Àmbit /
Inclusió social
Inclusió social
Joventut
Guardar 
Compartir
Xarxa d'Espais Joves de Mataró amb perspectiva interseccional
Treball sobre el gènere i la interculturalitat
Treball sobre el gènere i la interculturalitat
El projecte “Xarxa d'Espais Joves de Mataró amb perspectiva interseccional” treballa a partir de la revisió i adaptació dels quatre Espais Joves de la ciutat i la seva programació amb l'objectiu de convertir-los en veritables espais amb perspectiva de gènere i perspectiva intercultural. Es treballa per aconseguir uns Espais Joves segurs, lliures de discriminacions, que promoguin la igualtat d'oportunitats des d'una visió interseccional que tingui en compte les diferents realitats socials.
El 2016 es va iniciar el treball sobre la perspectiva de gènere i l'any 2018 sobre la perspectiva intercultural. Actualment es treballen ambdós projectes des d'un punt de vista interseccional. Es tracta d'un projecte continu i consolidat però amb elements de flexibilitat per adaptar-lo als diferents contextos i situacions.
Algunes de les actuacions realitzades han estat la formació i assessorament dels equips educatius, la revisió i modificació dels documents i materials dels espais joves, la incorporació de la perspectiva de gènere i intercultural a la programació i a la cartelleria, elaboració d'una guia d'intervenció socioeducativa, aixà com aconseguir una distribució no sexista dels diferents espais dels equipaments.
Pel que fa a la programació, algunes de les activitats realitzades pels i les joves de Mataró durant l'últim curs (2018-2019) són: una cançó de “trap” amb videoclip sobre les violències masclistes, tallers diversos (defensa personal, jocs amb perspectiva de gènere, activitats esportives amb equitat, bodypaint LGTBIQ+, risoterà pia, henna, pintura creativa, fotografia, sexualitat, sexpreading, pressió estètica, teatre social amb perspectiva intercultural, jocs del món...), diferents xerrades (riscos a les xarxes socials en clau de gènere, sortim de festa, salut sexual i reproductiva, etc.), un escape room amb perspectiva de gènere, cinema intercultural, activitats comunità ries al barri, xerrades, exposicions, dissenys de murals, entre moltes altres activitats.
Tant les actuacions portades a terme en relació amb la incorporació de la perspectiva de gènere com de la perspectiva intercultural estan tenint un impacte positiu, especialment, en les noies participants del projecte, que han adquirit un major protagonisme i apoderament i un rol més actiu i propositiu en espais formals i informals. En termes quantitatius la proporció de noies ha anat en augment curs rere curs.
El 2016 es va iniciar el treball sobre la perspectiva de gènere i l'any 2018 sobre la perspectiva intercultural. Actualment es treballen ambdós projectes des d'un punt de vista interseccional. Es tracta d'un projecte continu i consolidat però amb elements de flexibilitat per adaptar-lo als diferents contextos i situacions.
Algunes de les actuacions realitzades han estat la formació i assessorament dels equips educatius, la revisió i modificació dels documents i materials dels espais joves, la incorporació de la perspectiva de gènere i intercultural a la programació i a la cartelleria, elaboració d'una guia d'intervenció socioeducativa, aixà com aconseguir una distribució no sexista dels diferents espais dels equipaments.
Pel que fa a la programació, algunes de les activitats realitzades pels i les joves de Mataró durant l'últim curs (2018-2019) són: una cançó de “trap” amb videoclip sobre les violències masclistes, tallers diversos (defensa personal, jocs amb perspectiva de gènere, activitats esportives amb equitat, bodypaint LGTBIQ+, risoterà pia, henna, pintura creativa, fotografia, sexualitat, sexpreading, pressió estètica, teatre social amb perspectiva intercultural, jocs del món...), diferents xerrades (riscos a les xarxes socials en clau de gènere, sortim de festa, salut sexual i reproductiva, etc.), un escape room amb perspectiva de gènere, cinema intercultural, activitats comunità ries al barri, xerrades, exposicions, dissenys de murals, entre moltes altres activitats.
Tant les actuacions portades a terme en relació amb la incorporació de la perspectiva de gènere com de la perspectiva intercultural estan tenint un impacte positiu, especialment, en les noies participants del projecte, que han adquirit un major protagonisme i apoderament i un rol més actiu i propositiu en espais formals i informals. En termes quantitatius la proporció de noies ha anat en augment curs rere curs.
Àmbit:
Inclusió social
Subà mbit:
Joventut
Data d'inici:
07/01/2016
Data de finalització:
Indefinida
ProvÃncia:
Barcelona
Municipi:
Mataró
Nombre d'habitants:
124084
Nombre de visites:
1620
Valoració:
Bona prà ctica
Més informació
Persona de contacte:
Clara Roca de Torres
CÃ rrec:
Tècnica de Joventut
Ens:
Ajuntament de Mataró
Lloc web:
Adreça electrònica:
croca@ajmataro.cat
Telèfon / Fax:
93 702 57 41
Adreça:
Plaça de Miquel Biada, 5, 08301, Mataró
Descripció de la prà ctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
La població jove de Mataró de 12 a 29 anys és de 22.644 persones i representa el 18% del total d'habitants de la ciutat. Les estimacions disponibles per a l'any 2022 apunten a que la població de 12 a 29 anys experimentarà un tÃmid creixement en termes absoluts i se situarà entre les 24.920 i les 25.846 persones. En termes relatius, el pes sobre el total de la població es preveu que es mantingui estable, a l'entorn del 19%.
La població jove de la ciutat és cada cop més diversa. El component migratori és un dels factors determinants per entendre el context sociodemogrà fic de la població jove de la ciutat. El percentatge de joves nascuts a l'estranger és clarament superior al del global de la població de la ciutat (16,8%) i representa el 22%. Pel que fa a la nacionalitat, el 19,2% dels joves que resideixen a la ciutat són de nacionalitat estrangera (4.343 persones).
En relació amb l'estructura per sexes, les dones sumen un total de 63.604 habitants, i els homes, 62.555. L'Ãndex de masculinitat (resultat de multiplicar per 100 el quocient del nombre d'homes entre el nombre de dones d'una població) del conjunt de la ciutat se situa per sota del nivell 100 (98,35 %). En el darrer any, aquest Ãndex ha disminuït en –0,47 punts percentuals, efecte estructural de l'envelliment més gran de la població femenina —atesa l'esperança de vida més gran de les dones.
L'educació és un à mbit clau en la vida dels i les joves i determina en gran mesura les seves oportunitats d'integració social i laboral. Segons les darreres dades disponibles, el nivell d'instrucció de la població major de 16 anys de Mataró és lleugerament inferior al del Maresme i de Catalunya. El nombre d'alumnat matriculat en els cursos d'ESO i Batxillerat als centres de Mataró s'ha incrementat i el percentatge d'alumnat que aprova el 4rt curs d'ESO (86,3%) se situa a nivells similars als de la comarca (87,6%) i de Catalunya (86,8%). Més enllà de l'à mbit escolar formal, cada vegada esdevé més cabdal el temps no lectiu a l'hora d'explicar les desigualtats socials i educatives i, per tant, les oportunitats de futur de les persones joves.
La crisi econòmica ha impactat de forma directa a la ciutat de Mataró i les persones joves no han estat exemptes d'aquesta situació, han esdevingut al llarg dels darrers anys un dels col·lectius més afectats per aquest context de manca d'ocupació, precarietat i temporalitat, fet que dificulta i en molts casos impossibilita, la seva emancipació domicilià ria. Per tant, resulta necessari mantenir les iniciatives i els esforços en aquelles mesures i intervencions que s'han dut a terme els darrers anys per pal·liar aquesta situació.
En termes evolutius, la dinà mica de variació interanual de l'atur registral juvenil a la ciutat apunta a la reducció. El desembre de 2017 hi havia 1.038 persones joves registrades en situació d'atur a la ciutat, el que representa el 10,8% de les persones aturades de la ciutat. Per grups d'edat, destaca l'elevada taxa registrada per les persones menors de 20 anys, que assoleix el 27,1%. Cal tenir en compte que la situació de manca d'ocupació de la població jove pot veure's infrarepresentada en la taxa d'atur, doncs no sempre la voluntat de treballar es tradueix en una formalització i, per tant, un registre d'una demanda d'ocupació, també cal tenir en compte l'elevada estacionalitat intraanual. Més enllà de la informació registral, l'atur juvenil estimat permet realitzar una aproximació més propera a la realitat. Les darreres dades disponibles al respecte (1r trimestre de 2017) apunten a un percentatge força més elevat: del 33,1% per al grup d'edat de 16 a 24 anys i del 16,9% per al de 25 a 34 anys.
Les persones joves que ni treballen, ni estudien o no s'estan formant actualment, incloses al Registre de Garantia Juvenil, representen un volum important que no cal deixar de banda, doncs es tracta d'un dels col·lectius prioritaris en les polÃtiques actives d'ocupació.
La participació social de les dones constitueix un element essencial en l'assoliment d'una igualtat efectiva entre dones i homes. En aquest sentit, cal considerar la participació en les seves diverses formes, és a dir, tenint en compte la participació en els òrgans de decisió, en les entitats i les associacions i en el conjunt de la ciutat en general.
La presència pública de les dones continua essent més baixa que la dels homes. Si tenim en compte que les dones representen més de la meitat de la població, esdevé imprescindible emprendre mesures per eliminar aquesta situació de desigualtat, que a més d'una situació injusta representa una pèrdua pel conjunt de la societat en relació a les aportacions socials fetes per les dones. És especialment notòria la baixa visibilitat de la producció cultural i la creació artÃstica femenines. La presència pública de les dones joves encara esdevé més complicada i minsa. El conflicte de rols que experimenten les dones a la societat actual sovint esdevé més important entre les dones més joves. Com a conseqüència de les transformacions socials, polÃtiques i econòmiques que han tingut lloc, les dones joves es troben amb una sèrie de demandes i situacions que sovint entren en contradicció amb les seves aspiracions educatives, professionals i personals.
Tant l'evolució sociodemogrà fica de la població jove, com de les polÃtiques de joventut i, especialment, la irrupció del context de crisi econòmica, fan necessari reforçar i unificar els recursos i programes existents com a base de millora per a la seva emancipació, la cohesió social i la igualtat d'oportunitats. En aquest escenari, les polÃtiques de joventut han de respondre a les necessitats del col·lectiu jove, acompanyant-lo en l'articulació del seu projecte de vida i tenint en compte la seva participació.
L'existència d'una xarxa descentralitzada de serveis al territori adreçada a la població jove constitueix un dels principals actius de les polÃtiques de joventut a la ciutat, sobretot a l'hora d'implementar polÃtiques encaminades a facilitar que joves de Mataró puguin emprendre el seu projecte de vida en igualtat d'oportunitats.
Des de la Xarxa d'Espais Joves es busca donar resposta a les demandes, interessos, motivacions i iniciatives de les persones joves a partir d'espais, recursos, activitats i l'acció educativa i dinamitzadora dels equips educatius. Es treballa per a detectar les necessitats i problemà tiques de la població jove i articular actuacions per donar-hi resposta. Des dels Espais Joves es promouen projectes participatius d'implicació de les persones joves en la millora de l'entorn social i mediambiental del barri i/o ciutat.
La població jove de la ciutat és cada cop més diversa. El component migratori és un dels factors determinants per entendre el context sociodemogrà fic de la població jove de la ciutat. El percentatge de joves nascuts a l'estranger és clarament superior al del global de la població de la ciutat (16,8%) i representa el 22%. Pel que fa a la nacionalitat, el 19,2% dels joves que resideixen a la ciutat són de nacionalitat estrangera (4.343 persones).
En relació amb l'estructura per sexes, les dones sumen un total de 63.604 habitants, i els homes, 62.555. L'Ãndex de masculinitat (resultat de multiplicar per 100 el quocient del nombre d'homes entre el nombre de dones d'una població) del conjunt de la ciutat se situa per sota del nivell 100 (98,35 %). En el darrer any, aquest Ãndex ha disminuït en –0,47 punts percentuals, efecte estructural de l'envelliment més gran de la població femenina —atesa l'esperança de vida més gran de les dones.
L'educació és un à mbit clau en la vida dels i les joves i determina en gran mesura les seves oportunitats d'integració social i laboral. Segons les darreres dades disponibles, el nivell d'instrucció de la població major de 16 anys de Mataró és lleugerament inferior al del Maresme i de Catalunya. El nombre d'alumnat matriculat en els cursos d'ESO i Batxillerat als centres de Mataró s'ha incrementat i el percentatge d'alumnat que aprova el 4rt curs d'ESO (86,3%) se situa a nivells similars als de la comarca (87,6%) i de Catalunya (86,8%). Més enllà de l'à mbit escolar formal, cada vegada esdevé més cabdal el temps no lectiu a l'hora d'explicar les desigualtats socials i educatives i, per tant, les oportunitats de futur de les persones joves.
La crisi econòmica ha impactat de forma directa a la ciutat de Mataró i les persones joves no han estat exemptes d'aquesta situació, han esdevingut al llarg dels darrers anys un dels col·lectius més afectats per aquest context de manca d'ocupació, precarietat i temporalitat, fet que dificulta i en molts casos impossibilita, la seva emancipació domicilià ria. Per tant, resulta necessari mantenir les iniciatives i els esforços en aquelles mesures i intervencions que s'han dut a terme els darrers anys per pal·liar aquesta situació.
En termes evolutius, la dinà mica de variació interanual de l'atur registral juvenil a la ciutat apunta a la reducció. El desembre de 2017 hi havia 1.038 persones joves registrades en situació d'atur a la ciutat, el que representa el 10,8% de les persones aturades de la ciutat. Per grups d'edat, destaca l'elevada taxa registrada per les persones menors de 20 anys, que assoleix el 27,1%. Cal tenir en compte que la situació de manca d'ocupació de la població jove pot veure's infrarepresentada en la taxa d'atur, doncs no sempre la voluntat de treballar es tradueix en una formalització i, per tant, un registre d'una demanda d'ocupació, també cal tenir en compte l'elevada estacionalitat intraanual. Més enllà de la informació registral, l'atur juvenil estimat permet realitzar una aproximació més propera a la realitat. Les darreres dades disponibles al respecte (1r trimestre de 2017) apunten a un percentatge força més elevat: del 33,1% per al grup d'edat de 16 a 24 anys i del 16,9% per al de 25 a 34 anys.
Les persones joves que ni treballen, ni estudien o no s'estan formant actualment, incloses al Registre de Garantia Juvenil, representen un volum important que no cal deixar de banda, doncs es tracta d'un dels col·lectius prioritaris en les polÃtiques actives d'ocupació.
