El projecte sorgeix arran de la pandèmia de la COVID-19, la qual va evidenciar la importància del treball en xarxa en benefici de la salut comunitària. Els primers moments de la pandèmia es van caracteritzar per una situació d’alta complexitat per a les residències amb falta de materials i recursos humans i dificultats de les diverses administracions en donar les respostes a les urgències del context. Aquesta situació va promoure la necessitat de treballar de forma conjunta entre atenció primària, serveis socials, salut pública, el municipi i la comunitat, que ha buscat crear les millors condicions en l’atenció a les persones. Les necessitats en el moment de crisi van posar sobre la taula un enfocament de treball comunitari per compartir tots els recursos necessaris que posteriorment ha esdevingut una forma normalitzada de treball en xarxa.

La iniciativa a més es desenvolupa en el marc de dos eixos principals d’intervenció de l’Ajuntament ja plantejats al Pla d’Acció Comunitària Inclusiva (2023-2026): “Viladecans em cuida”, al voltant de l’acció comunitària inclusiva i la qüestió de la solitud no volguda, a través del Pla transversal solitud. Aquests marcs d’intervenció s’orienten a problemàtiques que tenen un abast transversal i on es fa palesa la necessitat d’implicar diversos departaments i disciplines de manera coordinada. Ambdós marcs es relacionen, per tant, amb aquesta transversalitat que s’ha normalitzat a través del treball de la xarxa. En ambdós casos es reconceptualitza el concepte de gent gran i s’amplia la mirada i intervenció de serveis socials en relació amb les residències.

Pel que fa a les característiques del col·lectiu, la iniciativa primer neix per les necessitats associades a les residències, però posteriorment s’amplia al treball d’atenció a gent gran. L’augment de la longevitat és un avenç social important que suposa alhora un repte per crear les condicions socials, econòmiques i personals, que permetin arribar a edats avançades en bones condicions de salut i de qualitat de vida. El col·lectiu de gent gran del municipi procedeix de contextos socials, econòmics, territorials, polítics i culturals molt diferents, tot i que la majoria procedeix de la immigració dels anys seixanta. L’índex d’envelliment del municipi és del 95’53%, amb 11.647 persones majors de 65 anys. A Viladecans hi ha 5 residències d’atenció a persones grans amb un total de 238 places, de les quals 106 són públiques i 132 privades.

En el marc del Transversal de Solitud, es va detectar que el nombre de persones que viuen soles al municipi és de 4.513 i d’aquelles, les que viuen soles i tenen 86 anys o més són el 26.7%. La solitud ha estat una qüestió tradicionalment marcada per les relacions de gènere, on un 9,6% dels homes manifesten sentir-se sols davant un 4,5 % de les dones. Tot i que, no hi ha dades quantitatives, ja anteriorment a la pandèmia s’havia detectat des dels Serveis Socials, ABS-2 i Servei d’Intervenció Comunitària a l’espai públic un alt nombre de casos amb problemàtiques de salut mental. Amb la pandèmia les qüestions de solitud no volguda i símptomes depressius, d’ansietat, d’estrès posttraumàtic que poden derivar en aïllament social es van agreujar. Moltes persones grans a més es troben de manera informal en els equipaments públics de la ciutat, com per exemple a les activitats socioculturals destinades a la gent gran vinculada als seus casals.

Per tots aquests antecedents, l’estructura organitzativa clàssica no resol situacions cada cop més prioritàries en l’acció pública, les demandes socials o polítiques públiques no depenen d’una sola part de la corporació pel que es genera la necessitat de tenir una visió integrada d’alguns segments de la població. És per aquest motiu que per assumir els reptes al voltant de la salut comunitària cal plantejar intervencions orientades a la transversalitat, col·laboració i coordinació.

La iniciativa treballa a través del personal de serveis i departaments d’atenció a la població objectiu per la població objectiu del col·lectiu de gent gran del municipi de Viladecans.

Com s’ha introduït anteriorment, la pràctica està relacionada amb dos programes municipals que contribueixen a aquest enfocament de treball transversal i en xarxa:

En primer lloc, amb el Pla Local d'acció Comunitària Inclusiva (PLACI): Viladecans em cuida. El pla es planteja com un model d’intervenció social que s’incorpora al vessant comunitari com a estratègia per enfortir polítiques i programes d’inclusió amb l’objectiu que ningú al municipi es quedi enrere i se senti sol.

En segon lloc, amb el Pla municipal d’Actuació Transversal contra la Solitud 2022-2025. Dins de la xarxa es promouen diferents accions que es troben dins el Pla Transversal de Solitud amb l’objectiu de millorar el benestar físic, emocional i social de les persones grans de les residències, amb la finalitat de pal·liar situacions de vulnerabilitat, aïllament social i solitud no desitjada d’aquest col·lectiu.

