El mes de novembre de 2023, l’Institut Català de les Dones (ICD) aprova el “Pla per combatre la pressió estètica”, un text pioner a combatre la violència estètica: una forma d’opressió cap als cossos que no encaixen amb els ideals de bellesa normatius de la societat, i que sovint es manifesta a partir de petites pràctiques i comportaments interioritzats en el comportament de moltes persones. Aquesta violència afecta principalment les dones al llarg de tot el seu cicle vital, però també se’n veuen afectades persones amb identitats de gènere dissidents i part dels homes.

La pressió estètica pot arribar a derivar en problemes de salut, tant físics com mentals: per exemple, pot ajudar a crear trastorns de la conducta alimentària (TCA) que acabin en casos de bulímia o anorèxia. Es calcula que els TCA afectaven (2023) aproximadament a 28.000 adolescents i joves de Catalunya, el que representaria un 5% de les noies. Segons un estudi del CEO (2022), tres de cada cinc noies de fins a 25 anys havia manifestat sentir-se insatisfeta amb el seu cos alguna vegada, sovint o sempre.

A partir de l’impuls del Pla aprovat per l’ICD, el Consell Comarcal de la Segarra desenvolupa una campanya per visibilitzar la problemàtica de la violència estètica i el seu impacte quotidià a la vida de les dones. Aquesta iniciativa també vol desmitificar els cànons de bellesa preestablerts, reconeixent tots els cossos com a igual de vàlids.

Des de l’Àrea de Serveis Socials, Salut i Igualtat, concretament des del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), es realitzen diferents campanyes de sensibilització, prevenció i denúncia al voltant de jornades de commemoració de lluites feministes i socials (sobretot el 8 de març i el 25 de novembre), però el tema de la violència estètica encara no s’ha tractat directament. Així doncs, representa una temàtica innovadora però alhora quotidiana i transversal, i també es valora la importància de treballar en la promoció de la diversitat en l’entorn rural i l’impacte que les xarxes socials estan provocant en molts joves per la visibilització de cossos amb filtres no realistes.

La campanya pretén sensibilitzar a la població de la comarca de la Segarra, però el missatge també es extrapolable a persones d’altres territoris.

El SiAD del Consell Comarcal de la Segarra du a terme diferents estratègies per lluitar contra la violència masclistes; una d’elles, és l’elaboració de campanyes de difusió, denuncien i visibilitzen diferents violències que pateixen les dones a mans dels homes. Algunes de les iniciatives són estacionàries, vinculades a una data concreta, però que donen resposta a una problemàtica estructural que perdura en el temps. El SiAD reforça la capacitat de les administracions locals de la comarca.

El projecte es gesta a finals de 2023 i es dona a conèixer al voltant del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, el 25 de novembre. Les accions implementades s'han prorrogat entre els dos i quatre mesos següents.

La part inicial de la campanya “Despenja violència estètica” ha estat el disseny de la imatge gràfica i els recursos vinculats que es volen fer servir com a elements expositors: ha estat considerat un element central, ja que no es volia caure en estereotips a l’hora de representar els cossos humans, tant a nivell físic, com d’origen i d’edat; finalment, la proposta final aconsegueix identificar un cos a partir d’elements no corporals.

Una altra de les accions prèvies a la presentació pública és la tria dels espais que fan d’expositors: en aquest sentit, és essencial la comunicació amb associacions de comerços, així com amb les botigues que no formen part de cap agrupació. Des de l’administració comarcal, es compta amb la complicitat dels comerços per fer d’altaveu del missatge, ja que són espais que solen col·laborar-hi i tenen un paper important en el dia a dia dels ciutadans, sobretot als municipis de Cervera i Guissona, on hi ha un major nombre de veïns i veïnes. També s'estableix contacte amb tots els altres espais que van acollir algun element de la campanya, especialment equipaments públics.

Les línies d’actuació han estat principalment tres: en primer lloc, l’elaboració d’un cartell de campanya acompanyat amb un fulletó informatiu, distribuït pels comerços de la comarca adherits a la campanya i també a altres espais com CAP’s de salut, biblioteques i museus. També es distribueixen unes burres de roba que esdevenen l’expositor central de la campanya; aquestes es distribueixen als centres educatius, on hi han restat fins a finals del curs escolar, i a altres equipaments públics com els CAP’s i biblioteques durant uns tres mesos. Finalment, també es realitza material audiovisual utilitzant la burra dissenyada.

De cara al 2025 es dona continuïtat a la campanya, amb la realització de tallers i xerrades que fomenten valors saludables i permeten continuar avançant en la línia de descossificar, vetllar per l’autoestima, i desmitificar rols i comentaris irreals de les xarxes socials.

-

Pla de Finançament amb Diputació de Lleida

Coordinadora del SIAD
Tècnica del SIAD
Servei extern de disseny gràfic

Equipaments públics

En primer lloc, s'elabora un cartell de la campanya, conjuntament amb un fulletó informatiu que compta amb una imatge que identifica el cos d’una dona i que denuncia els múltiples atacs quotidians a l’autopercepció dels cossos; entre d’altres, es denuncien missatges com “Fas mala cara, no t’has maquillat?”, “T’has aprimat? Estàs impressionant!” o “Arribem fins a la talla 42, a partir d’aquí fem talles grans”. Aquest element es va distribuir als comerços adherits a la campanya i també a espais públics diversos (CAP’s de salut, museus, biblioteques...)