La participació social de les dones constitueix un element essencial en l'assoliment d'una igualtat efectiva entre dones i homes. En aquest sentit, cal considerar la participació en les seves diverses formes, és a dir, tenint en compte la participació en els òrgans de decisió, en les entitats i les associacions i en el conjunt de la ciutat en general.
La presència pública de les dones continua essent més baixa que la dels homes. Si tenim en compte que les dones representen més de la meitat de la població, esdevé imprescindible emprendre mesures per eliminar aquesta situació de desigualtat, que a més d'una situació injusta representa una pèrdua pel conjunt de la societat en relació a les aportacions socials fetes per les dones. És especialment notòria la baixa visibilitat de la producció cultural i la creació artÃstica femenines. La presència pública de les dones joves encara esdevé més complicada i minsa. El conflicte de rols que experimenten les dones a la societat actual sovint esdevé més important entre les dones més joves. Com a conseqüència de les transformacions socials, polÃtiques i econòmiques que han tingut lloc, les dones joves es troben amb una sèrie de demandes i situacions que sovint entren en contradicció amb les seves aspiracions educatives, professionals i personals.
Tant l'evolució sociodemogrà fica de la població jove, com de les polÃtiques de joventut i, especialment, la irrupció del context de crisi econòmica, fan necessari reforçar i unificar els recursos i programes existents com a base de millora per a la seva emancipació, la cohesió social i la igualtat d'oportunitats. En aquest escenari, les polÃtiques de joventut han de respondre a les necessitats del col·lectiu jove, acompanyant-lo en l'articulació del seu projecte de vida i tenint en compte la seva participació.
L'existència d'una xarxa descentralitzada de serveis al territori adreçada a la població jove constitueix un dels principals actius de les polÃtiques de joventut a la ciutat, sobretot a l'hora d'implementar polÃtiques encaminades a facilitar que joves de Mataró puguin emprendre el seu projecte de vida en igualtat d'oportunitats.
Des de la Xarxa d'Espais Joves es busca donar resposta a les demandes, interessos, motivacions i iniciatives de les persones joves a partir d'espais, recursos, activitats i l'acció educativa i dinamitzadora dels equips educatius. Es treballa per a detectar les necessitats i problemà tiques de la població jove i articular actuacions per donar-hi resposta. Des dels Espais Joves es promouen projectes participatius d'implicació de les persones joves en la millora de l'entorn social i mediambiental del barri i/o ciutat.
Objectius de la prà ctica
General:
- Formar i sensibilitzar a l'equip educatiu sobre la importà ncia d'una acció educativa que potenciï la igualtat d'oportunitats entre els i les joves.
- Disposar d'una estructura organitzativa que afavoreixi l'inici i la continuïtat del treball des de la perspectiva de gènere i intercultural a l'equipament.
- Fer una diagnosi, en clau de gènere i en clau intercultural de les dinà miques de funcionament dins dels equipaments.
- Incorporar la coeducació i la prevenció de les violències de gènere als diferents documents de centre.
- Posar en valor els models alternatius de masculinitat i la seva diversitat.
- Repensar i redissenyar els equipaments tenint en compte la distribució de l'espai, els recursos, la programació, les relacions entre els i les joves i d'aquests amb els equips educatius.
- Garantir la igualtat de drets, oportunitats i la no discriminació entre els i les joves participants a la Xarxa d'Espais Joves.
- Promoure el coneixement i el reconeixement de les diversitats dels i les joves dels
- Espais Joves i dels territoris de referència.
- Fomentar la interacció positiva i la convivència entre els i les joves usuaris de la Xarxa d'Espais Joves.
- Disposar d'una estructura organitzativa que afavoreixi l'inici i la continuïtat del treball des de la perspectiva de gènere i intercultural a l'equipament.
- Fer una diagnosi, en clau de gènere i en clau intercultural de les dinà miques de funcionament dins dels equipaments.
- Incorporar la coeducació i la prevenció de les violències de gènere als diferents documents de centre.
- Posar en valor els models alternatius de masculinitat i la seva diversitat.
- Repensar i redissenyar els equipaments tenint en compte la distribució de l'espai, els recursos, la programació, les relacions entre els i les joves i d'aquests amb els equips educatius.
- Garantir la igualtat de drets, oportunitats i la no discriminació entre els i les joves participants a la Xarxa d'Espais Joves.
- Promoure el coneixement i el reconeixement de les diversitats dels i les joves dels
- Espais Joves i dels territoris de referència.
- Fomentar la interacció positiva i la convivència entre els i les joves usuaris de la Xarxa d'Espais Joves.
EspecÃfic:
- El treball en la perspectiva de gènere:
- Analitzar l'organització i funcionament dels equipaments juvenils en clau de gènere.
- Dissenyar i implementar accions coeducatives globals que converteixin els
equipaments juvenils en veritables espais amb perspectiva de gènere.
- Formar i sensibilitzar a l'equip educatiu sobre la importà ncia d'una acció educativa que potenciï la igualtat d'oportunitats entre els i les joves.
- Disposar d'una estructura organitzativa que afavoreixi la continuïtat del treball des de la perspectiva de gènere i poder estar presents en els circuits existents a nivell municipal.
- Fer una diagnosi, en clau de gènere de les dinà miques de funcionament dins l'equipament.
- Revisar i modificar els diferents documents de centre introduint-hi la perspectiva de gènere.
- Promoure un disseny no sexista dels espais de l'equipament.
- Promoure l'ús de recursos neutres en quant a gènere o bé que posin en valor aspectes tradicionalment associats a les dones.
- Analitzar i realitzar el disseny de la programació anual i de les activitats en base a criteris coeducatius.
- Revisar i fer incÃs en les relacions que es donen entre els i les joves i joves educadors/es dins l'equipament per a fomentar que siguin igualità ries i no discriminatòries.
Dins del sub-projecte de Masculinitats alternatives
- Donar a conèixer altres models de masculinitat.
- Trencar amb estereotips i prejudicis.
- Fomentar les relacions positives basades en el respecte.
- Treballar els lÃmits en les relacions.
- Promoure l'esperit crÃtic i la responsabilitat davant del rol que s'ocupa a nivell social.
- Analitzar l'organització i funcionament dels equipaments juvenils en clau de gènere.
- Dissenyar i implementar accions coeducatives globals que converteixin els
equipaments juvenils en veritables espais amb perspectiva de gènere.
- Formar i sensibilitzar a l'equip educatiu sobre la importà ncia d'una acció educativa que potenciï la igualtat d'oportunitats entre els i les joves.
- Disposar d'una estructura organitzativa que afavoreixi la continuïtat del treball des de la perspectiva de gènere i poder estar presents en els circuits existents a nivell municipal.
- Fer una diagnosi, en clau de gènere de les dinà miques de funcionament dins l'equipament.
- Revisar i modificar els diferents documents de centre introduint-hi la perspectiva de gènere.
- Promoure un disseny no sexista dels espais de l'equipament.
- Promoure l'ús de recursos neutres en quant a gènere o bé que posin en valor aspectes tradicionalment associats a les dones.
- Analitzar i realitzar el disseny de la programació anual i de les activitats en base a criteris coeducatius.
- Revisar i fer incÃs en les relacions que es donen entre els i les joves i joves educadors/es dins l'equipament per a fomentar que siguin igualità ries i no discriminatòries.
Dins del sub-projecte de Masculinitats alternatives
- Donar a conèixer altres models de masculinitat.
- Trencar amb estereotips i prejudicis.
- Fomentar les relacions positives basades en el respecte.
- Treballar els lÃmits en les relacions.
- Promoure l'esperit crÃtic i la responsabilitat davant del rol que s'ocupa a nivell social.
- El treball en la perspectiva intercultural:
1. Garantir la igualtat de drets, oportunitats i la no discriminació entre els i les joves que siguin susceptibles d'utilitzar la Xarxa d'Espais Joves de Mataró o que ja en siguin persones usuà ries actives.
1.1. Formar entorn a la perspectiva intercultural al conjunt dels equips educatius de la Xarxa d'Espais Joves.
1.2. Revisar els equipaments en relació a la perspectiva intercultural, pel que fa a la programació, a l'espai, als materials, al calendari d'actes, als mecanismes i canals de participació, a les relacions entre els i les joves i entre les persones joves i els equips educatius, etc.
1.3. Visibilitzar el projecte dels Espais Joves amb un gran acte de Xarxa al carrer obert a la participació de la ciutadania.
1.4. Visibilitzar els projectes dels diferents Espais Joves als barris amb actes en el territori organitzats conjuntament amb entitats i joves del barri.
1.5. Millorar els mecanismes i canals de difusió del projecte de la Xarxa d'Espais Joves per tal d'aconseguir arribar a més persones i que es transmeti la idea que és un projecte per a tots els i les joves de la ciutat.
1.6. Adequar les entrades dels equipaments per a fer-les més visibles des del carrer, (per exemple, amb algun plafó amb grafit, algun vinil als vidres o pintant la persiana metà l·lica).
2. Promoure el coneixement i el reconeixement de les diversitats dels i les joves dels Espais Joves i dels territoris de referència.
2.1.Formar entorn a la diversitat religiosa i la islamofòbia al conjunt dels equips educatius de la Xarxa d'Espais Joves.
2.2. Millorar el coneixement que els equips educatius i les persones joves usuà ries tenen entorn als orÃgens i realitats culturals dels i les joves participants al servei, partint de la seva pròpia experiència.
2.3. Sensibilitzar als i les joves entorn a la diversitat de llengües maternes i treballar el reconeixement de les llengües maternes de les persones joves usuà ries de la
Xarxa.
2.4. Incorporar a les programacions trimestrals actes relacionats amb diferents contextos culturals, tenint en compte d'incorporar celebracions o dates relacionades amb lluites pels drets civils.
3. Fomentar la interacció positiva i la convivència entre els i les joves usuaris de la Xarxa d'Espais Joves.
3.1. Programar activitats que promoguin les relacions positives entre les persones usuà ries de l'equipament.
3.2. Fomentar la participació dels i les joves en el teixit associatiu i serveis municipals existents en el territori.
1. Garantir la igualtat de drets, oportunitats i la no discriminació entre els i les joves que siguin susceptibles d'utilitzar la Xarxa d'Espais Joves de Mataró o que ja en siguin persones usuà ries actives.
1.1. Formar entorn a la perspectiva intercultural al conjunt dels equips educatius de la Xarxa d'Espais Joves.
1.2. Revisar els equipaments en relació a la perspectiva intercultural, pel que fa a la programació, a l'espai, als materials, al calendari d'actes, als mecanismes i canals de participació, a les relacions entre els i les joves i entre les persones joves i els equips educatius, etc.
1.3. Visibilitzar el projecte dels Espais Joves amb un gran acte de Xarxa al carrer obert a la participació de la ciutadania.
1.4. Visibilitzar els projectes dels diferents Espais Joves als barris amb actes en el territori organitzats conjuntament amb entitats i joves del barri.
1.5. Millorar els mecanismes i canals de difusió del projecte de la Xarxa d'Espais Joves per tal d'aconseguir arribar a més persones i que es transmeti la idea que és un projecte per a tots els i les joves de la ciutat.
1.6. Adequar les entrades dels equipaments per a fer-les més visibles des del carrer, (per exemple, amb algun plafó amb grafit, algun vinil als vidres o pintant la persiana metà l·lica).
2. Promoure el coneixement i el reconeixement de les diversitats dels i les joves dels Espais Joves i dels territoris de referència.
2.1.Formar entorn a la diversitat religiosa i la islamofòbia al conjunt dels equips educatius de la Xarxa d'Espais Joves.
2.2. Millorar el coneixement que els equips educatius i les persones joves usuà ries tenen entorn als orÃgens i realitats culturals dels i les joves participants al servei, partint de la seva pròpia experiència.
2.3. Sensibilitzar als i les joves entorn a la diversitat de llengües maternes i treballar el reconeixement de les llengües maternes de les persones joves usuà ries de la
Xarxa.
2.4. Incorporar a les programacions trimestrals actes relacionats amb diferents contextos culturals, tenint en compte d'incorporar celebracions o dates relacionades amb lluites pels drets civils.
3. Fomentar la interacció positiva i la convivència entre els i les joves usuaris de la Xarxa d'Espais Joves.
3.1. Programar activitats que promoguin les relacions positives entre les persones usuà ries de l'equipament.
3.2. Fomentar la participació dels i les joves en el teixit associatiu i serveis municipals existents en el territori.
Diagnosi prèvia a la prà ctica
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Població: Població jove participant a la Xarxa d'Espais Joves de Mataró i, de retruc, a la població jove del conjunt de la ciutat.
Territori: Mataró.
Territori: Mataró.
Vinculació amb altres programes o actuacions
Els serveis municipals adreçats a les persones joves de Mataró han seguit des de la seva creació i fins a l'actualitat una lògica creixent, de forma paral·lela a l'impuls, desenvolupament i transformació de les polÃtiques locals de joventut a nivell català . Per tant, el projecte de la Xarxa d'Espais Joves de Mataró amb perspectiva interseccional s'emmarca en les lÃnies d'actuació dels Programes de Joventut de l'Ajuntament de Mataró i del Pla Jove x Mataró 2018-2022.
Per altra banda, per tal que les polÃtiques de joventut siguin efectives, aquestes s'han dissenyat en coherència amb els enfocaments de les normatives i estratègies ja existents a nivell català i municipal:
- Llei 33/2010, de l'1 d'octubre, de polÃtiques de Joventut.
- Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat).
- III Pla d'Igualtat de gènere per a la ciutadania de Mataró 2018-2022.
- Pla de Convivència de Mataró 2018-2022.
Més concretament, la Xarxa d'Espais Joves és l'eina a partir de la qual l'Ajuntament de Mataró implementa les polÃtiques de joventut al territori, oferint un ventall de serveis als i les joves de forma descentralitzada i amb voluntat de proximitat. Aquest fet facilita l'empresa dels seus projectes de vida en igualtat d'oportunitats. Els Espais Joves són serveis municipals gratuïts adreçats a totes les persones d'entre 12 i 25 anys, oberts de dimarts a dissabte de 16:30 a 20:30h. Per a poder accedir al servei i a les activitats cal realitzar una inscripció prèvia a qualsevol dels quatre Espais Joves de la xarxa. Mitjançant un espai relacional, el suport a l'estudi i la dinamització socioeducativa, promouen la plena ciutadania i la igualtat d'oportunitats dels i les joves, esdevenen un altaveu de les seves iniciatives i opinions, i en promouen el seu desenvolupament personal integral.
