El projecte està destinat a la població de quatre dels barris de la zona nord-oest de Figueres: Culubret, Món Millor, Bon Pastor i Sant Joan. Es tracta d'una zona caracteritzada per un alt índex de població en risc d'exclusió social amb una població total de 4.082 habitants. El percentatge d'immigració en aquesta zona és d'un 29% i també hi trobem la comunitat gitana resident històricament en el barri amb uns 1000 veïns aproximadament.


Els indicadors de risc social que presenta la població són:

a) Poblacionals:
1- Famílies sense ingressos econòmics provinents de la renda del treball. En la zona hi ha un elevat nombre de famílies receptores de Renda Garantida de Catalunya (en endavant RGC). El 32 % del total de RGCs del municipi estan ubicats a la zona Nord-oest quedant aquesta zona delimitada pels barris de Culubret, Sant Joan, Turó baix, Mon Millor, Vivendes del Parc, Parc sol i part del Poble Nou. El 18,41 % dels RGCs del municipi estan ubicats al barri de Sant Joan i rodalies. Moltes d'aquestes famílies (el 78 %) perceben la prestació amb una antiguitat superior a 5 anys.
2- Menors amb un alt índex d'absentisme escolar i d'abandó de l'escolarització en el pas de primària a secundària.
3- Diversitat d'orígens socials i culturals:
En els tres barris esmentats hi trobem tres tipus de població molt ben diferenciats.
Autòctons: Persones nascudes a Figueres o immigrades als anys 60 a la ciutat, i que actualment són majoritàriament més grans de 65 anys.
Immigració: En gran part d'origen magrebí i en menor quantitat de procedència sud-americana i africana.
Minoria ètnica: Assentament històric de comunitat gitana a Figueres.

b) Urbanístics:
1- Envelliment urbanístic – Habitatges socials de l'Agència Catalana de l'Habitatge (sense ascensors, deteriorament de les escales i les bústies)
2- Degradació dels carrers del barri (voreres, asfaltatge, bancs, enllumenat, grafits).
3- Manca de cura de l'entorn associada a les poques habilitats socials (brutícia al terra, acumulació de bosses d'escombraries, abocadors improvisats).

c) Interès en una intervenció global per transformar el barri. Els projectes urbanístics, arran de la ubicació de l'estació del tren d'alta velocitat a la zona, comporten una intervenció social per a la millora residencial del territori.

Dins del marc de les intervencions previstes es vol fomentar l'ocupació entre la població aturada de llarga durada i la millora dels espais urbans i de l'entorn de les zones més degradades.

Aquest projecte va dirigit a la comunitat gitana del barri de Sant Joan de Figueres.

Aquesta experiència es troba emmarcada en un Pla de Treball i Formació del Departament de Treball, Afers Socials i Família, així com el Projecte Renova't del Pla de Desenvolupament Comunitari del barri de Sant Joan.

La planificació del programa consta de quatre fases.

Fase 1: Selecció de candidats

En aquesta primera fase hi intervenen tots els dispositius d'inserció del projecte (projecte renova't del Pla de desenvolupament comunitari del barri de Sant Joan, Fundació Intermèdia, Promoció econòmica de l'Ajuntament de Figueres i Serveis socials bàsics amb dispositiu d'inserció per Renda Garantida de Catalunya [RGC].

La característica més important d'aquesta fase és la de les reunions de coordinació i traspàs de candidatures abans de les convocatòries. La bona detecció dels candidats/es determina l'èxit dels projectes en tant que en disminuirà l'abandonament i augmenta la percepció positiva de l'Ajuntament i els seus tècnics.

Es distingeixen quatre parts bàsiques que ajuden a estructurar aquesta fase. En la primera part es realitza la preselecció de persones candidates que han de complir amb els requisits per entrar al programa del Departament de Treball, és a dir, han d'estar al dia del Document d'Alta i Renovació de la Demanada d'Ocupació (DARDO) i ser majors de 45 anys sense rebre cap prestació amb atur crònic o ser beneficiari/ària de la Renda Garantida de Catalunya [RGC] sense percebre cap altra prestació del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).

En la segona part, es realitza un anàlisi dels perfils que s'adeqüin al projecte. Una vegada es verifica el compliment dels requisits, s'analitza el perfil de cada candidatura.

