La Segarra és una comarca que geogràficament destaca per dos nuclis de població referents (Guissona i Cervera) en un context demogràfic dispers, on hi ha 21 ajuntaments i 109 nuclis de població. Les línies d’actuació del Consell Comarcal venen a suplir els dèficits tècnics de governança en aquells consistoris que per població, tenen limitades les seves competències. En aquest sentit, des dels serveis d’atenció a les persones, es treballa de manera conjunta per a tota la comarca per potenciar aquelles accions que puguin produir canvis i millores per a la població de la Segarra.
El Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal és el servei d’atenció que vetlla per la garantia i integritat de les dones de la Segarra. La violència masclista és un fet que pateixen moltes dones a la comarca. Les dades de l’observatori de violència mostren les següents xifres: 71 són els casos detectats durant el 2019, 44 d’aquests, es van produir amb la presència de infants menors d’edat. El 83% van ser casos de violència exercida per la parella, i des del 2016 hi ha 221 denúncies per violència de gènere.
Les circumstàncies vitals de les dones en entorns de violència masclista s’han vist agreujades a causa la pandèmia de la Covid 19, i el confinament domiciliari conseqüent. En aquest sentit, és necessari continuar oferint orientació, acompanyament i assessorament, fent difusió de les funcions d’aquest servei.

Població: Dones que han patit algun tipus de violència masclista, agressió o situació de desigualtat pel fet de ser dona.

Territori: Comarca de La Segarra.

El Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal porta a terme diferents estratègies per la lluita contra la violència masclista, entre elles, una línia de campanyes de difusió molt actives en visibilitzar les violències que pateixen les dones a mans dels homes. Part d’aquestes campanyes són estacionàries, fetes per a una data concreta, però en conjunt donen resposta a un problema permanent.
De les més recents destaca “La Segarra lliure d’agressions masclistes” de 2020, que va servir per visibilitzar i posar al centre del debat les múltiples cares de la violència que pateixen les dones. A través de 4 vídeos, basats en situacions reals adaptades ateses pel SIAD, es relaten diferents tipus de violències que han patit diverses dones.
“Agafa el guant”, va ser una iniciativa sorgida arran del confinament (2020). Amb aquesta iniciativa no només es pretenia vetllar per un bon ambient domèstic, sinó també conscienciar als joves dels diferents tipus de ciberassetjaments. I és que de la mateixa manera que s’han vist incrementades i agreujades les situacions de violències per la convivència forçada amb els agressors, en el cas dels joves també han augmentat les amenaces, assetjaments i controls a través del mòbil i les xarxes socials.
“Tanca la porta a la violència”, era la iniciativa de 2020 que demanava coresponsabilitat als veïns i veïnes d’aquelles persones que pateixen violència masclista. D’aquesta manera es volia conscienciar per frenar aquesta situació, demanant col·laboració amb la víctima. L’objectiu de la campanya, doncs, era ampliar el suport social a les dones que travessen aquestes situacions i que actualment poden estar aïllades davant l'estat de confinament.
“Adona-te´n” es va dur a terme el 2019 a través A través de la subvenció del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere es va desenvolupar aquesta "campanya marc" per a tota la comarca, i cada població va desenvolupar les seves activitats i materials de prevenció sota el mateix lema "Adona-te'n, la dona és lliure".
D'aquesta manera es va poder coordinar una campanya comarcal amb la mateixa imatge gràfica i missatges, buscant la unitat d'acció conjunta per lluitar contra la xacra de la violència masclista.

La campanya s’organitza amb una data significativa a l’horitzó: el 25 de novembre 2021, que és el dia internacional per l’eradicació de la violència vers les dones.
Per el desenvolupament de la campanya es va contractar una consultora. Seguidament, es van portar a terme una sèrie de reunions amb diferents regidories municipals, de les àrees d’igualtat, i les alcaldies d’aquells pobles petits, per presentar la proposta i explicar el funcionament de la campanya. Cada ajuntament s’encarrega de la difusió de la proposta, que va funcionar a través de missatgeria a les xarxes socials entre col·lectius veïnals. Els ajuntaments enviaven el cartell de la proposta i la futura ubicació, ja que eren els encarregats de decidir d’ubicació de les bústies.
Des del Consell Comarcal es fa el seguiment trimestral de les bústies i es recullen els missatges, amb els que es confecciona un vídeo per fer-ne difusió.

