En visitar el nostre lloc web, acceptes les Cookies que utilitzem per millorar la navegació. Rechazar Aceptar
Àmbit /
Millora urbana
Guardar Icono descarga
Compartir Icono Facebook Icono Twitter
Avaluació del Pla de Barris del Districte II de Terrassa
Aquest pla s'ha dut a terme amb l'objectiu d'equilibrar el Districte II de Terrassa amb la resta de la ciutat, renovant l'espai urbà i impulsant la generació de noves dinàmiques econòmiques i socials. En acabar la seva execució s'ha realitzat un informe final de seguiment que respon a la voluntat de la Llei de Barris d'assegurar una avaluació de la política pública que representa. D'alta banda, l'ajuntament ha apostat per una avaluació exhaustiva i integral d'aquest pla, durant el darrer any, que s'ha encarregat a la Fundació CIREM.
Àmbit:
Millora urbana
Subàmbit:
----
Data d'inici:
01/01/2005
Data de finalització:
01/01/2008
Província:
Barcelona
Municipi:
Terrassa
Nombre d'habitants:
215678
Nombre de visites:
1619
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Eduard Sebastian
Càrrec:
Subdirector de Pla de Barris
Ens:
Ajuntament de Terrassa
Lloc web:
Adreça electrònica:
eduardo.sebastian@terrassa.cat
Telèfon / Fax:
937068000
Adreça:
C/Atenes, 78
Descripció de la pràctica
Detalles ficha
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
La Llei de Barris, impulsada per la Generalitat de Catalunya i aprovada pel Parlament el maig de 2004, ha permès impulsar aquest Projecte d'Intervenció Integral al Districte II, que presentava una situació de dèficit urbanístic i de problemàtiques socials i de convivència. De fet, la llei ha posat a l'abast de la ciutadania, de les entitats i associacions i de les administracions local i autonòmica, una eina de futur per a la transformació de les ciutats.

De bon començament, el Pla de Barris ha estat un referent pel seu clar posicionament pels programes socials, especialment els que buscaven la cohesió comunitària entre diferents generacions i cultures. Amb distància, ha estat el Pla amb una proporció d'assignació pressupostària més important per als programes dels àmbits socioeconòmics (aproximadament el 25%).

Un gran nombre de les actuacions urbanístiques afectaven al barri de Ca n'Anglada, però en tot moment es va tenir com a referència l'objectiu d'integració física i social entre aquest barri i els de l'altra banda de la Riera de les Arenes (Montserrat, Vilardell i Torressana). Aquests ponts entre barris, "cohesió territorial", i la promoció de la integració del Districte II amb la resta de Terrassa, amb la millora de l'Avinguda Barcelona, han dibuixat la segona gran idea del Pla.

