En visitar el nostre lloc web, acceptes les Cookies que utilitzem per millorar la navegació. Rechazar Aceptar
Àmbit /
Salut pública
Guardar Icono descarga
Compartir Icono Facebook Icono Twitter
Pla de Salut Local de Barberà del Vallès 2019-2026
El pla de Salut de Barberà del Vallès, vigent al municipi des del 2019 fins al 2026, busca generar una nova sèrie de polítiques i accions que incideixin sobre les necessitats de salut de la població fent èmfasi en la coordinació interdepartamental i la participació de la comunitat. Per dur-ho a terme, des dels primers passos de disseny del Pla s'han dirigit esforços en mobilitzar tots aquells agents del municipi que tinguin implicació directa i indirecta sobre la salut, tant organismes públics com entitats privades i tercer sector; i donant veu al conjunt de la ciutadania, especialment als col.lectius amb més risc de ser exclosos, per a que facin visibles les seves necessitats. Aquest abordatge de la salut ha donat com a resultat un conjunt d'accions que adrecen les necessitats de salut no només a nivell de l'individu, sinó també del seu entorn social i geogràfic; a més de promoure sinergies entre polítiques de salut i d'altres àmbits per a que la promoció de la salut estigui present en accions d'altres àrees de l'Ajuntament.
Àmbit:
Salut pública
Subàmbit:
----
Data d'inici:
01/12/2017
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Barcelona
Municipi:
Barberà del Vallès
Nombre d'habitants:
32436
Nombre de visites:
1414
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Marta Miró Fernàndez
Càrrec:
Tècnica municipal de salut
Ens:
Àrea de salut
Lloc web:
Adreça electrònica:
mirofm@bdv.cat
Telèfon / Fax:
937297171
Adreça:
c/ Marquesos de Barberà 125, 08210 Barberà del Vallès (Barcelona)
Descripció de la pràctica
Detalles ficha
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
La proposta de realització d'un pla de salut per a Barberà del Vallès sorgeix de la Junta de govern local de juliol de 2017, i és aprovada amb la idea de construir un pla que se centri en estratègies comunitàries i amb participació interdepartamental per abordar la protecció i promoció de la salut en la població del municipi.
La decisió de crear un pla de salut es basa en el desig d'incorporar-hi una sèrie de premisses i idees d'implementació des d'una òptica interdepartamental i multidisciplinària. Principalment, en el disseny d'un pla es busca un tipus de política pública que tingui en compte tant a la administració pública, com també el teixit social, les entitats de l'àmbit, i la ciutadania. Per altra banda, es busca incidir no només en els determinants individuals de la salut, sinó també en aquells que depenen de l'entorn immediat de l'individu, de la comunitat que els envolta i les característiques de la ciutat on viuen, procurant aprofitar al màxim l'abast de les competències locals en tots aquells àmbits que hi puguin influir. Aquesta dinàmica també es vol fer funcionar en sentit contrari, és a dir, fer visible la perspectiva de la salut en el grau que sigui possible a totes les polítiques públiques de l'Ajuntament.
Objectius de la pràctica
General:
- Generar, organitzar i impulsar una estratègia comunitària per protegir i promoure la salut a la ciutat.
Específic:
- Dotar a la ciutat d'un entorn saludable a nivell ambiental, social, cultural i urbà, mitjançant treball intersectorial.
- Reduir l'impacte de la desigualtat social en la salut de les persones.
- Promoure hàbits saludables entre la població i prevenir els no saludables.
- Augmentar la participació ciutadana en l'àmbit de la salut.
Diagnosi prèvia a la pràctica
Ens que ha realitzat la diagnosi Tipus de diagnosi Participació d'actors Tipus d'ens
-CAS, Col.lectiu d'Analistes Socials.
Mixta
Participativa
Empresa

Empresa D-CAS, Col.lectiu d'Analistes Socials, amb la coordinació tècnica de la secció de salut municipal