3000

Personal tècnic del Servei d’Informació i Atenció a les Dones de la Comarca de la Segarra i personal tècnic dels ajuntaments que en disposen.

Bústies per a la recepció dels missatges.

Les bústies són en si mateix un mecanisme de participació el qual permet la participació a aquelles dones, també, amb dificultats d’ús de les TIC. En aquest cas, anònim.

32 bústies de color lila al voltant de 21 municipis i espais escolars.
35 missatges de dones que han compartit el seu testimoni.
4 vídeos divulgatius que recullen els missatges de les experiències de les dones.
Presentació pública de la proposta.
Cartell divulgatiu del projecte que acompanya a les bústies.
2 infografies sobre tipus de violències.

Noticia a la web del Consell Comarcal de la Segarra

Campanyes:
Noticia de la campanya a la web del Consell Comarcal de la Segarra

Vídeos de difusió dels resultats de les campanyes:
Video 1
Video 2
Video 3
Video 4

La proposta va ser recollida en el telenotícies de TV3:
Noticia a TV3

Aquesta proposta ha generat repercussió en mitjans de comunicació des de la premsa local i comarcal, així com a la televisió autonòmica.
Per les experiències narrades, s’han detectat situacions d’abús en dones que fins ara no s’havien fet visibles. Per tant, han emergit nous contextos a tenir en compte per part del SIAD. Gràcies a la campanya es pot detectar que un dels àmbits on cal incidir és amb les franges joves d’edat. També s'ha detectat que cal fer èmfasi amb aquelles violències més subtils les quals en moltes ocasions no són identificades com a violències.

Degut al bon funcionament de l'experiència, s'ha previst la ubicació de 4 bústies més i la difusió de nous vídeos.

La implementació de les bústies s’ha portat amb èxit, i cada municipi en té una, encara que existeix una excepció amb ciutats més poblades com Guissona i Cervera, que en tenen més d’una. En total s’han instal·lat 32 bústies perun total de 21 ajuntaments i 109 nuclis de població. Hem de tenir en compte que determinades zones poc poblades no compten amb bústies.
Els ajuntament han fet bona acollida del projecte i de la campanya, i inclús ha generat i incentivat la creació d’idees per donar més suport i repercussió, com per exemple en termes d’ubicació.
En la direcció d’arribar a la joventut, es va treballar amb escoles i instituts per a que algunes bústies s’instal·lessin a les entrades dels centres. Va col·laborar-hi l’Oficina Jove de la Segarra.

La proposta s’ha portat a terme amb una disposició d’arribar a tots els municipis i a totes les franges d’edat. Al tractar-se d’una proposta que es basa en l’anonimat, dona veu a aquelles dones que troben dificultats per fer pública la seva experiència, sovint a causa de represàlies, sentiment de culpa, revicitmització social. També incideix en aquelles experiències que de forma habitual no arriben als serveis d’atenció a les dones. Serveix, per tant, per denunciar violències que pot ser estan més normalitzades o de les que es parla poc.
Al tractar-se d’una proposta participativa on es recull el relat i l’experiència, aquesta és una proposta activa en coneixement. Es pot extreure molta informació d’interès sociològic sobre la violència masclista: noves formes de violència, nous perfils de maltractadors, informacions sobre els entorn i els espais, aspectes latents i intangibles de la violència etc. Aquesta informació ajuda a no treballar per intuïció, si no a partir de la generació de dades.
El fet d’Implicar en el projecte a les institucions dels municipis és un fet important, que nodreix la proposta.

La baixa participació en el nombre de notes recollides en aquelles zones menys poblades.

En aquest punt és interessant trobar mecanismes per potenciar la participació als pobles més petits amb població envellida. Arribar a aquest segment de població és vital. Es contempla augmentar el nombre de bústies, per visibilitzar la proposta i donar més accessibilitat a les dones que volen participar.

La pràctica és replicable en altres àmbits de denuncia social, ja que el missatge es pot canviar.