Cada Espai Jove s'organitza al voltant d'una programació trimestral d'activitats i projectes, en la qual s'hi inclouen les activitats estables, les activitats i projectes puntuals i les activitats conjuntes de la Xarxa d'Espais Joves. Els serveis i activitats de la Xarxa no es realitzen únicament als equipaments juvenils, sinó que també es desenvolupen en clau comunità ria fora dels equipaments juvenils, per mitjà d'activitats a l'espai públic i d'iniciatives conjuntes amb el teixit associatiu, amb l'objectiu d'afavorir la socialització de les persones joves i fomentar la seva autonomia, participació i vinculació amb el seu entorn social, en tant que ciutadanes actives.
Cada Espai Jove elabora el seu document de programació trimestral, el seu full de ruta, tanmateix, abans d'iniciar el trimestre s'elabora un document de sÃntesi de la programació del conjunt de la xarxa, el qual inclou tant elements comuns i activitats conjuntes com la sÃntesi de projectes i activitats especÃfiques de cada equipament. Més enllà de la programació d'activitats, tallers o sortides que varien de forma trimestral coincident amb el calendari acadèmic, cadascun dels quatre Espais Joves de la ciutat disposa d'uns espais d'activitats que funcionen de forma estable i que són de lliure accés per a totes les persones joves que desitgin fer-ne ús. Les principals activitats estables que s'hi realitzen s'adapten al perfil de la població jove del territori i a les persones usuà ries de l'equipament: Punt d'informació i assessorament juvenil; Punt de Trobada; Sala d'estudi – suport a l'estudi; Sala d'ordinadors i accés a Internet i formació en noves tecnologies; Espai Assemblea – projecte Proposa't; Atenció a les famÃlies, Espai de dinamització juvenil...
Per altra banda, hi ha dos projectes marc que complementen la intervenció socioeducativa que es realitza des dels Espais Joves: el Projecte de Suport a l'Estudi, el Servei d'Informació Juvenil als instituts i el Projecte d'Educadors/es en Medi Obert i intervenció comunità ria.
Per altra banda, per tal que les polÃtiques de joventut siguin efectives, aquestes s'han dissenyat en coherència amb els enfocaments de les normatives i estratègies ja existents a nivell català i municipal:
- Llei 33/2010, de l'1 d'octubre, de polÃtiques de Joventut.
- Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat).
- III Pla d'Igualtat de gènere per a la ciutadania de Mataró 2018-2022.
- Pla de Convivència de Mataró 2018-2022.
Més concretament, la Xarxa d'Espais Joves és l'eina a partir de la qual l'Ajuntament de Mataró implementa les polÃtiques de joventut al territori, oferint un ventall de serveis als i les joves de forma descentralitzada i amb voluntat de proximitat. Aquest fet facilita l'empresa dels seus projectes de vida en igualtat d'oportunitats. Els Espais Joves són serveis municipals gratuïts adreçats a totes les persones d'entre 12 i 25 anys, oberts de dimarts a dissabte de 16:30 a 20:30h. Per a poder accedir al servei i a les activitats cal realitzar una inscripció prèvia a qualsevol dels quatre Espais Joves de la xarxa. Mitjançant un espai relacional, el suport a l'estudi i la dinamització socioeducativa, promouen la plena ciutadania i la igualtat d'oportunitats dels i les joves, esdevenen un altaveu de les seves iniciatives i opinions, i en promouen el seu desenvolupament personal integral.
Cada Espai Jove s'organitza al voltant d'una programació trimestral d'activitats i projectes, en la qual s'hi inclouen les activitats estables, les activitats i projectes puntuals i les activitats conjuntes de la Xarxa d'Espais Joves. Els serveis i activitats de la Xarxa no es realitzen únicament als equipaments juvenils, sinó que també es desenvolupen en clau comunità ria fora dels equipaments juvenils, per mitjà d'activitats a l'espai públic i d'iniciatives conjuntes amb el teixit associatiu, amb l'objectiu d'afavorir la socialització de les persones joves i fomentar la seva autonomia, participació i vinculació amb el seu entorn social, en tant que ciutadanes actives.
Cada Espai Jove elabora el seu document de programació trimestral, el seu full de ruta, tanmateix, abans d'iniciar el trimestre s'elabora un document de sÃntesi de la programació del conjunt de la xarxa, el qual inclou tant elements comuns i activitats conjuntes com la sÃntesi de projectes i activitats especÃfiques de cada equipament. Més enllà de la programació d'activitats, tallers o sortides que varien de forma trimestral coincident amb el calendari acadèmic, cadascun dels quatre Espais Joves de la ciutat disposa d'uns espais d'activitats que funcionen de forma estable i que són de lliure accés per a totes les persones joves que desitgin fer-ne ús. Les principals activitats estables que s'hi realitzen s'adapten al perfil de la població jove del territori i a les persones usuà ries de l'equipament: Punt d'informació i assessorament juvenil; Punt de Trobada; Sala d'estudi – suport a l'estudi; Sala d'ordinadors i accés a Internet i formació en noves tecnologies; Espai Assemblea – projecte Proposa't; Atenció a les famÃlies, Espai de dinamització juvenil...
Per altra banda, hi ha dos projectes marc que complementen la intervenció socioeducativa que es realitza des dels Espais Joves: el Projecte de Suport a l'Estudi, el Servei d'Informació Juvenil als instituts i el Projecte d'Educadors/es en Medi Obert i intervenció comunità ria.
Implementació
Fases i principals lÃnies d'actuació
Fase 1:
Aquest projecte sorgeix d'un procés de formació – investigació – acció liderat pel Consell Comarcal del Maresme, la Direcció General de Joventut i l'Institut Català de les Dones iniciat l'any 2016. Aquest procés va consistir en la creació d'un grup de treball format per personal tècnic de Joventut i Igualtat de la comarca del Maresme per a treballar la prevenció de les relacions abusives entre les persones joves. Durant la primera fase es va formar a les persones del grup en la temà tica, i durant la segona ( per la qual es va comptar amb l'assessorament de l'Associació Candela) es van dissenyar i posar en comú en petits grups accions i projectes per a la prevenció de les violències de gènere entre joves, tenint en compte que fossin adaptables a les diferents realitats municipals i que poguessin ser la base per a la definició d'una estratègia més à mplia a nivell comarcal.
L'acció a desenvolupar que inicialment es va plantejar consistia en revisar i adaptar el funcionament dels equipaments juvenils de la Xarxa d'Espais Joves de Mataró per a convertir-los en veritables espais amb perspectiva de gènere.
Es valorava que molts equipaments juvenils (entre els quals també hi havia els de Mataró) portaven i porten a terme actuacions per treballar la temà tica del gènere, però la majoria de vegades es realitzen de manera puntual i aïllada (normalment vinculades a les campanyes de sensibilització estipulades), sense haver realitzat mai un plantejament global del tema (que contempli tots els aspectes que l'integren) ni haver integrat mai suficientment les actuacions en el Projecte Educatiu dels equipaments, document vertebrador del funcionament dels espais. Tanmateix, les pròpies dinà miques dels equipaments havien portat a que es convertissin en espais molt masculinitzats, amb molt poca presència de noies.
L'objectiu de l'acció era dotar de més coherència i contingut a la temà tica, ajudant a recollir i contextualitzar moltes de les actuacions en clau de gènere que ja es realitzen en els equipaments, per tal de situar-les en el lloc d'importà ncia que es mereixen, fer-les més visibles, i fer possible la seva continuïtat encara que les persones que les han impulsat deixin d'estar-hi vinculades, a la vegada que ampliar la mirada i veure quins altres temes relacionats amb el funcionament dels equipaments es podien revisar i adaptar en clau de gènere.
Es va proposar que d'aquest procés de reflexió en pogués sortir com a resultat un document – guia adreçada al conjunt d'agents educatius implicats en el desenvolupament de les polÃtiques de joventut a nivell municipal (personal tècnic de Joventut, Educadors/es Socials, Dinamitzadors/es Juvenils, personal tècnic de Benestar Social, cà rrecs electes) amb l'objectiu que puguin contribuir a convertir els equipaments juvenils en veritables espais amb perspectiva de gènere. El document que va sorgir d'aquest procés és la guia Eines per a la prevenció de les violències masclistes amb joves des de l'à mbit local. Una experiència de treball multidisciplinar a la comarca del Maresme. (Enllaç: http://www.ccmaresme.cat/ARXIUS/2017/Joventut/prevencioviolenciesmaresme.pdf)
Per tal de dissenyar l'acció s'utilitza una metodologia basada en la participació. Es van calendaritzar quatre trobades en les que hi van participar totes les persones membres del grup de treball. La primera sessió va servir per posar de manifest i analitzar quin era el punt de partida dels diferents equipaments (trets comuns i trets que els diferenciaven), a la segona es van anar revisant diferents aspectes de funcionament de l'equipament que podien influenciar positiva o negativament en la inclusió de la perspectiva de gènere, i la tercera i la quarta sessió es van ordenar els objectius i es van identificar els aspectes destacats, modificats, lÃmits i reptes de futur de cada equipament relacionats amb cadascun d'aquests.
Fase 2:
L'any 2018 es va emprendre de nou un procés de formació i assessoraments liderat pel Consell Comarcal del Maresme amb l'objectiu de donar continuïtat al projecte, aquesta vegada aprofundint en les masculinitats alternatives. Quan el 2016 es va iniciar el projecte el focus es va posar en incrementar la participació qualitativa i quantitativa de les noies, fent que aquestes se sentissin segures i apoderades en els equipaments juvenils, atès que aquests estaven molt masculinitzats. Actualment se segueix treballant en aquest sentit, però també s'ha iniciat un treball per mostrar especialment als nois la diversitat de models de masculinitat i, aixÃ, trencar amb els rols associats a la masculinitat tradicional hegemònica.
Fase 3:
Pel que fa al treball en la perspectiva intercultural, el projecte segueix una segona proposta del Consell Comarcal del Maresme i la Direcció General de Joventut el 2018 en la lÃnia de la desenvolupada sobre la perspectiva de gènere.
En aquest procés es van establir dues fases, una que va consistir en 5 sessions formatives (amb el suport del Col·lectiu i+) i una fase de 5 assessoraments especÃfics a cada equip de treball per tal de plantejar i acotar el projecte més adient per a cada servei. Les accions plantejades es van engegar el curs 2018-2019, però com en el cas del projecte amb perspectiva de gènere es tracta d'un procés de treball continu.
És a partir d'un procés reflexiu, que la intervenció socioeducativa focalitza la seva atenció en dimensions com l'equitat, la participació activa i el reconeixement de la diversitat. En aquesta lÃnia, es revisen tant els equipaments, les relacions que s'estableixen entre els i les joves i amb els equips educatius, els mecanismes i els canals de participació, la programació d'activitats, la difusió, aixà com el calendari de festivitats, incorporant celebracions relacionades amb contextos culturals diversos, tot posant de manifest la riquesa del capital cultural present al municipi.
El projecte busca trencar els estigmes existents en relació a la Xarxa d'Espais Joves de Mataró, aixà com altres barreres existents per a l'accés dels i les joves a aquest servei. També es treballa per a reconèixer les diversitats existents entre els i les joves usuà ries dels equipaments, aixà com dels territoris en els quals estan ubicats. La idea és treballar per a la convivència i la interacció positiva dels i les joves, i per aconseguir un sentiment de pertinença d'aquestes amb el seu entorn.
Des de les formacions inicials el procés s'ha plantejat des d'una perspectiva interseccional, tenint en compte tots els eixos de desigualtat i com aquests interaccionen entre ells i se superposen.
Fase 4:
A inicis del 2020 està previst que s'iniciï de nou un procés d'assessoraments amb el Col·lectiu i+ per a seguir treballant la perspectiva intercultural i per a preveure fórmules d'avaluació que siguin útils en el context municipal.
Aquest projecte sorgeix d'un procés de formació – investigació – acció liderat pel Consell Comarcal del Maresme, la Direcció General de Joventut i l'Institut Català de les Dones iniciat l'any 2016. Aquest procés va consistir en la creació d'un grup de treball format per personal tècnic de Joventut i Igualtat de la comarca del Maresme per a treballar la prevenció de les relacions abusives entre les persones joves. Durant la primera fase es va formar a les persones del grup en la temà tica, i durant la segona ( per la qual es va comptar amb l'assessorament de l'Associació Candela) es van dissenyar i posar en comú en petits grups accions i projectes per a la prevenció de les violències de gènere entre joves, tenint en compte que fossin adaptables a les diferents realitats municipals i que poguessin ser la base per a la definició d'una estratègia més à mplia a nivell comarcal.
L'acció a desenvolupar que inicialment es va plantejar consistia en revisar i adaptar el funcionament dels equipaments juvenils de la Xarxa d'Espais Joves de Mataró per a convertir-los en veritables espais amb perspectiva de gènere.
Es valorava que molts equipaments juvenils (entre els quals també hi havia els de Mataró) portaven i porten a terme actuacions per treballar la temà tica del gènere, però la majoria de vegades es realitzen de manera puntual i aïllada (normalment vinculades a les campanyes de sensibilització estipulades), sense haver realitzat mai un plantejament global del tema (que contempli tots els aspectes que l'integren) ni haver integrat mai suficientment les actuacions en el Projecte Educatiu dels equipaments, document vertebrador del funcionament dels espais. Tanmateix, les pròpies dinà miques dels equipaments havien portat a que es convertissin en espais molt masculinitzats, amb molt poca presència de noies.
L'objectiu de l'acció era dotar de més coherència i contingut a la temà tica, ajudant a recollir i contextualitzar moltes de les actuacions en clau de gènere que ja es realitzen en els equipaments, per tal de situar-les en el lloc d'importà ncia que es mereixen, fer-les més visibles, i fer possible la seva continuïtat encara que les persones que les han impulsat deixin d'estar-hi vinculades, a la vegada que ampliar la mirada i veure quins altres temes relacionats amb el funcionament dels equipaments es podien revisar i adaptar en clau de gènere.
Es va proposar que d'aquest procés de reflexió en pogués sortir com a resultat un document – guia adreçada al conjunt d'agents educatius implicats en el desenvolupament de les polÃtiques de joventut a nivell municipal (personal tècnic de Joventut, Educadors/es Socials, Dinamitzadors/es Juvenils, personal tècnic de Benestar Social, cà rrecs electes) amb l'objectiu que puguin contribuir a convertir els equipaments juvenils en veritables espais amb perspectiva de gènere. El document que va sorgir d'aquest procés és la guia Eines per a la prevenció de les violències masclistes amb joves des de l'à mbit local. Una experiència de treball multidisciplinar a la comarca del Maresme. (Enllaç: http://www.ccmaresme.cat/ARXIUS/2017/Joventut/prevencioviolenciesmaresme.pdf)
Per tal de dissenyar l'acció s'utilitza una metodologia basada en la participació. Es van calendaritzar quatre trobades en les que hi van participar totes les persones membres del grup de treball. La primera sessió va servir per posar de manifest i analitzar quin era el punt de partida dels diferents equipaments (trets comuns i trets que els diferenciaven), a la segona es van anar revisant diferents aspectes de funcionament de l'equipament que podien influenciar positiva o negativament en la inclusió de la perspectiva de gènere, i la tercera i la quarta sessió es van ordenar els objectius i es van identificar els aspectes destacats, modificats, lÃmits i reptes de futur de cada equipament relacionats amb cadascun d'aquests.
