recursos personals, socials familiars i/o culturals inadequats es quedi sense participar o gaudir plenament de la seva condició de ciutadà o ciutadana i pugui assolir un nivell de vida i una qualitat de vida en igualtat de condicions a la resta de la comunitat.
Aquest marc ideològic és el que va precedir l’aprovació del reglament municipal per a la prestació d’ajuts d’urgència social, l’any 2010.
Durant aquests 12 anys, s’han produït diverses crisis econòmiques i socials i, actualment, la crisi sanitària, que han posat de manifest grans desigualtats entre la ciutadania, desigualtats que ha estat necessari atendre i que han impactat de forma important en els serveis socials desdibuixant el seu objecte d’atenció. A la diagnosi del Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-2024, aprovat pel govern de la Generalitat en data 10 de desembre de 2020, es posa de manifest que:
“La profunda crisi econòmica i social dels darrers anys ha tingut un important impacte en els serveis socials, en un doble sentit: han vist incrementada la demanda d’atenció a les situacions de vulnerabilitat, alhora que els ingressos públics disponibles per atendre les necessitats socials es reduïen. Aquest context ha congestionat el sistema de serveis socials amb demandes derivades de necessitats materials per a la subsistència, i l’ha situat en una posició sovint reactiva, davant d’una realitat que es considerava superada en el moment anterior, en què es conceptuava el sector social com a quart pilar de benestar”.
El mes de gener de 2021, la Diputació de Barcelona va fer públic el Marc conceptual i les línies estratègiques de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar, on es posa de manifest:
”la necessària aposta dels governs per assolir una gran reactivació econòmica i social que abasti el màxim consens polític i social possible. En processos de reactivació econòmica anteriors, les polítiques públiques han estat polítiques en clau de lliurament de recursos i d’atenció però, actualment, s’imposa un canvi de paradigma, fonamentalment perquè és necessari incorporar la perspectiva ambiental, juntament amb l’econòmica i la social, però també perquè els poders públics han de combinar intel·ligentment instruments de control, regulació, coneixement, provisió, relació i promoció en l’economia globalitzada, digitalitzada i financeritzada. I perquè cal considerar la resiliència de l’esfera familiar i comunitària com a lògica bàsica d’humanització i construcció de tot tipus d’estructures socials.”
La mateixa Diputació, mitjançant aquest marc conceptual, planteja la necessitat d’enfortir el sistema de garantia d’ingressos i subsistència material mitjançant l’acció dels ens locals. Per tal de caminar cap aquest objectiu, la Diputació planteja avançar en la construcció d’un model de garantia de la subsistència material, posant en marxa una tipologia d’oficines de prestacions econòmiques especialitzades, formades per personal administratiu.
També proposa que per a l’atorgament de la prestació no fos necessària la validació dels serveis socials, per donar pas així a un model orientat als drets dels individus i diferenciat de la intervenció social.
És des d’aquests marcs de referència que l’Ajuntament va començar a treballar cap a la construcció d’aquest nou model de prestacions econòmiques des de la perspectiva de la garantia d’ingressos.

Població: Persones i famílies en situació d’exclusió social.

Territori: Terrassa.

La pràctica forma part del Pla de Govern 2019-2023 de l’Ajuntament de Terrassa. El Programa de Govern de l'Ajuntament de Terrassa, per al mandat 2019-2023, en el seu Eix 80, ens orienta a treballar en aquesta línia:

- separar la gestió de les prestacions socials dels processos d'acompanyament.
- garantir la cobertura de les necessitats bàsiques des d'un model normalitzador i inclusiu que trenqui amb la visió assistencialista. Garantir la cobertura de les necessitats bàsiques (d'alimentació, d'habitatge, de subministres, de roba, de salut...) des de la perspectiva del dret i no des de la resposta reactiva a l'emergència i de subsistència.

Las primera actuació va ser muntar un grup motor per posar en marxa l'oficina. La primera reunió es va realitzar en data 22 de novembre del 2019 i la segona reunió en data 16 de gener de 2020.

Durant aquests mesos, una tècnica es va dedicar en exclusivitat a treballar la proposta de modificació del reglament municipal de prestacions i les bases que regirien la primera convocatòria d’ajuts gestionada per la oficina. A partir d’aquí la pandèmia va paralitzar el procés de treball, que es va reprendre al gener del 2021.

El mes de març de 2021 el reglament de prestacions va ser aprovat per unanimitat al Ple municipal i això va permetre la creació de l'oficina. A partir d’aquest moment es va muntar l’equip que forma part de l'oficina: una tècnica (treballadora social) que fa de referent de l’equip i 6 administratius en un inici (l'any 2022 hi ha 9 administratius).