La tercera part es basa en la conscienciació de la persona candidata interessada de les proves i entrevistes que hauran de passar durant el procés, així com l'actualització del seu Currículum Vitae (CV). A més a més, es treballa la motivació per la inserció laboral (trencar mites, dubtes, roleplayings per passar entrevistes).

La darrera part d'aquesta primera fase es tradueix en la coordinació amb el SOC per a la derivació de persones candidates i la comprovació que es compleixen amb tots els requisits. Una vegada contrastats, es realitzen les proves de selecció i les contractacions.

Fase 2: Adaptació laboral

En aquesta fase es prepara un acompanyament amb tutories i tallers específics a les persones contractades per ajudar-les a conciliar la vida familiar amb la feina, a l'adquisició de rutines, hàbits, horaris i assessorament davant les dificultats i entrebancs que van apareixent. No té una durada concreta ja que depèn de les necessitats de cada persona.

Fase 3: Desenvolupament

Es realitzen i es desenvolupen les tasques, formacions, rutines, reunions, etc. A més a més, s'efectuen reunions de coordinació quinzenals amb tots els agents implicats: medi ambient, oficina d'inclusió, responsable de les persones contractades, tècnica Renova't, mediador cultural del barri i la coordinadora dels plans d'ocupació de Promoció Econòmica. Aquestes reunions serveixen per tractar les dificultats amb les que es troba la Brigada, es coordina la realització de les tasques i es proposen noves actuacions pel barri.

Les formacions que reben els membres de la Brigada es divideixen en dos tipus: per una banda, el Departament de Treball ofereix una formació obligatòria per a totes les persones participants (habilitats de competències generals, informàtica bàsica o intermitja, oficis, treball en equip...), i, per l'altra, des de l'Ajuntament s'ofereix una formació extra sobre temes de reciclatge, normes de civisme i potenciació de treball en equip i cohesió.

Fase 4: Acompanyament

En aquesta etapa es realitza l'acompanyament de la inserció laboral abans de finalitzar els contractes. De nou, els dispositius d'inserció s'activen per ajudar a actualitzar els CV dels membres de la Brigada i fer un acompanyament de recerca de feina per a totes les persones contractades que estiguin a punt de finalitzar el contracte. Aquest acompanyament té continuïtat al llarg de l'any següent d'haver participat en el projecte i garantir el màxim d'insercions laborals durant aquest període.

Si bé aquestes quatre fases permeten visualitzar el procés que han seguit les diferents edicions, cal diferenciar les aportacions que han fet els diversos equips que han format les tres Brigades que han participat del projecte.


• Primera Brigada (2017):

En aquesta primera edició es van contractar a quatre persones (amb contractes de 6 mesos de durada). El propi equip es va trobar amb la necessitat d'acompanyar la neteja dels carrers amb una tasca addicional de sensibilització. En aquest sentit van proposar tres tipus de tallers:

1) Aspectes relacionats amb la pràctica diària de qualsevol operari/a d'ecoserveis.
2) Aspectes relacionats amb conductes cíviques per a l'ús dels espais públics i medi ambient (llocs adequats per jugar, què fer amb els embolcalls dels entrepans, etc.).
3) Aspectes relacionats amb la recollida selectiva d'escombraries i el reciclatge (diferència dels colors dels contenidors, què és la deixalleria mòbil, per què s'ha de reciclar...).

A l'hora de realitzar-los, van triar un format conte de superherois pels més petits i un format joc pels més grans. A banda dels tallers a les escoles , també es van fer xerrades per dones del barri beneficiaries de la Renda Mínima d'Inserció.

• Segona Brigada (2018):

En aquesta edició es van contractar cinc persones (dues per 6 mesos i tres per 12 mesos). Aquest grup va readaptar els personatges superherois i refà les pancartes. A més a més, proposen la creació d'un videoclip per sensibilitzar a la població perquè creuen que a través de la música podrien arribar a més gent.