Fase 2:
L'any 2018 es va emprendre de nou un procés de formació i assessoraments liderat pel Consell Comarcal del Maresme amb l'objectiu de donar continuïtat al projecte, aquesta vegada aprofundint en les masculinitats alternatives. Quan el 2016 es va iniciar el projecte el focus es va posar en incrementar la participació qualitativa i quantitativa de les noies, fent que aquestes se sentissin segures i apoderades en els equipaments juvenils, atès que aquests estaven molt masculinitzats. Actualment se segueix treballant en aquest sentit, però també s'ha iniciat un treball per mostrar especialment als nois la diversitat de models de masculinitat i, aixÃ, trencar amb els rols associats a la masculinitat tradicional hegemònica.
Fase 3:
Pel que fa al treball en la perspectiva intercultural, el projecte segueix una segona proposta del Consell Comarcal del Maresme i la Direcció General de Joventut el 2018 en la lÃnia de la desenvolupada sobre la perspectiva de gènere.
En aquest procés es van establir dues fases, una que va consistir en 5 sessions formatives (amb el suport del Col·lectiu i+) i una fase de 5 assessoraments especÃfics a cada equip de treball per tal de plantejar i acotar el projecte més adient per a cada servei. Les accions plantejades es van engegar el curs 2018-2019, però com en el cas del projecte amb perspectiva de gènere es tracta d'un procés de treball continu.
És a partir d'un procés reflexiu, que la intervenció socioeducativa focalitza la seva atenció en dimensions com l'equitat, la participació activa i el reconeixement de la diversitat. En aquesta lÃnia, es revisen tant els equipaments, les relacions que s'estableixen entre els i les joves i amb els equips educatius, els mecanismes i els canals de participació, la programació d'activitats, la difusió, aixà com el calendari de festivitats, incorporant celebracions relacionades amb contextos culturals diversos, tot posant de manifest la riquesa del capital cultural present al municipi.
El projecte busca trencar els estigmes existents en relació a la Xarxa d'Espais Joves de Mataró, aixà com altres barreres existents per a l'accés dels i les joves a aquest servei. També es treballa per a reconèixer les diversitats existents entre els i les joves usuà ries dels equipaments, aixà com dels territoris en els quals estan ubicats. La idea és treballar per a la convivència i la interacció positiva dels i les joves, i per aconseguir un sentiment de pertinença d'aquestes amb el seu entorn.
Des de les formacions inicials el procés s'ha plantejat des d'una perspectiva interseccional, tenint en compte tots els eixos de desigualtat i com aquests interaccionen entre ells i se superposen.
Fase 4:
A inicis del 2020 està previst que s'iniciï de nou un procés d'assessoraments amb el Col·lectiu i+ per a seguir treballant la perspectiva intercultural i per a preveure fórmules d'avaluació que siguin útils en el context municipal.
Actors que hi han intervingut
| Nom | Tipus | Fase en la qual intervé | Tipus d'intervenció | |||
Ajuntament de Mataró (Equip de Joventut, Equip del CIRD, Servei d'Igualtat i Diversitat Ciutadana, personal de l'Oficina de Mediació, Civisme i Convivència) |
Administració local |
Totes |
Recursos financers (finançador) |
|||
| Descripció de l'actuació en la práctica::
Financer i implementador del projecte de la Xarxa d'Espais Joves. |
||||||
Centres Educatius de la ciutat |
Altres |
Implementació |
Col·laborador |
|||
| Descripció de l'actuació en la práctica::
Actors secundaris del projecte. |
||||||
Diputació de Barcelona |
Administració local |
Implementació |
Recursos financers (finançador) |
|||
Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya |
Administració autonòmica |
Disseny |
Impulsor |
|||
| Descripció de l'actuació en la práctica::
Impulsor i financer. |
||||||
Empresa externa (Fundació Pere Tarrés) |
Empresa |
Més d'una fase |
Presta el servei (gestor) |
|||
| Descripció de l'actuació en la práctica::
Diagnosi, disseny, implementació, avaluació.
|
||||||
Entitats formadores i assessores (Candela, Connexus, Col·lectiu i+) |
Entitats i associacions |
Disseny |
Col·laborador |
|||
| Descripció de l'actuació en la práctica::
Diagnosi i disseny.
Entitats: Candela, Connexus i Col·lectiu i+. Formadors i experts. |
||||||
Entitats i organitzacions dels barris a on estan ubicats els Espais Joves |
Entitats i associacions |
Implementació |
Col·laborador |
|||
Equips educatius de la Xarxa d'Espais Joves de Mataró |
Empresa |
Més d'una fase |
Col·laborador |
|||
Institut Català de les Dones (Generalitat de Catalunya) |
Administració autonòmica |
Disseny |
Impulsor |
|||
| Descripció de l'actuació en la práctica::
Diagnosi i disseny. |
||||||
Joves participants a la Xarxa d'Espais Joves |
Ciutadans |
Implementació |
Participant |
|||
Oficina Jove del Maresme - Sidral |
Administració local |
Implementació |
Col·laborador |
|||
Servei Comarcal de Joventut |
Administració local |
Disseny |
Impulsor |
|||
| Descripció de l'actuació en la práctica::
Diagnosi i disseny. |
||||||
Xarxa d'Espais Joves (servei municipal de l'Ajuntament de Mataró) |
Administració local |
Totes |
Impulsor |
|||
| Descripció de l'actuació en la práctica::
Espai Jove La Llà ntia, Espai Jove Cerdanyola, Espai Jove Pla d'en Boet i Espai Jove Rocafonda – El Palau. |
||||||
Recursos econòmics
Total euros per perÃode
317.427,33 €
CaracterÃstiques generals del finançament (perÃodes, tipus...):
No existeix un finançament especÃfic per al projecte Xarxa d'Espais Joves amb perspectiva interseccional, atès que es tracta d'un projecte que es treballa de forma transversal i integral en el marc de la Xarxa d'Espais Joves. El que s'especifica és el pressupost anual de la Xarxa d'Espais Joves per al 2019. La Xarxa d'Espais Joves és un servei externalitat, i és una empresa externa qui gestiona el servei. Actualment, i des de 2015, aquesta empresa és la Fundació Pere Tarrés, la qual rep de l'Ajuntament de Mataró els 317.427,33 euros anuals per a gestionar el servei.
La major part del finançament l'aporta el mateix Ajuntament de Mataró. També es rep finançament a través del Contracte Programa de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
La major part del finançament l'aporta el mateix Ajuntament de Mataró. També es rep finançament a través del Contracte Programa de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
Llista de recursos econòmics:
| Nom de l'ens | Modalitat de l'aportació | PerÃode de finançament | Quantitat | Observacions | ||||||
| Des de | Fins a | |||||||||
| Ajuntament de Mataró | Fons propis | 01/01/2019 | 01/12/2019 | 286.607,71 € | ||||||
| Diputació de Barcelona | Subvencions públiques | 01/01/2019 | 01/12/2019 | 14.819,62 € | ||||||
| Generalitat de Catalunya (Contracte Programa) | Subvencions públiques | 01/01/2019 | 01/12/2019 | 16.000€ | ||||||
Recursos humans
- Educador/a que fa intervenció directa en l'equipament: col·labora en la programació de projectes especÃfics i activitats que se'n deriven.
- Coordinador/a de l'Espai Jove: vetlla per tal que la implementació del projecte es porti a terme segons els objectius i criteris consensuats.
- Educador/a referent de gènere i Educador/a referent d'interculturalitat de cada Espai Jove: forma part de la comissió de treball especÃfica, participa en la planificació més estratègica i té una visió global dels diferents aspectes a tenir en compte per a portar-lo a terme.
- Coordinadora de la Xarxa d'Espais Joves: s'ocupa de vetllar pel global de la implementació del projecte a la Xarxa, de facilitar els recursos necessaris i la formació requerida per a l'execució de les activitats, aixà com per a vetllar per tal que se'n faci un bon seguiment i avaluació.
- Tècnica referent de Joventut: és la figura responsable de l'execució global del projecte i supervisa la qualitat i efectivitat de la seva realització. També és la figura que s'ocupa de sintetitzar els diferents elements vinculats al projecte per tal que aquest adquireixi la dimensió necessà ria, la transversalitat imprescindible i que es plantegi des d'una òptica interseccional. També és qui s'ocupa d'establir un dià leg amb els altres serveis o unitats municipals implicades d'una manera o altra amb les actuacions del projecte, aixà com amb les altres institucions implicades. Pe últim, vetlla per a dotar de visibilitat al projecte, sempre tenint en compte el suport i supervisió de la cap de secció i la cap de servei.
- Tècnica referent de PolÃtiques d'Igualtat: s'ocupa de vetllar per tal que les intervencions vinculades a la incorporació de la perspectiva de gènere es porten a terme de forma adequada i coherent amb els postulats actuals de la matèria, garantint aixà la qualitat de les intervencions. També és la figura que vetlla per oferir les formacions adequades en cada fase del projecte entorn a aquesta temà tica.
- Tècnica referent de polÃtiques de Convivència: s'ocupa de vetllar per tal que les intervencions vinculades a la incorporació de la perspectiva intercultural es porten a terme de forma adequada i coherent amb els postulats actuals de la matèria, garantint aixà la qualitat de les intervencions. També és la figura que vetlla per oferir les formacions adequades en cada fase del projecte sobre aquesta temà tica.
- Coordinador/a de l'Espai Jove: vetlla per tal que la implementació del projecte es porti a terme segons els objectius i criteris consensuats.
- Educador/a referent de gènere i Educador/a referent d'interculturalitat de cada Espai Jove: forma part de la comissió de treball especÃfica, participa en la planificació més estratègica i té una visió global dels diferents aspectes a tenir en compte per a portar-lo a terme.
- Coordinadora de la Xarxa d'Espais Joves: s'ocupa de vetllar pel global de la implementació del projecte a la Xarxa, de facilitar els recursos necessaris i la formació requerida per a l'execució de les activitats, aixà com per a vetllar per tal que se'n faci un bon seguiment i avaluació.
- Tècnica referent de Joventut: és la figura responsable de l'execució global del projecte i supervisa la qualitat i efectivitat de la seva realització. També és la figura que s'ocupa de sintetitzar els diferents elements vinculats al projecte per tal que aquest adquireixi la dimensió necessà ria, la transversalitat imprescindible i que es plantegi des d'una òptica interseccional. També és qui s'ocupa d'establir un dià leg amb els altres serveis o unitats municipals implicades d'una manera o altra amb les actuacions del projecte, aixà com amb les altres institucions implicades. Pe últim, vetlla per a dotar de visibilitat al projecte, sempre tenint en compte el suport i supervisió de la cap de secció i la cap de servei.
- Tècnica referent de PolÃtiques d'Igualtat: s'ocupa de vetllar per tal que les intervencions vinculades a la incorporació de la perspectiva de gènere es porten a terme de forma adequada i coherent amb els postulats actuals de la matèria, garantint aixà la qualitat de les intervencions. També és la figura que vetlla per oferir les formacions adequades en cada fase del projecte entorn a aquesta temà tica.
- Tècnica referent de polÃtiques de Convivència: s'ocupa de vetllar per tal que les intervencions vinculades a la incorporació de la perspectiva intercultural es porten a terme de forma adequada i coherent amb els postulats actuals de la matèria, garantint aixà la qualitat de les intervencions. També és la figura que vetlla per oferir les formacions adequades en cada fase del projecte sobre aquesta temà tica.
Altres recursos
S'han utilitzat les instal·lacions municipals dels 4 Espais Joves i l'Oficina Jove del Maresme, des d'on es dissenyen les actuacions i campanyes relacionades amb el projecte.
Normes i mecanismes de participació implementats
Des del model d'intervenció socioeducativa es treballa per potenciar la participació juvenil de manera transversal. En aquest sentit, l'objectiu és apoderar als i les joves i acompanyar a les organitzacions i iniciatives juvenils per tal que puguin col·laborar en els processos participatius de la manera més dinà mica i pertinent possible. Per fer-ho, es destaquen els següents elements:
- L'enfortiment de l'autonomia i el ple desenvolupament de les capacitats dels i les joves, especialment a través de l'educació, no només a l'escola, sinó també a través de la famÃlia, la comunitat i altres contextos habituals a la seva vida.
- La formació dels i les joves en la participació i la ciutadania activa, tant a nivell formal (escola) com a nivell informal o no formal (famÃlia, comunitat, lleure...). En aquest sentit, esdevé important treballar amb metodologies participatives en els diferents entorns dels i les joves, aixà com aportar continguts per tal de desenvolupar formes de convivència respectuoses, posant en valor la diversitat i consolidant valors solidaris.
- La integració dels i les joves a espais més institucionals pot contribuir a generar actituds propositives i de corresponsabilitat més enllà dels Espais Joves.
- El foment de les capacitats organitzatives i comunicatives dels i les joves, facilitant el desenvolupament de prà ctiques democrà tiques, en els espais i canals formals de presa de decisions, la participació en l'agenda pública i la consolidació d'una imatge positiva (no estigmatitzada) de les persones joves.
- A més del foment de la implicació i participació dels i les joves participants als diferents Espais Joves també es treballa per a engrescar joves d'altres à mbits, per exemple, en el context dels centres educatius o en el context de les activitats de caire més comunitari portades a terme en diferents territoris de la ciutat.
Cada Espai Jove té una persona referent de l'equip educatiu que forma part de la comissió de gènere i una persona que forma part de la comissió d'interculturalitat. A través d'aquestes comissions, i en coordinació amb les tècniques de l'Ajuntament, es van planificant les diferents actuacions, formacions, i programacions relacionades amb aquest projecte. És imprescindible el treball conjunt amb les professionals de polÃtiques de Joventut de l'Ajuntament i el treball en xarxa amb altres serveis.
Pel que fa a la participació dels i les joves, cada Espai Jove s'organitza a través d'una assemblea mensual, en la qual s'ha vetllat per a que la participació de nois i noies a l'hora d'elaborar propostes d'activitats sigui equitativa ja que, fins el moment, aquests espais estaven masculinitzats.
- L'enfortiment de l'autonomia i el ple desenvolupament de les capacitats dels i les joves, especialment a través de l'educació, no només a l'escola, sinó també a través de la famÃlia, la comunitat i altres contextos habituals a la seva vida.
