Al municipi de Barberà del Vallès, com en molts municipis de Catalunya, es detecta una situació problemàtica per la convivència amb relació a les poblacions de coloms i cotorres de la ciutat. La seva presència de forma descontrolada té efectes directes en diversos àmbits relacionats amb la salubritat, la biodiversitat, l'espai públic i comú, etc. A través d'aquest model de gestió d'aus urbanes es treballa per donar compliment a diferents Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. En aquest marc, les actuacions dirigides a la protecció de la natura i de la biodiversitat són fites recollies a l'ODS 15 (Vida d'ecosistemes terrestres), les dirigides a dirigir l'impacte negatiu sobre la salubritat general de l'espai públic es recull a l'ODS 3 (Salut i benestar), mentre que les dirigides a dotar d'una major resiliència als ecosistemes fent-los més forts enfront del canvi climàtic i altres pertorbacions entra dins de l'ODS 13 (Acció pel clima).

Les principals actuacions desenvolupades al voltant d'aquesta problemàtica es fan a través d'un contracte de dos anys, prorrogables amb dos més, amb una empresa externa especialitzada en gestió de fauna urbana. Aquest contracte inclou la gestió i control de les poblacions de les principals espècies d'aus que causen problemes, com ara els coloms i la cotorra argentina, alhora que es promociona la biodiversitat d'altres espècies d'aus d'interès, promovent l'equilibri natural dels ecosistemes urbans. També es dediquen molts esforços a conscienciar a la ciutadania per evitar comportaments que agreugin la problemàtica, com ara alimentar aquestes aus a la via pública o promoure espais abandonats que esdevinguin punts de cria.

L'any 2017, l'empresa Colomba Control va elaborar un cens de coloms i cotorra argentina del municipi, detectant els principals punts de cria i alimentació i els punts més afectats (auditoria de danys). En aquesta avaluació prèvia detecten que els principals focus de la problemàtica se centren en els dormidors que generen les aus (normalment en edificis abandonats amb entrades) i els punts d'alimentació (on una persona alimenta recurrentment aquestes aus).

L'any 2022 i d'acord amb els resultats del cens elaborat el 2017 i tenint en compte la problemàtica existent amb aquestes espècies, s'elaboren els plecs per a la contractació del servei de control i gestió integral d'aus urbanes, en col·laboració entre la Secció de Salut i Medi Natural. A través de l'empresa Biodiversitat.cat, s'elabora l'any 2022 un nou cens d'aquestes espècies per a valorar l'evolució de les seves poblacions. Un dels punts forts d'aquest servei és que dona molta importància no només a a la gestió directa d'aquestes espècies a través de captures, sinó sobretot, a la conscienciació ciutadana per tal d'eliminar o reduir els punts d'alimentació, punt clau per a la reducció de les poblacions.

Aprofitant la detecció de la necessitat de gestionar aquestes poblacions, es va voler anar més enllà i incorporar criteris ambientals en el mateix projecte. En aquest sentit, es van incorporar actuacions tals com censos d'altres espècies d'aus d'interès (tals com censos d'orenetes, dins d'un projecte d'àmbit català com és el Projecte Orenetes), col·locació de caixes nius per a diferents espècies d'aus (insectívores principalment), instal·lació d'hotels d'insectes per proveir de zones de cria i refugi de grups d'insectes d'interès, com els pol·linitzadors; i instal·lació de caixes de refugi per a ratpenats, una espècie que ofereix un servei de control biològic sobre moltes espècies problemàtiques, com els mosquits.

Aquesta pràctica també incorpora la col·laboració amb altres agents, com ara la tasca que fan els agents de civisme municipal a través de la conscienciació ciutadana i la detecció de punts conflictius; o bé amb la col·laboració d'entitats que, en conveni amb l'Ajuntament, ofereixen activitats de sensibilització ambiental a la ciutadania.

