El Consorci d'Acció Social de la Garrotxa fa temps que vetlla per les dones cuidadores de persones en situació de dependència. Especialment pel gran desconeixement que hi ha al voltant d'aquest col·lectiu. Per aquesta raó, el 2016 es va realitzar l'estudi “Les cuidadores 24h” sobre la situació d'aquestes dones que s'ocupen durant les 24 hores del dia d'homes i dones en situació de dependència i amb importants limitacions de l'autonomia.
Tal i com es va recollir en aquest estudi, la invisibilitat de les tasques de cura, sovint recloses en l'àmbit privat, així com l'escàs reconeixement i prestigi social, expliquen parcialment el desconeixement que actualment existeix sobre una realitat cada vegada més important a la comarca de la Garrotxa i arreu del territori. Això, sumat a una sèrie d'intuïcions i hipòtesis no contrastades de les professionals de la intervenció social que alertaven d'una realitat complexa i problemàtica, va fer que es considerés més necessari que mai disposar d'una anàlisi sistemàtica i profunda, allunyada de la pressió assistencial i de les inèrcies del dia a dia de l'equip de professionals. L'estudi va posar de manifest la vulnerabilitat i invisibilitat de les tasques que fan les cuidadores i les necessitats i dificultats amb què es troben i, especialment, va reafirmar el poc coneixement que es té de la seva situació malgrat la importància de la tasca que fan.
Aquest, doncs, va ser el punt de partida de l'inici d'un treball que permetés l'accés a aquest col·lectiu i donés respostes a les necessitats que s'han detectat. L'origen de “Cuidem les cuidadores” rau en la voluntat de seguir coneixent les dones cuidadores de persones en situació de dependència i, sobretot, en la preocupació de l'enduriment de les condicions i l'augment de la incertesa en els mesos de confinament (sobreinformació, impossibilitat de sortir de casa, ruptures de contractes...).

Població: Dones cuidadores de persones dependents que tenen valorat un grau de dependència.

Territori: Comarca de La Garrotxa.

Per una banda, la pràctica està vinculada directament a l'estudi realitzat el 2016 “Les cuidadores 24h”, en el qual es van entrevistar cuidadores familiars (és a dir, aquelles persones que tenen una implicació familiar amb la persona cuidada) i cuidadores no familiars (la relació és contractual). I per l'altra, s'ha anat aprofundint en el coneixement de la diversitat de situacions de les persones cuidadores gràcies al grup de treball “Atenció i suport a les cuidadores” dins del Pla d'Atenció Integrada Social i Sanitària (2019-2022)” a la Garrotxa. Precisament, en aquest context és on s'ha detectat la necessitat de consensuar un vocabulari únic per a classificar la tipologia de persones que cuiden (cuidadora forma, cuidadora informal, cuidadora referent), en tant que objectes d'estudi i població destinatària de l'experiència.

La pràctica també es vincula amb el programa Vaivé, un servei de suport educatiu i terapèutic a famílies reagrupades (o famílies que han passat, estan passant o estan preparant un procés de reagrupament familiar amb els seus fills/es). Amb aquest projecte es pretén acompanyar en els aspectes emocionals, socials i educatius a tots els membres de la família per tal de prevenir i/o minimitzar conflictes familiars posteriors. En molts casos, les cuidadores de persones dependents es troben en aquesta situació, fet que les exposa a una major vulnerabilitat emocional.

La situació de confinament ha obligat a fer la intervenció via trucada telefònica a les persones, a causa del confinament i el distanciament social obligat. Així, des del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa s'ha trucat a les persones en situació de dependència de les quals es tenia coneixement: o bé perquè se'ls hi ha reconegut un grau de dependència i disposen d'un PIA (Pla Individual d'Atenció) o bé perquè han estat identificades amb les trucades que fan els ajuntaments a la població de més de 70 anys que es troben als domicilis per detectar necessitats.