- La formació dels i les joves en la participació i la ciutadania activa, tant a nivell formal (escola) com a nivell informal o no formal (famÃlia, comunitat, lleure...). En aquest sentit, esdevé important treballar amb metodologies participatives en els diferents entorns dels i les joves, aixà com aportar continguts per tal de desenvolupar formes de convivència respectuoses, posant en valor la diversitat i consolidant valors solidaris.
- La integració dels i les joves a espais més institucionals pot contribuir a generar actituds propositives i de corresponsabilitat més enllà dels Espais Joves.
- El foment de les capacitats organitzatives i comunicatives dels i les joves, facilitant el desenvolupament de prà ctiques democrà tiques, en els espais i canals formals de presa de decisions, la participació en l'agenda pública i la consolidació d'una imatge positiva (no estigmatitzada) de les persones joves.
- A més del foment de la implicació i participació dels i les joves participants als diferents Espais Joves també es treballa per a engrescar joves d'altres à mbits, per exemple, en el context dels centres educatius o en el context de les activitats de caire més comunitari portades a terme en diferents territoris de la ciutat.
Cada Espai Jove té una persona referent de l'equip educatiu que forma part de la comissió de gènere i una persona que forma part de la comissió d'interculturalitat. A través d'aquestes comissions, i en coordinació amb les tècniques de l'Ajuntament, es van planificant les diferents actuacions, formacions, i programacions relacionades amb aquest projecte. És imprescindible el treball conjunt amb les professionals de polÃtiques de Joventut de l'Ajuntament i el treball en xarxa amb altres serveis.
Pel que fa a la participació dels i les joves, cada Espai Jove s'organitza a través d'una assemblea mensual, en la qual s'ha vetllat per a que la participació de nois i noies a l'hora d'elaborar propostes d'activitats sigui equitativa ja que, fins el moment, aquests espais estaven masculinitzats.
Resultats
Descripció dels productes assolits
La Xarxa d'Espais Joves amb perspectiva interseccional treballa a partir de la revisió i adaptació dels quatre equipaments juvenils de la ciutat i la seva programació, amb l'objectiu de convertir-los en veritables espais amb perspectiva interseccional, tenint en compte els diferents eixos de desigualtat i com aquests creen situacions especÃfiques de discriminació. En definitiva, es treballa per a que aquests siguin uns Espais Joves segurs, lliures de discriminacions i que promoguin la igualtat d'oportunitats sempre des d'un punt de vista interseccional.
La perspectiva interseccional ajuda a reconèixer la diversitat de realitats i necessitats del col·lectiu de joves, aporta noves formes de mirar i d'intervenir en la realitat social que es vol transformar a través de les polÃtiques públiques. Des d'una òptica interseccional cal entendre que les diferents opressions socials i discriminacions que pateixen les persones no actuen de forma independent, sinó que totes elles estan interrelacionades i que la intersecció de les diferents opressions pot portar a situacions especÃfiques de vulnerabilitat social.
Algunes de les diferents actuacions dutes a terme en el marc del projecte durant el curs 2018-2019 centrades en la perspectiva de gènere són:
PRIMER TRIMESTRE
Xarxa d'Espais Joves
- Formació a l'equip directiu: 1) Assessorament i grup de treball en Prevenció de violències masclistes amb joves des de l'à mbit local. Consell Comarcal del Maresme i Direcció General de Joventut. 2) Perspectiva de gènere en projectes i programes. SIAD Maresme.
- Disseny i planificació per la creació d'una guia d'intervenció socioeducativa envers les masculinitats alternatives per als i les professionals de la Xarxa d'Espais Joves.
- Creació i disseny d'un dispositiu vers les masculinitats alternatives i la perspectiva de gènere.
- Compra de jocs i material amb perspectiva de gènere.
Espai Jove Rocafonda – El Palau. Projecte Enganxa't i Suma
Projecte de carà cter anual que té per objectiu l'atracció i vinculació de noies al servei, a partir de la oferta d'activitats relacionades amb llurs interessos i/ o de carà cter neutre, alhora que aborda les relacions basades en conductes abusives i en l'ús de la violència, aixà com els estereotips associats al gènere amb la finalitat d'establir relacions igualità ries i lliures de violència entre la població jove.
- Joves en acció: 11 participants
- Taller de Xefs: 9 participants
- Taller de dansa urbana: 9 participants
- Activitat conjunta amb la Vocalia de Dones de Rocafonda: 10 participants
- Tastet de defensa personal: 12 participants
- Trivial de la Salut Sexual i Reproductiva: 6 participants
- Visita- Xerrada al Centre de Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR): 6 participants
- Comissió de violències: 12 participants
Espai Jove Cerdanyola. Projecte Desmuntant el gènere
En aquest trimestre, l'Espai Jove ha dedicat un projecte especÃfic d'aquesta temà tica per poder abordar amb més plenitud el treball que es realitza de forma transversal en tots els projectes durant tot el curs. En aquest, s'ha volgut fer èmfasi en el coneixement a través del joc per poder trencar estereotips arrelats en el seu dia a dia, i aixÃ, el grup de joves ha pogut treballar a partir de dinà miques i projectes en perspectiva de gènere en el punt de trobada. D'aquesta manera, aquests jocs creats per l'equip educatiu seran accessibles pel grup, ja que estaran a l'armari de la sala, normalitzant aixÃ, aquests tipus de joc educatiu neutre.
- Exposició fotogrà fica: 10 participants.
- Party&Co amb perspectiva de gènere: 14 participants.
- Passa - gènere (passa paraula amb perspectiva de gènere): 11 participants.
- Joc de taula “Desetiqueta l'amor”: 8 participants.
Espai Jove La Llà ntia
Al llarg del 1r trimestre del curs vigent, l'Espai Jove La Llà ntia ha treballat en perspectiva de gènere de forma transversal en tres dels projectes realitzats, i s'han dedicat algunes sessions especÃfiques a la temà tica:
Projecte Som Pinya!: S'ha afavorit l'oferta d'activitats que responguessin als interessos i motivacions tant de nois com noies per igual, treballant-ho també a les iniciatives i comissions joves, i la temà tica de la xerrada juvenil “Sortim de festa” ha tractat explÃcitament com es relacionen els i les joves en espais d'oci nocturn.
- Fira de tastets: 12 participants.
- Exposició fotogrà fica “Perfils”: 19 participants.
- Assemblea Som Pinya: 4 participants.
- Taller de ball (iniciativa juvenil): 14 participants.
- Comissió Castanyada jove: 8 participants.
- Castanyada Jove: 38 participants.
- Taller de panellets: 5 participants.
- Taller de cuina africana (iniciativa juvenil): 8 participants.
- Xerrada juvenil “Sortim de festa”: 23 participants.
- Taller de galetes de Nadal (iniciativa juvenil): 10 participants.
- Sortida Salting: 15 participants.
- Comissió festa final: 6 participants.
- Cloenda trimestre “No Cap d'any”: 24 participants.
Projecte Joves amb veu: Dins del programa que durant el taller els joves van anar preparant i a la darrera sessió van gravar, es va dedicar una secció a la perspectiva de gènere, concretament parlant de cançons amb missatges masclistes, una entrevista a la Paula Grande i d'altres temà tiques relacionades.
- Taller de rà dio: 4 participants.
- Gravació programa “Pinya en directe!”: 4 participants.
Projecte Visca La Llà ntia: En el marc de l'activitat “Com a casa”, s'ha treballat en clau de gènere i igualtat a l'hora de decorar l'espai i crear elements identitaris, decoratius i col·lectius.
- Com a casa - Tunejant l'entrada: 3 participants.
- Com a casa – Decoració de Nadal: 7 participants.
Espai Jove Pla d'en Boet
Aquest projecte es va iniciar al curs 2017-2018 com un espai d'empoderament de les joves usuà ries, donant nom al projecte: KLKGENi conegut sota el nom Creant divendres. El curs 2018- 2019 es va continuar treballant en la mateixa lÃnia pedagògica sota la perspectiva de gènere a partir de la realització d'accions socioeducatives sorgides de la iniciativa de les joves, on no només tenen cabuda les noies de l'Espai Jove, sinó que estan destinades a totes les persones joves inscrites i no inscrites al Servei, per tal de no excloure a ningú en funció del seu sexe.
- Assemblea Creant Divendres: 9 participants.
- Taller de risoterapia: 19 participants.
- Taller Pintura creativa i exposició: 11 participants.
- Taller bodypainting: 18 participants.
SEGON TRIMESTRE
Xarxa d'Espais Joves
Formació a l'equip directiu: 1) Assessorament i grup de treball en Prevenció de violències masclistes amb joves des de l'à mbit local. Consell Comarcal del Maresme i Direcció General de Joventut. 2) Noves Masculinitats. Masculinitats i adolescència. Associació Candela.
- Disseny i planificació per la creació d'una guia d'intervenció socioeducativa envers les masculinitats alternatives per als i les professionals de la Xarxa d'Espais Joves.
- Creació i disseny d'un dispositiu vers les masculinitats alternatives i la perspectiva de gènere.
- Compra de jocs i material amb perspectiva de gènere.
- Organització de l'acte Sorori-Art, en el marc de la campanya del Dia mundial de les dones, 8 de març.
Espai Jove Rocafonda – El Palau. Projecte Regenerem-nos
A l' adolescència és quan s'arrelen les creences relacionades amb els models de
feminitat i masculinitat i es construeix la personalitat i identitat pròpia. Per tant, l'adolescència és un moment vital de desenvolupament i canvis on la intervenció és fonamental per fomentar models de relació igualitaris i de respecte mutu, i evitar aixà situacions de violència masclista. Aquest projecte parteix d'una perspectiva de gènere que busca millorar la qualitat de les relacions entre totes les persones participants i vol facilitar eines als i les adolescents per fomentar el respecte i afavorir aixà el procés de socialització i de construcció de la personalitat.
- Xerrada sobre riscos a les xarxes socials en clau de gènere: sexting i sexpreading: 8 participants
- Taller de fotografia personal: 7 participants
- La ruleta inclusiva: el joc de la visibilització: 15 participants
- Taller d'expressió teatral: 1, 2, 3 i acció!: 11 participants
Espai Jove Cerdanyola. Projecte Desmuntant el gènere
Aquest eix temà tic es treballa de forma transversal, els i les joves són partÃcips de dinà miques i activitats amb perspectiva de gènere al llarg del trimestre.
- EscapeRoom de gènere: 13 participants.
- Dinà mica vides paral·leles: 10 participants.
- Etern Retonr: històries de vida de les dones del Rif: 16 participants.
- Dembow amb perspectiva de gènere: 9 participants.
Espai Jove La Llà ntia
Al llarg del 2n trimestre del curs, l'Espai Jove La Llà ntia ha treballat en perspectiva de gènere de forma transversal en diversos dels projectes realitzats, a continuació es destaquen les més significatives:
- Projecte Som Pinya! - Comissió Ball: 4 participants.
- Projecte Som Pinya - Taller de Dembow i Dancehall: 5 participants
- Projecte Joves amb veu - Taller de rà dio: 7 participants.
- Projecte Visca La Llà ntia - Pista Oberta: 13 participants.
- Projecte Com a Casa - Creació Hort vertical: 10 participants.
- Taller Autodefensa feminista: 7 participants.
Espai Jove Pla d'en Boet. Projecte Divendres!
Aquest projecte es va iniciar el curs 2017-2018 com un espai d'apoderament de les joves usuà ries, donant nom al projecte: KLKGENi conegut sota el nom Creant divendres. El curs 2018-2019 es va continuar treballant en la mateixa lÃnia pedagògica sota la perspectiva de gènere a partir de la realització d'accions socioeducatives sorgides de la iniciativa de les joves, on no només tenen cabuda les noies de l'Espai Jove, sinó que estan destinades a totes les persones joves inscrites i no inscrites al Servei, per tal de no excloure a ningú en funció del seu sexe.
- Assemblees: 10 participants
- Taller de sexualitat “Tu si que si”: 11 participants
- Taller de manualitats creativa express: 11 participants
- Concurs de xefs: 9 participants
- Taller de Muay-Thai: 7 participants
TERCER TRIMESTRE
Xarxa d'Espais Joves
Formacions a l'equip educatiu: Jornada “El col·lectiu trans i el món laboral”; Jornada “caixa d'eines per els equipaments juvenils municipals: nous models de masculinitats”.
- Creació de la guia d'intervenció socioeducativa envers les masculinitats alternatives per als i les professionals de la Xarxa d'Espais Joves.
- Creació del dispositiu vers les masculinitats alternatives i la perspectiva de gènere.
- Compra i creació de jocs i material en perspectiva de gènere.
- Projecte amb perspectiva de gènere a la Xarxa d'Espais Joves “Princesa rebel·la't”.
Espai Jove Rocafonda – El Palau. Projecte Enganxa't i Suma
Durant el 3r trimestre no es va realitzar cap projecte especÃfic, tot i que es va incorporar la perspectiva de gènere transversalment en les activitats emmarcades en d'altres projectes.
- Iniciativa Juvenil: tastet de dembow: 8 participants.
- Tastet multiesports: 10 participants.
Espai Jove Cerdanyola. Projecte #no segueixo les violències masclistes
Aquest projecte especÃfic està destinat als i les joves de l'Espai Jove per treballar el ciber assetjament, el control a través de les xarxes socials, la imposició de rols i els models de bellesa a través de roleplayings i espais de debat i reflexió.
- Taller sobre el control a la parella: 5 participants.
- Taller “sexpreading”: 5 participants.
- Taller “marcians a la terra”: 15 participants.
- Taller “masculinitat, privilegi i pressió de grup”: 10 participants.
- Taller pressió estètica: 8 participants.
Espai Jove La Llà ntia
Al llarg del 3r trimestre del curs, l'Espai Jove La Llà ntia ha treballat en perspectiva de gènere de forma transversal en diversos dels projectes realitzats, però també ha realitzat accions concretes, especÃfiques i directes per tractar el tema de forma explÃcita:
- Sex-Box: 15 participants
- Dia Internacional contra la Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia: Taller Bodypaint LGTBIQ+: 16 participants; i “Escales amb orgull”: 6 participants.
Espai Jove Pla d'en Boet. Projecte Creant Divendres!
Aquest projecte es va iniciar al curs 2017-2018 com un espai d'apoderament de les joves usuà ries, donant nom al projecte: KLKGEN i conegut sota el nom Creant divendres. El curs 2018- 2019 es va continuar treballant en la mateixa lÃnia pedagògica sota la perspectiva de gènere a partir de la realització d'accions socioeducatives sorgides de la iniciativa de les joves, on no només tenen cabuda les noies de l'Espai Jove, sinó que estan destinades a totes les persones joves inscrites i no inscrites al Servei, per tal de no excloure a ningú en funció del seu sexe.
