L'estat d'alarma decretat el març del 2020 va incloure mesures com el confinament domiciliari, l'aturada de la majoria de l'activitat econòmica, i el tancament dels centres educatius, entre d'altres. Això va suposar un major aïllament, especialment de les persones grans que viuen en llars unipersonals. Així doncs, l'Ajuntament de Granollers es va plantejar com identificar aquestes persones en situació de risc, pel que comporta la soledat no volguda.

Població: Persones majors de 65 anys.

Territori: Granollers.

Aquesta actuació està emmarcada en les accions que va dur a terme l'Ajuntament per donar resposta a les necessitats de la ciutadania, i acompanyar-la en el context de crisi determinat per la Covid-19.
Per altra banda, també es vincula a la transparència, ja que s'ha creat un espai dedicat a la Covid-19: un web que recull els decrets aprovats, els contractes i compres d'emergència, o els butlletins electrònics. Inicialment, les dades recollides sobre els impactes socials i econòmics es publicaven en aquest web mitjançant arxius però d'ençà del desenvolupament de l'eina StoryMaps (ArcGis), això va canviar i ara, les dades socials i econòmiques d'impacte de la Covid-19 (incloent els contactes amb les persones majors de 65 anys) es poden visualitzar de manera més dinàmica a la web Granollers / Impactes Covid.

El març del 2020, en el context d'emergència arran de la Covid-19, l'Ajuntament es planteja diferents opcions per identificar persones en situació de vulnerabilitat, per tal de donar-los el recolzament necessari.
Així, es valora l'ús de l'eina GIS com una oportunitat per detectar les persones vulnerables del municipi garantint la confidencialitat de la informació.
En primer lloc es van bolcar les dades del padró municipal i altres fonts en una base que permet localitzar-les. Gràcies a la col·laboració voluntària de 10 persones de l'equip tècnic de l'Ajuntament es va poder trucar a una gran part d'aquestes persones, amb l'objectiu d'identificar possibles necessitats de suport.
La campanya es va coordinar des dels Serveis Socials (amb el suport tècnic del departament d'informàtica) i es va fer un formulari tipus enquesta per recollir la informació. El personal tècnic dels diferents serveis que van fer les trucades voluntàriament es van repartir els barris de Granollers (per a no repetir contactes) i tota aquella informació -noms de les persones, barri, si s'ha contactat o no- es traspassava a una base de dades compartida (GIS), la qual els Serveis Socials revisaven per identificar el tipus de necessitat sol·licitada, si era el cas.
Es va començar trucant als majors de 80 anys i es va anar baixant de grups d'edat (75-79 anys, 70-74 anys... i així successivament). En general, pel que fa al col·lectiu de gent gran, la majoria de les persones contactades tenien les necessitats cobertes i ja tenien ajuda (de familiars, de cuidadors/es...), fins i tot aquelles que viuen soles. De les 3.000 persones aproximadament a qui s'ha trucat, en molt pocs casos s'ha necessitat el suport dels Serveis Socials i, quan s'ha considerat així, hi han estat derivats.

S'han fet servir recursos propis de l'Ajuntament.

Una desena de treballadors/es de l'Ajuntament de Granollers es van oferir voluntàries per a fer les trucades a la gent gran, tant en horari de matins com de tardes i fora de l'horari laboral per identificar possibles necessitats.

El principal producte de l'experiència és la identificació de persones en situació de vulnerabilitat a la ciutat de Granollers. Els resultats obtinguts de l'aplicació de l'eina GIS han estat els següents:

• Gent gran: De les 1.461 persones de 65 i més anys que figuraven al padró com a residents en llars unipersonals i que no eren conegudes de serveis socials, es va poder entrevistar telefònicament a 908 persones (el 62%). De les 908 persones entrevistades, 745 (el 82%) vivien realment soles, mentre que 163 (el 18%) vivien en realitat acompanyades, ja fos d'un fill/a, nét/a, cuidador/a professional o, en alguns casos, d'una parella. Entre les 745 persones que vivien soles, en 69 casos (el 9,3%) no tenien família; pel que fa a la resta, en 512 casos (el 68,7%) tenien família i aquesta vivia a prop, i en 164 els familiars vivien lluny. Pel que fa a la recepció d'ajuda, 699 de les 908 persones entrevistades rebien ajuda d'altres persones. Fills, filles i altres familiars de segon o tercer grau els hi proporcionaven en un 90,2% dels casos. No es van trobar casos de persones que, no rebent ajuda de ningú, manifestessin necessitar-la, atès el bon estat de salut i funcional, i grau d'autonomia manifestat per la pròpia persona persones entrevistada.

S'han publicat els resultats del projecte a la web Granollers / Impactes Covid i s'ha donat a conèixer als diferents mitjans de comunicació.

L'aplicació de l'eina ha tingut dos grans impactes:

1. Experiència treballant amb una gestió més eficient de la informació que hi ha disponible. L'eina ha permès, en aquest cas, identificar un grup de persones i contactar-hi de manera àgil, per ampliar la informació disponible sobre aquestes persones. Això pot servir per treballar amb molts altres col·lectius, ja que hi ha a disposició dades de padró i d'altres serveis que es poden bolcar i creuar per identificar i anticipar necessitats.

2. La funcionalitat de visualització pública de l'eina permet explicar projectes com aquest, de manera més visual i dinàmica.

L'experiència ha aconseguit millorar el coneixement de la situació en que es troba la gent major de 65 anys del municipi. A més, amb les noves dades, s'ha complementat la informació del padró i les dades de les que disposen des de Serveis socials. Aquesta informació millora les diagnosis.

Tot i que és un projecte que sorgeix en ple confinament, la utilitat de la iniciativa va més enllà del context de la pandèmia. Per exemple, si es detecta que una persona gran viu sola o s'identifica alguna necessitat concreta d'algun col·lectiu, el seguiment d'aquestes situacions necessàriament s'allargarà en el temps per tal d'oferir solucions o plantejar polítiques adaptades. A més, la fórmula d'identificació emprada, pot servir per a futurs projectes amb diferents col·lectius.

Els principals punts forts són la utilització de dades per millorar els programes i polítiques públiques i la mobilització del voluntariat intern que ha suposat aquest programa.

Aquest es podria considerar un punt feble i una oportunitat alhora: Es parteix de poques dades però a mesura que projectes com aquest avancin se n'obtindran més i hi haurà un major coneixement. Cada cop es podran creuar més dades per millorar la gestió pública.

Caldria actualitzar les dades.

Per a replicar la pràctica és clau repensar què es fa amb la informació disponible pel municipi, no només amb les dades públiques, sinó amb les dades obtingudes des del propi ajuntament, les quals sovint són usades internament i poc explotades. És doncs una oportunitat per replantejar com es fa una bona gestió de dades enfocades a la millora de la gestió municipal.