El diagnòstic previ va ser dinamitzat per l'empresa D-CAS, seguint les directrius marcades per l'informe “Model multinivell dels determinants de la salut” de la OMS, i la “Guia Metodològica per l'elaboració d'un pla local de Salut” de la diputació de Barcelona. Aquest diagnòstic de les necessitats de la població en l'àmbit de la salut adopta un enfocament multinivell, on les necessitats i característiques de l'individu encaixen dins de les de la comunitat al voltant d'aquest, que al seu torn encaixa dins l'àmbit físic de la ciutat. El diagnòstic s'ha articulat en tres eixos: consulta de dades i estadístiques sobre salut existents al municipi; processos de consulta i entrevistes a entitats i individus implicats en l'àmbit de la salut al municipi; i una enquesta ciutadana sobre hàbits i percepcions de salut.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Població: Tota la ciutadania
Territori: Barberà del Vallès
Vinculació amb altres programes o actuacions
Aquesta pràctica (PLS) està vinculada amb el Programa Municipal de Salut (PMS) amb la intenció d'aplicar al servei de salut pública una nova perspectiva i millores. EL PMS ha quedat inclòs sota el paraigua del PLS.
Implementació
Detalles ficha
Fases i principals línies d'actuació
El Pla està estructurat en cinc fases:

- Una primera fase, de diagnosi, on es crea un perfil de salut local i es detecten les necessitats generals de la població, iniciada a finals del 2017.

- Una segona fase on es delimita de manera consensuada la estratègia general, mitjançant la constitució d'un grup motor integrat per un grup multidisciplinari de professionals. Aquest procés va finalitzar al juny de 2018.

- La tercera fase consisteix en la delimitació de tres comissions de treball, que treballant amb el grup motor i a partir de les línies general definides en la fase anterior, defineixen les accions concretes que es duran a terme. Aquestes comissions es van establir i reunir a l'octubre de 2018.

- Després duna sessió participativa de treball amb entitats locals, a l'octubre, i d'una última reunió conjunta entre les tres comissions de treball i el grup motor, al novembre de 2018, es presenta la proposta del pla d'acció a la comissió politico-tècnica del Pla local de salut, encarregat de la seva validació.

- Un cop validat el Pla, la última fase, iniciada al final de 2018 consisteix en l'execució del pla i la seva avaluació continuada, durant el 2019.

Seguint l'enfocament teòric de la diagnosi, les accions del Pla s'orienten en tres eixos corresponents als nivells persona-comunitat-ciutat, i es delimiten d'aquesta manera:

Eix persona:

- Alimentació saludable
- Activitat física, descans i relaxació
- Contacte amb la natura, cultura i oci
- Ús racional de pantalles i prevenció de les drogodependències i addiccions al joc

Eix comunitat:

- Reforç de la xarxa social de persones vulnerables: precarietat econòmica, dependència, falta de xarxa familiar, fracàs escolar, etc.
- Prevenció i atenció precoç a les situacions de malaltia mental, dependència o diversitat funcional.
- Opcions accessibles d'activitats físiques i culturals.
- Suport a les associacions que fan acció social relacionada amb la salut.
- Potenciació de la responsabilitat social del teixit empresarial per a fomentar formes de treball més saludables i inclusives.
- Abordatge de reptes col.lectius: conciliació, dependència, cures, educació; i gestió del canvi cap a nous models de família

Eix ciutat:

- Promoció d'un sistema alimentari saludable, equitatiu, i sostenible en tots els passos del seu cicle (producció, accés, consum i reaprofitament).
- Ampliació i potenciació de projectes comunitaris relacionats amb l'autoconsum: horts urbans, cooperatives, etc.
- Millora de les condicions i accessibilitat dels espais verds i naturals.
- Mesures per regular la contaminació del medi ambient
- Promoció de la mobilitat saludable tant a peu com en bici i transport públic.
- Prevenció general de la salut: Control d'epidèmies i plagues, seguretat alimentària, difusió i formació en l'ús de desfibriladors.
Actors que hi han intervingut
Nom Tipus Fase en la qual intervé Tipus d'intervenció
Ajuntament de Barberà del Vallès
Administració local
Totes
Totes
Diputació de Barcelona
Administració local
Implementació
Recursos financers (finançador)
Taula de Salut
Administració local
Totes
Totes
Descripció de l'actuació en la práctica::
Impulsor, gestor
Recursos econòmics
Total euros per període
76.974 €
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
Despeses resultants del disseny i implementació del pla, tant les directes, com les indirectes i les destinades al personal implicat.
Llista de recursos econòmics:
Nom de l'ens Modalitat de l'aportació Període de finançament Quantitat Observacions
Des de Fins a
Servei de salut pública – Diputació de Barcelona
Subvencions públiques
Indefinida
Indefinida
58.366€
Ajuntament de Barberà del Vallès
Fons propis
Indefinida
Indefinida
18.608€
Recursos humans
Les accions del pla de Salut involucren directa o indirectament a la gran majoria dels professionals de la Salut del municipi. Pel que a les fases de disseny i implementació del pla, hi ha participat:

- Comissió político-tècnica avaladores del Pla: Formada per l'alcaldessa i 19 tècniques i caps de servei d'àmbits rellevants pel Pla.
- Grup motor per conduir la diagnosi, disseny i implementació del pla: 13 representants de diferents departaments de l'Ajuntament.
- 35 persones organitzades en 3 comissions, una per cada eix d'acció.
- Unes 40 persones organitzades en 3 comissions- grups motor per implementar 3 accions prioritzades pel 2019.
Normes i mecanismes de participació implementats
La fase de disseny d'aquest pla s'ha organitzat fent èmfasi en la participació ciutadana i la coordinació entre tots els actors rellevants del municipi. Per la diagnosi de les necessitat que el pla havia de cobrir es va consultar a una mostra aleatoritzada de la ciutadania, i es va fer un procés de consulta a experts i membres d'entitats per a assegurar que no només es recollís la opinió d'un sector majoritari més visible de la societat, sinó també d'aquells col.lectius més vulnerables. Per posar un exemple, les decisions i la recollida de propostes referents a la població infantil va ser feta amb la implicació del Consell municipal d'Infants, que va decidir quin tipus de consultes s'havien de fer a la població infantil i va recollir propostes de tota la comunitat escolar.

Durant la resta de fases del projecte, s'ha maximitzat la interdisciplinarietat i s'ha buscat la participació i implicació de pràcticament totes les àrees de l'Ajuntament, així com la comunicació entre elles.
Resultats
Detalles ficha
Descripció dels productes assolits
Dels processos de diagnòstic i disseny han sortit un total de 39 accions concretes:

- Menjadors escolars saludables: Promoció de bons hàbits alimentaris, i productes ecològics i de proximitat, als menjadors escolars.

- Cuina central de proximitat i ecològica: Posada en funcionament d'una cuina central per abastir els menjadors escolars, que funcioni d'acord amb els criteris de salut i seguretat alimentària establerts, i amb un component de formació professional.

- Increment del volum de productes ecològics i de proximitat als mercats locals: Campanyes de sensibilització per la clientela dels mercats, i incentius fiscals a aquells venedors que incloguin producte ecològic al seu repertori.

- Introducció de productes alimentaris saludables en les màquines de vending i als bars dels equipaments públics.

- Distribució de productes saludables, ecològics, i de proximitat a les entitats donadores d'aliments: diversificar la xarxa d'abastiment i prioritzar proveïdors de proximitat.

- Ampliació i potenciació dels projectes d'horts: potenciació consolidació de millores en la gestió dels hort municipals. Promoció de l'emprenedoria i cooperativisme i creació d'un nou reglament d'usos.

- Senyalització accessible i millora de l'acondicionament de les rutes de senders: Selecció d'algunes rutes i convertir-los en senders amb accessibilitat màxima, amb la participació de persones discapacitades en el disseny.

- Introducció de més espais verds a la ciutat: Transformació d'espais “grisos” en espais verds, particularment en zones pròximes a patis escolars.

- Panells informatius amb dades sobre contaminació atmosfèrica, per augmentar el nivell de conscienciació al respecte.

- Millores de la mobilitat: ampliació i millora en la xarxa de carrils bici, creació de circuits de bicicleta i vianants en entorns verds, i millora dels espais per a vianants.

- Recorreguts més segurs amb transport públic o vehicle compartit fins als polígons industrials.