1.606.369€

Ajuts casals d’estiu: 506.369€
Ajuts extraescolars: 400.000€
Ajuts beques de menjador: 700.000€

Una tècnica (treballadora social) que fa de referent de l’equip i 6 administratius en un inici, i al 2022 ja en són 9.

Les instal·lacions són pròpies. S’han comprat equips informàtics.

Oficina de prestacions i ajuts: 2.663 sol·licituds d'ajuts dels casals
Beques de menjador: 7.460
Ajuts extraescolars: 2.045

Els ajuts es comuniquen mitjançant convocatòries públiques.
Es fa difusió per la seu electrònica, pel diari de la ciutat i als taulons oficials de l’Ajuntament. També per les xarxes socials, escoles etc.

Partim de que encara no s'ha pogut fer l’avaluació i per tant no s'ha pogut sistematitzar i quantificar els impactes però si es pot dir que els gairebé 12.000 tràmits que en l’actualitat està gestionat l'Oficina fa dos anys eren gestionats pels equips bàsics de serveis socials. Si bé el total de sol·licituds era inferior a l’actual, l’impacte ha estat important.

L’impacte ha estat a diferents nivells:

- L’accés als ajuts que actualment tramita l'Oficina ha fet un pas de gegant perquè s’ha convertit en un accés universal. Això vol dir que una persona podrà accedir a un ajut mitjançant l’acompliment d’uns barems econòmics i socials. No caldrà que tingui expedient obert a serveis socials com a condició per accedir als ajuts. No caldrà que la validació per l’atorgament de l’ajut sigui per part d’un professionals dels equips bàsics. D’aquesta manera s’avança en la implantació d’un model basat en els drets diferenciant-lo de la intervenció social. El nombre de sol·licituds ha crescut de forma important.

- L’acompanyament a la família en la gestió del tràmit també ha canviat. Ara és la família qui fa el tràmit de la sol·licitud i en tot cas si demana suport se l’acompanya però s'està fomentant que les famílies siguin mes autònomes i no tant dependents dels serveis socials.

- La tasca de les professionals també varia. Deixar de fer gestió permet disposar de més temps per fer acompanyament i disposar de més temps vol dir realitzar altres tasques més qualitatives.

- L’avenç en la igualtat d’oportunitats de la infància també és un pas important. La COVID-19 ha fet aflorar un alt nivell de pobresa infantil i situacions greus d’infants i famílies vulnerables, amb afectacions importants en la salut mental. La convocatòria d’ajuts extrascolars en particular permet millorar la socialització de la infància, contribuir preventivament en la disminució de processo de desigualtat social, mitigar els riscos d’exclusió social i en definitiva fomentar la igualtat d’oportunitats.

L'aplicatiu ha permès donar resposta als objectius plantejats inicialment, poden descarregar de la gestió d'aquests tràmits a l'equip de Serveis Socials, permeten que aquest centri la seva tasca en l'atenció a les persones i famílies que ho necessiten. Alhora ha permès establir noves beques i prestacions que permeten seguir treballant amb l'objectiu de no deixar ningú enrere.

El principal punt fort de la pràctica és que permet centralitzar els tràmits en una oficina permetent un millor control i agilitat. Alhora, la creació d'aquesta oficina ha tingut un impacte molt positiu en l'equip de Serveis Socials i com a resutat final a les famílies i persones destinatàries, s'ha pogut oferir una millor atenció.

- S'ha vist que era necessari un perfil informàtic i també algun perfil tècnic que en l’actualitat no es disposa, amb l'objectiu de garantir una gestió més eficaç i eficient.

- Les convocatòries han de tenir un termini d’inici i de final. Enguany la convocatòria d’extraescolars ha estat oberta durant un termini molt ampli i això implica un desbordament de l’equip. és necessari iniciar i finalitzar convocatòries.

- Cal concretar els perfils i l’equip humà que ha de formar part de l'Oficina.

- Millorar les eines tecnològiques de l’equip i l’espai. Es necessita un espai que permeti l’ampliació de l’equip a mida que es vagi incorporant la gestió de nous ajuts.

- És necessari fer un treball d’explicació a les entitats prestadores dels serveis (activitats d’estiu i extraescolars) dels requeriments que exigeix l’Ajuntament a l’hora de fer els tràmits dels pagaments amb l’objectiu d’agilitar-los.

- Cal una millora de la seu electrònica municipal. L’actual seu electrònica dificulta el tràmit.

- Cal millorar la coordinació amb els punts d’orientació social que són els encarregats d’acompanyar les famílies en el tràmit per reduir el nivell d’incidències a l’hora d’atorgar els ajuts.

- Cal dissenyar els indicadors d’avaluació el projecte.

La pràctica es pot replicar en pràcticament la totalitat dels ajuts que es gestionen des de serveis socials i també a d’altres municipis si es tenen en compte els objectius, els impactes i les millores que s'han descrit.