Disposar d’un habitatge digne és un dret fonamental de les persones, i un aspecte clau de la seva qualitat de vida, que promou i afavoreix la recuperació davant d’un trauma o una situació complexa, facilita l’arrelament al barri i al teixit veïnal i associatiu. Aquest projecte es configura com una de les múltiples accions previstes al Pla pel Dret a l’Habitatge 2016- 2025, que té com a objectiu prioritari oferir solucions que permetin actuar amb la màxima rapidesa possible, davant l’emergència habitacional que pateix la ciutat de Barcelona i, per tant, aconseguir allotjament temporal per aquelles famílies que es veuen expulsades del seu entorn i que es troben a l’espera d’un recurs habitacional social definitiu.

Per respondre a aquesta necessitat calia un projecte que prioritzés, per damunt de tot, l’optimització de recursos (tant econòmics com materials). És a dir una resposta d’allotjament temporal que substituís d’una banda (en la mesura del possible) la inversió diària en habitacions de pensions per a famílies allotjades per part dels serveis socials i d’una altra banda, una solució constructiva que tingués en compte l’emergència climàtica actual i per tant reduís al màxim la seva petjada energètica (donada la seva temporalitat).

Els APROP, s’emmarquen en la definició i característiques dels allotjaments col·lectius protegits, que es recull a l’article 58 del Decret 75/2014 del Pla per al Dret a l’Habitatge: construccions d’ús residencial col·lectiu o d’ús d’allotjament comunitari temporal, per persones amb necessitats especials d’allotjament de caràcter transitori, i necessitats de serveis o tutela.

La contractació de la gestió del servei s’emmarca dins el conjunt de línies estratègiques, objectius i compromisos d’acció del Pla de Lluita contra el Sensellerisme de Barcelona 2016-2020, que fixa un seguit d’objectius.

El programa està adreçat a aquelles famílies que es veuen expulsades del seu entorn i que es troben a l’espera d’un recurs habitacional social definitiu, al municipi de Bercelona.

Aquest projecte es configura com una de les múltiples accions previstes al Pla pel Dret a l’Habitatge 2016- 2025.

1.Fases de disseny

Pla pels drets a l’habitatge 2016-2025, Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona 2016-2020: necessitat de dissenyar accions orientades a generar respostes ràpides a l’emergència d’habitatge de persones soles i famílies en risc d’exclusió residencial, i a l'espera d'un habitatge social.
2017: Encàrrec de la Direcció d’Innovació, Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LTGBI, adreçat a la Direcció d’Edificació i Serveis Generals i Direcció de Serveis d’Atenció a les Persones sense Llar, per dissenyar un projecte amb l’objectiu de construir allotjaments provisionals, reutilitzant contenidors marítims.
2018: Diagnòstic de necessitats i d’estat de la qüestió, en l’àmbit municipal, nacional i internacional, sobre projectes amb característiques semblants (per exemple, habitatges provisionals construïts amb contenidors per a joves a Amsterdam).
2019: Estudis tècnics interns a l’organització, orientats a conèixer i valorar la viabilitat i factibilitat de cada element (constructiu, mediambiental, administratiu, legal).

2.Fases dels pilots

2018-2019: Estudis tècnics multidisciplinaris (grups de recerques acadèmics, consultories i altres empreses expertes), per orientar la construcció dels mòduls, el disseny dels allotjaments i complir la normativa per obtenir les llicències i homologacions necessàries.
2018: Campanya comunicativa per fer conèixer el projecte a la ciutadania.
2020: Construcció industrial i muntatge de l’APROP Ciutat Vella. El muntatge i disseny dels dos pilots s’adapta a les necessitats i emergències socials detectades.
2022: Construcció industrial i muntatge de l’APROP Glòries. El muntatge i disseny dels dos pilots s’adapta a les necessitats i emergències socials detectades.