- Concurs de xefs: 13 participants
- Tastet de pilates: 7 participants
- Taller “com parlar amb la mare”: 9 participants
- Torneig futbolà i ping-pong: 10 participants
Per altra banda, durant el primer trimestre del curs 2018-2019 no es van dur a terme actuacions identificatives sobre la perspectiva intercultural com a tal perquè encara s'estava elaborant el projecte, però sà a partir del 2n trimestre:
Xarxa d'Espais Joves
- Reunió de tancament del procés d'assessorament en interculturalitat als equipaments juvenils. Un referent de cada Espai Jove.
- Revisió de la programació de la Xarxa d'Espais Joves.
- Incorporació de materials i jocs amb perspectiva intercultural.
- Revisió i elaboració dels cartells.
- Formulació del projecte de Xarxa enfocat a treballar la desestigmatització dels Espais Joves aixà com la seva visualització.
- Projecte amb clau intercultural a la Xarxa d'Espais Joves
- Planificació i disseny de les façanes dels equipaments per tal que aquestes reflecteixin la diversitat cultural del jovent que hi participa
Espai Jove Rocafonda – El Palau. Projecte SÃ!VISME!
Aquest projecte pretén incidir a nivell comunitari desenvolupant una sèrie d'actituds cÃviques entre el col·lectiu juvenil, relacionades amb la convivència entre persones, a partir de diferents activitats de sensibilització, formació i intervenció directa sobre l'Espai Jove i l'espai públic.
El projecte també incideix en el respecte vers la diversitat cultural present a l'equipament, com a element necessari en el camà cap a la convivència.
- Disseny façana Intercultural: 11 participants.
- Exposició + dinà mica de les Llengües maternes: 14 participants.
Espai Jove Cerdanyola. Projecte Treballem plegats/des i Dóna't veu!
L'Espai Jove Cerdanyola treballa en dos projectes la perspectiva intercultural. Per una
banda, amb el projecte Treballem plegats/des, en aquest projecte es proposen un seguit d'activitats i dinà miques que giren entorn a la diversitat cultural, per tal de posar en valor els aspectes positius i les potencialitats d'una bona convivència per una banda, i aprendre diferents aspectes d'altres cultures. I per altra banda, amb el projecte Dóna't veu, que apropa un conjunt d'arts escèniques als i les joves de l'Espai Jove com a eines de creixement individual i col·lectiu, que permeten treballar aspectes i valors positius com la cooperació i la solidaritat.
- Joves agents antirumors: 4 participants.
- Projecte Neu: 7 participants.
- Disseny mural façana EJ Cerdanyola. 7 participants.
- Cuines del món: 11 participants.
- Llengües maternes: 6 participants.
- Teatre social: 9 participants.
- Taller de percussió: 11 participants.
Espai Jove La Llà ntia. Projecte Visca La Llà ntia
El projecte Visca La Llà ntia inclou la dimensió comunità ria als projectes trimestrals,
oferint espais de convivència i intercanvi amb entitats i serveis del territori, tot posant en valor les potencialitats i diversitat que els i les joves aporten al barri i la riquesa cultural que conviu tant dins com fora de l'equipament.
- Disseny façana Intercultural: 12 participants.
- Disseny Grafit Pla d'en Boet: 10 participants.
- Exposició + dinà mica de les Llengües maternes: 9 participants.
- Festa de la Primavera: 250 participants.
Espai Jove Pla d'en Boet. Projecte Mosaic
Projecte anual en perspectiva intercultural, on a partir de tastets i tallers lúdicformatius es treballaran de manera transversal les diferents referències culturals que conviuen dins de l'Espai Jove. Des del mes de setembre es crearà un mapa mundi com a marc de referència de les accions socioeducatives del projecte, on al finalitzar cada sessió o taller s'anirà pintant d'un color determinat l'origen de l'acció i la influència que tenen en altres països arreu del món.
- Taller Inter-Acció+
- Sessió de descoberta: 10 participants.
- Gimcana al barri: 9 participants.
- Buidatge de les enquestes: 8 participants.
- Esbós del projecte: 5 participants.
- Taller mural/grafit: 4 participants.
- Taller culinari “MescladÃs”: 6 participants.
- Maleta pedagògica “jocs arreu del món”: 10 participants.
La perspectiva interseccional ajuda a reconèixer la diversitat de realitats i necessitats del col·lectiu de joves, aporta noves formes de mirar i d'intervenir en la realitat social que es vol transformar a través de les polÃtiques públiques. Des d'una òptica interseccional cal entendre que les diferents opressions socials i discriminacions que pateixen les persones no actuen de forma independent, sinó que totes elles estan interrelacionades i que la intersecció de les diferents opressions pot portar a situacions especÃfiques de vulnerabilitat social.
Algunes de les diferents actuacions dutes a terme en el marc del projecte durant el curs 2018-2019 centrades en la perspectiva de gènere són:
PRIMER TRIMESTRE
Xarxa d'Espais Joves
- Formació a l'equip directiu: 1) Assessorament i grup de treball en Prevenció de violències masclistes amb joves des de l'à mbit local. Consell Comarcal del Maresme i Direcció General de Joventut. 2) Perspectiva de gènere en projectes i programes. SIAD Maresme.
- Disseny i planificació per la creació d'una guia d'intervenció socioeducativa envers les masculinitats alternatives per als i les professionals de la Xarxa d'Espais Joves.
- Creació i disseny d'un dispositiu vers les masculinitats alternatives i la perspectiva de gènere.
- Compra de jocs i material amb perspectiva de gènere.
Espai Jove Rocafonda – El Palau. Projecte Enganxa't i Suma
Projecte de carà cter anual que té per objectiu l'atracció i vinculació de noies al servei, a partir de la oferta d'activitats relacionades amb llurs interessos i/ o de carà cter neutre, alhora que aborda les relacions basades en conductes abusives i en l'ús de la violència, aixà com els estereotips associats al gènere amb la finalitat d'establir relacions igualità ries i lliures de violència entre la població jove.
- Joves en acció: 11 participants
- Taller de Xefs: 9 participants
- Taller de dansa urbana: 9 participants
- Activitat conjunta amb la Vocalia de Dones de Rocafonda: 10 participants
- Tastet de defensa personal: 12 participants
- Trivial de la Salut Sexual i Reproductiva: 6 participants
- Visita- Xerrada al Centre de Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR): 6 participants
- Comissió de violències: 12 participants
Espai Jove Cerdanyola. Projecte Desmuntant el gènere
En aquest trimestre, l'Espai Jove ha dedicat un projecte especÃfic d'aquesta temà tica per poder abordar amb més plenitud el treball que es realitza de forma transversal en tots els projectes durant tot el curs. En aquest, s'ha volgut fer èmfasi en el coneixement a través del joc per poder trencar estereotips arrelats en el seu dia a dia, i aixÃ, el grup de joves ha pogut treballar a partir de dinà miques i projectes en perspectiva de gènere en el punt de trobada. D'aquesta manera, aquests jocs creats per l'equip educatiu seran accessibles pel grup, ja que estaran a l'armari de la sala, normalitzant aixÃ, aquests tipus de joc educatiu neutre.
- Exposició fotogrà fica: 10 participants.
- Party&Co amb perspectiva de gènere: 14 participants.
- Passa - gènere (passa paraula amb perspectiva de gènere): 11 participants.
- Joc de taula “Desetiqueta l'amor”: 8 participants.
Espai Jove La Llà ntia
Al llarg del 1r trimestre del curs vigent, l'Espai Jove La Llà ntia ha treballat en perspectiva de gènere de forma transversal en tres dels projectes realitzats, i s'han dedicat algunes sessions especÃfiques a la temà tica:
Projecte Som Pinya!: S'ha afavorit l'oferta d'activitats que responguessin als interessos i motivacions tant de nois com noies per igual, treballant-ho també a les iniciatives i comissions joves, i la temà tica de la xerrada juvenil “Sortim de festa” ha tractat explÃcitament com es relacionen els i les joves en espais d'oci nocturn.
- Fira de tastets: 12 participants.
- Exposició fotogrà fica “Perfils”: 19 participants.
- Assemblea Som Pinya: 4 participants.
- Taller de ball (iniciativa juvenil): 14 participants.
- Comissió Castanyada jove: 8 participants.
- Castanyada Jove: 38 participants.
- Taller de panellets: 5 participants.
- Taller de cuina africana (iniciativa juvenil): 8 participants.
- Xerrada juvenil “Sortim de festa”: 23 participants.
- Taller de galetes de Nadal (iniciativa juvenil): 10 participants.
- Sortida Salting: 15 participants.
- Comissió festa final: 6 participants.
- Cloenda trimestre “No Cap d'any”: 24 participants.
Projecte Joves amb veu: Dins del programa que durant el taller els joves van anar preparant i a la darrera sessió van gravar, es va dedicar una secció a la perspectiva de gènere, concretament parlant de cançons amb missatges masclistes, una entrevista a la Paula Grande i d'altres temà tiques relacionades.
- Taller de rà dio: 4 participants.
- Gravació programa “Pinya en directe!”: 4 participants.
Projecte Visca La Llà ntia: En el marc de l'activitat “Com a casa”, s'ha treballat en clau de gènere i igualtat a l'hora de decorar l'espai i crear elements identitaris, decoratius i col·lectius.
- Com a casa - Tunejant l'entrada: 3 participants.
- Com a casa – Decoració de Nadal: 7 participants.
Espai Jove Pla d'en Boet
Aquest projecte es va iniciar al curs 2017-2018 com un espai d'empoderament de les joves usuà ries, donant nom al projecte: KLKGENi conegut sota el nom Creant divendres. El curs 2018- 2019 es va continuar treballant en la mateixa lÃnia pedagògica sota la perspectiva de gènere a partir de la realització d'accions socioeducatives sorgides de la iniciativa de les joves, on no només tenen cabuda les noies de l'Espai Jove, sinó que estan destinades a totes les persones joves inscrites i no inscrites al Servei, per tal de no excloure a ningú en funció del seu sexe.
- Assemblea Creant Divendres: 9 participants.
- Taller de risoterapia: 19 participants.
- Taller Pintura creativa i exposició: 11 participants.
- Taller bodypainting: 18 participants.
SEGON TRIMESTRE
Xarxa d'Espais Joves
Formació a l'equip directiu: 1) Assessorament i grup de treball en Prevenció de violències masclistes amb joves des de l'à mbit local. Consell Comarcal del Maresme i Direcció General de Joventut. 2) Noves Masculinitats. Masculinitats i adolescència. Associació Candela.
- Disseny i planificació per la creació d'una guia d'intervenció socioeducativa envers les masculinitats alternatives per als i les professionals de la Xarxa d'Espais Joves.
- Creació i disseny d'un dispositiu vers les masculinitats alternatives i la perspectiva de gènere.
- Compra de jocs i material amb perspectiva de gènere.
- Organització de l'acte Sorori-Art, en el marc de la campanya del Dia mundial de les dones, 8 de març.
Espai Jove Rocafonda – El Palau. Projecte Regenerem-nos
A l' adolescència és quan s'arrelen les creences relacionades amb els models de
feminitat i masculinitat i es construeix la personalitat i identitat pròpia. Per tant, l'adolescència és un moment vital de desenvolupament i canvis on la intervenció és fonamental per fomentar models de relació igualitaris i de respecte mutu, i evitar aixà situacions de violència masclista. Aquest projecte parteix d'una perspectiva de gènere que busca millorar la qualitat de les relacions entre totes les persones participants i vol facilitar eines als i les adolescents per fomentar el respecte i afavorir aixà el procés de socialització i de construcció de la personalitat.
- Xerrada sobre riscos a les xarxes socials en clau de gènere: sexting i sexpreading: 8 participants
- Taller de fotografia personal: 7 participants
- La ruleta inclusiva: el joc de la visibilització: 15 participants
- Taller d'expressió teatral: 1, 2, 3 i acció!: 11 participants
Espai Jove Cerdanyola. Projecte Desmuntant el gènere
Aquest eix temà tic es treballa de forma transversal, els i les joves són partÃcips de dinà miques i activitats amb perspectiva de gènere al llarg del trimestre.
- EscapeRoom de gènere: 13 participants.
- Dinà mica vides paral·leles: 10 participants.
- Etern Retonr: històries de vida de les dones del Rif: 16 participants.
- Dembow amb perspectiva de gènere: 9 participants.
Espai Jove La Llà ntia
Al llarg del 2n trimestre del curs, l'Espai Jove La Llà ntia ha treballat en perspectiva de gènere de forma transversal en diversos dels projectes realitzats, a continuació es destaquen les més significatives:
- Projecte Som Pinya! - Comissió Ball: 4 participants.
- Projecte Som Pinya - Taller de Dembow i Dancehall: 5 participants
- Projecte Joves amb veu - Taller de rà dio: 7 participants.
- Projecte Visca La Llà ntia - Pista Oberta: 13 participants.
- Projecte Com a Casa - Creació Hort vertical: 10 participants.
- Taller Autodefensa feminista: 7 participants.
Espai Jove Pla d'en Boet. Projecte Divendres!
Aquest projecte es va iniciar el curs 2017-2018 com un espai d'apoderament de les joves usuà ries, donant nom al projecte: KLKGENi conegut sota el nom Creant divendres. El curs 2018-2019 es va continuar treballant en la mateixa lÃnia pedagògica sota la perspectiva de gènere a partir de la realització d'accions socioeducatives sorgides de la iniciativa de les joves, on no només tenen cabuda les noies de l'Espai Jove, sinó que estan destinades a totes les persones joves inscrites i no inscrites al Servei, per tal de no excloure a ningú en funció del seu sexe.
- Assemblees: 10 participants
- Taller de sexualitat “Tu si que si”: 11 participants
- Taller de manualitats creativa express: 11 participants
- Concurs de xefs: 9 participants
- Taller de Muay-Thai: 7 participants
TERCER TRIMESTRE
Xarxa d'Espais Joves
Formacions a l'equip educatiu: Jornada “El col·lectiu trans i el món laboral”; Jornada “caixa d'eines per els equipaments juvenils municipals: nous models de masculinitats”.
- Creació de la guia d'intervenció socioeducativa envers les masculinitats alternatives per als i les professionals de la Xarxa d'Espais Joves.
- Creació del dispositiu vers les masculinitats alternatives i la perspectiva de gènere.
- Compra i creació de jocs i material en perspectiva de gènere.
- Projecte amb perspectiva de gènere a la Xarxa d'Espais Joves “Princesa rebel·la't”.