En el Districte II han confluït factors determinants d'una situació interna de segregació territorial entre les diferents unitats veïnals que es concretava en un desenvolupament separat de grups socials localitzats en un territori reduït. També s'ha produït, més enllà de la Riera de les Arenes, una manca d'integració respecte de la resta de l'àrea urbana terrassenca. Aquests dos tipus de falta de cohesió espacial van generar un context propi al conflicte social recurrent, relacionat amb les problemàtiques pròpies d'aquesta tipologia de barris de creixement urbà desordenat al què s'afegeixen les problemàtiques pròpies d'una diferenciació sociocultural.
Objectius de la pràctica
General:
- Millorar la qualitat sociourbanística dels quatre barris de l'àmbit que composen el Districte II, incrementant la cohesiño territorial i comunitària i potenciant la seva plena integració a la ciutat de Terrassa.
- Realitzar un procés d'avaluació de tots els objectius (general i específics) inicials del Pla de Barris del Districte II de Terrassa, per tal de comprovar que l'activitat del Pla ha assolit les seves propostes d'intenció formulades en un principi.
Específic:
- Millorar la morfologia urbana del barri de Ca n'Anglada per facilitar la seva millor integració a la ciutat.
- Reforçar la comunicació transversal dels barris de Montserrat, Torressana i Vilardell amb Ca n'Anglada i la resta de la ciutat.
- Millorar la qualitat de la vialitat i dels espais públics per facilitar el seu ús i el desenvolupament de les activitats comercials i de restauració.
- Orientar els fluxos d'arribada d'immigrants al Districte II i facilitar la integració d'aquestes persones en el territori, adequant els serveis personals a les necessitats del Districte.
- Reduir la tensió als espais públics, als equipaments i als elements comunitaris i col•lectius dels habitatges facilitant la resolució dels conflictes de convivència al Districte II.
- Oferir als joves l'oportunitat de participar directament en la construcció del futur del Districte II.
- Fomentar la pràctica de l'esport com a element de socialització i d'integració dels joves en particular, i tota la població en general. Consolidar les entitats esportives del barri per a portar a terme noves activitats.
- Millorar la qualitat de vida de les persones grans, i promoure les relacions intergeneracionals per a una major cohesió comunitària del Districte.
- Promoure la modernització i adaptació del comerç a la nova realitat poblacional del Districte.
- Recuperar la imatge del Districte com a referent per a la restauració de la ciutat fomentant la qualitat i la innovació en el sector de la restauració.
- Promoure activitats culturals com element d'integració i cohesió de la població del Districte i fomentar una nova identitat del Districte.
- Assegurar la participació activa de la població del Districte i de les seves entitats en el disseny i execució del Pla.
Diagnosi prèvia a la pràctica
Ens que ha realitzat la diagnosi Tipus de diagnosi Participació d'actors Tipus d'ens
Dades de l'Observatori Econòmic i Social de Terrassa
Externa
No Participativa
Altres
Segons informació facilitada l'any 2004 per aquest Observatori, el Districte II, i especialment el seu Sector Est -àrea que comprenia els barris de Montserrat, Torressana i Vilardell- potser era l'espai que presentava un grau de desintegració social més important del municipi, detectat abastament pels serveis tant de promoció de l'ocupació com de serveis socials.
Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i Fundació CIREM
Mixta
Participativa
Altres
Elaboració d'indicadors sobre índex d'atur, percentatge de població nouvinguda, etc. que permeten que el Districte 2 de Terrassa es pugui acollir a la Llei de Barris. Aquest és un districte urbanísticament bastant desestructurat i amb necessitats socials de cohesió en la convivència i on l'índex de població immigrada és important amb onades recents i molt concentrades en els darrers anys, amb barris molt densos en quant a ocupació d'espai, amb espais públics que requerien de mesures urbanístiques i socials i amb un accident geogràfic important (Riera de les Arenes) que impedia la connectivitat entre els diferents barris del districte així com entre el districte en el seu conjunt i la resta de la ciutat de Terrassa.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
L'àmbit d'actuació del Pla és el Districte II de la ciutat de Terrassa, format pels barris de Ca n'Anglada, Montserrat, Vilardell i Torressana.
Vinculació amb altres programes o actuacions
El Projecte d'Intervenció Integral està vinculat a d'altres programes o actuacions com el Pla d'Entorn Escolar, els Programes de Dinamització de joves, el Programa de Gent Gran i els Grups de Treball de participació ciutadana.
Implementació
Detalles ficha
Fases i principals línies d'actuació
El Pla de Barris del Districte II de Terrassa s'ha desenvolupat entre els anys 2005 i 2008. Les eines utilitzades per assolir la transformació integral d'aquest districte, en el marc d'una renovació urbana i obrint pas a dinàmiques socials i econòmiques que puguin perdurar més enllà del Pla, han estat la creació de nous equipaments i serveis, la millora de les comunicacions i infraestructures a través d'un programa d'obres públiques i urbanisme, la potenciació de la qualitat de vida, l'estimulació de l'activitat econòmica i la creació de treball, la generació d'un nou clima de convivència, l'acompliment dels drets i deures de totes les persones que viuen i treballen al districte i la potenciació del teixit associatiu dels barris.

