Les circumstàncies a les quals estan exposats nens i nenes són claus per al seu desenvolupament emocional, cognitiu, físic i social. Els nens i nenes necessiten un entorn segur, protector i acollidor, i per això és crucial el paper que desenvolupen els progenitors. En les famílies amb conflictes oberts, amb episodis d'agressió, amb una cura deficient o unes relacions familiars fredes, insolidàries o negligents, els nens i nenes tenen un major risc de problemes de salut física, psicològica i social. A més, els problemes en la primera infància tenen impacte al llarg de tota la vida.

Durant la crisi econòmica, com a conseqüència de l'atur, la pobresa i l'endeutament de les famílies, han crescut les dificultats en la convivència entre pares i fills. Des de 2008, el risc de pobresa i desigualtat econòmica ha augmentat a Espanya, i més encara en els infants. La proporció d'infants en risc de pobresa va passar de 28,2% a 36,3% entre 2008 i 2012. El nombre de famílies vulnerables amb infants que han sol·licitat ajuda a les organitzacions no governamentals per satisfer les seves necessitats bàsiques s'ha triplicat des de l'any 2007. A més, existeix evidència d'una pitjor salut general i de salut mental en els infants de famílies desnonades.

Per aquesta raó, juntament amb mesures polítiques sobre el mercat de treball, l'habitatge o el benestar social, una de les intervencions recomanades a nivell local són les intervencions de promoció de la parentalitat positiva, que s'han mostrat efectives per a la reducció dels embarassos en adolescents no desitjats i d'altres conductes de risc, així com per a la millora de la regulació emocional i del comportament, el benestar psicosocial parental i la qualitat de les relacions socials.

Tenint en compte aquests elements, a la ciutat de Barcelona, en el marc de l'estratègia Salut als Barris, es van detectar necessitats relacionades amb els problemes en la criança, com dificultats de convivència, embarassos en adolescents i alt consum d'alcohol i de drogues il·legals en les persones joves. En aquest context l'Agencia de Salut Pública de Barcelona (ASPB) va veure la necessitat de promoure intervencions rigoroses per a la promoció de les habilitats parentals i va decidir dissenyar, avaluar i implementar el Programa de desenvolupament d'habilitats parentals per a famílies (PHP), d'acord amb els requisits d'efectivitat de la literatura científica revisada.

El programa està dirigit a mares i pares de nens i nenes de 2 a 17 anys.

El Programa de desenvolupament d'habilitats parentals per a famílies s'inicia a partir de l'any 2011. A continuació s'indiquen les diferents etapes d'implementació del programa.

DIFUSIÓ-FORMACIÓ
• Difusió del projecte a la ciutat i formació de professionals de diferents àmbits (serveis socials, atenció primària, plans comunitaris, ludoteques, educació i protecció a la infància). L'objectiu va ser desenvolupar la intervenció i incorporar-la en els plans de treball dels programes i serveis.

FASE PILOT
• Desenvolupament del programa en 11 barris de la ciutat, amb 11 grups en els quals van participar 128 pares i mares i 28 professionals.
• Desenvolupament de la modalitat d'11 sessions (8 grups) i la de 10 sessions (3 grups). Participació de 91 nens i nenes.
• Valoració i identificació d'aspectes clau de millora. Detecció de limitacions. Introducció de modificacions per a la fase següent.

IMPLEMENTACIÓ
Fase d'implantació on es treballen les següents dimensions d'habilitats parentals:
• Comprensió del menor.
• Autoregulació emocional.
• Autoestima en el desenvolupament de la funció parental.
• Comunicació empàtica i assertiva.
• Acords i regulació del comportament.

El Programa de desenvolupament d'habilitats parentals per a famílies està impulsat pel Servei de Salut Comunitària, de la Direcció de Promoció de la Salut, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. En el programa participen diversos centres educatius de la ciutat de Barcelona, l'Institut Municipal de Serveis Socials, l'Institut Català de la Salut, diversos Equips de Atenció Psicopedagògica, EAIA, Biblioteques, Cáritas i altres ONGs. La següent gràfica sintetitza de forma esquemàtica l'univers d'actors implicats en el projecte:

Els principals recursos amb els quals compta el Programa de desenvolupament d'habilitats parentals per a famílies són, pel que fa a l'àmbit de les persones, les hores de dedicació dels 410 professionals formats i que pertanyen als serveis socials, de salut, l'àmbit associatiu i l'educatiu.

Pàgina web del programa
Vídeo difusió del programa

Interna

El programa va desenvolupar una investigació avaluativa sumativa de la seva implementació en 24 grups.
Després d'ajustar per diverses variables sociodemogràfiques, es va identificar que:
- Disposar d'un nivell d'estudis inferior va ser un predictor de major augment de les habilitats parentals i de major reducció de l'estrès parental.
- Les persones aturades van disminuir més l'estrès parental i van millorar el suport social.
- Els joves i els que no vivien en parella van augmentar més el suport social.
- Els homes van reduir més l'estrès parental que les dones.
- Per la seva banda, els sectors de salut, educació i serveis socials van acollir el programa amb entusiasme, ja que va ser percebut com una necessitat que ha crescut amb la crisi econòmica.

Entre les fortaleses del programa destaca la seva capacitat per seguir els estàndards d'efectivitat en un entorn on, a diferència dels països anglosaxons, hi ha poques intervencions d'aquesta naturalesa i que hagin estat avaluades. Es confirma la seva efectivitat i els seus efectes es donen en tots els grups poblacionals. El programa és efectiu en la promoció de la parentalitat positiva i en la superació de barreres socials que situen a alguns grups en un punt de partida pitjor.

Entre les dificultats més importants cal esmentar el repte d'estendre el programa sobretot entre els col·lectius més vulnerables. Un altre repte és la participació en congressos i espais de comunicació per difondre el projecte en els seus aspectes més generals. S'han fet i publicat articles en revistes científiques, però centrats en el tema de l'avaluació i no tant en la difusió per sumar més professionals i expandir el projecte.

Pel que fa a la transferibilitat, cal esmentar la redacció d'un protocol que indica els elements a tenir en compte i els punts a seguir en el desplegament del programa (captació, programació, implementació, avaluació). A més, un altre aspecte potencialment transferible és la perspectiva del projecte que, sense ser una metodologia comunitària, permet treballar per construir les bases en aquesta direcció.

El programa s'ha implantat en altres municipis de Catalunya, com Vilafranca del Penedès, Roses, Tarragona, Figueres, Cambrils, El Prat, Amposta, Palamós, Badalona, Berga, Sta. Coloma de Gramanet, Castelldefels, Sant Boi, Balaguer, El Vendrell, La Bisbal de L'Empordà, Gandesa, Bigues i Riells i Tortosa.