Espai Jove Rocafonda – El Palau. Projecte Enganxa't i Suma
Durant el 3r trimestre no es va realitzar cap projecte especÃfic, tot i que es va incorporar la perspectiva de gènere transversalment en les activitats emmarcades en d'altres projectes.
- Iniciativa Juvenil: tastet de dembow: 8 participants.
- Tastet multiesports: 10 participants.
Espai Jove Cerdanyola. Projecte #no segueixo les violències masclistes
Aquest projecte especÃfic està destinat als i les joves de l'Espai Jove per treballar el ciber assetjament, el control a través de les xarxes socials, la imposició de rols i els models de bellesa a través de roleplayings i espais de debat i reflexió.
- Taller sobre el control a la parella: 5 participants.
- Taller “sexpreading”: 5 participants.
- Taller “marcians a la terra”: 15 participants.
- Taller “masculinitat, privilegi i pressió de grup”: 10 participants.
- Taller pressió estètica: 8 participants.
Espai Jove La Llà ntia
Al llarg del 3r trimestre del curs, l'Espai Jove La Llà ntia ha treballat en perspectiva de gènere de forma transversal en diversos dels projectes realitzats, però també ha realitzat accions concretes, especÃfiques i directes per tractar el tema de forma explÃcita:
- Sex-Box: 15 participants
- Dia Internacional contra la Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia: Taller Bodypaint LGTBIQ+: 16 participants; i “Escales amb orgull”: 6 participants.
Espai Jove Pla d'en Boet. Projecte Creant Divendres!
Aquest projecte es va iniciar al curs 2017-2018 com un espai d'apoderament de les joves usuà ries, donant nom al projecte: KLKGEN i conegut sota el nom Creant divendres. El curs 2018- 2019 es va continuar treballant en la mateixa lÃnia pedagògica sota la perspectiva de gènere a partir de la realització d'accions socioeducatives sorgides de la iniciativa de les joves, on no només tenen cabuda les noies de l'Espai Jove, sinó que estan destinades a totes les persones joves inscrites i no inscrites al Servei, per tal de no excloure a ningú en funció del seu sexe.
- Concurs de xefs: 13 participants
- Tastet de pilates: 7 participants
- Taller “com parlar amb la mare”: 9 participants
- Torneig futbolà i ping-pong: 10 participants
Per altra banda, durant el primer trimestre del curs 2018-2019 no es van dur a terme actuacions identificatives sobre la perspectiva intercultural com a tal perquè encara s'estava elaborant el projecte, però sà a partir del 2n trimestre:
Xarxa d'Espais Joves
- Reunió de tancament del procés d'assessorament en interculturalitat als equipaments juvenils. Un referent de cada Espai Jove.
- Revisió de la programació de la Xarxa d'Espais Joves.
- Incorporació de materials i jocs amb perspectiva intercultural.
- Revisió i elaboració dels cartells.
- Formulació del projecte de Xarxa enfocat a treballar la desestigmatització dels Espais Joves aixà com la seva visualització.
- Projecte amb clau intercultural a la Xarxa d'Espais Joves
- Planificació i disseny de les façanes dels equipaments per tal que aquestes reflecteixin la diversitat cultural del jovent que hi participa
Espai Jove Rocafonda – El Palau. Projecte SÃ!VISME!
Aquest projecte pretén incidir a nivell comunitari desenvolupant una sèrie d'actituds cÃviques entre el col·lectiu juvenil, relacionades amb la convivència entre persones, a partir de diferents activitats de sensibilització, formació i intervenció directa sobre l'Espai Jove i l'espai públic.
El projecte també incideix en el respecte vers la diversitat cultural present a l'equipament, com a element necessari en el camà cap a la convivència.
- Disseny façana Intercultural: 11 participants.
- Exposició + dinà mica de les Llengües maternes: 14 participants.
Espai Jove Cerdanyola. Projecte Treballem plegats/des i Dóna't veu!
L'Espai Jove Cerdanyola treballa en dos projectes la perspectiva intercultural. Per una
banda, amb el projecte Treballem plegats/des, en aquest projecte es proposen un seguit d'activitats i dinà miques que giren entorn a la diversitat cultural, per tal de posar en valor els aspectes positius i les potencialitats d'una bona convivència per una banda, i aprendre diferents aspectes d'altres cultures. I per altra banda, amb el projecte Dóna't veu, que apropa un conjunt d'arts escèniques als i les joves de l'Espai Jove com a eines de creixement individual i col·lectiu, que permeten treballar aspectes i valors positius com la cooperació i la solidaritat.
- Joves agents antirumors: 4 participants.
- Projecte Neu: 7 participants.
- Disseny mural façana EJ Cerdanyola. 7 participants.
- Cuines del món: 11 participants.
- Llengües maternes: 6 participants.
- Teatre social: 9 participants.
- Taller de percussió: 11 participants.
Espai Jove La Llà ntia. Projecte Visca La Llà ntia
El projecte Visca La Llà ntia inclou la dimensió comunità ria als projectes trimestrals,
oferint espais de convivència i intercanvi amb entitats i serveis del territori, tot posant en valor les potencialitats i diversitat que els i les joves aporten al barri i la riquesa cultural que conviu tant dins com fora de l'equipament.
- Disseny façana Intercultural: 12 participants.
- Disseny Grafit Pla d'en Boet: 10 participants.
- Exposició + dinà mica de les Llengües maternes: 9 participants.
- Festa de la Primavera: 250 participants.
Espai Jove Pla d'en Boet. Projecte Mosaic
Projecte anual en perspectiva intercultural, on a partir de tastets i tallers lúdicformatius es treballaran de manera transversal les diferents referències culturals que conviuen dins de l'Espai Jove. Des del mes de setembre es crearà un mapa mundi com a marc de referència de les accions socioeducatives del projecte, on al finalitzar cada sessió o taller s'anirà pintant d'un color determinat l'origen de l'acció i la influència que tenen en altres països arreu del món.
- Taller Inter-Acció+
- Sessió de descoberta: 10 participants.
- Gimcana al barri: 9 participants.
- Buidatge de les enquestes: 8 participants.
- Esbós del projecte: 5 participants.
- Taller mural/grafit: 4 participants.
- Taller culinari “MescladÃs”: 6 participants.
- Maleta pedagògica “jocs arreu del món”: 10 participants.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
| Nom | Tipus | Data | Disponibilitat | Documentació adjunta | ||||
| Espais comuns | Foto | 01/01/2019 | Consultar ens | IMG_20181018_142730.jpg |
||||
| Projecte Xarxa d'Espais Joves amb perspectiva interseccional | Projecte | 01/01/2019 | Consultar ens | Xarxa d'Espais Joves de Mataró amb perspectiva interseccional_Banc de bones prà ctiques.pdf |
||||
| Nota de Premsa XEJ amb perspectiva de gènere | -------- | 01/01/2019 | Consultar ens | 20181025_NP_XEJ amb perspectiva de gènere.pdf |
||||
| Exposició Llengües maternes | Foto | 01/01/2019 | Consultar ens | Exposició llengües maternes.png |
||||
| Nota de Premsa Inici curs Mataró Jove | -------- | 01/01/2019 | Consultar ens | 20190917_NP_Inici curs Mataró Jove (1).pdf |
||||
| Participants | Foto | 01/01/2019 | Consultar ens | ROM_3134.JPG |
||||
| Pista oberta | Retolació i publicitat | 01/01/2019 | Consultar ens | Pista oberta.pdf |
||||
| Joc de l'Aualé | Foto | 01/01/2019 | Consultar ens | Aualé.png |
||||
| Futbolà sense gènere | Foto | 01/01/2019 | Consultar ens | IMG_20180925_102302.jpg |
||||
| Nota de Premsa Gira 4 històries de terrorisme | -------- | 01/01/2019 | Consultar ens | 20181016_NP_Gira 4 històries de terrorisme.pdf |
||||
| Joc Desetiqueta l'amor | Foto | 01/01/2019 | Consultar ens | desetiquetal'amor.jpg |
||||
| SororiArt | Retolació i publicitat | 01/01/2019 | Consultar ens | Cartell 9M Sorori-Art definitiu.pdf |
||||
| Micromasclismes | Foto | 01/01/2019 | Consultar ens | IMG-20190509-WA0000.jpg |
||||
| Tastet multiesports | Retolació i publicitat | 01/01/2019 | Consultar ens | Tastet multiesports (2).pdf |
||||
| Nota de Premsa Instal·lació bancs LGTBI | -------- | 01/01/2019 | Consultar ens | 20191213 NP instal·lació bancs LGTBI.pdf |
||||
| Joc Passa-gènere | Foto | 01/01/2019 | Consultar ens | IMG_20180626_182139.jpg |
||||
| Nota de Premsa Inici curs Mataró Jove (II) | -------- | 01/01/2019 | Consultar ens | 20190917_NP_Inici curs Mataró Jove (2).pdf |
||||
| Exposició Micromasclismes | Retolació i publicitat | 01/01/2019 | Consultar ens | Cartell Presentació Exposició Micromasclismes + Paula Grande.pdf |
||||
| Cartells masculinitats alternatives | Foto | 01/01/2019 | Consultar ens | Cartells pels plafons masculinitats alternatives.png |
||||
Difusió de la prà ctica
La difusió del projecte i les activitats associades a aquest s'ha fet sobretot a través de les xarxes socials del Servei de Joventut de l'Ajuntament (Instagram: @mataro_jove i Facebook: /matarojove i a través del butlletà de l'Oficina Jove del Maresme – Sidral. També s'ha difós informació relacionada amb el projecte a través de la publicació de notÃcies al web de l'Ajuntament.
Les mateixes activitats que s'han portat a terme en el marc del projecte han servit per a fer-ne difusió. Per exemple, en el marc de la campanya del Dia mundial de les dones del 2019 es va celebrar a la plaça de l'Ajuntament de Mataró l'acte Sorori-Art, que incloïa tallers, xerrades, exposicions, pintada de mural en directe i concerts, amb l'objectiu de visibilitzar les aportacions de les dones en el món de la cultura. Aquest acte que va servir també per a mostrar elements del projecte a la ciutat. Enguany aquest acte es tornar a portar a terme el 7 de març de 2020.
D'altra banda, en el marc de la Xarxa d'Espais Joves existeix el projecte d'Informació juvenil als instituts, el qual permet fer accessible la informació de l'Oficina Jove del Maresme–Sidral i de la Xarxa d'Espais Joves als i les estudiants de la majoria dels centres de secundà ria de la ciutat. Una educadora de cada espai jove es desplaça als instituts per fer accions de difusió i dinamització de la informació. Aquesta també és una bona eina per a difondre les activitats que s'organitzen entorn del projecte i també servei per a detectar les necessitats i interessos dels i les joves al respecte.
A més, un exemple -a mode de difusió- que aglutina tot el treball fet en el marc del projecte és el videoclip estrenat el novembre de 2019 titulat “Trap contra les violències masclistes”
Les mateixes activitats que s'han portat a terme en el marc del projecte han servit per a fer-ne difusió. Per exemple, en el marc de la campanya del Dia mundial de les dones del 2019 es va celebrar a la plaça de l'Ajuntament de Mataró l'acte Sorori-Art, que incloïa tallers, xerrades, exposicions, pintada de mural en directe i concerts, amb l'objectiu de visibilitzar les aportacions de les dones en el món de la cultura. Aquest acte que va servir també per a mostrar elements del projecte a la ciutat. Enguany aquest acte es tornar a portar a terme el 7 de març de 2020.
D'altra banda, en el marc de la Xarxa d'Espais Joves existeix el projecte d'Informació juvenil als instituts, el qual permet fer accessible la informació de l'Oficina Jove del Maresme–Sidral i de la Xarxa d'Espais Joves als i les estudiants de la majoria dels centres de secundà ria de la ciutat. Una educadora de cada espai jove es desplaça als instituts per fer accions de difusió i dinamització de la informació. Aquesta també és una bona eina per a difondre les activitats que s'organitzen entorn del projecte i també servei per a detectar les necessitats i interessos dels i les joves al respecte.
A més, un exemple -a mode de difusió- que aglutina tot el treball fet en el marc del projecte és el videoclip estrenat el novembre de 2019 titulat “Trap contra les violències masclistes”
Reconeixements i presentacions
La primera fase del projecte, enfocada especÃficament al treball per la incorporació transversal de la perspectiva de gènere, va rebre l'any 2018 el reconeixement de l'Associació Catalana de Professionals de PolÃtiques de Joventut (ACPPJ).
En aquest context, es va convidar a les professionals implicades en el projecte a participar a les Jornades de bones prà ctiques en l'à mbit de la Joventut 2018 per a presentar l'experiència. https://joventut.info/jornades-de-bones-practiques-en-lambit-de-la-joventut-2018/
D'altra banda, a finals de 2018 la Federación Española de Municipios y Provincias va atorgar un premi a l'Ajuntament de Mataró en la categoria de sensibilització i prevenció de la violència de gènere pel projecte de revisió del funcionament de la Xarxa d'Espais Joves en clau de gènere. http://www.femp.es/comunicacion/noticias/los-gobiernos-locales-indispensables-en-la-lucha-contra-la-violencia-de-genero
En aquest context, es va convidar a les professionals implicades en el projecte a participar a les Jornades de bones prà ctiques en l'à mbit de la Joventut 2018 per a presentar l'experiència. https://joventut.info/jornades-de-bones-practiques-en-lambit-de-la-joventut-2018/
D'altra banda, a finals de 2018 la Federación Española de Municipios y Provincias va atorgar un premi a l'Ajuntament de Mataró en la categoria de sensibilització i prevenció de la violència de gènere pel projecte de revisió del funcionament de la Xarxa d'Espais Joves en clau de gènere. http://www.femp.es/comunicacion/noticias/los-gobiernos-locales-indispensables-en-la-lucha-contra-la-violencia-de-genero
Impacte
Pel que fa a les actuacions portades a terme en relació a la incorporació de la perspectiva de gènere, es considera que estan tenint un impacte positiu, per una banda, perquè les noies participants en el servei han adquirit un major protagonisme i apoderament, prenent un rol més actiu i propositiu, tant pel que fa als espais més formals com als informals. S'ha detectat una major predisposició de les noies per assumir tasques de representativitat en actes i espais públics, per exemple, en actes organitzats pel servei en el marc de campanyes de sensibilització com 8M o el 25M. A través de mostrar diferents models de masculinitat els i les joves també han pogut ser més conscients dels models alternatius a la masculinitat hegemònica.
Entres altres actuacions, especialment a l'inici del projecte, es van crear espais de treball amb les noies per tal que aquestes se sentissin apoderades i proposessin activitats del seu interès.
A nivell quantitatiu també s'ha vist incrementada la participació de les noies als equipaments, tant pel que fa al nombre d'inscripcions com a la participació en el dia a dia del servei.