Fase 1: Recollida de dades i necessitats
Prèviament a la iniciativa, no es disposava d'una base de dades de persones que cuiden ni es tenia accés directe a les dones cuidadores, però sí que es tenia un llistat de persones en situació de dependència que tenen un PIA (Pla Individual d'Atenció). Aquesta fou la base de dades a partir de la qual es van iniciar les trucades i es va desplegar el projecte.
La proposta parteix del model d'intervenció social centrat en la persona i en el seu entorn, orientant les trucades a una funció preventiva, d'acompanyament i suport emocional. Basant-se en aquest model, el CASG va crear i consensuar un guió a mode de guia per a les professionals per a preguntar i registrar la informació per, més endavant, poder analitzar-la. La guia tenia dues parts diferenciades: la conversa, per conèixer la situació, i les recomanacions. Aquestes recomanacions es van adequar en tot moment a la situació personal i es va procurar donar massa informacions. En paral·lel, es va elaborar material de difusió amb les pautes per la cura de les persones al domicili que es van preparar per enviar de manera àgil per telèfon o per correu electrònic.

Fase 2: Registre d'informació
Una vegada contactades les persones, tota la informació recollida es traspassava a la base de dades: si volien rebre el material de difusió amb les pautes i per quin mitjà, si necessitaven material de protecció, si calia una derivació a un acompanyament psicològic telefònic, si era necessari derivar el cas a la tècnica social de referència i es requeria orientació, etc. Específicament, en cas que la cuidadora sigui hondurenya, era d'especial interès saber si procedia de la zona de Talanga ja que des de fa uns mesos s'ha iniciat un projecte conjuntament amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per tal de treballar en origen. El projecte s'ha centrat en Talanga i s'ha creat un grup amb dones vingudes de la zona per tal de crear xarxa i generar actuacions conjuntes. Per posar en context aquesta actuació: prop d'un 5% de la població de la ciutat de Girona és hondurenya (provinent de Talanga) i, per extensió, a la resta de comarques gironines també es detecta un important nombre de persones d'origen hondureny.

350€

Els 350€ de cost de l'experiència es correspon amb el disseny de les il·lustracions.
A banda, també cal tenir en compte les despeses del personal dedicat (no comptabilitzades).

Van ser 3 les treballadores socials del mateix Consorci que es van dedicar a fer les trucades. Prèviament, van rebre formació per part d'altres professionals que treballen directament amb dones cuidadores sobre els 4 aspectes vitals (benestar emocional, físic, material i relacional) a desenvolupar durant les trucades.
A aquest equip de treball cal sumar-hi una coordinadora del projecte i una persona de suport encarregada d'enviar el material diàriament.

El projecte ha requerit d'un gran esforç comunicatiu i de treball en xarxa, des de l'inici fins al final. Per això, s'ha tingut en compte que tots els equips de l'organització estiguessin al cas de la iniciativa per a que des de les diferents àrees es pugui decidir si alguna de les persones sota el seguiment dels professionals de referència vol o no vol ser trucada. Un altre punt clau de la coordinació del projecte se situa en el cas que calgui derivar persones o exposar situacions noves a les professionals de referència.
A més, “Cuidem les cuidadores” va néixer i es defineix com a grup de treball i de seguiment. Per a poder actuar amb celeritat, es va crear un equip que feia les trucades i diàriament registrava la informació i un equip de suport que feia arribar la informació a les persones de referència i a qui repartia el material amb les recomanacions sobre la pandèmia. Les reunions de coordinació han estat setmanals, amb una persona encarregada de conduir el projecte i vetllar per a que el traspàs de la informació entre ambdós equips (trucades i suport) fos clar i àgil.

