L'estiu de l'any 2003, França va patir una onada de calor que els va deixar perplexos a l'observar el tipus de societat en que vivien. Van morir milers de persones grans i, en el fons, van morir de soledat, aïllament, per no formar part d'una xarxa, per estar desvinculades de la societat. Només que alguna persona n'hagués fet un mínim seguiment el desastre no hauria pres aquelles proporcions.



Viure a casa el va iniciar l'Àrea de Benestar Social de l'Ajuntament de Vic el juliol del 2006. Des d'aquell moment es va dissenyar i desenvolupar un estudi amb la complicitat del Consell local de la gent gran, les dues Àrees Bàsiques de Salut de la ciutat, el Montepio Tèxtil, el Centre Sociosanitari Hospital de la Santa Creu de Vic, la Universitat de Vic i el CEEC. A finals de l'any 2008, es va realitzar una presentació pública de l'estudi amb unes conclusions preliminars que demostraven que la gent gran de Vic gaudeix d'un envelliment satisfactori però, també, que calia una atenció diversificada en aquest col•lectiu i una vetlla constant pel seu benestar. Des de l'Ajuntament, doncs, es vol continuar fent el seguiment de totes les persones grans per millorar la seva qualitat de vida.

El programa d'adreça, en general, a les persones de 80 anys o més, que viuen a casa soles o acompanyades, empadronades a Vic i no institucionalitzades.



La població, en situació de risc o de fragilitat social, que és susceptible de rebre un seguiment continuat:

- Persones que viuen soles i la xarxa relacional (familiar, social o assistencial) és molt feble o quasi inexistent (segons l'estudi, aproximadament el 10% de la població no té cap xarxa relacional, solament una o dues visites al mes dels seus familiars).

- Persones que viuen en condicions d'habitatge precàries: dificultat d'accessibilitat, mala salubritat, calefacció molt deficitària, etc.

- Parelles que tenen, els dos, 80 anys o més i la seva xarxa relacional és molt feble o quasi inexistent.

- Persones que tenen una alimentació deficient.

- Persones que no tenen a de ningú quan estan malaltes o necessiten ajuda ocasional (segons l'estudi aproximadament un 1%).

- Persones amb poca autonomia.

- Persones que indiquen des dels Serveis Socials Bàsics.



Les persones susceptibles de tenir un seguiment distanciat, anual, per assegurar que la seva situació està realment estabilitzada:

- Persones que viuen soles (preferentment vídues, separades o divorciades).

- Parelles que viuen soles.

- Persones que viuen amb un fill amb deficiència.



Queden excloses d'aquest seguiment les persones que estan ateses per algun recurs de la xarxa social o familiar (TAS, SAD, Centre de Dia i PIAD).



Altres destinataris són:

- Persones que derivin dels Serveis Socials municipals i dels Serveis de Salut. En aquest cas, no es tindrà en compte la limitació territorial, ni la limitació de l'edat, ni que disposin d'un servei assistencial.

El programa Viure a casa s'articula amb l'estudi que ha realitzat la Universitat de Vic, el CEEC (Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya), l'Hospital Santa Creu i Afers Socials. Hi ha la voluntat de continuar treballant conjuntament, uns des de la relació directa amb els usuaris i, els altres, amb la recopilació de les noves dades i el posterior anàlisi. Es pretén continuar amb un treball coordinat entre les institucions.



D'altra banda, aquest programa també s'articula, en la segona convocatòria de la Llei de Barris, amb el projecte d'intervenció integral del centre històric i del barri de la Calla. Dins d'aquest context, en el "Programes de vida al barri", en la seva Actuació 7.1 ("Prevenció i atenció a la dependència").

Fases i principals línies d'actuació
Es realitzen visites a domicili a totes les persones majors de 80 anys empadronades a la ciutat (i que viuen a casa en la zona que està compresa en el Pla de Barris del Centre històric i la Calla), amb un professional expert en atenció i dinamització que realitza una entrevista per detectar les necessitats que pugui tenir aquesta persona i donar a conèixer els recursos de la ciutat.

És comú a totes les visites:

- Entregar una carta, per correu, de la regidora on s'anuncia l'establiment d'una trucada i/o visita.
- Realitzar una trucada prèvia per concertar una visita al domicili.
- Preparar prèviament la visita amb les dades de que es disposin.
- Portar una acreditació de l'Ajuntament.
- Realitzar la primera vista al domicili: a partir d'una actitud més acollidora es procura centrar el marc de la intervenció, exposar el motiu de la visita i, sobretot, escoltar a la persona. Si es disposa d'informació prèvia de fragilitat o si, en el decurs de l'entrevista, s'observen símptomes de precarietat, es proposa quedar per a una propera visita.
- Es passa un qüestionari.
- S'emplena el registre de seguiment.
- S'informa, si cal, de la situació de gravetat a la TS de la zona.
- Es deixa un pin amb els telèfons d'interès.