Pel que fa a la incorporació estratègica de la perspectiva intercultural sembla que també està tenint bons resultats, han millorat les dinà miques de funcionament dins dels equipaments (entre els i les joves i entre els i les joves i els educadors i educadores). Un altre aspecte a tenir en compte és una major presa de consciència entre els i les joves entorn a la importà ncia de les relacions interculturals, aixà com el reconeixement de la diversitat i la importà ncia dels reconeixements mutus i les relacions positives. Pel que fa a l'eix de la interculturalitat, caldrà analitzar-ho amb més perspectiva perquè les actuacions portades a terme en aquest sentit encara són força recents.
En general, amb la incorporació de la perspectiva de gènere i intercultural com a eixos transversals de treball s'ha aconseguit una xarxa d'equipaments juvenils referents en matèria de prevenció de violències, reducció de conductes de risc i detecció prematura de relacions abusives. També es disposa de professionals formats i coneixedors/es dels recursos del territori.
Al llarg del projecte també s'han creat documents de gestió dels equipaments redactats fent un ús no sexista del llenguatge i incorporant la perspectiva de gènere i intercultural, donant importà ncia a la coeducació, la prevenció de violències, aixà com al reconeixement de la diversitat i la promoció de relacions positives entre els i les joves.
Altres aspectes que s'han produït fruit del projecte ha estat el disseny no sexista dels espais dels equipaments, l'ús de recursos i materials no sexistes ni discriminatoris, aixà com una programació trimestral d'activitats coherent amb tot el projecte.
Entres altres actuacions, especialment a l'inici del projecte, es van crear espais de treball amb les noies per tal que aquestes se sentissin apoderades i proposessin activitats del seu interès.
A nivell quantitatiu també s'ha vist incrementada la participació de les noies als equipaments, tant pel que fa al nombre d'inscripcions com a la participació en el dia a dia del servei.
Pel que fa a la incorporació estratègica de la perspectiva intercultural sembla que també està tenint bons resultats, han millorat les dinà miques de funcionament dins dels equipaments (entre els i les joves i entre els i les joves i els educadors i educadores). Un altre aspecte a tenir en compte és una major presa de consciència entre els i les joves entorn a la importà ncia de les relacions interculturals, aixà com el reconeixement de la diversitat i la importà ncia dels reconeixements mutus i les relacions positives. Pel que fa a l'eix de la interculturalitat, caldrà analitzar-ho amb més perspectiva perquè les actuacions portades a terme en aquest sentit encara són força recents.
En general, amb la incorporació de la perspectiva de gènere i intercultural com a eixos transversals de treball s'ha aconseguit una xarxa d'equipaments juvenils referents en matèria de prevenció de violències, reducció de conductes de risc i detecció prematura de relacions abusives. També es disposa de professionals formats i coneixedors/es dels recursos del territori.
Al llarg del projecte també s'han creat documents de gestió dels equipaments redactats fent un ús no sexista del llenguatge i incorporant la perspectiva de gènere i intercultural, donant importà ncia a la coeducació, la prevenció de violències, aixà com al reconeixement de la diversitat i la promoció de relacions positives entre els i les joves.
Altres aspectes que s'han produït fruit del projecte ha estat el disseny no sexista dels espais dels equipaments, l'ús de recursos i materials no sexistes ni discriminatoris, aixà com una programació trimestral d'activitats coherent amb tot el projecte.
Avaluació
Tipus
Interna
Ens
Equip tècnic del projecte
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
En general, els objectius s'estan acomplint ja que constantment es programen formacions i assessoraments per a l'equip tècnic i es revisen els equipaments, per tant, hi ha un seguiment continu de la feina. Tot i que l'avaluació sobre la perspectiva intercultural està en procés de millora i revisió, la incorporació de la perspectiva de gènere a la Xarxa d'Espais Joves s'ha consolidat i és notable l'impacte positiu que ha tingut, no només en el conjunt de cada Espai Jove sinó en els i les joves participants de forma més especÃfica.
El projecte ha aconseguit formar i sensibilitzar a l'equip educatiu sobre la importà ncia d'una acció educativa que potenciï la igualtat d'oportunitats entre els i les joves. També s'ha aconseguit disposar d'una estructura organitzativa que afavoreixi la continuïtat del treball en el projecte.
Un altre dels objectius inicials, el d'incorporar la coeducació i la prevenció de les violències de gènere als diferents documents de centre, també s'ha vist acomplert.
El projecte ha servit per a repensar i redissenyar els equipaments tenint en compte la distribució de l'espai, els recursos, la programació, les relacions entre els i les joves i d'aquests amb els equips educatius. Cal tenir en compte que si en un futur es projecta un nou espai jove a la ciutat de Mataró la seva planificació es farà des dels inicis tenint en compte la perspectiva de gènere i la perspectiva intercultural, des d'un punt de vista interseccional.
Actualment, es treballa per aconseguir l'objectiu de posar en valor els models alternatius de masculinitat i la seva diversitat, tant a través d'activitats amb els i les joves com planificant accions formatives pels equips educatius i personal tècnic.
El treball per a garantir la igualtat de drets, oportunitats i la no discriminació entre els i les joves participants a la Xarxa d'Espais Joves serà un treball continu i un repte constant.
També se seguirà treballant per a promoure el coneixement i reconeixement de les diversitats, aixà com per a visibilitzar els equipaments juvenils i que esdevinguin espais de referència pels i les joves de la ciutat, sense importar el gènere, els orÃgens o altres variables personals i socials.
El projecte ha aconseguit formar i sensibilitzar a l'equip educatiu sobre la importà ncia d'una acció educativa que potenciï la igualtat d'oportunitats entre els i les joves. També s'ha aconseguit disposar d'una estructura organitzativa que afavoreixi la continuïtat del treball en el projecte.
Un altre dels objectius inicials, el d'incorporar la coeducació i la prevenció de les violències de gènere als diferents documents de centre, també s'ha vist acomplert.
El projecte ha servit per a repensar i redissenyar els equipaments tenint en compte la distribució de l'espai, els recursos, la programació, les relacions entre els i les joves i d'aquests amb els equips educatius. Cal tenir en compte que si en un futur es projecta un nou espai jove a la ciutat de Mataró la seva planificació es farà des dels inicis tenint en compte la perspectiva de gènere i la perspectiva intercultural, des d'un punt de vista interseccional.
Actualment, es treballa per aconseguir l'objectiu de posar en valor els models alternatius de masculinitat i la seva diversitat, tant a través d'activitats amb els i les joves com planificant accions formatives pels equips educatius i personal tècnic.
El treball per a garantir la igualtat de drets, oportunitats i la no discriminació entre els i les joves participants a la Xarxa d'Espais Joves serà un treball continu i un repte constant.
També se seguirà treballant per a promoure el coneixement i reconeixement de les diversitats, aixà com per a visibilitzar els equipaments juvenils i que esdevinguin espais de referència pels i les joves de la ciutat, sense importar el gènere, els orÃgens o altres variables personals i socials.
Punts forts de la prà ctica
Començar els projectes amb la metodologia de la formació-acció permet formar als equips alhora que es va treballant en el projecte.
Plantejar el projecte des d'un punt de vista de transformació integral i transversal del funcionament del servei permet innovar i fer canvis de carà cter estructural com pot ser la distribució dels espais de l'equipament, el calendari d'activitats o l'elaboració de materials.
Es considera innovador a nivell municipal el treball des del punt de vista de la interseccionalitat, és a dir, no plantejar només els eixos de desigualtat com a posicions d'opressió acumulades, sinó tenint en compte que cada creuament d'eixos genera una situació especÃfica pel que fa a les discriminacions i als privilegis.
En el marc del projecte sempre s'ha tingut en compte el rol que cada actor implicat havia de desenvolupar, és en aquest sentit que s'ha treballat a partir de cercles concèntrics de lideratges i treball col·laboratiu. A nivell estratègic municipal ha estat clau els plantejaments aportats per part de les professionals de Joventut, PolÃtiques d'Igualtat i Convivència. Tanmateix, el rol de lideratge des de la figura de coordinació de la Xarxa d'Espais Joves ha permès dotar de coherència i sentit les diferents actuacions dels quatre Espais Joves, aixà com el treball en xarxa portat a terme en el sà de la Xarxa. Per últim, cada Espai Jove ha plantejat projectes especÃfics amb activitats concretes que han estat liderades tant per les figures dels equips referents en gènere i interculturalitat, aixà com per les educadores coordinadores de cada equipament.
Ha estat clau per a l'èxit del projecte el fet de plantejar-lo en el marc de la Xarxa d'Espais Joves. Aquest fet ha permès reforçar-lo, donar-li més coherència i compartir projectes i activitats exitoses entre els quatre equipaments. A més, un plantejament transversal i integral ha permès replantejar el funcionament del servei i prioritzar accions de transformació. És important que tots els i les professionals del servei treballin des d'una mateixa perspectiva, evitant aixà lÃnies pedagògiques contradictòries.
Plantejar el projecte des d'un punt de vista de transformació integral i transversal del funcionament del servei permet innovar i fer canvis de carà cter estructural com pot ser la distribució dels espais de l'equipament, el calendari d'activitats o l'elaboració de materials.
Es considera innovador a nivell municipal el treball des del punt de vista de la interseccionalitat, és a dir, no plantejar només els eixos de desigualtat com a posicions d'opressió acumulades, sinó tenint en compte que cada creuament d'eixos genera una situació especÃfica pel que fa a les discriminacions i als privilegis.
En el marc del projecte sempre s'ha tingut en compte el rol que cada actor implicat havia de desenvolupar, és en aquest sentit que s'ha treballat a partir de cercles concèntrics de lideratges i treball col·laboratiu. A nivell estratègic municipal ha estat clau els plantejaments aportats per part de les professionals de Joventut, PolÃtiques d'Igualtat i Convivència. Tanmateix, el rol de lideratge des de la figura de coordinació de la Xarxa d'Espais Joves ha permès dotar de coherència i sentit les diferents actuacions dels quatre Espais Joves, aixà com el treball en xarxa portat a terme en el sà de la Xarxa. Per últim, cada Espai Jove ha plantejat projectes especÃfics amb activitats concretes que han estat liderades tant per les figures dels equips referents en gènere i interculturalitat, aixà com per les educadores coordinadores de cada equipament.
Ha estat clau per a l'èxit del projecte el fet de plantejar-lo en el marc de la Xarxa d'Espais Joves. Aquest fet ha permès reforçar-lo, donar-li més coherència i compartir projectes i activitats exitoses entre els quatre equipaments. A més, un plantejament transversal i integral ha permès replantejar el funcionament del servei i prioritzar accions de transformació. És important que tots els i les professionals del servei treballin des d'una mateixa perspectiva, evitant aixà lÃnies pedagògiques contradictòries.
Punts dèbils de la prà ctica
El projecte requereix una dedicació important de temps que és difÃcil de compaginar amb les tasques dià ries i habituals de l'equip tècnic.
A mesura que els membres dels equips educatius han anat canviant s'ha hagut de formar en perspectiva a les persones de nova incorporació, per tal que tots i totes les professionals de la Xarxa tinguessin unes bases comunes.
També s'ha fet evident que sovint manca temps per dedicar a les tasques de traspàs d'informació entre les referents del projecte i la resta dels equips educatius dels equipaments.
A mesura que els membres dels equips educatius han anat canviant s'ha hagut de formar en perspectiva a les persones de nova incorporació, per tal que tots i totes les professionals de la Xarxa tinguessin unes bases comunes.
També s'ha fet evident que sovint manca temps per dedicar a les tasques de traspàs d'informació entre les referents del projecte i la resta dels equips educatius dels equipaments.
Propostes de millora de la prà ctica
- Plantejar indicadors especÃfics per avaluar la introducció de la perspectiva intercultural als projectes dels Espais Joves.
- Millorar la participació dels i les joves en el projecte.
- Seguir lluitant contra les discriminacions, estereotips i estigmatitzacions que pateixen alguns dels col·lectius de joves de la ciutat.
- Seguir formant els equips de professionals per aprofundir i actualitzar els coneixements.
- Visibilitzar millor tota la feina que es fa en el marc del projecte tant de cara als barris com de cara a la ciutat en general.
- Millorar la participació dels i les joves en el projecte.
- Seguir lluitant contra les discriminacions, estereotips i estigmatitzacions que pateixen alguns dels col·lectius de joves de la ciutat.
- Seguir formant els equips de professionals per aprofundir i actualitzar els coneixements.
- Visibilitzar millor tota la feina que es fa en el marc del projecte tant de cara als barris com de cara a la ciutat en general.
Possibilitats de realitzar la prà ctica a altres à mbits o entitats
L'emmarcament general del projecte permet la replicació en altres territoris, tanmateix, cal tenir present que caldrà adaptar-lo a les especificitats del territori en el qual es vol implementar, aixà com a les caracterÃstiques de la població destinatà ria. Tot i les especificitats, es considera que l'experiència endegada a la Xarxa d'Espais Joves de Mataró pot esdevenir útil per a plantejar-se la implementació en altres equipaments o serveis juvenils. El mateix projecte que aquà es presenta s'ha implementat tenint en compte les diferències i especificitats de cada Espai Jove de la ciutat.
Amb tot, és imprescindible que els equips estiguin formats i que vagin aprofundint i actualitzant els seus coneixements vinculats a les temà tiques del projecte. Aquest aspecte també reforça que els i les professionals del servei treballin des d'una mateixa perspectiva i sense lÃnies contradictòries.
Aixà mateix, en el disseny i plantejament del projecte es va tenir en compte el context social en el qual es volia implementar. Es va partir d'una diagnosi de la situació de partida tant des del punt de vista socioeconòmic com des d'un punt de vista de recursos tècnics i econòmics dels quals es disposava. Es tracta d'un projecte que es pot adaptar a diferents situacions i que està obert a possibles canvis a incorporar a mesura que es va posant en marxa
Amb tot, és imprescindible que els equips estiguin formats i que vagin aprofundint i actualitzant els seus coneixements vinculats a les temà tiques del projecte. Aquest aspecte també reforça que els i les professionals del servei treballin des d'una mateixa perspectiva i sense lÃnies contradictòries.
Aixà mateix, en el disseny i plantejament del projecte es va tenir en compte el context social en el qual es volia implementar. Es va partir d'una diagnosi de la situació de partida tant des del punt de vista socioeconòmic com des d'un punt de vista de recursos tècnics i econòmics dels quals es disposava. Es tracta d'un projecte que es pot adaptar a diferents situacions i que està obert a possibles canvis a incorporar a mesura que es va posant en marxa
Proposa una bona prà ctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona prà ctica.