La iniciativa consisteix en la creació d’una xarxa de treball que lidera l’Ajuntament de Viladecans on participen diversos actors del sector des de les Residències de gent gran del municipi, les direccions dels Centres d’Atenció Primària, la direcció de l'Hospital de Viladecans, Centre de Salut Mental d’Adults Viladecans, CatSalut i tècnics municipals de diferents disciplines. La voluntat és l’enxarxament al voltant de la salut comunitària per l’intercanvi de coneixements, experiències, recursos dels diferents agents del territori i desenvolupament d’iniciatives conjuntes.

Si bé, com s’ha introduït, el seu naixement ve precedit per una situació d’emergència i la necessitat de distribució de recursos de manera comuna i treball conjunt, va fer quedar pales la potencialitat d’unir esforços entre els actors del territori. Els mateixos actors participants van demanar que la xarxa no es trenqués i es normalitzés com a mètode de treball per engegar iniciatives. L’estructura organitzativa clàssica no resol situacions cada cop més prioritàries en l’acció pública i cal desenvolupar estratègies i metodologies basades en la transversalitat des del vessant de col·laborar, coordinació i treball actiu amb persones i equips de serveis, departaments, entitats o institucions diverses per donar resposta integral a les necessitats de la ciutadania del municipi.

La Xarxa es desenvolupa en diferents espais tant a escala interna dels centres com a externs, equipaments de proximitat, però també es treballa a l’àmbit de ciutat en diferents espais, equipaments culturals, espai públic, etc. Aquest treball de la salut comunitària suposa que la comunitat i els professionals que hi treballen sumen esforços per tal de millorar la salut i el benestar de la comunitat i de reduir les desigualtats socials.

La coordinació de la xarxa és a càrrec de l’equip del Pla Local d’Acció Comunitària Inclusiva de Viladecans (PLACI), liderat per l’Àmbit de Serveis d’Atenció a la Ciutadania. Es compta amb d’un grup de treball amb membres de diferents serveis i recursos i es contemplen els següents mecanismes de seguiment i coordinació:
- Canal de comunicació via xat de WhastApp.
- Reunions mensuals/bimensuals amb l’Àmbit de Serveis a la ciutadania.
- Trobades/Jornades de treball en equip.
- Reunions intermitents i eventuals amb diferents professionals per donar respostes.

El seu funcionament es basa en el fet que els departaments i equipaments plantegen necessitats i aquestes s’intenten vehicular de manera conjunta. Des de la creació de la xarxa s’han desenvolupat diversitat d’iniciatives:

- Les primeres setmanes del Decret de l’Estat d’Alarma les residències van patir una situació força complicada. L’Ajuntament va actuar de manera urgent i ràpida donant suport de material (mascaretes, bates, cremes, guants, etc) en totes i en algunes d’elles, suport de personal en un moment en què el 50% del personal estava de baixa per contagis. En aquest moment es van realitzar altres accions de suport com: oferir dispositius per fer videoconferències amb les famílies i els residents, oferir neteja dels centres mitjançant la UME, serveis d’atenció psicològica, coordinació per activar les proves PCR al personal de les residències, etc.
- Organització de jornades i activitats de reconeixement de la tasca realitzada, grups de treball tècnic, sessions de cura emocional als professionals de les residències i l’Hospital de Viladecans, sessions d’Escolta Afectiva als familiars de les residències.
- Des de 2021, suport a la digitalització de professionals i residents dels centres amb la cessió i formació de tauletes digitals, com a eina de treball cognitiu, per millorar la comunicació i evitar l’aïllament social.
- Tallers de memòria destinats a les persones grans de les residències tenen com a objectiu promoure l’envelliment actiu, saludable i promoure espais de relació amb una perspectiva inclusiva, dinàmica i flexible d’aquest col·lectiu
- Projectes com la instal·lació il·luminació-interactiva dins el Festival LLAMP 2023 o l’espectable solitud 0.

Les iniciatives que han sorgit i s’han desenvolupat conjuntament a través de la xarxa es poden consultar amb major detalls als documents adjunts del projecte.

30.0000€

La xarxa té un pressupost anual previst pel desenvolupament d’accions conjuntes amb la contribució de diversos departaments i plans municipals (Pla de solitud, cultura, etc.). A part dels fons específics orientats pel desenvolupament d’iniciatives a la xarxa, aquests s’amplien amb les aportacions dels diversos actors participants.

- Tècnics municipals estables i eventuals: direcció de l’àmbit de serveis a la ciutadania, tècnica de gent gran, tècnics de serveis socials, educació i dinamització comunitària.
- Professionals de les residències: directors/es, psicòlogues, educadors.
- Professionals de serveis externs: directors/es CAP’s, metges de Primària, CSMA, CUESB.
- Representants d’entitats (Creu Roja i Càritas).

Els recursos necessaris per al desenvolupament del projecte no es relacionen pròpiament amb els mecanismes de la xarxa, sinó amb les iniciatives sorgides en el seu marc que dependran sempre de les necessitats del moment i del territori. Es poden destacar alguns materials que s'han utilitzat com tauletes digitals, mascaretes, bates, cremes, guants. Tot i això, els recursos usats són específics del context d'emergència de l'any 2020.

