Tipus
Interna
Ens
Musseu de Terrassa
Document adjunt
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
Dels objectius inicials plantejats pel projecte, es van assolir especialment els següents:
Aprenentatge sobre altres institucions: Un dels objectius inicials era conèixer com altres institucions havien treballat temes similars d'arts en salut. Aquest objectiu es va complir, ja que el projecte va servir com una oportunitat d'aprenentatge, permetent al museu i als seus participants entendre millor com s'han implementat iniciatives semblants en altres contextos.
Prova i Experimentació: Es va assolir l'objectiu de provar i experimentar amb la metodologia de les arts en salut. Tot i que es va considerar com una prova, va resultar ser una experiència molt enriquidora que va demostrar que és possible implementar aquest tipus de projectes, tot i que requereix temps, planificació i l'establiment d'indicadors apropiats per a la seva avaluació.
Enriquiment mutu entre el projecte i els seus participants: Tant els organitzadors com els participants van experimentar un procés d'enriquiment, on els aprenentatges i les experiències compartides van contribuir a un major enteniment i apreciació de la intersecció entre l'art, la cultura i la salut.
Punts forts de la pràctica
Creació de Xarxa: El projecte va fomentar la creació d'una xarxa social entre els participants, permetent-los conèixer altres persones en situacions similars i crear vincles. Això va ser especialment important per a aquells que podrien experimentar aïllament o manca de suport social.
Autoresponsabilitat: Es va observar un augment significatiu en el nivell d'autoresponsabilitat entre els participants. Malgrat la diversitat del grup en termes de gènere, edat i tipus d'addicció, els que van quedar en el projecte van demostrar un compromís important, assumint responsabilitats dins del grup i participant activament en totes les activitats.
Empoderament: El projecte va tenir un impacte positiu en l'empoderament dels participants, millorant la seva autoestima i fent-los sentir valorats i útils dins de la comunitat. Aquest empoderament es va manifestar tant en el desenvolupament personal com en la capacitat d'interactuar i contribuir positivament al grup i a la comunitat més àmplia.
Punts dèbils de la pràctica
Falta de Continuïtat: Un dels principals punts febles va ser la manca de continuïtat del projecte. Aquesta falta de seguiment postprojecte va provocar una sensació de desemparament entre els participants, que van trobar valor i suport en les activitats executades durant el projecte i es van sentir orfes quan aquest va acabar. Això suggereix la necessitat d'estratègies a llarg termini per mantenir els beneficis i el suport oferts als participants.
Dificultats en la Mesura d'Impacte: També es va assenyalar la dificultat de mesurar quantitativament els impactes del projecte. Aquesta falta d'indicadors fiables i objectius per avaluació representa un repte, ja que la majoria dels impactes són qualitatius i basats en la percepció subjectiva dels participants. La necessitat d'indicadors més robustos és clau per demostrar l'eficàcia del projecte i per planificar millores futures.
Propostes de millora de la pràctica
Desenvolupament d'Indicadors Mesurables: La necessitat d'establir indicadors més fiables i objectius per mesurar quantitativament els impactes del projecte. Aquesta millora permetria avaluacions més precises dels beneficis percebuts pels participants i de l'efectivitat general del projecte
Seguiment i Continuïtat Postprojecte: La importància de dissenyar estratègies que garanteixin la continuïtat del suport als participants un cop finalitzat el projecte, evitant així la sensació d'orfandat i mantenint els beneficis assolits a llarg termini.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
El projecte "Estimes o Estigmes" es pot aplicar en altres àmbits o entitats. La seva estructura permet adaptar-lo a diferents contextos, incloent-hi altres museus, institucions culturals i entorns de salut. Aquesta capacitat d'adaptació obre la possibilitat a qualsevol entitat interessada en les interseccions entre art, cultura i benestar social d'implementar pràctiques similars.