Alhora es pretén donar una visió més àmplia i donar informació a la ciutadania sobre altres espècies de fauna urbana que conviuen a la ciutat i que poden causar problemes, per tal de fer-los també partícips en la seva gestió. Això s'ha fet a través d'una campanya de fauna urbana que dona a conèixer espècies problemàtiques (coloms, cotorres, senglar, vespa asiàtica, mosquit tigre, rosegadors i paneroles).

Població general i específicament persones que alimenten a aquestes aus.

Abast territorial: Tot el municipi, posant més èmfasis en aquells barris més conflictius, com el barri de l'Eixample Can Llobet i el barri de la Romànica.

La pràctica està vinculada al programa de gestió de fauna urbana, en coordinació entre Salut i Medi Ambient, per tal de donar un enfocament global a la gestió de les problemàtiques que es deriven de la presència de coloms i cotorres. Totes les actuacions que es realitzen, es duen a terme de forma coordinada entre les dues seccions, ja que entenen que salut i medi natural estan estretament vinculades. La pràctica es troba inclosa dins del Programa Municipal de Salut com a competència obligatòria.

El projecte consta de dos vessants igual d'importants per afrontar la problemàtica. Una part és la referent al contracte d'un servei extern especialitzat en el control i gestió d'aus urbanes, i l'altre és la campanya de conscienciació de la població per tal de reduir o, simplement, no agreujar el problema, alhora que es recalca la importància de la biodiversitat urbana com a mecanisme per gestionar també les poblacions descontrolades d'algunes espècies.

Segons el plec de preinscripcions tècniques per a la contractació del servei de control i gestió integral d'aus urbanes al municipi, a la segona clàusula, referent als serveis a contractar es fa el desplegament de les operacions concretes que s'han dut a terme i que se continuen fent anualment. Concretament, aquestes accions es fan sobre coloms, tórtores, cotorres, tudons, gavines i altres aus que la seva presència es pugui considerar problemàtica amb relació a la biodiversitat, la ciutadania, el patrimoni cultural i el mobiliari urbà. Substancialment, es despleguen les següents actuacions:

1) Elaboració de censos anuals de la població d'aus urbanes (coloms i cotorra argentina), establint zones de nidificació i punts d'alimentació freqüent:

Aquest pas ve de la mà del treball fer per l'empresa Biodiversitat.cat®, la qual està encarregada de fer censos anuals, metodologies i plans d'actuació per a les diferents plagues d'aus. Per cada espècie han d'elaborar mapes de distribució amb els punts exactes d'observació, nombre d'individus, zones principals de refugi o concentració i punts d'alimentació. Addicionalment, un mapa de densitat per les quadrícules establertes corresponent a l'àrea de freqüència dels individus d'aquestes espècies.

2) Captura de coloms, tórtores i cotorres: aquesta acció es porta a terme utilitzant xarxes, gàbies manuals i automàtiques, instal·lant un mínim de quatre gàbies i quatre captures amb xarxa. La ubicació de les captures es decideix entre l'empresa i l'ajuntament.

3) Sacrifici i eliminació dels cadàvers dels coloms / tórtores / cotorres, d'acord amb la normativa legal vigent. Aquest s'ha de realitzar amb mètodes que s'ajustin a la normativa vigent i ha de complir certs requisits en relació a mètodes indolors, que redueixin l'estrès, que siguin ràpids i irreversibles, segurs pel personal, i sense conseqüències pel medi ambient.

4) Seguiment i control actiu de dormidors de les colònies de cotorres: s'instal·la un mínim de quatre mecanismes de captura a l'any. Aquests mecanismes instal·lats hauran de ser gestionats per la seva neteja, manteniment, captura i transport.

5) Retirada de nius i gestió de punts de cria de coloms / tórtores sanitàriament incorrectes i retirada de nius de cotorres un cop a l'any: portats a cap pels serveis tècnics de l'Ajuntament.