La mateixa pràctica consisteix en un mecanisme de participació al voltant de la salut comunitària amb una metodologia que inclou la transversalitat des d'un vessant col·laboradora i de coordinació amb equipaments, serveis, departaments i entitats diverses, per a la dotació de respostes integrals. De manera indirecta, l'espai també es nodreix dels mecanismes de participació intrínsecs en la intermediació entre els diferents serveis i equips territorialitzats en contacte amb la ciutadania amb productes que acaben formant part de la xarxa.

El principal producte en el marc del projecte ha estat la consolidació d’una xarxa que es reuneix trimestralment de manera normalitzada després de la situació de la pandèmia. Més enllà d’això, es poden mencionar els següents productes:
- Nombre d’accions comunitàries realitzades: 5 accions durant el 2022.
- Nombre d’agents del territori implicats: 15 durant el 2022.
- Nombre total de participants: 1099 durant el 2022.

La xarxa com a mecanisme de coordinació no preveu específicament activitats de difusió més enllà de la comunicació entre els actors participants. Tot i això, una part rellevant de la seva tasca ha estat l’organització de jornades i activitats de difusió. Alguns exemples, entre altres accions de difusió, són:

- Organització de la Jornada “Les residències davant la covid-19”, per donar a conèixer com s’ha viscut el confinament en els centres residencials del municipi.
- Organització d’una activitat nadalenca per apropar als infants a la gent gran.

Algunes d'aquestes accions han estat difoses a mitjans de comunicació de les residències o recollides al Programa Planta Baixa de TV3 (2h i 14m).

- Activitats de reconeixements als professionals i residents: obsequi de roses per Sant Jordi.
- Espectacle Solitud 0.
- Festival Llamp’23.

Més enllà de la mateixa consolidació de la xarxa i el seu abast a accions comunitàries, actors implicats i participants totals, des de l'Ajuntament s'identifiquen els següents impactes de manera qualitativa:

- Adquisició d'una perspectiva comuna entre els actors i no personalització dels impactes.
- Efectes positius pel que fa al fet que la població no se senti sola. En aquest sentit, s'ha normalitzat que no només hi ha la residència, sinó tota una xarxa d'agents que estan presents per a l'atenció
- Sostenibilitat del mecanisme de la xarxa.
- Normalització del treball transversal i consolidació d'una perspectiva de resiliència en el marc de la inclusió social.

Interna

Ajuntament de Viladecans i els altres agents implicats a la xarxa.

En termes generals la consolidació de la xarxa i el seguit d’iniciatives desenvolupades permeten valorar l’assoliment dels objectius. Ha permès produir una transformació en com s’entén la salut comunitària i consolidat una implicació d’actors transversals en atendre les necessitats associades.

- En el moment de creació, va ser una iniciativa que va destacar per la seva rapidesa i capacitat d’actuació immediata en el moment d’emergència.
- Es tracta d’un projecte d’innovació social desenvolupat amb la metodologia comunitària inclusiva, on tots els agents del territori detecten les problemàtiques col·lectives i busquem possibles solucions conjuntes. El model d’intervenció social que s’incorpora al vessant comunitari com a estratègia per enfortir polítiques i programes d’inclusió
- És destacable que les iniciatives desenvolupades no es personalitzen segons l’actor impulsor, sinó que s’ha assumit com a impacte de la xarxa una perspectiva comuna dels resultats que es desenvolupen a través d’ella.
- Per la seva metodologia permet abordar les problemàtiques de manera diversa des de l’experiència de cada actor.

- A vegades poden sorgir resistències entre els actors participants en expressar necessitats, problemes o qüestions que han anat malament. En aquest sentit, la confiança és una qüestió clau per a contribuir al bon funcionament de la xarxa.
- Tot i que s’han establerts indicadors de seguiment per al nombre d’activitats i actors, un punt feble del projecte és que no ha establert una bateria d’indicadors d’impacte per poder quantificar un impacte de les transformacions produïdes per la xarxa.

Les propostes de millora es relacionen amb els dos punts febles esmentats. Seria positiu trobar estratègies per evitar resistències en expressar quan hi ha problemàtiques o en comunicar qüestions que han anat malament entre els actors participants. Una millora a la iniciativa seria també un monitoratge més intensiu amb indicadors d’impacte.

La iniciativa és perfectament replicable i especialment pertinent en entorns municipals on hi ha diversos actors treballant sobre l’àmbit en el mateix entorn municipal. Les problemàtiques, no únicament aquelles vinculades a la salut comunitària tot i que especialment si, demanden cada cop més la necessitat d’entendre-les des d’una perspectiva complexa i de promoure abordatges a la problemàtica transversals. Té una marginalitat creixent a mesura que el municipi creix en tant que la seva estructura i nombre d’actors que hi intervenen es torna més complexa. Finalment, convé mencionar que, si bé va néixer en un context molt específic, el seu enfocament de treball s’ha ampliat a una manera d’entendre la salut comunitària que es replicable a diversitat d’entorns.