Inicialment, i durant el primer any, la direcció i gestió del Pla es va assignar a la Societat Municipal Ca n'Anglada (empresa municipal que gestionava en aquell moment diferents accions al barri). Posteriorment, i amb l'objectiu d'integrar el Pla a l'acció general de l'Ajuntament, es va canviar la direcció i l'equip de gestió i es va integrar el projecte dins l'organigrama municipal amb la creació del "Servei de Pla de Barris". Des d'aleshores, la direcció va recaure en el Coordinador de l'Àrea de Planificació Urbanística i Territori, tenint com a Direcció Adjunta durant molt de temps a la Coordinadora del Districte i, més tard, a la Tècnica del Programa de Participació. La Direcció del Pla ha tingut, durant els quatre anys, l'assistència tècnica de la Fundació CIREM, especialitzada com a centre d'investigació i consultoria en aquest àmbit de política pública. Per gestionar el projecte es va crear l'Oficina Tècnica del Pla de Barris, punt de trobada de tècnics i direcció i punt de referència pels ciutadans per sol•licitar informació o inscriure's a les diverses activitats organitzades.

Pel que fa als programes, han estat acollits i desenvolupats per les següents àrees municipals:
- Àrea d'Acció Social i Drets Civils (Programa d'Acollida als nouvinguts (Servei de Ciutadania i Drets Civils); Programa Foment de la convivència (Servei de Ciutadania i Drets Civils); Programa Gent Gran).
- Àrea de Serveis a les persones (Programa Jove; Programa Esports; Programa Cultura).
- Àrea d'Innovació i Desenvolupament estratègic i econòmic (Programa Foment del Comerç i la Restauració).
- Àrea d'Alcaldia-Presidència (Programa de Participació; Programa de Comunicació).
- Àrea de Planificació urbanística i Territori (Programa Obres/Urbanístic; Direcció del Pla).

Els continguts del Pla es van estructurar en dos grans apartats de programes (urbanístics i socio-econòmics). Durant el primer any s'engeguen tres actuacions: la remodelació de la part de l'Avinguda Barcelona, inclosa al Pla (2ª fase), la compra de sòl per al nou poliesportiu del Districte II i l'actuació al Mercat Martí l'Humà. La resta d'actuacions urbanístiques es realitzen durant els tres anys següents.

Aquest projecte conclou el 2008 i, a partir d'aquí, continuen només alguns projectes mitjançant un Contracte Programa de Barri, figura aquesta contemplada per la nova Llei de Barris. Destaca l'enfocament metodològic del procés d'avaluació final. La Fundació CIREM i la direcció del Pla dissenyen un pla de treball format per sis fases, definint els diversos instruments a emprar per a la recollida d'informació (quantitativa i qualitativa), els agents implicats en cada fase de l'avaluació i la temporalització. Aquest procés d'avaluació s'ha desenvolupat entre els mesos de març i desembre de 2008 i els objectius plantejats per a cadascuna de les fases del procés han estat les següents:
- Fase 1. Percepció ciutadana sobre l'evolució del districte i coneixement i valoració del Pla.
- Fase 2. Percepció dels agents principals dels barris de l'impacte que ha tingut el Pla.
- Fase 3. Evolució de l'estat genèric dels barris del districte.
- Fase 4. Grau d'assoliment dels objectius de cada programa.
- Fase 5. Discussió de les idees clau, consens sobre conclusions resultants dels apartats anteriors.
- Fase 6. Comunicació de resultats.

D'aquesta manera, es recull la percepció de totes les persones implicades en el projecte al llarg dels quatre anys i s'assegura la representativitat de tots els col·lectius.

S'han realitzat les següents accions, que combinen indicadors objectius, qüestionaris iguals per a agents diferents, sessions col•lectives homogènies i heterogènies i entrevistes a persones clau: sessió de presentació del procés d'avaluació; sessió de participació i reflexió amb veïns; qüestionari representants entitats; enquesta veïns Districte II; entrevistes representants veïnals; avaluació programes per indicadors inicials de seguiment; sessió d'avaluació amb tècnics; qüestionari tècnics; sessió d'avaluació amb responsables de programes; qüestionari responsables de programes; sessions avaluació final dels programes amb els grups de treball; entrevista a la direcció del Pla; dades estadístiques Ajuntament; dades estadístiques IDESCAT.