3.Fases d'implementació

2020: Entrada al recurs de les persones residents, principalment soles i en procés d’envelliment, i posada en marxa del servei. No es preveu atenció socioeducativa, es manté la referència social al CSS derivant. S’aporta un tècnic com a director de l’equipament.
2021: Estudis i anàlisi dels aspectes constructius, d’edificació i energètics per avaluar-ne l’eficiència, el compliment dels objectius, i de cara a la construcció del segon pilot (del procés constructiu en cadena de muntatge, en alguns dels processos, es passa a treballar-los simultàniament; modificacions en el tipus i posició d’alguns elements de mobiliari interior, pensant en una versatilitat més gran; del terra radiant al sistema d’aire fred i calent, que es produeix en coberta amb aerotèrmia i es distribueix per conductes directes a cada allotjament, degut, entre altres, al canvi climàtic).
2021: Diagnòstic de les necessitats del fenomen i col·lectiu diana: famílies de diferents tipologies, entre les quals dones soles amb fills o filles.
2021: Es modifica l’estructura de l’edifici de Glòries (77 contenidors, allotjament més nombrós amb dos mòduls i dues habitacions) per donar cabuda a les famílies. També es crea un espai polivalent a la planta baixa per treballar la dimensió comunitària i relacional entre les persones residents i amb el barri, que abans no es tenia en compte.
2022: Entrada al recurs de famílies, moltes de les quals són monomarentals, i algunes persones soles. S’incorpora l’acompanyament socioeducatiu amb un equip específic de suport per als dos recursos. La referència social és compartida amb els serveis socials derivants.

.

El projecte APROP és fruit d’un encàrrec de la Gerència de Drets Socials i està promocionat per l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i, en relació al disseny, desenvolupament dels pilots i implementació, està co-liderat per les direccions d’Edificació i Serveis generals de l’Àrea i de la d’Atenció al Sensellarisme de l’IMSS.

En la fase inicial es va implementar un procés comunicatiu per a la ciutadania per tal que conegués la casuística i característiques del programa APROP. Es va dissenyar i construir una exposició itinerant que replicava dos mòduls d’allotjament APROP a escala real i que van tenir un cost de construcció i transport de 69.737,64€ (IVA inclòs). Aquesta exposició va ser instal·lada en 3 ubicacions diferents per la ciutat de Barcelona:

1. Jardins de l’Elisava al costat del Museu del Disseny HUB.
L’exposició va tenir una durada de 3 mesos ( juny, juliol i agost de 2018)
El cost del muntatge i creació dels continguts de l’exposició, així com del personal necessari durant els 3 mesos va ser de 123.088,50 € (IVA inclòs)

2. JardinetsdeGrandeGracia
L’exposició va tenir una durada de 2 mesos (desembre de 2018 – gener de 2019) El cost del transport, muntatge i desmuntatge i adequació de l’espai expositiu, així com del personal necessari, va ser de 63.570,38 € (UVA inclòs)

3. BBConstrumat
Es van instal·lar els mòduls d’allotjament juntament amb l’exposició sobre el projecte dins la fira BBConstrumat 2019.
El cost del transport, muntatge, desmuntatge i adequació de l’exposició va ser de 26.964,16€ (IVA inclòs) i el cost de participació dins la fira, juntament amb les activitats realitzades durant els dies firals van tenir un cost de 42.376,91 e (IVA inclòs).

FASE DE PROJECTE I OBRA
APROP Ciutat Vella (any 2020): c/ Nou de Sant Francesc 10 – planta baixa + 4 plantes pis
- 12 allotjaments (4 de dos dormitoris i 8 d’un dormitori)
- Superfície construïda: 815,60 m2
- Inversió econòmica de 1.213.182,43 € (IVA inclòs)
- Inclou: mobiliari dels allotjaments
- Planta baixa: espais d’ampliació del CAP Gòtic

APROP Glòries (any 2022): c/ Irena Sendler 22 – planta baixa + 7 plantes pis
- 42 allotjaments (35 de dos dormitoris i 7 d’un dormitori)
- Superfície construïda: 3.650,05 m2
- Inversió econòmica: 5.860.535,71 € (IVA inclòs)
- Inclou: urbanització espai interior (500m2) + espais comuns de planta baixa + mobiliari dels allotjaments
- Planta baixa: espai de gestió i atenció socioeducativa + espais comuns + hort IMPD

I.En relació als generals del programa APROP

a) URGÈNCIA
Reducció substancial dels terminis, tant administratius com d’execució, respecte un projecte estàndard i una construcció convencional:
- APROP Ciutat Vella: Redacció del Projecte Executiu 4 setmanes i Execució de les Obres de Construcció 10 setmanes.
- APROP Glories: Redacció del Projecte Executiu 12 setmanes i Execució de les Obres de Construcció 26 setmanes.

b) PROXIMITAT
Les dues primeres promocions APROP s’han realitzat en solars municipals ubicats en districtes (Ciutat Vella i Sant Martí) molt cèntrics i afectats per la crisi habitacional, que han evitat l’expulsió de veïns i veïnes dels seus barris, ja que en les derivacions des de Serveis Socials s’han prioritzat els perfils més propers als nous allotjaments.

c) EFICIÈNCIA I OPTIMITZACIÓ
D’una banda s’han optimitzat substancialment els recursos econòmics ja que:
⁃ s’ha substituït la despesa diària en habitacions de pensions per una inversió única en la construcció de l’equipament.
⁃ s’ha centralitzat en un únic equipament les diferents atencions i acompanyaments socials que els usuaris i residents necessiten.