• Tercera Brigada (2019):

En l'edició d'enguany hi han participat sis persones (dues amb contractes de 6 mesos i quatre amb contractes de 12 mesos). La proposta que fa aquesta Brigada és la de rescatar els jocs de carrer tradicional (xarranca, joc del mocador) i els adapta als materials del reciclatge. D'aquesta manera, a través de jocs tradicionals, els més petits s'introdueixen en el reciclatge, la protecció del medi ambient i el treball en equip. En resum, l'objectiu és dignificar la tasca de l'escombriaire i convertir-lo en superheroi.

Si durant el desenvolupament dels jocs els nens ho fan bé guanyen un Carnet de Membre d'Or de la Brigada de Bones Pràctiques de Figueres. Per mantenir-lo s'han de comprometre a complir 3 normes: no llençar papers, si algun company ho fa, fer-li veure que no ho ha de fer i ajudar en el reciclatge a casa seva.

167.200€

La subvenció ve del Departament de Treball a través del seu programa de Treball i Formació. Aquest programa ha estat finançat pel Fons Social Europeu, pel Ministerio de Trabajo i per la Generalitat de Catalunya.

Aquest pressupost engloba el sou dels treballadors, així com 1.000 € pel videoclip i 200 € de material divers (fotocòpies, folis, carnets, pintures, cartolines i altres materials).

Quant als tècnics que han intervingut en les activitats i reunions dins el projecte:

• 2 tècniques de Promoció Econòmica (la Coordinadora dels plans d'ocupació i la Cap) de l'Ajuntament de Figueres;
• 2 tècnics de Medi Ambient de l'Ajuntament de Figueres, un intervé en les formacions que reben els membres de la Brigada i l'altre assisteix a les reunions quinzenals de
coordinació.
• 1 tècnica del Pla de Desenvolupament comunitari a través de la subcontractació de la Fundació Intermèdia. També assisteix a les reunions de coordinació i realitza tasques,
sobretot, en la fase prèvia a l'inici de la Brigada.
• 1 Tècnica de l'Oficina d'Inclusió de Figueres en tot el procés.
• 1 Mediador del barri en les reunions de coordinació.
• 1 Tècnic de serveis social en la fase de recollida i selecció de candidatures i en les reunions de coordinació.

Per a la Brigada de Bones Pràctiques s'ha contractat un total de 15 participants entre els anys 2017 i 2019.

Totes les formacions s'han realitzat en instal·lacions de l'Ajuntament de Figueres. Tanmateix, s'han realitzat sortides a diverses plantes de tractament de residus com a part de la formació més centrada en la temàtica del medi ambient.

S'han realitzat diversos tipus de reunions de coordinació. Per una banda, en la fase de detecció i selecció de candidats entre tots els dispositius d'inserció (projecte Renova't del Pla de desenvolupament comunitari del barri de Sant Joan, Fundació Intermèdia, Promoció econòmica de l'Ajuntament de Figueres i Serveis socials bàsics) per tal de detectar i seleccionar les candidatures.

Per l'altra, s'han realitzat reunions de coordinació quinzenals entre el responsable de la Brigada i la resta d'agents implicats amb l'objecte d'establir zones a cobrir, problemàtiques del dia a dia, etc.

Finalment, per afavorir les tasques de sensibilització s'han efectuat diverses reunions amb les Associacions de Veïns del barri.

El 2017 es van efectuar un total de 17 tallers. Es varen desenvolupar en escoles, instituts i a grups de dones beneficiàries de PIRMI a través del Pla de Desenvolupament comunitari:
- 2 tallers a infants de 5 i 6 anys, i de 9 i 10 anys.
- 2 tallers a infants de 7 i 8 anys, i de 11 i 12 anys.
- 1 taller a adolescents de 13 a 16 anys.
- 2 tallers als grups de dones beneficiàries de PIRMI.

A l'escola Pous i Pagès també es van impartir 10 tallers a tots els cursos des dels 3 als 11 anys.

En les edicions de 2018 i 2019 es van realitzar 7 tallers a l'escola Pous i Pagès i 8 tallers a l'escola Amistat. A banda dels tallers, també es van realitzar 8 sortides “d'Escombra i juga” amb els infants d'ambdues escoles.

En l'edició de 2018, a més, es va realitzar un videoclip per sensibilitzar a través de la música.