Pel que fa als resultats de l'avaluació del Pla, es presenten en tres grans blocs de contingut i de fonts d'informació. En un primer bloc, s'exposa l'avaluació de l'execució dels programes, seguit dels indicadors estadístics i, finalment, es presenta el resultat en relació a la percepció dels veïns i dels professionals del Pla, els tècnics i els responsables de cada programa.
Actors que hi han intervingut
Nom Tipus Fase en la qual intervé Tipus d'intervenció
Ciutadania
Ciutadans
Totes
Participant
Descripció de l'actuació en la práctica::
La implicació de la ciutadania en el Pla és un element identitari del mateix doncs aquest té com a finalitat desenvolupar projectes conjuntament i amb corresponsabilitat entre la ciutadania i l'administració local. Gràcies a la intervenció de la ciutadania es modifiquen algunes de les accions del Pla. La ciutadania participa en diversos processos de participació (consulta a través de votació, enquestes, grups focals, bústies d'opinió, etc.)
Entitats veïnals, de comerç, de joves, de lleure
Entitats i associacions
Totes
Participant
Fundació CIREM
Empresa
Totes
Totes
Descripció de l'actuació en la práctica::
No ha intervingut en el desenvolupament dels programes però ha donat recolzament en l'elaboració de la diagnosi i dels informes d'avaluació.
Tècnics municipals
Administració local
Totes
Totes
Descripció de l'actuació en la práctica::
Participen en el disseny i en la implementació dels programes municipals.
Recursos econòmics
Total euros per període
17.018.000 euros
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
Pressupost total (2005-2008). Inclou el pressupost dels programes urbanístics, socioeconòmics i de gestió.
Llista de recursos econòmics:
Nom de l'ens Modalitat de l'aportació Període de finançament Quantitat Observacions
Des de Fins a
Generalitat de Catalunya
Subvencions públiques
01/01/2005
01/01/2008
8.509.000 euros
Ajuntament de Terrassa
Fons propis
01/01/2005
01/01/2008
8.509.000 euros
Recursos humans
- Contractació de tècnics i administratius municipals (entre 14 i 17 persones).
- Professionals de la Fundació CIREM.
- Recolzament de l'estructura municipal.
Altres recursos
La xarxa d'equipaments cívics, els equipaments esportius i els equipaments culturals (biblioteca municipal, etc).
Normes i mecanismes de participació implementats
Hi ha mecanismes de participació que són específics de cada programa però n'hi ha tres que són transversals i comuns i afecten a tot el Pla de Barris:
- El Consell Plenari. Hi havia una estructura prèvia basada en el Consell del Districte. Aquesta estructura es va mantenir durant tot el procés i es va crear el Consell Plenari específic pel Pla de Barris aglutinant totes les entitats del Districte II juntament amb els responsables dels serveis municipals que tenien programes iniciats en el Districte II.
- Grups diferents de treball.
- Un Comitè d'Avaluació i Seguiment format per representants de l'Ajuntament, de la Generalitat i de les entitats i que ve determinat per la Llei de Barris.
Resultats
Detalles ficha
Descripció dels productes assolits
Hi ha diversa documentació disponible del Pla de Barris i diversos productes assolits que tenen relació tant amb els programes urbanístics com amb els programes socioeconòmics i de gestió (tots ells es poden consultar i estan disponibles a l'ens). Alguns d'ells són revistes, fitxes, informes, una memòria, DVD informatiu del Pla, DVD de la pel•lícula “Estenent Ponts”, postals i plafons del programa de participació, bústies per recollir l'opinió de la ciutadania, una agenda mensual d'activitats, un cicle de formació per a entitats, una mostra gastronòmica anual, un resum de totes les tertúlies, un dossier de suport per a les sessions formatives de la Llei de Propietat Horitzontal, cursos de formació ocupacional, una guia per a la bona convivència a les comunitats de veïns, un programa de Foment de la Convivència, una jornada tècnica sobre participació ciutadana i millora urbana, la nova Passarel•la de l'Amistat, un cicle de música, una aula de formació (Telecentre) i un banc del temps, entre d'altres.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
Nom Tipus Data Disponibilitat Documentació adjunta
Informe final del Pla de Barris del Districte II de Terrassa (2005-2008)
--------
01/04/2009
Sí disponible
INFORME FINAL 14_4_09_Pla de barris.doc
Memòria Final Pla de Barris (2005-2008)
Memòria
01/01/2009
Sí disponible
MEMORIA FINAL_pla de barris.pdf
Informe per al Consell Plenari
--------
27/02/2007
Consultar ens
Difusió de la pràctica
La difusió del Pla de Barris del Districte II de Terrassa es realitza a través de tríptics, mitjans de comunicació locals, publicacions i flyers que es distribueixen per tota la ciutat.

