La recollida selectiva de residus a Tiana s'inicia amb la implantació de recollida de la fracció resta i orgànica amb el sistema porta a porta, un sistema pioner a Catalunya i a l'Estat Espanyol. Tiana, Torrelles i Riudecanyes van ser els tres primers municipis que varen decidir implantar la recollida de residus porta a porta. Aquest sistema de recollida implantat l'any 2000 bevia un plantejament innovador que no s'havia implantat enlloc més a l'Estat Espanyol. Aquest canvi va propiciar un augment del % de residus recollits de les altres fraccions, per tant, un major índex de reciclatge i una disminució molt important de les tones de fracció resta generades al nostre municipi.

Juntament amb el nou model de recollida es va posar en marxa un nou servei de neteja viària al municipi. Dins el marc legislatiu establert, l'Ajuntament de Tiana, a través de les competències que li són pròpies, va definir un nou model de recollida propi en funció de les característiques del municipi que es basa en una estructura urbana horitzontal; majoritàriament habitatges unifamiliars aïllats o adossats.

Prèviament a l'any 2000, la recollida selectiva suposava un 4,15% i un 16,44% als anys 1998 i 1999. A partir del 2002, dos anys després de la posada en marxa del projecte, la recollida selectiva s'ha mantingut estable per sobre del 80%.

Població: Tota la ciutadania.

Territori: Tiana.

A nivell local, l'actuació està vinculada amb Agenda 21 de Tiana (2000), el Pla d'Acció Ambiental (2000), el Pla de prevenció de Residus de Tiana (2010) i el Pacte d'alcaldes en la lluita i mitigació del canvi climàtic (2008).
A nivell supramunicipal, al Programa de Gestió de Residus metropolità (2009-2016) i al Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20)

El 5 de juny de 2000, Tiana va ser el primer municipi de Catalunya en implementar la recollida de residus porta a porta.

L'any 2000 es va inaugurar la deixalleria del municipi que, al 2005, que es completaria després amb el servei de deixalleria mòbil.

El 2001 es va iniciar la recollida porta a porta als comerços del centre del poble i el 2005 es va ampliar a comerços d'altres zones.

El 2006, Tiana va signar el Conveni de prevenció de residus municipals amb l'Agència de Residus de Catalunya.

El maig de 2007 el municipi instal·la els primers contenidors soterrats.

El novembre de 2010 s'aprova el Pla Local de Prevenció de Residus de Tiana, el primer pla d'aquestes característiques a Catalunya. El Pla, per al període 2011-2018, proposa un seguit d'actuacions per a afrontar l'objectiu de reduir almenys un 10% la generació de residus per càpita respecte el 2006 i establir-lo com a màxim en 1,48 kg per habitant al dia.

El Pla diferencia dos períodes dins el mateix, amb uns primers 4 anys de treball on es concreten les actuacions i un segon període amb actuacions estratègiques que han estat valorades en contrast amb altres Plans catalans i metropolitans.

El Pla estableix 4 eixos segons l'àmbit d'actuació: ciutadania, on es defineixen les actuacions dirigides a la ciutadania per a impulsar el compostatge casolà, l'ús de bosses reutilitzables o foment de la compra responsable; associacions, fomentant les activitats d'intercanvi; activitats econòmiques, promovent l'ús d'envasos retornables, reducció d'envasos i embalatges, regulació de la publicitat material o fomentant la reparació; i l'Ajuntament-equipaments, desplegant el pla d'ambientalització i compra-venda i el foment de la prevenció de residus als centres escolars.

Per últim, el Pla aposta per completar l'ambientalització d'actes i esdeveniments del poble, la introducció de regulació de prevenció de residus i l'aprovació d'instruments fiscals per fomentar la prevenció.

El 2012 s'introdueix una nova taxa de residus i l'any 2013 s'adjudica la nova contracta de residus.

El 2014 s'implementen sistemes d'innovació en la recollida de residus, amb la introducció de la tecnologia RFID en els bujols de porta a porta per poder conèixer com i quan treien aquestes fraccions els veïns de Tiana amb l'objectiu que sigui una plataforma que ens permeti bonificar als ciutadans ja que passa de ser una bossa de brossa a la porta de casa al fet d'identificar un cubell amb un habitatge i relacionar-los mútuament.

321.670,2

321.670,2€ per al 2015

L'estructura de finançament del projecte és complexa ja que varia anualment en funció dels ingressos obtinguts per la recollida selectiva i les subvencions atorgades i té una durada de 17 anys.
Si incloem la deixalleria i descomptem els ingressos anem a una mitjana de 220.000 €/any fins a l'any 2006 i 320.000 €/any 2006, 351.112,14 € el 2007, 329.323,03 € l'any 2008, 333.794, 96 € 2009, produïnt-se una davallada important l'any 2010 amb 297.478 € /any deguda a la crisi. A partir d'aquest any s'estabilitza al voltant 303.095,76 € el 2011, 357.423 € el 2012, 370.913 € el 2013, 350.000 el 2014 i 321.670,2 €/ el 2015.

S'obtenen ingressos de les recollides selectives pels convenis amb Ecoembes i Ecovidrio i subvencions de les administracions públiques i empreses privades.

Personal propi Ajuntament de Tiana, personal tècnic d'altres administracions (AMB, ARC).

Maquinàries de recollida pròpies de la gestió de la contracta, camions, contenidors, etc.
Cubells amb xip desprès de la implantació de la tecnologia RFID.