Trucades a persones en situació de dependència de la comarca de la Garrotxa:

- S'han realitzat trucades a 928 persones en situació de dependència, 50 de les quals viuen en una residència. Un 70% d'aquestes persones a qui s'ha trucat, és a dir 648, viuen en un domicili i s'han pogut localitzar correctament i parlar-hi. En canvi, no s'ha pogut contactar amb el 25% de les persones, ja sigui perquè hi ha hagut un canvi en el número de telèfon com que no han volgut contestar una trucada amb número ocult.
- Pel que fa a les 648 persones en situació de dependència que s'han localitzat, un 66% són dones (és a dir, 430) i un 34% són homes (218). D'aquestes 430 dones, la meitat tenen un grau I de dependència, mentre que el 39% tenen reconegut un grau II i el 11% restant, tenen un grau III. Pel que fa als homes, un 46% tenen un grau I de dependència, el 38% són dependents de grau II i també l'11% restant tenen un grau III.
- En el moment de la trucada, el 99% de les persones no havia tingut símptomes de la Covid-19. Tanmateix, un 0,4% tenia símptomes i un 0,6% ja havia superat la malaltia.

Trucades a cuidadores de persones en situació de dependència de la comarca de la Garrotxa:

- S'ha aconseguit parlar amb 635 persones cuidadores. Majoritàriament, en un 66% eren cuidadores informals (és a dir, vinculades afectivament amb la persona en situació de dependència); un 29% són cuidadores formals (atenen de forma continuada, en les activitats de la vida diària, sense relació afectiva prèvia i que reben un sou per la tasca realitzada). La resta, un 1%, són persones referents (persona de referència per la persona cuidada i els Serveis Socials i sanitaris).
- De les cuidadores informals, 201 ho són 24 hores i 211, de manera puntual. De les cuidadores formals, 87 ho són 24 hores i 95, de manera habitual treballen unes hores al dia en la cura de les persones (habitualment, treballen en SAD).
- Pel que fa a l'origen de les cuidadores, el 88% tenen nacionalitat espanyola i un 12%, estrangera. D'aquestes últimes, 53 són hondurenyes i, concretament, hi ha 11 dones de la zona de Talanga.

Material amb recomanacions i pautes per la cura de les persones al domicili:
- 10 il·lustracions

En aquesta experiència resultava rellevant que la informació passés pels mitjans de comunicació i arribés, d'aquesta manera, a les llars a les quals s'ha trucat. La difusió als canals de comunicació comarcals (Ràdio Olot i Olot TV) ha sigut de vital importància, ja que han actuat com a altaveus i han obert les portes a les trucades. Davant de les nombroses trucades diàries que es poden rebre per publicitat o informació irrellevant, que les persones destinatàries hagin sentit a parlar del projecte prèviament fa que confiïn en l'interlocutor/a.
Quan s'ha fet difusió als mitjans hem rebut trucada de Ràdio Girona i Cat Ràdio.

Es va fer, també, una presentació política del projecte a nivell comarcal, la qual va tenir una molt bona rebuda per part dels representants de l'administració.

S'ha pogut elaborar un perfil en relació amb les persones en situació de dependència a qui s'ha localitzat: dones de més de 85 anys amb grau I de dependència i, sobretot, residents a un domicili d'Olot. Una vegada feta la trucada, si s'han detectat necessitats (un 7,8% dels casos), s'ha informat i s'ha derivat a la tècnica social de referència, la qual posteriorment ha trucat a la persona per atendre i acompanyar-la segons les necessitats detectades.

Les bases de dades generades a partir de l'experiència permetran analitzar la informació i ser el punt de partida per a diagnosticar casuístiques, situacions i necessitats que podien estar quedant invisibilitzades. Pel que fa a les persones en situació de dependència, s'ha creat una base de dades amb informació sobre el seu perfil, amb observacions i amb indicacions per al seguiment de cada cas. Pel que fa a les persones cuidadores, la base de dades de la qual es disposava s'ha actualitzat i ara se sap qui vol rebre més informació, qui té interès en participar en un projecte per a enxarxar-les, etc.

En definitiva, posar ordre a tota aquesta informació i bases de dades ha confirmat algunes de les intuïcions i hipòtesis informals plantejades per les professionals dels Serveis Socials i ha contribuït a posar nom a les necessitats i a compartir-les.