També es fa difusió a través de la xarxa de barris que estan implementant un Pla de Barris, la web municipal, cartells i plafons distribuïts per tota la ciutat acompanyant les accions de les obres urbanístiques, etc.
Impacte
A causa del seu caràcter pioner, aquest Pla de Barris ha començat des de zero, malgrat tractar-se d'un projecte complex, operativament i estructuralment (és el Pla que ha abastat la dimensió geogràfica més gran de tots els que s'han dut a terme fins ara a Catalunya). Aquest fet l'ha convertit en una referència per a les ciutats que s'han beneficiat posteriorment de la Llei de Barris. Els plans de barris posteriors han anat augmentant l'assignació econòmica destinada als programes socials fins aproximar-se al percentatge del pla integral terrassenc, una vegada que s'ha demostrat la influència de les iniciatives socioeconòmiques en l'èxit del projecte.
Els plans de millora de Montcada, Martorell, Rubí, Sabadell i Vic han tingut Terrassa com a referent. Així mateix, la Fundació Pi i Sunyer ha incorporat el programa de Gent Gran al seu Banc de Bones Pràctiques. A més, l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOB) de la Universitat Autònoma de Barcelona ha inclòs el Pla de Barris del Districte II de Terrassa en la seva recerca “Governança i participació en els processos de regeneració urbana: el cas de la Llei de barris de la Generalitat de Catalunya”. A escala europea, l'experta en moviments migratoris de l'Institute of Migration and Ethnic Studies d'Amsterdam, també s'ha interessat per l'experiència de Terrassa.
També destaca de manera important un augment de població que es vol quedar a viure al Districte II respecte al percentatge de població que ho volia fer abans del Pla. I, finalment, destacar la gran implicació de la ciutadania en el disseny del programa mitjançant els corresponents processos participatius.
Avaluació
Detalles ficha
Tipus
Mixta
Ens
Ajuntament de Terrassa i Fundació CIREM
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
L'activitat del Pla ha desenvolupat les seves accions responent a les propostes d'intenció formulades inicialment. Per poder concloure això, s'ha donat una gran rellevància en el disseny del Pla als processos d'avaluació del mateix. Els resultats de l'avaluació es presenten en tres grans blocs de contingut i de fonts d'informació:

- Avaluació de l'execució dels programes. El Pla de Barris inclou programes socials i urbanístics que s'han desenvolupat desplegant actuacions objectivades amb indicadors. L'avaluació d'aquests indicadors dóna la mesura en què s'ha acomplert l'execució de cada programa del Pla. Els 10 programes han realitzat 117 actuacions previstes inicialment, 14 han estat reorientades o modificades i se n'han organitzat 68 de noves. La participació, un dels principals resultats del Pla, ha estat molt elevada: 550 ciutadans i 80 associacions i entitats han participat en el Pla. Es considera que aquestes noves dinàmiques i hàbits requeriran un dimensionament de l'estructura, física i organitzativa, per a la participació al Districte II i també caldrà que les entitats veïnals es plantegin com hauran de canviar per adaptar-se a les noves necessitats.

- Indicadors estadístics. Els indicadors de realització mesurats per als programes urbanístics són el nombre d'actuacions realitzades sobre previstes (100% ), canvis en projectes, 3 actuacions finalitzades al primer trimestre del 2009, el nombre de canvis proposats per veïns efectivament incorporats (100%), el consens amb grups de treball, el nombre de canvis proposats a la Generalitat efectivament aprovats (100%), les obres desviades de calendari individual (13 desviacions sobre 38) i les obres desviades de calendari global (3 desviacions sobre 38 ). En relació al procés participatiu al voltant dels programes urbanístics, és important destacar la seva diversitat i nivell d'assistència. S'han realitzat 29 sessions de les comissions de treball d'obres i hi han participat un total de 250 persones.