6) Retirada de coloms i gavines ferides i mortes de la via pública, o exemplars d'altres espècies d'aus de mida mitjana (cotorres, tudons...): també portat a cap pels serveis tècnics.

7) Assessorament a l'Ajuntament sobre els problemes que sorgeixin ocasionats per aus urbanes i la proposta i realització d'actuació en cada cas: l'adjudicatària descriu quines accions o mesures proposa dur a terme per eliminar la problemàtica dels punts de la ciutat on s'ha detectat major incidència de les plagues d'aus en la biodiversitat, etc.

8) Inspecció amb el corresponent full de treball, de les denúncies efectuades pels particulars, amb les corresponents actuacions sanitàries: són ateses en un termini màxim de 48 hores des de la recepció de l'avís. Els avisos que no siguin urgents seran atesos en un termini màxim de quatre dies.

9) Reunions de coordinació amb el personal tècnic municipal: es fa una reunió trimestral amb el personal tècnic municipal responsable per valorar l'estat del problema de les aus i les actuacions fetes.

10) Campanyes de sensibilització ciutadana i conscienciació de les persones alimentadores: línia pedagògica amb campanyes d'informació i sensibilització dirigides a la població general sobre la problemàtica d'aus que esdevenen plagues, que inclou la detecció, el seguiment i conscienciació de les persones que alimenten aus a la via pública. Aquest apartat de la línia d'accions s'ha estès més enllà de la problemàtica relacionada amb les aus, i també s'aplica amb altres espècies que esdevenen plagues. Actualment, s'ha fet cartellera informativa pels coloms, la cotorra argentina, el mosquit tigre, la panerola americana, la rata, el senglar i la vespa asiàtica. Tots els cartells disposen d'informació fisiològica de cada espècie, on viuen, els perills que comporten, les accions que emprenen des de l'ajuntament i les accions que la ciutadania pot fer envers la problemàtica.

Aquest contracte incorpora criteris mediambientals per millorar la biodiversitat urbana. En aquest sentit, es desenvolupen accions com ara la instal·lació de caixes nius per a diferents espècies d'aus (insectívores principalment), instal·lació d'hotels d'insectes per proveir de zones de cria i refugi de grups d'insectes d'interès, com els pol·linitzadors; i instal·lació de caixes de refugi per a ratpenats, una espècie que ofereix un servei de control biològic sobre moltes espècies problemàtiques, com els mosquits.

Dins d'aquesta línia d'acció, també es col·labora amb el Projecte Orenetes, que es duu a terme en molts altres municipis catalans, i que es basa en l'elaboració de censos d'oreneta dins del nucli urbà, en col·laboració amb estudiants del municipi.

Per a dur a terme aquest projecte, es compta amb la participació de l'empresa contractada, el personal tècnic municipal de Salut i Medi Natural i l'Associació Gestió Natural, una entitat que rep una subvenció de l'Ajuntament per dur a terme activitats de sensibilització ambiental a les escoles i instituts i a la ciutadania en general.

21.894

La licitació té un cost de 12,561,68 € (un 60% la paga Salut i un 40% Medi Natural).

D'altra banda, la campanya de difusió de fauna urbana va tenir un cost per a l'any 2023 d'aproximadament 3.195,00 € (cada secció paga el 50%). Si es té en compte només les espècies d'aus dins de la campanya (coloms i cotorra), el cost proporcional i que es relaciona amb el projecte directament és de 1.065 €.

Dins del mateix projecte, s'han efectuat mesures correctores a edificis municipals, que han tingut un cost de:

- Poliesportiu Maria Reverter: col·locació malla entestada al sostre exterior: 3.170,20 € + IVA

- Torres d'il·luminació camp de futbol de Can Llobet: retirada dels nius de cotorra argentina i col·locació d'una malla per evitar la formació de nous nius: 2.340,00 € + IVA

Pel que fa als recursos humans que han intervingut, cal afegir el cost del personal municipal. S'ha calculat una dedicació en aquest projecte d'un 25% pel que fa al personal tècnic municipal de salut, que equival a 11.861 €.

