Amb la introducció de l'ESO va augmentar la diversitat de trets i necessitats individuals de l'alumnat als centres educatius. Per això, l'organització escolar i el professorat van començar a proposar un seguit de recursos educatius amb la intenció d'anar ampliant el projecte curricular i les actuacions específiques a mantenir o a incloure dins el sistema educatiu.

El 2001, els dispositius locals d'inserció (DLI) realitzen un diagnòstic, fonamentalment qualitatiu, respecte a la transició entre l'escola i el treball, que va permetre:
- Identificar els col•lectius objectiu dels programes de transició -inserció, tant en els aspectes qualitatius com en els aspectes quantitatius.
- Elaborar propostes de millora per a l'eficiència i l'eficàcia dels DLI, identificant els mecanismes i els processos socials implicats en la transició i fent referència al grau d'articulació, a la coherència entre les diverses instàncies i als efectes sobre la població que realitza aquesta transició.
- Elaborar propostes de complementació dels DLI, aportant elements per a la definició de propostes de desenvolupament, innovació i articulació dels dispositius.

Respecte a la transició escola –treball a la zona, destaquen els següents fets:
- Manca una reflexió global amb participació de tots els agents de la zona que permeti elaborar programes i accions integrals de formació, orientació i inserció amb coordinació interdepartamental i establiment de sinèrgies entre els DLI.
- Manca una cultura del treball positiva en els centres docents.
- Cal reforçar les accions entorn a la Societat del Coneixement.
- La inserció laboral no ha estat un problema en els darrers anys per la seva conjuntura expansionista favorable.
- Els joves que porten un cert retard acadèmic a l'ESO, un cop tenen edat laboral, prefereixen tenir uns ingressos a seguir en el centre docent. Aquest aspecte afecta negativament a la participació d'aquests col•lectius en els Programes de garantia social (PGS).
- La inserció té una dimensió més enllà del municipi per les característiques del mercat laboral de la comarca.
- Cal disposar d'avaluacions de resultats de les accions que es realitzen.

Després d'aquesta recerca contínua, per tal de realitzar un apropament a les diferents comprensions de la realitat i a les múltiples necessitats de la comunitat educativa, als centres de Manresa els va semblar beneficiós participar en la planificació del projecte Laboràlia, que per iniciativa de l'Ajuntament de Manresa i amb la col•laboració dels IES de la ciutat i el suport del Departament d'Ensenyament, es va iniciar el curs 2002-2003 amb l'objectiu últim de donar un nou recurs d'atenció a aquells alumnes que fracassen en els seus estudis però que manifesten habilitats i aptituds intel•lectuals i socials.

El fet d'introduir altres metodologies, per garantir l'adquisició de les competències bàsiques mitjançant un aprenentatge significatiu i pràctic que capaciti alhora per incorporar-se al món laboral i per assumir les finalitats de l'ensenyament secundari obligatori, amplia les possibilitats de tot l'alumnat d'accedir a l'educació, garantint d'alguna manera aquest dret.

Joves que es troben en els darrers anys de l'ESO i que posen de manifest la voluntat d'abandonar el sistema educatiu un cop hagin finalitzat l'ensenyament obligatori, per tal d'incorporar-se al mercat laboral.
Els alumnes que participen en el projecte Laboràlia estan desmotivats acadèmicament i es preveu que no obtindran resultats favorables en acabar el cicle. No s'inclouen alumnes amb dificultats d'adaptació social o escolar que impliquin conductes agressives o necessitats educatives especials.

Aquest projecte està impulsat per la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Manresa i s'executa conjuntament amb la Regidoria de Promoció Econòmica i el suport de la Diputació de Barcelona, amb la voluntat de donar un recurs complementari als instituts de Manresa.

Els alumnes són escollits pels equips docents de 3r i 4rt d'ESO, per tal de poder dissenyar correctament la seva adaptació curricular.

Cada centre designa un tutor per dur a terme el seguiment i l'avaluació dels alumnes al llarg del projecte. Aquests estan en contacte amb l'Ajuntament per les qüestions que van sorgint al llarg del programa.

