Arran de l'increment del trànsit de vehicles a motor durant els darrers anys, que ha arribat a superar els 50.000 diaris, la carretera NII s'ha convertit en el seu pas pels municipis del Baix Maresme en un element que distorsiona la vida ciutadana i afecta la qualitat de l'espai públic més proper.

En el seu pas pel municipi de Montgat, precisament, aquesta via inteurbana es convertia antigament en una prolongació de l'antiga autopista A19 (actualment, C31), ja que molts vehicles optaven per la NII i travessaven el casc urbà del municipi per a evitar l'autopista de pagament. Pel matins i en moments de tornada de dies de festa, la carretera concentrava també milers de vehicles en direcció a Barcelona. En ambdós casos, eren habituals les congestions de trànsit.

La calçada tenia tres carrils i unes voreres estretes, deslligades en alguna zona del nivell de la calçada. La urbanització era la pròpia dels marges d'una carretera: murs de contenció, talussos, cunetes, baranes , passos soterrats, instal•lacions aèries amb pals, bàculs d'enllumenat, semàfors i senyals.

Aquesta situació, que es va mantenir durant uns quants anys, va anar empitjorant amb l'augment de la mobilitat en vehicle privat a la comarca, sobretot arran de l'increment exponencial del nombre de desplaçaments quotidians entre el Maresme i la metròpoli de Barcelona.

Finalment, es va optar per actuar en el tram de la NII a Montgat a fi de pacificar el trànsit i crear un entorn urbà amb una mobilitat més sostenible, on els vianants, els ciclistes i els usuaris del transport públic tinguessin major protagonisme. La gestió d'aquest tram es va cedir també al municipi.
El projecte de remodelació plantejava transformar aquesta via ràpida en un carrer eminentment urbà, en contraposició al caràcter de via suburbana que havia tingut fins aleshores. La proposta considerava primordial la millora de la connectivitat, la relació i accessibilitat de les dues bandes de la NII -tant dels vianants com dels vehicles -, la integració de la via a la trama viària de Montgat i dotar-la de nous usos. Així mateix, proposava la transformació de la secció transversal de la carretera en un bulevard, s'eliminava el tercer carril de circulació i el plantejava una rotonda per a millorar la continuïtat circulatòria.

Tot el municipi.

Pla de mobilitat.

L'àmbit del projecte comprèn la NII des del Turó del Mar fins a la Riera de la Font i els espais annexos: Carrer de les Escoles, les escales de l'Església i l'encreuament amb l'avinguda del Turó. La secció de la carretera, de16 m, s'ha dividit en dues voreres asimètriques de 6 i 3,6 m, i una calçada de 6,4 m amb un carril de circulació en cada sentit. S'han urbanitzat les voreres laterals amb una alineació d'arbres per a reforçar la percepció d'aquest espai com a zona per a vianants, i s'han creat nous guals amb semàfors com a alternativa als passos soterrats. A la vorera costat mar s'ha implantat un carril-bici de 2 m per a connectar Montgat longitudinalment a una cota intermèdia entre les platges i el barri del Turó, amb un pendent acceptable, sense pràcticament encreuaments i amb bones vistes sobre el mar.

La secció del nou carrer ha incorporat diferents espais al seu voltant, com a singularitats del seu traçat:
- s'ha creat una rotonda amb l'encreuament amb l'Avinguda del Turó,
- s'ha remodelat el carrer de les Escoles i l'espai de talús annexa,
- s'ha remodelat les escales de l'església-passatge Pescadors,
- i s'ha resolt amb una rampa la diferència de nivell entre la NII i el carrer de la Riera de la Font.

S'ha ampliat també la zona per a vianants del carrer de les Escoles, amb una nova alineació de la vorera a la zona del col•legi, i s'ha creat un recorregut en ziga-zaga que permet connectar el carrer Riera de la Font amb la Ronda de Llevant a través d'unes rampes graonades. Per a adaptar els recorreguts i aconseguir talussos que facilitin la plantació, s'han creat murs de contenció, un de formigó, i els altres de t-reverd amb acabat de pedra licorella. Un banc lineal de fusta el carrer de les Escoles fa de límit del carrer i ofereix unes bones vistes sobre el mar.

Les escales de l'església han modificat el perfil i han eliminat el pas subterrani. La nova escala és de granit i resitua l'accés a un pati. La diferència de nivell entre la NII i el carrer de la Riera de la Font s'ha resolt amb unes escales de les mateixes característiques. El projecte ha contemplat també la construcció d'una xarxa de clavegueram a la banda mar per a resoldre la recollida d'aigües pluvials a l'entorn de la carretera. L'actuació ha comportat així mateix la instal•lació d'un enllumenat format per columnes troncocòniques d'alumini amb projector a la secció principal, i columnes tipus prim als punts singulars (jardí carrer de les escoles i rotonda). Els camins dins dels talussos reforcen l'enllumenat amb lluminàries tipus balisa. Les escales de l'església tenen un enllumenat específic amb un tub lineal penjat d'una catenària d'acer recolzada sobre la façana de l'església.

Finalment, s'han soterrat les línies de servei aèries (elèctriques, telèfons i telègrafs), i s'han col·locat conductes per a fibra òptica.

3.281.377 €

Ajuntament de Montgat, 2.143.601 €
Ministeri de Foment, 391.590 €
Àrea Metropolitana de Barcelona, 746.185 €

Aquest conjunt d'actuacions han millorat la permeabilitat transversal de l'antiga NII, han pacificat aquest tram i han fomentat els mitjans de transport més sostenibles.

Des de l'entrada en servei d'aquest tram, s'ha detectat una reducció de la velocitat dels vehicles, cosa que ha contribuït a què no s'hagi produït cap accident de trànsit ni cap atropellament, ja que ha augmentat de forma notable la seguretat dels vianants.

La remodelació urbanística ha comportat una reducció significativa dels impactes ambientals i socials sobre el municipi la població local -emissions locals i globals, soroll, accidentalitat...

S'ha millorat la cohesió urbanística del municipi i l'aspecte i la permeabilitat del paisatge urbà en aquest indret, ja que l'antiga carretera trencava completament la seva fesomia i generava distorsions en la mobilitat dels ciutadans.

La important reducció de la intensitat diària de vehicles ha pacificat el trànsit i ha millorat la seguretat viària (disminució significativa de l'accidentalitat).

L'actuació ha suposat també una millora de l'accessibilitat als carrers i equipaments dels voltants de la via, ja que s'han obert espais d'accés i s'ha ampliat l'espai dedicat als vianants.

Aquesta ampliació de les voreres i zones de pas ha permès crear un carril bici i millorar l'espai i el mobiliari del transport públic col•lectiu.

L'actuació posa en valor la mobilitat sostenible dels ciutadans davant els desplaçaments en vehicle privat, la major part dels quals són intermunicipals, de manera que la via es fa servir simplement de pas.

Lactuació no s'ha estès a la resta de la via que transcorre pel municipi i que es prolonga fins al municipi veí del Masnou, per la qual cosa la carretera continua sent un eix que trenca el paisatge litoral i dificulta l'accés dels ciutadans als espais lliures.

No s'ha intervingut paisatgísticament sobre els espais lliures naturals adjacents a la carretera.

El carril bici no té continuïtat amb el municipi més proper.