- Major disponibilitat de transport adaptat: Ampliació de l'oferta de vehicles adaptats per a persones amb mobilitat reduïda en trajectes cap a centres de dia i serveis especialitzats.

- Sanitat animal: Cens municipal d'animals de companyia, control i divulgació d'hàbits responsables en la tinença d'animals, suport a l'adopció d'animals abandonats.

- Vigilància i control ambiental: control sanitari d'equipaments públics, prevenció de la legionel.losi en instal.lacions municipals, control de plagues i animals peridomèstics, control d'insalubritat d'habitatges.

- Seguretat alimentària: Control i vigilància sanitària en mercats, establiments d'alimentació i restauració, menjadors socials i instal·lacions municipals; i promoció de la formació en manipulació d'aliments.

- Promoció de la salut: divulgació i promoció de bons hàbits en salut alimentària, bucodental, afectivo-sexual, activitat física, consum de drogues i consum de pantalles.

- Formació d'agents municipals, entitats, i ciutadania en la ubicació i ús dels desfibriladors situats en diversos punts de la ciutat.

- Consolidació de la figura de l'agent de salut: L'agent de salut treballa en medi obert i en equipaments públics (especialment juvenils) fent detecció de possibles situacions i persones amb riscos a la salut. Es busca ampliar el seu públic diana, evitant deixar cap col•lectiu vulnerable sense els seus serveis.

- Reforç del programa d'acollida de persones nouvingudes amb activitats comunitàries relacionades amb la salut.

- Projecte “Àpats en companyia” per a gent gran: Menjador social per a persones grans dinamitzar amb activitats, per tal de promoure una alimentació saludable i afavorir la socialització de la gent gran.

- Grups de suport a persones amb malalties i familiars: grups de suport mutu entre persones amb diferents malalties cròniques com ara l'Alzheimer i els seus familiars.

- Projecte de prescripció social en els CAPs de Barberà del Vallès: Permetre i facilitar que el personal sanitari pugui prescriure activitats socials, culturals, i esportives, especialment en àmbits de salut mental i dependència.

- Catàleg actualitzat d'activitats físiques i de salut disponibles al municipi.

- Projecte d'activitats multiesportives i familiars: Dinamització d'activitats físiques de poca intensitat i curta durada per a mares i pares que esperen a que els seus fills surtin de les seves activitats extraescolars.

- Projecte “Apropa Cultura”: Repartiment d'entrades i acompanyament de persones vulnerables (per exemple amb mobilitat reduïda o amb més barreres socioeconòmiques per l'accés a la cultura) a esdeveniments culturals.

- Flexibilització del servei del SAD: introducció de la possibilitat d'atendre en cap de setmana i de fer intervencions destinades a alleujar la càrrega dels familiars cuidadors garantint temps d'oci.

- Acompanyament a les entitats amb menys recursos per a ajudar en la realització d'activitats relacionades amb la salut.

- Difusió i sensibilització a empreses sobre el compliment de la LGD (Llei general de discapacitat): Establir comunicació amb les empreses de l'entorn per fer recomanacions sobre la LGD, i avaluar el grau d compliment d'aquestes normatives.

- Sensibilització a empreses per a la promoció de dietes saludables: Impuls d'un projecte similar al projecte AMED (Alimentación Mediterránea) que promogui una dieta saludable en l'entorn laboral.

- Programació de tallers i grups de debat de creixement laboral i parentalitat responsable.

- Activitats dirigides a la ciutadania sobre cultiu, compra i cuina saludable i sostenible; en espais públics i horaris en que la majoria de gent hi pugui assistir, com ara caps de setmana.

- Promoció de l'esport entre les noies: dinamització de patis escolars, escolta dels interessos esportius de les noies i visibilització de referents esportius femenins.

- Foment de passejades col.lectives periòdiques, amb diversos nivells d'intensitat, obertes a tothom i que promoguin l'exercici físic, el coneixement de l'entorn i medi ambient, i les relacions entre ciutadans.