Són centres col•laboradors, el centre d'iniciatives per a l'ocupació (des d'aquest centre s'organitzen les activitats, tallers i tastets que es porten a terme durant el curs, així com la coordinació i avaluació general del projecte juntament amb la unitat tècnica d'Educació) i alguns centres municipals que realitzen tallers especialitzats.

El programa segueix el mateix calendari que el curs escolar. El primer dia es realitza una sessió informativa per distribuir els alumnes en grups i centres on portar a terme les accions. En aquesta sessió s'obtenen les dades necessàries per donar-los d'alta al programa.

Els nois seleccionats per formar part del projecte constitueixen un grup amb el següent currículum:
- Assistència a la formació escolar fora del recinte durant 8 hores (màxim un terç de l'horari escolar). Durant les hores Laboràlia, els alumnes es distribueixen en grups de 6 a 8 joves i realitzen els diferents mòduls del projecte, de manera que totes les activitats es produeixen simultàniament en el temps i l'alumne passa d'un mòdul a un altre un cop assolits els objectius de l'anterior. Durant aquest temps els alumnes reben continguts relacionats amb l'aprenentatge de diferents oficis, orientació laboral i habilitats socials que s'utilitzen en el món adult responsable. Aquestes activitats formatives s'estructuren en 3 blocs:

1. Mòdul d'orientació i inserció laboral. L'alumne coneix els diferents mecanismes i proves per tal de poder trobar una feina i entrar d'aquesta manera al món actiu. És un dels mòduls més teòrics. La gimcana com activitat final i de resum, resulta una eina fonamental per activar i fer més entenedor el mòdul, ja que permet experimentar un procés de selecció real per aconseguir una feina (trucades a empreses, entrevista, psicotècnics, etc.)

2. Mòdul de seguretat i higiene en el treball. Es porta a terme en funció dels tastets d'oficis que realitzen els alumnes i proporciona una visió general de les principals mesures de protecció existents. És un mòdul força teòric perquè es basa en la llei de prevenció de riscos, però les activitats realitzades intenten dinamitzar les classes i adaptar-les a les situacions reals de perill en la vida quotidiana i en el treball.

3. Tastets d'oficis (administratiu, dinàmica comercial, salut i esport, instal•lacions, pastisseria -iniciació a la cuina, pintura i decoració i imatge digital). Són petits tallers on l'alumne pot experimentar els diferents requisits necessaris per dur a terme determinades professions. No es tracta que l'alumne aprengui l'ofici del tastet, sinó que pugui veure les diferents habilitats, coneixements i actituds que ha de desenvolupar per treballar-hi, així com el material i eines que s'hi utilitzen. En la selecció dels tastets es té en compte l'aprofitament de recursos disponibles ja existents al territori o amb participació de l'Ajuntament (centres cívics, CIO, Escola d'art i tallers realitzats per l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament) i l'adequació amb els perfils més demandats a la zona. Per a algun perfil en concret, s'han llogat instal•lacions més adequades.

- La resta d'hores es realitzen dins de l'institut de manera que es cursen les matèries instrumentals adaptades en un grup reduït i el currículum com la resta d'alumnat. Si és necessari, s'estableix un itinerari personalitzat per a aquest grup d'alumnes, per tal que quan es trobin al centre puguin cursar la resta d'àrees amb normalitat.

- Els alumnes del programa disposen d'un tutor individual que realitza el seguiment de l'evolució: coordinació de la coherència de les accions que realitza l'alumne, grau d'aprofitament de les activitats i valoració del seu progrés.

El pla de treball amb els instituts es caracteritza per un contacte directe i continu amb els tutors de Laboràlia de cada IES. El programa forma part del funcionament normal dels centres educatius i això fa que sigui més ràpida i senzilla la gestió dels alumnes i de la documentació necessària. Fins l'any passat, s'havia d'explicar molt extensament que és el programa i quina és la seva filosofia. Enguany, alguns alumnes ja han demanat explícitament realitzar Laboràlia i això aporta estabilitat i credibilitat al programa.

