Cornellà de Llobregat és una ciutat amb experiència en l'àmbit de la governança. El 29 d'abril de 2010 el Ple Municipal va aprovar les propostes de Millores de Governança amb l'objectiu de fomentar la democràcia i contribuir a una millor rendició de comptes per part de les autoritats als ciutadans. Es tractava d'una proposta d'accions per aprofundir en la millora de les relacions entre la ciutadania i l'ajuntament amb l'objectiu de fer més transparent la gestió municipal.

Fruit d'aquest acord, en els últims anys s'han desenvolupat projectes de consens, transparència i coresponsabilitat com l'Acord Social, la creació de la figura del Síndic, el portal de Govern Obert, la web Cornellà Opina o el canal obert amb la ciutadania “A prop teu, premiat com a bona pràctica per la Fundació Pí i Sunyer.

Aquest compromís, de continuar apropant l'administració als ciutadans i fer-los coresponsables de la gestió municipal, es va renovar en un nou acord el març de 2015. L'objectiu de l'Ajuntament de Cornellà és continuar incentivant la intervenció de la ciutadania en el dia a dia de la ciutat amb el desenvolupament de nous projectes.

Aquesta pràctica està dirigida a tots els ciutadans i ciutadanes de Cornellà de Llobregat.

La pràctica està vincula amb l'Acord de mesures de la governança signat l'any 2015.

Fase 1- mes de març

Un cop s'aprova la proposta política per tirar endavant els pressupostos participatius, s'informa a la ciutadania a través dels Consells Sectorials de Participació i del Consell de Ciutat, així com de reunions als barris, del procediment i la metodologia a seguir. L'ajuntament disposa de diferents bases de dades on hi guarden informació (correus electrònics i adreces postals) d'aquells ciutadans i ciutadanes que han autoritzat rebre informació relacionada amb esdeveniments públics. D'aquesta manera, van poder enviar la informació sobre com participar en els pressupostos a través de la xarxa i per correu ordinari. A partir d'aquí, s'organitzen diferents sessions informatives amb l'objectiu que els ciutadans i ciutadanes puguin assistir per aclarir tots aquells dubtes relacionats amb la temàtica, per exemple, sobre què és i què no és una inversió i què pot gestionar l'Ajuntament. A més, es posen a disposició de la ciutadania els punts de suport presencial i digital, ubicats a centres cívics, centres esportius i altres espais de la ciutat, per ajudar a aquelles persones que tinguin dubtes sobre el funcionament del web.

Fase 2- mes de d'abril

Després d'informar degudament a la ciutadania, les persones majors de 16 anys i empadronades a Cornellà disposen d'un termini de temps d'un mes per presentar les seves propostes a través del web o del formulari en paper mitjançant les bústies de recollida de propostes ubicades a tots els barris. Per poder presentar les propostes, els ciutadans i ciutadanes s'han de registrar al web i poden fer propostes per un barri en concret o per al conjunt de la ciutat (un màxim de 2 propostes).

Fase 3 – mes de maig

Totes les propostes van a parar a la comissió d'avaluació (equip tècnic de l'ajuntament), on es validaven i es determina quines són inversions i quines no i quines sobrepassen el topall econòmic, és a dir, es seleccionen aquelles propostes que es poden tirar endavant. Aquesta comissió està formada per treballadors i treballadores de l'ajuntament experts en diferents àmbits, com poden ser, economia, educació, espai públic, judicial, etc.).

Fase 4 - mes de juny i juliol

Entrem en la fase final del procés: el moment en que es té constància de la quantitat de projectes que s'han seleccionat, d'una banda, per als barris i, de l'altra, per al conjunt de la ciutat. A partir d'aquí, la ciutadania major de 16 anys vota fins a un màxim de 3 propostes per decidir quines seran les definitives. Les més votades es desenvoluparan durant l'any següent.

Fase 5: Publicitat de les propostes guanyadores a través del web.

1.346.875

- Premsa i comunicació (personal tècnic ajuntament).

- Comissió de tècnics i tècniques de l'Ajuntament: persones encarregades de validar tècnicament, jurídica i econòmica els projectes i d'aprovar aquells que siguin viables i legals.

- Personal encarregat de gestionar el web.

- Personal dels Punts de suport digital.

- Personal de les entitats col·laboradores (casals, centres cívics, escoles de secundària, biblioteques, etc.).

Punts de suport digital i bústies: centres cívics, centres esportius, Punts d'Atenció a la Ciutadania, Centre de formació d'adults, Escola Oficial d'Idiomes, Casal de Gent Gran, biblioteques, Associacions de veïns i veïnes.

De la gestió del projecte se'n ocupa l'Ajuntament de Cornellà, però diferents agents de la xarxa d'entitats també han estat protagonistes, en tan que feia temps que demanaven una presència real de la ciutadania en la pressa de decisions públiques. Així doncs, les relacions entre ambdós móns ha estat clau per poder tirar endavant la pràctica.
El treball de la comissió tècnica, formada per treballadors i treballadors de diferents especialitzats en diferents àmbits del sector públic, també és un factor molt rellevant per assegurar l'èxit dels pressupostos participatius.