També es van distribuir sis burres de cartó en diferents equipaments públics, com els esmentats anteriorment i alguns instituts, que han esdevingut el recurs expositor de la campanya: a cada una d’elles hi havia penjadors dels quals n'han penjat cartells amb alguns dels missatges que, tot i ser quotidians i molts cops inofensius, poden provocar pressió estètica i influir sobre la salut física i mental. Als espais on han estat exposades les burres també se'ls ha facilitat el fulletó informatiu de la campanya.

El tercer producte assolit és la realització d’un vídeo identificatiu de la campanya, on s'utilitza una de les burres dissenyades per l’ocasió: d’aquesta, se'n despengen diferents cartells amb diversos ítems i missatges vinculats a la pressió estètica. El material audiovisual s’acompanya d’un missatge, difós amb una veu en off, que explica part del contingut del fulletó.

La difusió de la campanya ha estat un element central de la pròpia, ja que es va fer molt èmfasi en el disseny de la imatge gràfica de referència i amb la distribució: des de la realització d’una campanya apta per a tots els públics i amb una imatge que no incorregués en estereotips, fins a una tria d’espais i recursos expositors que permetés fer arribar el missatge a tothom i que tingués una repercussió notòria en el dia a dia de la ciutadania.

S'aposta per una comunicació transversal que arribi a tots els punts de l’arc: des d’espais i equipaments públics, com teatres, centres educatius i mèdics, biblioteques..., fins a comerços. Aquests darrers han estat uns actors importants per acostar la campanya a la població, ja que aquests negocis són uns punts de trobada socials de gran pes (sobretot en municipis petits), i també compten amb aparadors, fet que facilita molt la visibilitat dels cartells i obre el ventall de públic que visualitza la campanya.

També s'aposta per fer publicacions específiques a les xarxes socials del Consell Comarcal, tant del vídeo generat com d’algun dels cartells dissenyats, així com fer arribar la campanya a mitjans de comunicació de diferent abast, sigui local, comarcal o provincial. Finalment, a causa de la composició i context de la comarca de la Segarra, la qual té molts municipis petits, s'ha treballat per a fer arribar la informació de la pràctica a canals de comunicació municipals on s’agrupaven tota la població del poble.

El Consell Comarcal ha presentat la campanya durant la IVa Jornada de la Xarxa SIAD, celebrada el 26 de gener de 2024. En aquesta trobada, on diferents Serveis d’Atenció i Informació a les Dones de Catalunya comparteixen coneixements i experiències, han facilitat la documentació de la campanya a totes les entitats presents.

La campanya permet visibilitzar i sensibilitzar respecte a una problemàtica quotidiana com és la pressió i la violència estètica, un fet que afecta i interpel·la a molta gent de diversa condició social, tot i que amb major afecte cap a les dones i persones joves. L’exposició de cartells i de les burres en espais públics i compartits ha generat comentaris, debats i reflexions al voltants d’actituds i expressions que poden esdevenir missatges que provoquen pressió estètica; aquest fet també ha generat major possibilitat d’empatia cap a les persones que ho pateixen. Les vies de difusió escollida han permès també arribar a un ventall de la població molt ampli, sobretot a partir de la col·laboració amb els comerços dels municipis, però també amb l’exposició a espais i equipaments públics.

Interna

Consell Comarca de la Segarra

La campanya ha assolit els seus objectius principals de visibilitzar les diferents formes de la pressió estètica i la seva afectació constant a la salut mental i física d’un gruix important de la població, especialment les dones i persones joves. Ha permès situar elements de debat i reflexió en entorns concorreguts i quotidians, assenyalant l’impacte que tenen els cànons de bellesa preestablerts socialment en la vida de les persones.

Imatge gràfica de la campanya: és una manera d’arribar senzilla i poc estereotipada, fet que aconsegueix que qualsevol dona s’hi pugui sentir representada.

Missatge pedagògic de la campanya.

Diversitat d’accions per arribar un ampli ventall de públic.

Coordinació i implicació amb els comerços, serveis i administracions locals de la comarca.

És una temàtica poc treballada però amb molta incidència quotidiana.

És una campanya de sensibilització i costa quantificar l’impacte, sobretot pel que fa a publicacions en xarxes socials.

S’han buscat noves accions per donar continuïtat a la campanya i abordar la problemàtica des de diferents perspectives.

La visibilització de problemàtiques quotidianes a partir pràctiques interioritzades és un bon recurs que permet que la ciutadania tingui més empatia respecte als altres, sobretot cap a col·lectius minoritaris o que pateixen algun tipus de discriminació. Anteriorment, al Consell Comarcal de la Segarra s’havien fet campanyes amb una metodologia semblant pel Servei d'Atenció Integral (SAI) a persones LGBTI+.