Abans de l'entrada en vigor de l'actual Ordenança de la Via Pública, les sol•licituds d'autorització de l'espai públic on hi constaven les dades aportades pels promotors no es concretava exactament l'ocupació a desenvolupar, i mai es detallaven les mesures provisionals a prendre, sinó que quedaven supeditades al bon criteri del mateix promotor.
Així, per exemple:

les bastides no complien amb el codi d'accessibilitat, ja que no deixaven un pas adaptat -per sota de la bastida o en l'espai restant de vorera-, o anul•laven els passos adaptats per a persones de mobilitat reduïda,

els contenidors o casetes d'obres es situaven en llocs que molestaven als comerços, envaïen els carrils de circulació de forma perillosa, obstaculitzaven el transport públic, o tallaven el pas dels vianants,

es reposaven les rases amb el paviment asfàltic però no es reposava la senyalització,

es senyalitzaven incorrectament les desviacions de trànsit als carrers en contra direcció o bé no es senyalitzava res,

la senyalització informativa requerida de tall de carrer consistia en un full de paper penjat d'un senyal, element totalment insuficient per captar l'atenció del conductor sobre l'afectació del trànsit,

a l'executar una rasa es tallava totalment un vial quan, en realitat, es podia fer per meitats sense afectar, per exemple, el gir d'un autobús.

Tot el municipi.

Pla de mobilitat urbana de Mataró

Arran de la constatació d'aquests dèficits en la senyalització, en un primer moment l'Ajuntament de Mataró va considerar necessari revisar tècnicament les ocupacions de l'espai públic i valorar prèviament la situació a plantejar. El resultat, que representava una tasca afegida per als responsables municipals, consistia en detallar als promotors les mesures a implementar, però normalment aquests no ho entenien o en feien cas omís, per la qual cosa les accions no s'executaven correctament.

Això va coincidir amb una campanya de revisió i inspecció de les ocupacions amb les corresponents incoacions d'expedients sancionadors, ja que:
- no s'executaven les voreres suplementàries per tal de mantenir un pas adaptat pels vianants
- no es senyalitzaven correctament les afectacions
- les ocupacions excedien les propostes inicials amb d'altres elements

Per aquest motiu, finalment es va considerar invertir el procés: no ha de ser l'administració competent en l'autorització de l'ocupació la que havia de detallar els elements a implementar, sinó el promotor el que ha de proposar, conjuntament amb les característiques de l'ocupació, les mesures plantejades de senyalització, de protecció dels vianants i de la circulació rodada. Aquesta alternativa s'inspira en la legislació catalana sobre mobilitat, que obliga a estudiar, abans d'una actuació urbanística, tot allò que té a veure amb la mobilitat de les persones i dels mitjans de transport en els nous pols d'atracció.

D'aquesta manera, l'administració municipal només ha de valorar i informar la proposta plantejada, o bé fer-ne alguna esmena menor. En definitiva, es pretén fer copsar al promotor que la seva actuació a l'espai públic comportarà unes molèsties a la resta d'usuaris de la via pública, i que ha de preveure (i explicar-ho per escrit) mesures de minimització de l'impacte (crear voreres suplementàries, mesurar abans el vial o la vorera, incorporar-hi senyals, pintar algun pas de vianants provisional, indicar prèviament un tall de carrer, etc.).

A la pràctica, la majoria d'actuacions es resumeixen en un petit croquis o amb el detall de l'ocupació sense més, i només en obres privades de construcció d'habitatges, rases, reurbanització, o en aquelles en què es preveu una afectació, es requereix al promotor l'elaboració del projecte de mobilitat. Cada cop més s'exigeix una documentació detallada i una major concreció.

En el cas de les actuacions municipals, és el tècnic responsable director facultatiu de les obres qui pot plantejar i coordinar les diferents mesures. Quan l'afectació correspon a unes obres municipals de reurbanització o de millora de l'espai públic, els constructors adjudicataris o la brigada municipal són els que han d'implementar les mesures per minimitzar l'impacte, tant al trànsit rodat com als vianants.

D'altra banda, en el cas d'activitats amb finalitats no lucratives i d'interès general (festes populars, correfocs, parades de mercat, cercaviles, curses esportives...), l'administració local pot col•laborar i fer-se càrrec de la senyalització i de la implantació de les mesures provisionals mitjançant els diferents serveis municipals (Policia Local, Institut d'Esports, Mobilitat, Institut Municipal Acció Cultural...).

En el següent enllaç es pot consultar la normativa:

http://www.mataro.cat/portal/ca/Ajuntament/normativa/index.html

sense cost adicional

La funció principal de l'Ordenança és servir com fonament legal per exigir als constructors la documentació exhaustiva en aquells casos en què l'obra o projecte pot tenir un impacte sobre la mobilitat dels vehicles o dels vianants.

Tanmateix, hi ha molta dificultat en requerir a alguns promotors la conveniència de realitzar un pla de mobilitat, atès que fins i tot les sol•licituds bàsiques que formulen estan mancades de la mínima informació.

Malgrat això, alguns han començat a introduir algun tipus de senyalització proposada a les sol•licituds, si bé en el cas de les empreses petites, en no disposar de servei tècnic, tenen dificultats en explicar les seves accions en format paper, per la qual cosa normalment improvisen a la via pública.

En el cas d'obres particulars de reforma, els serveis d'arquitectura han implementat ràpidament l'apartat del projecte de mobilitat en aspectes de bastides o elements físics com voreres suplementàries, però són més reticents a l'hora d'incorporar als aspectes de circulació i desviació de trànsit els elements de senyalització. Per aquest motiu, cal realitzar un control de seguiment perquè s'executi realment el que es proposa de forma impecable en el projecte.

La incorporació de normes específiques de senyalització de les actuacions al carrer a les ordenances de la via pública contribueix a garantir la mobilitat i l'accessibilitat segura dels ciutadans.

Alhora, difon entre els promotors de les actuacions a la via pública -sobretot, les obres- uns criteris estrictes de senyalització per a protegir els vianants i no entorpir els seus desplaçaments, especialment en el cas de les persones amb mobilitat reduïda.

En el cas de les actuacions municipals, és el tècnic responsable de les obres qui planteja i coordina les diferents mesures.

Quan l'afectació correspon a unes obres municipals de reurbanització o de millora de l'espai públic, els constructors adjudicataris o la brigada municipal han d'implementar les mesures aprovades.

En el cas d'activitats amb finalitats no lucratives i d'interès general, l'administració local pot col•laborar i fer-se càrrec de la senyalització i de la implantació de les mesures provisionals mitjançant els diferents serveis municipals.

Dificultat en requerir a alguns promotors la conveniència de realitzar un pla de mobilitat, atès que fins i tot les sol•licituds bàsiques que formulen estan mancades de la mínima informació.

Cal realitzar un control de seguiment de cada obra perquè s'executi realment el que es proposa en el projecte. En aquest sentit, la policia local ha d'actuar especialment contra aquelles situacions que posin en risc la seguretat dels qui es desplacen a peu.