El projecte "Escales" neix davant la detecció, per part dels Serveis Socials del Clot-Camp de l'Arpa, de nombroses demandes respecte de situacions conflictives derivades de la mala convivència veïnal amb persones que pateixen algun trastorn de salut mental. Les instàncies i queixes feien referència sobretot a situacions generades per persones que viuen soles, aïllades, i que tenen majoritàriament algun tipus de trastorn. Situacions que, en alguns moments, també arriben a serveis socials derivades directament d'hospitals.

En general, es tracta de persones soles, molt deteriorades, alguns amb síndrome de diògens, d'altres amb trastorns mentals complexos. Davant les situacions de conflicte, les comunitats de veïns es troben amb dificultats i desconeixen on poden adreçar-se, quines estratègies poden utilitzar o com fer front a aquestes situacions complexes. Així doncs, el novembre del 2010, els serveis socials reben la proposta de participar en la taula de convivència creada per dissenyar, entre d'altres intervencions, el pla de barris.

Després d'un procés de reflexió conjunta amb les entitats i tècnics que participen de la taula, es decideix impulsar dos projectes: el projecte de gent gran (posteriorment fusionat amb el projecte Radars), i el projecte Escales-Salut Mental.

Pel que fa al col·lectiu destinatari, el projecte està dirigit a dos tipus de col·lectius. D'una banda, veïns i veïnes del Clot Camp de l'Arpa que conviuen en el mateix edifici amb persones que pateixen algun tipus de trastorn mental, diagnosticat o no, que els dificulta la convivència i que pot arribar a generar greus conflictes.

D'altra, persones que pateixen algun dels trastorns anteriorment descrits i que desenvolupen conductes problemàtiques que dificulten la convivència a la comunitat. L'abast del projecte compren la zona del Clot-Camp de l'Arpa.

El projecte Radars s'inicia el 2010 amb l'elaboració d'una proposta per desenvolupar una intervenció en el districte. La següent gràfica presenta el procés d'implementació del projecte.

2011-2012

Redacció del projecte, a partir d'una primera convocatòria a totes les entitats i serveis que es considera important que s'involucrin en el desenvolupament del projecte.

NOVEMBRE DE 2012

Desenvolupament de reunions amb caràcter regular de les taules tècniques del projecte.

2013-2014

Treball de forma conjunta amb l'objectiu de consolidar la comissió comunitària i la taula general.

El projecte "Escales" es nodreix de les hores dels professionals destinats a aquesta intervenció. Això implica que el projecte no compta amb un pressupost addicional. Entre 15 i 17 professionals, depenent del moment del projecte, dediquen hores a aquesta pràctica. D'altra banda, els recursos necessaris per desenvolupar activitats de difusió (com el díptic en elaboració) provenen dels equips de comunicació de l'Ajuntament (districte, etc.).

El projecte Escales ha tingut impacte en el col·lectiu destinatari, en l'entorn territorial i en el funcionament de l'organització responsable. Les taules tècniques funcionen des de novembre 2012 cada mes i mig amb resultats positius. En un nombre significatiu de casos, les persones objecte d'intervenció han acceptat l'ajuda dels serveis socials, tot incorporant el Servei d'Atenció a Domicili o vinculant-se sobretot amb l'Àrea Bàsica de Salut.

A nivell comunitari, s'han mantingut les activitats i propostes que les entitats tenien planificades en el territori. Des de serveis socials, s'han desenvolupat assessoraments individuals a persones veïnes perjudicades o administradors de finques.

Finalment, el projecte ha afavorit la intervenció conjunta i la cohesió entre serveis i entitats, així com el treball en xarxa i la interdisciplinarietat. Aquests elements han afavorit la detecció de persones en risc d'exclusió i aïllament social, de nous usuaris dels serveis de salut mental i també de persones que fins ara estaven desvinculades dels serveis de salut general.

Interna

Entre les fortaleses del projecte Escales, destaca la capacitat per combinar el treball en xarxa i el treball comunitari, tots dos aspectes en què s'ha produït la plasmació pràctica de la perspectiva teòrica. El treball en xarxa permet un abordatge conjunt entre diferents serveis d'un tipus complex de trastorn. S'unifiquen esforços i s'aconsegueix fugir de la fragmentació en la intervenció. El treball comunitari afavoreix la intervenció amb objectius de desestigmatització i d'educació per canviar una visió estereotipada de la salut mental.

Per la seva banda, una de les dificultats més importants que ha experimentat el projecte és la complexitat derivada del treball de tipus comunitari. El projecte ha hagut de fer front a l'hàbit de treballar des de l'atenció individual aïllada i de protecció al pacient, als temors a que els vincles desenvolupats es puguin trencar per l'actuació d'altres agents, a la protecció de dades que dificulta el traspàs d'informació entre serveis i agents i, finalment, a les dificultats per construir consensos entre els agents implicats que tenen visions diferents del treball comunitari. Cal esmentar també les dificultats de comprensió de la població d'un tipus de trastorn desconegut i històricament estigmatitzat.

Pel que fa a la transferibilitat, un dels aspectes claus és el marc institucional (com ara la taula tècnica) generat per afavorir el treball en xarxa i la coresponsabilització dels diferents agents en l'atenció de cada cas. Així mateix, el projecte presenta altres aspectes amb caràcter de transferibilitat, com ara els instruments de valoració i seguiment dels casos o l'atenció multidimensional d'una problemàtica bio-psico-social.