70.779,67 €

-1 coordinadora. La coordinació global del projecte es realitza des del Departament d'Educació i des del Departament de Promoció Econòmica.

-7 monitors d'oficis per a les classes teòriques i pràctiques.

- 4 responsables del projecte (un per a cadascun dels 4 IES participants).

Els centres col•laboradors han cedit espais i instal•lacions (centres d'iniciatives per a l'ocupació, centres municipals i empreses privades i gremi de perruquers del Bages).

Per dur a terme i coordinar les diferents accions, es crea la figura d'una coordinadora, amb les següents tasques i funcions:
- Col•laborar amb els tècnics de les àrees d'Educació i Promoció Econòmica en l'elaboració i planificació del projecte als IES de Manresa, especialment en la part d'Iniciació Professional que els alumnes seleccionats de 4rt d'ESO faran fora del marc de l'institut, en aules i tallers externs i en centres col•laboradors, en forma de tastets d'oficis.
- Dissenyar el pla de formació i itinerari de cadascun dels alumnes que participen en el programa quan realitzen la part d'Iniciació Professional.
- Fer el seguiment d'aquests alumnes en col•laboració amb els tutors dels IES de cada grup.
- Coordinar totes les accions necessàries del projecte perquè es pugui dur a la pràctica a partir del mes de setembre.

També hi ha una persona que realitza la coordinació global del projecte, des del Departament d'Educació de l'Ajuntament de Manresa i una altra que la realitza des del Departament de Promoció Econòmica.

-De 56 alumnes que han finalitzat el programa, 46 han pogut acreditar l'ESO.
-S'han organitzat reunions mensuals amb tots els monitors i la coordinadora del programa.
-S'ha elaborat una oferta d'activitats formatives, estructurades es dos mòduls i set tastets d'oficis.
-S'ha elaborat una enquesta de satisfacció de l'alumnat i una altra dels monitors i s'ha redactat un informe final de cada mòdul.
-S'ha redactat una fitxa de seguiment de l'alumnat i s'ha fet un seguiment del temari impartit pels monitors.
-S'ha realitzat una avaluació final amb els IES sobre el funcionament dels grups.
-S'ha fet un recull de les dades de cada alumne per obtenir una mitjana de les variables observades.
-S'ha redactat una memòria final per tenir visió de conjunt del projecte i de totes les valoracions realitzades.

S'han realitzat xerrades en els cursos d'aules obertes, organitzades per la Generalitat de Catalunya, i reunions amb ajuntaments i entitats que ho han sol•licitat.
S'ha realitzat també difusió a cada IES participant en el projecte.

A l'hora de valorar els resultats finals del programa, cal tenir en compte l'èxit obtingut pels alumnes en l'obtenció del graduat en ESO. En aquest sentit, la valoració és molt bona perquè de 56 alumnes que han finalitzat el programa, 46 han pogut acreditar l'ESO. Això suposa que els alumnes han augmentat la seva motivació per assistir a l'aula de l'IES i assolir els continguts de l'adaptació curricular, augmentant així el seu ventall de possibilitats professionals. El nivell d'assistència ha estat molt alt i això ha afavorit que es poguessin donar els continguts de forma molt ordenada i estructurada. Hi ha grups que han finalitzat el curs amb un 100% d'assistència.

S'ha donat un elevat grau d'assoliment de l'ESO en el cas dels alumnes que han participat en el projecte Laboràlia de manera que molts d'ells han pogut optar a continuar en l'ensenyament reglat fent un cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) i la resta han pogut participar en altres iniciatives que han conegut gràcies al programa.