S'han realitzat sessions de presentació al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat. S'han enviat cartes i celebrat reunions de veïns i seguiments de la recollida porta a porta. A més, s'han repartit bosses compostables per a un retorn de les dades de participació de la recollida.

Per a l'elaboració del Pla Local de Prevenció de Residus es van realitzar dues sessions de participació a través del Consell de Medi Ambient. A més, es van recollir més de 300 enquestes de la ciutadania per a prioritzar actuacions i es van realitzar entrevistes amb els serveis municipals afectats i agents implicats com ara el comercial.

Els principals productes de l'experiència són els mecanismes de recollida de residus: instal·lació de contenidors soterrats, establiment de la recollida porta a porta a tot el municipi, implementació de la tecnologia TAG i RFID.

A més, s'ha elaborat el Pla Local de Prevenció de Residus de Tiana i un Conveni amb l'Agència Catalana de Residus.

Presentació de les memòries de manera habitual al Consell de Medi Ambient, així com difusió mitjançant la pàgina web i xarxes socials de que la documentació és de consulta pública i que es troba allotjada al web Ajuntament.
Punts d'informació.

Premi Medi Ambient Generalitat de Catalunya, Recollida selectiva i Residus, l'any 2001

Premi per la bona gestió i tractament dels residus de les Associacions ecologistes Greenpeace, Ecologistes en Acció i Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, l'any 2010.

Premi medi ambient Generalitat de Catalunya, Recollida selectiva i Residus l'any 2008

Reconeixement de l'Agència de Residus de Catalunya i el Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero per a la gestió de residus l'any 2010.

Reconeixement de l'Agència de Residus de Catalunya i el Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero per a la gestió de residus l'any 2011.

Premios R Ecoembes pel projecte Testiana, l'any 2013

Premi Ciudad Sostenible en la categoria de residus, atorgat per la Fòrum Ambiental l'any 2016.

VII Premi Europeu de Prevenció de Residus en la categoria Administracions Públiques l'any 2016, per al projecte “A Tiana reduïm els residus”, un conjunt d'accions per promoure la desmaterialització i prevenció de residus en el marc del Pla Local de Prevenció de Residus.

Reconeixement de la Fundació Rezero, l'any 2016

La recollida selectiva s'ha consolidat per sobre del 80% en la darrera dècada al municipi de Tiana. Del 4,15% i el 16,44% del 1998 i 1999, abans de la implementació de la recollida porta a porta, es va passar al 82,80% l'any 2002. Des d'aleshores, el percentatge de recollida selectiva s'ha situat al voltant del 83%, sent el 83,86% l'any 2015.

Pel que fa a la generació de residus total, s'ha aconseguit frenar l'augment de residus per habitant que es va produir fins al 2006 situant-se en 1,65 kg per habitant i dia. D'ençà del 2006, els residus per habitant han anat experimentant una baixada progressiva fins a arribar a l'1,37 kg per habitant i dia el 2015.

Més concretament, la recollida selectiva de paper, vidre i envasos va augmentar exponencialment coincidint amb la implementació del sistema de recollida porta a porta. L'evolució no ha sigut del tot regular en els darrers 15 anys tot i assolir una major estabilitat en els últims tres anys amb una recollida superior a 200 tones anuals per a cadascun dels diferents residus.

La davallada de recollida en el període 2005-2009, sobretot en envasos i paper i cartró, pot venir explicada en part per l'inici de la crisi i la conseqüent reducció del consum i per tant també de residus.

Interna

El principal objectiu de la implantació de la recollida de residus porta a porta de la fracció orgànica i resta, en primera instància va ser implementar la recollida de la fracció orgànica que fins el moment no es realitzava. La implantació de la recollida d'aquesta fracció amb aquest sistema va comportar un augment de la recollida selectiva de la resta de fraccions arribant a l'entorn del 80% de recollida selectiva.

La implantació del servei ha suposat una clara millora dels percentatges de recollida selectiva.
Es tracta d'un projecte pioner i innovador en l'aplicació de tecnologia a la recollida de residus.
A més, es realitza un control del servei actiu per tal de seguir-ne millorant la prestació.
El sistema permet donar una resposta més ràpida a les incidències i no ocupació de la via pública.

El principal problema de l'aplicació de la tecnologia en la recollida de residus porta a porta que s'ha implantat a partir de 2014 és la gestió de dades. Moltes vegades disposem de moltes dades i és a vegades difícil poder-les gestionar totes.
També és complicat com tractar aquells veïns que decideixen no participar o participar de manera no adequada en la recollida selectiva o la recollida porta a porta.

Una proposta de millora per el futur, ja que disposem de la tecnologia i de les dades, és poder bonificar aquells ciutadans que utilitzen de manera correcta el servei de recollida de residus. Els que menys rebuig generen, els que llancen menys impropis en la orgànica, els que menys utilitzen les àrees d'emergència, els que més utilitzen la deixalleria, etc.

Per altra banda, elaborar una proposta de taxa associada a la generació de residus.

Considerem que el sistema de recollida i gestió de residus en porta a porta de fracció orgànica i resta i selectiva paper, envasos i vidre en àrees d'aportació és aplicable a altres municipis de tipologia semblant a Tiana. Aquesta aplicació i servei els pot fer arribar a alts índex de recollida de residus selectius entorn del 80%. Per aquest motiu el municipi és seu i treballa amb l'Associació Catalana per la Recollida porta a porta.