Com que el projecte va començar a finals del 2022, va ser el 2023 on es van dur a terme la gran majoria de les actuacions, i per tant el cost del darrer any és l’exposat al punt anterior.

Per al 2024 tenim un pressupost de 3.000 € per a campanyes de fauna urbana, a part del cost de la licitació i la dedicació del personal municipal ja explicat.

Les tasques de control i gestió d'aus les duu a terme personal treballador de l'empresa adjudicatària del contracte, que disposa de la qualificació i autoritzacions establertes per la normativa reguladora.

Per a la gestió del contracte, així com de les campanyes de sensibilització que s’han dut a terme, a part del personal propi de l’empresa contractada, hi intervenen dos tècnics municipals (Salut i Medi Natural) i dos agents de civisme municipal.
En paral·lel, l'Associació Gestió Natural, que rep una subvenció amb l'Ajuntament, duu a terme actuacions de millora de la biodiversitat urbana com ara: construcció de caixes niu i hotels d’insectes, construcció de refugis per a ratpenats i plantació de flora autòctona. Aquestes actuacions les duen a terme principalment amb escoles i instituts del municipi.

Quan s'ha hagut de fer actuacions correctores en edificis municipals ha sigut la mateixa empresa contractada la que ha proveït de la maquinària i estris necessaris. En el cas de les captures de coloms i cotorra argentina, exactament igual. Fan servir caixes de captura selectiva per als coloms. En el cas de les cotorres el mètode més utilitzat és la captura d'adults al niu mitjançant xarxes amb pèrtiga.

En casos concrets també usen grues per a retirar nius de cotorra argentina que poden provocar perills.

Per a la gestió d'aus urbanes es col·labora estretament amb els agents de civisme municipals, fent-los-hi una formació inicial per a donar-los-hi eines per a sensibilitzar a la població sobre la prohibició d'alimentar animals a la via pública. Tanmateix, també informen de punts crítics on hi poden haver persones alimentadores o bé zones de cria o repòs. D'aquesta forma s'estableix un diàleg continu entre els agents de civisme municipals, l'empresa contractada i l'Ajuntament, per definir la millor estratègia per a cada problemàtica identificada.

La ciutadania pot fer arribar peticions o informació de punts conflictius a través del formulari de queixes i suggeriments de l'Ajuntament, a través d'instància genèrica o directament via telefònica.

S'han dut a terme actuacions emmarcades dins de tres punts dels ODS, sobre la vida d'ecosistemes terrestres, la salut i el benestar, i el canvi climàtic. Aquestes actuacions han produït caixes de niu per a ocells, refugis de ratpenats i hotels d'insectes per fomentar la biodiversitat urbana d'altres espècies. D'aquestes s'han instal·lat 35 caixes niu (15 el 2022 i 20 el 2023), cinc hotels d'insectes (col·locats a zones amb jardí del municipi i rotondes) i quatre caixes de refugi per a ratpenats. Enfortir la biodiversitat suposa protegir també la salut de les persones, una major biodiversitat millora la protecció enfront de l'entrada de virus i malalties infeccioses que afecten l'espècie humana segons els encarregats del projecte.

A través del cens realitzat per l'empresa, s'han observat un total de 281 individus de coloms per a l'any 2023. Que aplicant el factor de correcció per estimar el valor real de forma simulada, són una població de 719. L'any anterior, 2022, es van censar uns 1.666 individus, un 57% més. Justifiquen aquesta millora a través de les captures dutes a terme mitjançant la trampa de l'Ajuntament i del Teatre, que va permetre capturar 342 coloms.

Pel que fa a les cotorres argentines, el cens va detectar 47 nius amb un total de 84 cambres. Aplicant de nou el factor de correcció, estimen un número total de 127 individus (lleugerament inferior al número de l'any passat que era de 146 exemplars).