A banda dels tallers, que han anat variant al llarg de les edicions, també s'han realitzat altres tasques de sensibilització com la penjada de cartells informatius, repartiment de fulletons entre el veïnat, la campanya “cendres apagades”, on es realitzaven visites a cases amb llars de foc per sensibilitzar d'apagar bé les cendres abans de llençar-les, vigilància als contenidors per afavorir el bon ús i presència a les entrades i sortides de les escoles per interactuar amb els pares i mares.

- El 2017 es va arribar a 228 persones de les quals 25 eren adultes i la resta infants a través de 17 tallers.
- En les edicions 2018-2019 es va arribar 226 alumnes a través dels 15 tallers a les escoles.
- S'estima que la sensibilització al carrer ha impactat a unes 150 persones i a 56 famílies a través d'aquesta intervenció.
- La formació i canvi d'hàbits que han rebut les 15 persones beneficiàries de l'experiència de la Brigada de Bones Pràctiques.
- Aquest programa ha ajudat a dignificar les tasques dels escombriaires dins del barri.
- Canvi positiu sobre la visió que tenen els habitants del barri de Sant Joan vers l'Ajuntament i els seus tècnics.
- Millora en temes de reciclatge.
- Augment en el nombre de sol·licituds per participar en els plans d'ocupació que es realitzen des de l'Ajuntament de Figueres.
- Dels treballadors contractats el 2018, un ha trobat feina al finalitzar el contracte i un altre s'ha posat a treballar per compte propi.
- Increment de la durada en les contractacions en cada nova edició.

Interna

Ajuntament de Figueres

Al llarg de les tres edicions s'ha pogut veure un assoliment dels principals objectius amb els que va néixer aquesta experiència.

Pel que fa a la vessant d'ocupació, en cada edició s'ha anat augmentant el nombre de treballadors, així com el nombre de peticions de persones candidates a participar-hi.

Quant a la sensibilització, s'han realitzat un total de 32 tallers a escoles i instituts per ensenyar als infants i adolescents perquè s'ha realitzar un ús correcte dels contenidors i la organització de la brossa dins d'aquests.

- Un dels punts forts del projecte ha estat la flexibilitat en relació al desenvolupament de la sensibilització. En funció de les persones contractades, de les seves habilitats i talents, s'han
desenvolupat a cada edició materials diferents a treballar amb el veïnat del barri Sant Joan. Això ha determinat l'evolució del projecte, posant en valor la particularitat i l'aportació de
cada Brigada i motivant i empoderant als seus membres.
- Transversalitat entre departaments de l'Ajuntament.
- Participació dels propis membres de la comunitat gitana fent d'agents cívics, a banda de rebre la formació i l'ocupació en tasques de neteja.
- Millora de la percepció que es té des del barri de Sant Joan de l'Ajuntament i els seus tècnics.

- La presència de la Brigada en determinades zones del barri ha implicat una millora en la neteja, però s'ha detectat que la brossa s'ha desplaçat a d'altres punts.
- S'ha detectat que el nivell de brutícia es redueix quan la Brigada està present a les diverses zones del barri, però que augmenta quan aquests ja no hi són (tarda/nit).

Tot i l'efecte positiu que té la Brigada al barri, s'ha fet palesa la necessitat que calen altres mesures per incidir en la col·laboració del veïnat en el manteniment dels espais públics (mesures punitives a través de denúncies de conductes incíviques, per exemple) i més temps d'intervenció continuada, tant en neteja com en sensibilització, per començar a visualitzar un canvi real i progressiu.

Un altre dels aspectes a treballar amb les Associacions de Veïns és l'ús de les places per les celebracions pròpies de la comunitat (casament i batejos) durant els caps de setmana de primavera i estiu, aquestes s'haurien de fer previ permís i amb el compromís de netejar l'espai públic cedit.

Pel que fa a la transferibilitat, el programa desenvolupa estratègies d'inserció laboral en un barri amb una comunitat en risc d'exclusió a partir dels plans d'ocupació, a la vegada que permet sensibilitzar a la seva població sobre una temàtica concreta.

Aquesta pràctica seria replicable a qualsevol barri o zona amb un col·lectiu en risc d'exclusió i es podria emprar l'eina de la sensibilització per a qualsevol matèria pertinent segons la configuració d'aquest.