Els professionals d’àmbit socioeducatiu del Servei actuaran com a Co-Referents socials de les persones i famílies del servei. Durant tot el període d’atenció en el servei, caldrà coordinar amb el servei derivant (que continuarà com a Referent) el Pla de Millora Personal i Familiar. L’equip professional del Servei també s’haurà de coordinar amb els serveis complementaris, tant socials, sanitaris, educatius, culturals, etc.

D’altra banda, i en relació als processos administratius, s’han optimitzat els terminis gràcies a l’aplicació del contracte únic de projecte+obra i alhora s’han evitat possibles imprevistos gràcies a que els equips d’arquitectes han treballat des de l’inici amb les empreses constructores i aconseguint una perfecte coordinació en totes les fases.

Tanmateix s’ha aconseguit reduir substancialment l’impacte de l’obra en el seu entorn immediat, gracies a que gran part de les tasques s’han realitzat a taller i s’ha generat menys soroll, menys brutícia, menys contaminació durant les obres.

I per últim, s’ha aconseguit reduir en gran mesura l’impacte ambiental global gracies a la utilització dels contenidors marítims reciclats i considerats materials residuals, donant-los una segona vida, seguint la lògica de l’economia circular. A més, i emplaçant-nos en les pròximes legislacions europees en relació a la petjada ecològica dels edificis, l’anàlisi del cicle de vida i circularitat dels materials de construcció fet sobre l’APROP de Ciutat Vella, corrobora que la reducció de l’impacte ambiental ha estat el següent:
-33% d'estalvi en l'us d'energia primària no renovable.
-33% d'estalvi en el potencial d'escalfament global.
-50% d'estalvi en l'us de materials.

II. Respecte els objectius específics en quan a l’atenció socioeducativa dels residents

Els APROP Ciutat Vella es van posar en funcionament al juny de 2020. Les persones i famílies residents varen ser derivades pels Serveis Socials del Districte i pels Serveis Socials d’atenció a persones sense llar, totes en situació d’exclusió residencial, que vivien en pensions a càrrec dels Serveis Socials, en habitacions de relloguer, en locals ocupats etc. Algunes dades a destacar:
-Hi resideixen actualment 4 famílies, 7 persones soles i 1 parella.
-En relació a les famílies, 5 han pogut accedir a un pis de la Mesa d’Emergències que els hi ha estat adjudicat.
-En relació a les persones soles, 1 ha estat derivada a una residència per la 3a edat i 3 han pogut accedir a habitatges amb serveis per a gent gran.

Els APROP Glòries es van posar en funcionament el desembre de 2022. Les persones i famílies residents van ser derivades pels Serveis Socials de tots el districte de la ciutat, els districtes propers es van prioritzar. De les 35 famílies que han entrat, 25 són monoparentals, i de les 7 persones soles, 4 són dones. Aquest APROP ha estat una resposta ràpida per persones i famílies que majoritàriament vivien en pensions a càrrec dels Serveis Socials. Entre elles, un 42,9% portava més de 4 anys vivint en una pensió i un 42,9% entre 2 i 3 anys.

Entre les fortaleses, destaca que el projecte APROP aborda una problemàtica complexa, com és l’exclusió residencial, d’una forma integral i multi-dimensional. En el projecte, la innovació és un eix distintiu dels diferents àmbits d’acció municipal abordats com: 1. El sistema constructiu industrial que es configura com una resposta ràpida i urgent a la manca d’habitatge protegit. 2. La sostenibilitat dels recursos humans, materials i econòmics (aprofitament dels solars protegits en desús on no es pugin aixecar habitatges, materials reciclables i reutilitzables per construir, i una facilitació dels processos administratius de la licitació), es vincula a la implementació d’un model d’intervenció integral, humanista i intensiu. 3.La flexibilitat constructiva i la adaptabilitat del disseny permet modificar fàcilment els edificis, per adequar-se a les necessitats canviants dels col·lectius destinataris, detectades per a la intervenció social.

En relació a les dificultats detectades, un dels reptes principals està en la desvinculació del recurs (sortida de les persones dels pisos), prevista com a fase final del projecte, ja que està condicionada a la manca d’habitatges del mercat públic.