- Percepció dels veïns i dels professionals del Pla, tècnics i responsables de cada programa. En general, hi ha una percepció de millora del Districte després del Pla de Barris, tot i que no es considera que la vida de les persones hagi millorat substancialment. Malgrat això, es reconeix que la millora serà més perceptible d'aquí a uns anys, sobretot des del punt de vista socioeconòmic. També es creu que els canvis aportats són el començament de futures millores al Districte. Sembla que les persones que més coneixen el Pla de Barris són les que hi han participat, en major o menor intensitat. En canvi, bona part de la població del Districte no n'ha sentit a parlar, malgrat els múltiples suports de comunicació que ha emprat el Pla de Barris. La valoració global mitjana que fan els tècnics del Pla de Barris és de 6,9 sobre 10, sent el 5, el 6 i el 8 les puntuacions més habituals, i pels responsables del Pla és de 7,3 sobre 10, sent el 6 i el 8 les puntuacions més habituals. També hi ha conclusions valoratives de l'avaluació (n'hi ha 12) de les quals es poden extreure, més o menys explícitament, recomanacions per altres plans de barris o per a una política de continuïtat.
Punts forts de la pràctica
- La credibilitat del Pla i del seu caràcter participatiu.
- La percepció general de millora del districte després del Pla de Barris.
- L'efecte de cohesió social que han tingut alguns programes, en col•lectius específics.
- El component preventiu de conflictes entre la població que ha aportat el foment de la cohesió social.
- L'augment i millora de les relacions entre entitats i veïns, i entre aquests i els equips municipals, promogut per les polítiques de proximitat.
- El seu caràcter innovador, que el distingeix d'altres polítiques públiques pel seu component transversal i integral.
- L‘aparició de nous circuits de gestió a l'Ajuntament promovent el desenvolupament de noves dinàmiques col•laboratives entre serveis i trencant límits entre ells, amb la conseqüent concentració de pressupost i la unificació de criteris que comporta un treball transversal, permetent una visió completa molt positiva del conjunt del projecte.
- La potenciació d'un perfil professional amb competències molt adaptades a les noves tendències d'administració pública.
Punts dèbils de la pràctica
- És un projecte d'una gran complexitat que s'ha hagut de començar a implementar des de zero, amb les dificultats operatives i estructurals que això ha comportat.
- Coincidència àmplia en la valoració positiva del Pla, però amb una clara necessitat de continuació.
- És aviat per avaluar l'impacte del Pla, que es farà palès a mig termini, però és un impacte poc homogeni que afecta a la població de manera desigual.
- Els resultats de l'avaluació han tingut diferències significatives, segons el col•lectiu i segons el barri preguntat. Bona part de la població del districte (aproximadament un 40%) no n'ha sentit parlar, malgrat els múltiples suports de comunicació de què ha disposat el Pla de Barris.
- Una proporció important de veïns tenen la percepció d'un excessiu lideratge per part de l'Ajuntament en tot el procés i creuen que aquest no ha fomentat suficientment l'autonomia i la corresponsabilització de les entitats.
Propostes de millora de la pràctica
- Assumir la Direcció del Contracte-Programa, per continuar l'execució d'aquells programes que no han arribat a la seva fi encara.
- Capitalitzar el nivell de participació generada: organització i desenvolupament del Plenari i dels Grups de Treball.
- Creació d'un nou Centre Cívic a l'est de la Riera de les Arenes.
- Ampliació del Centre Cívic Districte II.
- Remodelació i millora de l'entorn del Mercadal.
- Dinamització del Mercadal.
- Seguiment dels projectes de les entitats del barri i constitució d'una Taula de Treball per definir línies de treball conjunt.
- Realitzar una intervenció "porta a porta" selectiva a les comunitats amb més mobilitat i implicació dels presidents de les comunitats.
- Donar continuïtat al Servei d'Informació i Orientació a nouvinguts i generació del model d'excel•lència i divulgació/formació a la resta de la ciutat.
- Consolidar el model d'intervenció en el territori i un nou espai de referència (el Teatre de la Parròquia de Ca n'Anglada).
- Consolidar el model d'intervenció en el territori (un nou espai de referència: l'Espai BIT-D2).
-Consolidar el model d'intervenció en el territori (un nou espai de referència: dinamització i posada en marxa de les activitats del nou poliesportiu).
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Un Pla d'aquestes característiques es pot realitzar en altres municipis sempre i quan es faci un diagnòstic previ i s'ajustin les accions dissenyades a la realitat del territori i de la ciutadania, atenent a les particularitats de cada cas.
Millora urbana
20 pràctiques
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.