Si l‘entrevistat ha estat una persona o parella que viu sola o que amb un fill amb deficiència que es troba en situació d'autonomia i relacions satisfactòries, es realitza una proposta de seguiment anual. De tota manera, s'intenta arribar a un acord amb la persona sobre la periodicitat del seguiment així com la manera de fer-ho (telefònicament o presencial).

Pel que fa a l'establiment d'un seguiment periòdic de les persones detectades en situació de risc o fragilitat social, es tracta de fer una tasca diferent a la que es desenvolupa des d'un SAD. S'ha de tenir clar quin és el perfil de la persona que es va a veure i què cal oferir:

- Acompanyament.
- Ajut.
- Suport.
- Escoltar actiu i limitat.

S'han de desplegar tot un seguit d'habilitats socials i relacionals amb la finalitat d'establir un vincle. Es tracta que aquesta persona gran, que pràcticament ningú en sap res, pugui disposar d'una antena a l'exterior.

Si durant el seguiment la persona gran suggereix o demana que vol més ajut o fins i tot que vol un recurs específic, es deriva aquesta demanda a la treballadora social de la zona.

Pel que fa a la periodicitat del seguiment, cal tenir molta flexibilitat. No és possible estipular una periodicitat a priori. Es pot marcar una regularitat entre setmanal i bimensual (segons la gravetat i necessitat d'atenció dels casos). El seguiment distanciat, anual, actualitza la informació recollida inicialment i permet destriar la situació de la persona gran, si és estable o bé s'ha modificat cap a una situació de fragilitat.

Viure a casa es complementa amb altres serveis de seguiment a través de la teleassistència, el servei d'ajuda a domicili, els centres de dia i el programa d'atenció a la dependència.

La finalitat bàsica del programa és identificar situacions de precarietat, avaluar alternatives i, si convé, establir un seguiment.

22.000€

Sous de personal.

- 5 treballadores familiars de l'Àrea d'Afers Socials i Ciutadania.
- 1 tècnic social.
- Es compta amb l'assessorament i el suport de professionals que treballen en l'àmbit de la gent gran.

Els propis de l'àrea.

- Existeix un Programa d'arranjament d'habitatges. S'aprofita la visita de les treballadores socials per analitzar les necessitats i millorar l'habitatge en cas de necessitar-ho.
- Totes les visites realitzades a les llars amb persones de més de 80 anys amb situació de risc.
- El seguiment, tant presencial com telefònic, que es realitza a les persones grans.

Mitjans de comunicació locals.

- La millora de la qualitat de vida i l'atenció de les persones dependents. Gràcies al projecte es dóna atenció a un col•lectiu poc visible.
- Alt grau de satisfacció dels beneficiaris.

Interna

Servei d'Afers Socials de l'Ajuntament de Vic

Un dels factors que pot caracteritzar l'envelliment és que la persona gran no reconeix que és fràgil i no admet que necessiti ajuda. De vegades també es mostra recelosa i desconfiada, a la vegada que refusa rebre ajuda o suport de cap dels recursos formalment constituïts. Aquesta és una situació que els Serveis Socials han de tenir correctament identificada i han de ser respectuosos amb aquestes posicions, malgrat entenguin que poden atemptar contra la salut i el benestar de la persona. Només han d'actuar quan determinades situacions atempten clarament contra la integritat de la persona.

Es tracta de fer una escolta molt respectuosa amb el tarannà de la persona gran, sent comprensius amb els seus recels, les seves desconfiances, les seves manies, les seves pors, les seves limitacions, els seus missatges repetitius...

Cal tenir en compte, també, que els treballadors socials tenen més o menys clar quin és el motiu de la visita però la persona gran pot ser contrària a rebre-la, pot ser que l'hagin visitat altres professionals per oferir altres serveis, pot ser que l'hagin visitat professionals del mateix Ajuntament... Entrar en un domicili, si no hi ha una demanda prèvia, no és gens fàcil,. Es poden generar unes expectatives que en absolut es corresponguin a la finalitat del que es pretén fer. Cal que deixin clar que el motiu de la visita no té res a veure amb la recollida de dèficits municipals.

Gràcies a l'avaluació que s'ha realitzat, s'ha comprovat que els sistemes preventius assistencials funcionen correctament. La gent gran de Vic viu en unes condicions més que acceptables.

- Bona qualificació i formació del personal entrevistador.
- Afinitat amb els beneficiaris.

- Programa només en funcionament al Centre històric i a la Calla.

- Ampliar el programa a zones amb un alt contingent de població nouvinguda. El 2010 ja es té previst portar el programa a noves zones com ara als barris del Montseny, Osona i Sanferm.
- Observar les zones de risc al domicili aprofitant la visita (bany, cuina i instal•lació elèctrica).