Interna

Àrea de de Serveis i Educació/ Ajuntament de Manresa

Es realitza una sessió de valoració amb els monitors dels tastets i dels mòduls. Les conclusions d'aquesta avaluació són les següents:
- Els monitors valoren l'experiència dels altres anys a l'hora d'afrontar les situacions diàries que sorgeixen amb el tracte amb els joves. Aprenen quina posició prendre en determinades situacions, però també demanen recursos sobre temes que encara no dominen suficientment, sobretot en cas de drogues.
- El nivell d'assistència ha estat molt alt, sobretot en determinats grups on el percentatge d'alumnes estava a prop del 100%. Això afavoreix que es puguin donar els continguts de forma molt ordenada i estructurada.
- Les classes en grups reduïts continuen sent el punt fort del programa. Permeten dedicar tota l'atenció necessària a l'alumne per tal que realitzi les seves activitats. Aquest factor és el que ha permès que tots els alumnes assolissin els continguts i realitzessin les tasques imposades pels monitors.
- L'organització de reunions mensuals amb tots els monitors i la coordinadora del programa resulta molt útil per poder traspassar informació i material d'un monitor a l'altre.
- La durada dels tastets és suficient per donar una visió general de l'ofici. Els alumnes no valoren positivament la durada, ja que quan s'adapten al tarannà d'un monitor i un tastet, els costa variar.
- Respecte de l'aprenentatge dels alumnes, els coneixements que han adquirit en els diferents mòduls els seran d'utilitat en la vida quotidiana. Han après conceptes i hàbits del món adult, que els permetran desenvolupar-se i créixer professionalment: educació en el gust, informàtica, documentació administrativa d'una empresa, etc.
- S'ha potenciat la relació entre els monitors. Això els ha permès explicar i conèixer la problemàtica de cada grup -alumne, la manera de treballar entre ells mateixos o, de vegades, amb els alumnes.
- Pel que fa als alumnes amb discapacitat, els monitors expressen la seva manca de preparació per conèixer les capacitats dels joves, però han intentat adaptar-se a les necessitats de l'alumne. Quan no ha estat possible, el jove se l'ha derivat a algun altre mòdul on pogués desenvolupar les accions.

Pel que fa els alumnes que han participat en el programa, cal tenir en compte, aquest any, l'elevat grau d'assoliment de l'ESO. Això condiciona favorablement l'opinió dels alumnes vers les activitats realitzades. Les principals conclusions són:

- L'aspecte pràctic dels tastets és el més valorat pels alumnes, així com la realització d'activitats diferents a les que es fan als IES.
- Els continguts impartits en els tastets es poden relacionar amb les matèries impartides a l'escola de manera que, en molts casos, han servit com a repàs dels continguts de classe.
- Es destaca la comoditat dels alumnes dins els grups reduïts. Aquesta metodologia els permeten aprendre tot el que s'imparteix al tastet però al seu ritme. Com que ja es coneixen dels IES, i són pocs, no tenen problemes en expressar els seus dubtes i emocions.
- Els continguts els semblen interessants i, per això, han aportat coneixements diferents als que s'estudien normalment en una aula dels IES, i s'han aproximat més al món laboral.

- La bona resposta dels alumnes, que han estat receptius a les actuacions, assolint un percentatge elevat d'èxit.
- Les classes en grups reduïts afavoreix l'atenció de l'alumne i permet l'assoliment dels continguts.
- La bona entesa entre els monitors que participen en el programa.
- La bona acceptació del programa per part dels centres i dels alumnes que hi participen o hi volen participar.

- La dificultat de quadrar els horaris per realitzar avaluacions conjuntes entre IES i monitors i coordinadora.
- L'alumne, un cop s'adapta al tarannà i al funcionament del tastet, no vol canviar de taller i, per tant, es valora negativament la durada d'aquests.
- De vegades, algun monitor no ha pogut assistir a les reunions per motius de feina i això ha fet que no funcionés massa bé el traspàs d'informació del seu grup.

- Millorar la comunicació amb els centres i les famílies i la coordinació del programa.
- Millorar la freqüència de les reunions amb tots els tutors dels IES, tot i que resulta complicat posar-se d'acord en un dia i una hora.
- Mantenir la motivació dels alumnes.