Cal afegir també dos projectes previstos que sorgeixen de la iniciativa descrita: un tríptic amb informació sobre la contractació laboral de persones cuidadores per a familiars de persones dependents, juntament amb la Generalitat; i una aplicació per a que les dones cuidadores puguin fer xarxa entre elles i amb informació tècnica (tutorials formatius), en col·laboració amb l'empresa Qida.

Interna

Grup de treball del projecte (CASG)

La pràctica posa en relleu la tasca realitzada per les persones cuidadores a la comarca de la Garrotxa i fa èmfasi en les seves condicions, no només laborals sinó també vitals -en diferents aspectes- especialment pel que fa a les dones d'origen estranger. A banda d'actualitzar i ordenar la informació obtinguda, el rerefons del projecte permet plantejar polítiques de tipus comunitari i enxarxar un sector que, tot i ser qui cuida, sovint no és prou cuidat emocionalment.

La pandèmia ha resultat una oportunitat per a poder arribar a les famílies de les persones dependents i, a través d'elles, accedir a les cuidadores. Si no hagués sigut per això, el contacte hauria sigut molt complicat. Un dels punts forts és, precisament, aquest “anar estirant del fil” que ha consolidat la feina feta pel Consorci i ha fet emergir altres projectes relacionats que, plegats, permetran tenir més i millor informació sobre un col·lectiu determinat i possibles situacions de vulnerabilitat i, per tant, actuar-hi en conseqüència per a millorar-ne les condicions vitals en els diferents aspectes de benestar (emocional, relacional, material i físic).

- La realització de moltes trucades des de diferents serveis (Ajuntaments, Creu Roja, Teleassistència, CASG) ha generat confusió.
- La base de dades de la qual es disposa no està actualitzada, ja que costa modificar els diferents canvis de recursos que pot tenir una persona amb una pla de treball. Això ha fet que s'hagi trucat a persones que no s'havia de trucar.
- La dificultat afegida de treballar des de casa i no disposar de telèfons mòbils corporatius ha comportat que cada tècnic/a hagi trucat amb el seu mòbil personal, en número ocult. Això ha fet que s'hagin hagut de realitzar moltes trucades per arribar a contactar finalment amb la persona i que des de l'Administració es truqui des d'un número ocult, d'entrada, genera una certa desconfiança.
- No s'ha arribat a totes les dones que treballen a la comarca, tot i que ha estat un primer pas per a tenir contacte amb un grup d'unes 60 dones amb les quals engegar alguna iniciativa per enxarxar-les i/o crear espais de trobada.

- Un major apropament a les dones que cuiden, d'origen estranger, com a Serveis socials a través dels CAPs, sobretot quan acompanyen a la persona depenent a la visita mèdica. També de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà dels Ajuntaments, en el moment que es van a empadronar. I, també a través de la resta d'agents socials dels municipis: farmàcia, botigues petites, entitats...
- Des dels diferents serveis del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa (autonomia, comarca, servei de primera acollida) cal seguir treballant el model d'intervenció social centrat en la persona i el seu entorn i, per tant, introduir la persona cuidadora, amb totes les seves dimensions, en el procés de treball.
- Disposar de bases de dades de persones i no de serveis per poder treballar més transversalment entre institucions i serveis per partir de la persona i no tant de l'organització.
- Reemprendre el treball iniciat amb la Generalitat i entitats del tercer sector per tal d'editar una guia que faciliti la contractació de les persones cuidadores en situació administrativa irregular i iniciar la campanya de sensibilització a les famílies en aquest sentit.
- Facilitar formació a les persones cuidadores en el mateix domicili sobre la tasca que desenvolupen.
- Seguir creant llaços i treballant conjuntament amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per tal de treballar també en origen en el cas de persones procedents d'Hondures.

La replicació s'ha d'adequar al territori i, per aquest motiu, cal tenir en compte si es disposa d'una bona base de dades actualitzada i si es vol donar continuïtat al treball amb les dones per tal de poder desenvolupar un projecte en el qual, més enllà, d'establir contacte amb les cuidadores es pugui crear una xarxa comunitària amb i per a elles.