En la línia d'actuacions relacionada amb la ciutadania, s'han atès 24 avisos relacionats amb problemàtiques derivades de la presència de coloms. En aquest sentit, l'Ajuntament disposa de l'Ordenança Reguladora de la Tinença i Protecció dels Animals de Barberà del Vallès, que recull la possibilitat de sancionar a les persones que alimentin coloms a la via pública, amb multes que van dels 100 fins als 400 euros. En aquest sentit, s'han elaborat infografies informatives sobre la prohibició d'aquesta pràctica que s'han repartit pel municipi per part dels agents de civisme.

D'altra banda, s'ha dissenyat i entregat cartellera informativa diversa sobre espècies animals considerades plagues al municipi, donant informació sobre la seva biologia i fent partícips a la ciutadania en la seva gestió. Es pot veure a la imatge:

Principalment, la feina de sensibilització feta a través del disseny de cartells informatius sobre cada espècie reconeguda com a plaga, amb informació fisiològica, sobre on viuen, els perills que comporten, les accions que fa l'ajuntament i les recomanacions per la ciutadania.

Aquesta cartelleria s'ha col·locat a les marquesines del municipi i també se n'ha fet difusió a través de la web, revista municipal i xarxes socials.

Pel que fa a la gestió d'aus, també s'han publicat articles a la revista municipal, donant a conèixer la problemàtica i els resultats dels censos. També s'ha fet difusió de les pràctiques de millora ambiental aplicada (instal·lació de caixes niu, hotels d'insectes i refugis de ratpenats) a la revista municipal.

Els resultats d'aquesta gestió són positius, detectant reduccions de la població de coloms (un 57%) durant el primer any del contracte amb l'empresa. En el cas de la població de cotorres al municipi els resultats mostren una petita baixada en la població, però sobretot l'èxit se centra a haver aconseguit controlar el seu creixement.

S'han dut a terme actuacions per fomentar la biodiversitat urbana, amb resultats positius per la salut i el benestar de la ciutadania, que comuniquen menys queixes cap a l'Ajuntament. En reduir l'impacte negatiu sobre la salubritat general de l'espai públic conseqüència de les poblacions d'aus, s'assoleix l'aspecte 3 ja mencionat de l'ODS (Salut i benestar).

Un dels impactes més importants de l'experiència és la sensibilització ciutadana. Creiem que s'ha pogut intervenir en un bon nombre de situacions detectades on hi havia persones que alimentaven coloms a la via pública. En aquests casos, el paper dels agents de civisme i del personal tècnic de l'empresa ha sigut clau per exposar a aquestes persones els problemes que es deriven d'aquests actes.

També molt important l'assessorament que es fa a la ciutadania envers problemes derivats de punts de cria de coloms als seus domicilis o comunitats.

Interna

Personal tècnic municipal de salut i medi natural

La principal transformació és que l'experiència ha promogut directament la col·laboració entre diferents seccions de l'Ajuntament implicades en la gestió de fauna i l'impacte d'aquesta a la via pública, tals com són Salut i Medi natural, promovent una millor entesa i efectivitat de les actuacions. També cal destacar que amb aquest projecte s'ha valorat la tasca dels agents de civisme també en aquest aspecte.

Gràcies a la conscienciació ciutadana es pretén que la ciutadania entengui que la gestió de la fauna urbana no és només una competència municipal, sinó que ells hi tenen un paper crucial i la seva col·laboració és imprescindible. Per arribar a aquest objectiu és molt important que es dugui a terme molta pedagogia a peu de carrer, transmetent missatges entenedors sobre les problemàtiques que deriven de certs actes (com alimentació a la via pública) i la importància de preservar i mantenir l'equilibri amb altres espècies d'aus.