- Consens tècnic davant la detecció de casos de risc d'alcoholisme: Establiment uns paràmetres uniformes a l'hora de valorar en quins casos actuar, i vinculació de les persones afectades per addicció a l'alcohol amb recursos d'oci saludables del municipi.

- Aplicació del projecte “Entorns sense fum” al municipi.

- Estudi de l'abús de psicofàrmacs: Enquestes, especialment entre el jovent, per valorar hàbits d'abús de psicofàrmacs i establir una estratègia d'acció per abordar la problemàtica.

- Estudi per la creació d'un pla local de drogodependències i abús del joc.

- Creació d'una Taula de salut que faciliti la coordinació entre serveis i entitats i faci el seguiment de la implementació del Pla de Salut.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
Nom Tipus Data Disponibilitat Documentació adjunta
Informe general del Pla
--------
01/01/2019
Sí disponible
Difusió de la pràctica
L'estratègia de comunicació del Pla de Salut centrarà la seva difusió externa en diverses vies:

- Infografies.
- Articles publicats a la revista municipal, al butlletí de la diputació de Barcelona i a xarxes socials.
- Vídeo explicatiu del Pla, per a difondre a les pantalles dels equipaments municipals.
- Elaboració d'un tòtem informatiu de cartró
Impacte
La majoria de les accions del pla encara es troben entre la fase de disseny i l'inici de la implementació, per tant encara no s'ha pogut quantificar l'abast de l'impacte del pla.
Avaluació
Detalles ficha
Tipus
Mixta
Ens
D-CAS en coordinació amb la secció de salut pública municipal
Document adjunt
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
En general, el projecte ha estat capaç d'implicar i coordinar la majoria de seccions de l'ajuntament, l' EAP, professionals d'altres administracions que operen en el municipi, així com a la ciutadania i les associacions locals, de manera que s'ha pogut introduir un enfocament que té en compte la salut de la població en tots els àmbits d'actuació de l'Ajuntament.
Punts forts de la pràctica
- Les actuacions estructurades des del Pla d'acció no es limiten a tenir l'individu com a únic actor pel que fa a la gestió de la pròpia salut, sinó que també incideixen als nivells de comunitat i municipi, tenint així un major control sobre les variables ambientals que afecten directa i indirectament en la salut.

- El disseny i implementació del Pla ha buscat en tot moment la participació ciutadana i d'entitats, per tal de no deixar cap col•lectiu sense veu durant el procés.

- No es tracta d'un pla rígid, sinó que es pretén incorporar un procés continu de seguiment i avaluació de accions del pla, per tal d'atorgar una certa flexibilitat i capacitat d'adreçar problemes emergents al llarg del procés.
Punts dèbils de la pràctica
- El seguiment i coordinació durant la implementació del Pla es farà mitjançant sessions de reunió de la Taula de salut, un organisme composat per molts membres de diferents àrees, i susceptible a que aquests membres vagin canviant. Tot i que aquesta varietat d'actors podria ser considerada un avantatge, fa falta veure com d'eficient serà alhora de mantenir un lideratge coherent al llarg dels anys d'aplicació del projecte i fins a quin punt pot coordinar la resta d'actors implicats en el Pla.
Propostes de millora de la pràctica
- Encara que ja hi ha establerts uns criteris i indicadors generals del sistema d'avaluació del Pla, fa falta veure com es poden organitzar les avaluacions de les accions individuals i com aquestes encaixen en una avaluació del pla en el seu conjunt.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
L'elaboració d'aquest Pla de Salut és fa partint de recursos sanitaris i entitats presents a gairebé qualsevol tipus de municipi, sent el procés de diagnosi i disseny el factor diferencial d'aquesta pràctica. Per tant, qualsevol municipi amb una cobertura de serveis sanitaris mínima i voluntat per part dels òrgans tècnics de l'ajuntament pot adoptar el mateix tipus de model de disseny i implementació d'un pla de salut.
Salut pública
79 pràctiques
La protecció i promoció de la salut tenen una llarga tradició als governs municipals. Al Banc, es recullen algunes experiències exitoses de models integrals de salut, de prevenció de riscos ambientals i d'accions vinculades als hàbits saludables, la prevenció d'addiccions i la millora de la salut mental de la població.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.