- Web habilitada per recollir els suggeriments dels ciutadans i ciutadanes.
- Butlletes i bústies de recollida de propostes.
- Punts de suport digital.
- Sessions informatives.
- Bases reguladores dels pressupostos participatius.
- Resolucions de convocatòria.
- Propostes presentades: 265 (2016); 257 (2017)
- Quantitat pressupostos d'inversions: 1.058.450 (2016); 1.346.875 (2017); 1.254.510,75 (2018)

- Tríptic informatiu:

- La xarxa d'entitats de la ciutat també va fer difusió.

- Revista municipal: arriba a la ciutadania per correu ordinari.

- Correus electrònics a la ciutadania.

Mica en mica, després de dues edicions, des de l'Ajuntament de Cornellà s'ha anat fent pedagogia i transmetent coneixement sobre la gestió de les inversions públiques. La ciutadania que ha participat en el projecte ha pogut aprendre, empoderar-se i vincular-se una mica més amb els assumptes públics de la ciutat i també amb l'ajuntament, enfortint-se la xarxa relacional que uneix diferents sectors de la població amb l'Administració Pública (inclús sectors fins aleshores allunyats de la participació ciutadana).

Al mateix temps, el fet que la ciutadania pugui fer qualsevol proposta d'inversió contribueix encara més a les ganes de participar, doncs no és el mateix que des de l'ajuntament ofereixin cinc àmbits concrets a partir dels quals poder plantejar els suggeriments, que poder proposar qualsevol qüestió relacionada amb la millora de la ciutat. En aquest sentit, val a dir que durant la primera edició de la pràctica, es va detectar certa confusió per part dels i de les participants pel que fa al terme “inversió” (moltes persones no tenien clar què era un inversió i quines accions pot gestionar un ajuntament) i, per aquest motiu, moltes de les propostes quedaven rebutjades. Va ser durant la segona edició quan es va posar solució i es van començar a realitzar les sessions informatives on la ciutadania podia assistir per resoldre tot aquells dubtes relacionats amb la pràctica i on s'explicava què era i què no era una inversió pública, és a dir, què es podia fer i què no es podia des dels ajuntaments. El resultat va ser un èxit, ja que la comissió tècnica va haver de refusar menys propostes que en l'edició primera.

També en el transcurs de la primera edició, es va detectar que disposar només d'una via electrònica de participació impedia la implicació d'alguns sectors de la ciutadania, com ara el de la gent gran. Per donar solució, a partir de la segona edició, es van habilitar les bústies a tots els barris de la ciutat per tal d'ampliar els canals d'entrada de propostes i així incloure aquelles persones que no podien o tenien dificultats d'accés a la xarxa.
Passades dues edicions, la ciutadania comença a veure els fruits de la seva participació en els pressupostos en tant que veuen com la inversió de les dues edicions passades, s'executa. És per aquest motiu que detectar grans impactes en aquests moments resulta complicat.

Interna

Departament de Programes d'Alcaldia

Des que els pressupostos participatius es van posar en marxa, la ciutadania ha tingut la oportunitat d'implicar-se en la millora de l'espai públic i, al mateix temps, ha pogut establir un nou tipus de relació amb l'ajuntament.

Aquest serà el tercer any que Cornellà s'endinsa en el projecte dels pressupostos participatius i aquest fet suposa que la resposta de la ciutadania és positiva i poc a poc la cultura de la participació va calant entre la població.

L'aposta per una difusió a través del contacte directe amb els barris i la diversificació dels canals de participació, a més de la llibertat a l'hora de fer els suggeriments, fan d'aquesta pràctica una bona aposta per incentivar la participació ciutadana.

D'altra banda, l'elevat percentatge que l'ajuntament inverteix en els pressupostos participatius diu molt de la importància que li dóna a la inclusió del conjunt d'habitants en aspectes relacionats amb la vida pública.

Per últim, és important ressaltar la diferenciació d'inversions: unes es destinen per accions concretes als barris i, les altres, contribueixen a accions que impacten a tot el conjunt de la ciutat. D'aquesta manera, es cobreixen tant les necessitats més específiques de cada zona, com aquelles que afecten a tota la població, incrementant al sentiment de pertinença a la metròpoli i millorant les condicions de vida dels barris.

Un dels punts febles de la pràctica és la barrera d'accés del canal de participació digital, dificultant la participació de sectors com el de la gent gran o el d'aquelles persones amb recursos escassos que no poden permetre's tenir un ordinador a casa i aquelles que, al no tenir cap relació dins la xarxa social i pública, no s'assabenten de la possibilitat de participar. Degut a això, moltes d'aquestes persones no es senten incloses en pràctiques d'aquest tipus i, per tant, el projecte no pot abraçar al públic objectiu que s'havia proposat abraçar.

Les propostes de millora van encaminades a solucionar els problemes d'accés o la falta de coneixement sobre iniciatives de participació ciutadana d'alguns sectors de la ciutadania. Des de l'ajuntament estan valorant quines vies serien les idònies i de quina manera es pot arribar al conjunt de la població amb l'objectiu d'augmentar el nombre de participants, ja que el percentatge de participació podria ser molt més alt tenint en compte el nombre total d'habitants.

Replicar una pràctica com aquesta és possible, de fet, ja fa uns anys que molts municipis aposten pels pressupostos participatius. No obstant, Cornellà ha incorporat un seguit d'aspectes innovadors que suposen un valor afegit. Cal tenir en compte, però, que abans de posar en marxa un projecte d'aquestes característiques, és necessari valorar quins mecanismes de participació es posaran a disposició del poble amb l'objectiu de facilitar el pas i donar la paraula a totes les esferes de la ciutadania.