En aquest sentit, creuen que aquesta pràctica ha tingut un impacte positiu, perquè totes les persones que havien presentat queixes per problemes amb coloms, han mostrat una valoració molt positiva de la intervenció efectuada.

El principal punt fort és que la col·laboració entre el personal municipal de diferents seccions permet una visió més àmplia i holística del problema i també de les possibles solucions, tenint en compte totes les parts que poden estar implicades a cada pas.

La gestió d'aus va més enllà del control de les poblacions, entesa com la reducció de les poblacions mitjançant l'eliminació d'individus. Al seu entendre, aquesta metodologia comença a estar obsoleta perquè l'experiència ha demostrat que si no elimines els factors de fan que una població creixi (alimentació, punts de cria i refugi, poca competència per l'aliment, etc.), l'eliminació d'individus no mostra els resultats que s'esperarien.

Per aquest motiu, calen actuacions més globals, que incorporin també la presència d'altres espècies d'aus que poden competir amb les poblacions que ens interessa gestionar i que poden fer un control biològic natural, recuperant així l'equilibri de les poblacions urbanes. Aquest mètode a la llarga ha de permetre que la inversió en control i gestió de poblacions d'aus en l'àmbit municipal es vagi reduint, perquè en recuperar els processos naturals i l'equilibri de les poblacions, la necessitat de controlar de forma externa aquestes poblacions no serà tan necessària.

Un dels principals punts febles o reptes d'aquesta pràctica és que moltes vegades tot i que el problema pugui tenir una solució senzilla, l'èxit final no depèn exclusivament de la feina que facin el personal de l'empresa contracta o del personal tècnic municipal. En el cas dels coloms, la majoria dels punts conflictius són deguts a una sola persona alimentadora que crea en un espai concret una colònia fixa de coloms.

La intervenció en aquests casos no és sempre efectiva perquè acostumen a ser persones amb uns hàbits ja molt marcats i que sovint els arguments que s'aporten per a deixar de dur a terme aquestes accions no els hi són suficients, provocant que el problema es dilati en el temps.

Un altre punt feble és que en ser una pràctica que té en compte molts factors alhora (biodiversitat, gestió, conscienciació ciutadana, etc.), no sempre és fàcil la coordinació entre totes les parts ni tenir en compte tots els aspectes que actuen en cada intervenció.

Pel que fa a les persones alimentadores, consideren que cal insistir a fer pedagogia i si no dona els resultats esperats, cal recórrer a l'aplicació de l'ordenança municipal a través de sancions, en col·laboració amb la Policia Local fent campanyes específiques en els punts conflictius.

Pel que fa al repte de la gestió multifactorial, creuen que aquesta ha de ser la tendència de la pràctica.

D'igual manera que aquesta pràctica s'aplica per espècies d'aus, en aquest cas, coloms i cotorres, seria interessant aplicar una pràctica similar per al control i gestió de plagues urbanes en general, que inclouria espècies tals com els rosegadors i les paneroles, les principals que causen problemes.

En aquest cas, l'aplicació de pràctiques holístiques és més complicat, perquè no es tracta d'un problema derivat de males pràctiques per part de la ciutadania (no hi ha alimentació d'aquestes espècies, per exemple), com també de problemes estructurals en el sistema del clavegueram, o simplement, de canvis en la mateixa fenologia de l'espècie que les ha fet adaptar perfectament a aquest entorn i augmentar les seves poblacions de forma exponencial.

El que sí que es podria replicar, serien els criteris mediambientals que incorpora aquesta pràctica. D'aquesta forma, dins del programa de control de plagues es podria incorporar accions o proves pilots que siguin més respectuoses amb l'entorn i que promoguin l'equilibri ecosistèmic. Un exemple seria la utilització de productes rodenticides que no tinguessin intoxicació secundària, reintroducció de depredadors (com podrien ser aus nocturnes o petits mamífers) o mètodes de control biològic per al control de paneroles.