Els antecedents que expliquen el naixement del projecte es relacionen amb un context on, actualment, s'observa un creixement de les necessitats d'atenció de persones amb malalties avançades. Un creixement de les necessitats que es relaciona amb l'envelliment i l'augment de la supervivència de malalties cròniques. El 75% de la població de Catalunya mor de malalties cròniques evolutives on, a banda de ser un procés que dura anys, s'hi van sumant altres patologies.
Es calcula que l'1,5% de la població pateix aquest tipus de malalties progressives amb pronòstics de vida limitats entre les quals, fonamentalment, ho pateixen persones grans amb malalties cròniques, fragilitat, dependència i, sovint, demència. Es calcula, a més, que pel 0,5% de la població, aquestes condicions s'associen a factors de vulnerabilitat social com solitud, pobresa, aïllament, dificultats relacionals, dèficits a la llar i manca d'accessibilitat entre altres. Aquest context general resulta, al terme municipal de Vic, que 900 persones pateixen malalties cròniques avançades i, d'aquestes, prop de 200 tenen la seva situació agreujada per factors com la solitud o la pobresa.
Definit aquest problema a resoldre, el projecte s'inspira al voltant de les iniciatives anomenades “ciutats compassives” per incidir en ell. El municipi de Vic, en contacte amb la comunitat universitària, defineix l'actuació des d'aquest enfocament de cures pal·liatives i final del procés de vida. Les ciutats compassives són aquelles que reconeixen tots els cicles naturals vitals, des de la malaltia i la salut, el naixement i la mort i, a l'amor i la pèrdua.També són aquelles on la comunitat s'implica en les tasques de cura i acompanyament de persones amb malalties avançades i es compromet a posar iniciatives que estenguin la seva difusió. Per això, una comunitat compassiva es motiva a tenir cura dels altres i es mou per l'empatia. Les ciutats compassives són un enfocament que prenen el repte de canviar la concepció que tenim de la nostra realitat i que ha estat aplicat en diferents contextos com l'estat de Kerala, a l'Índia, i a diversos estats anglosaxons.
La idea és que la xarxa de cures pal·liatives, des de metges i infermers a psicòlegs i treballadors socials, que treballa en atenció per alleugerir el patiment del procés de final de vida, no pot cobrir totes les necessitats personals, familiars i d'acompanyament. Família i recolzament social tenen un paper fonamental en aquest procés d'acompanyament, de reflexió, d'escolta i d'emocions on entra en joc un enfocament de ciutat compassiva.

Població objectiu: En primer lloc, es calcula que al voltant de 200 persones del terme municipal que presenten un factor de vulnerabilitat social serien beneficiàries del procés d'acompanyament del tram final de la vida. En segon lloc, va dirigit a tota la població vigatana pel què fa a l'objectiu de sensibilització sobre el canvi de paradigma.
Abast territorial: Vic.

El programa ha acabat essent un element més de la comunitat que treballa per a promoure la informació i l'acompanyament de les persones en el seu procés de final de vida. Es fan actuacions conjuntes amb diverses entitats del territori: Creu Roja, Amics de la gent gran, centres escolars, etc., cosa que fa que anualment vagi ampliant les seves sinergies amb l'entorn i la comunitat.

L'actuació del projecte està pensada comunitàriament per a una reflexió social que generi propostes tant pel que fa a nivell de sensibilització com d'acompanyament. En aquest sentit, les fases d'actuació es porten a terme de forma co-desenvolupada amb associacions i entitats.

El projecte està dissenyat per desenvolupar-se al voltant de tres fases principals d'actuació: una primera de converses, una segona amb una jornada acadèmica i una final d'aplicació d'activitats proposades.

- En primer lloc, de maig a juny de 2016, es porten a terme les converses, per consensuar les propostes de millora i actuació, amb les entitats i organitzacions socials. Es convoca un dia de trobada presencial per explicar el projecte i començar a treballar.
- En segon lloc, el dimecres 15 de juny de 2016, es va celebrar una jornada acadèmica amb el professor Allan Kellehar (Universitat de Bradford, Regne Unit) i el director de la càtedra Xavier Gómez Batiste Alentorn.
En aquesta jornada es celebren les següents activitats:
a) Una conferècia inicial.
b) Un taller amb els representants de les entitats i organitzacions socials per treballar com millorar les actituds socials i culturals envers el procés de la mort.
c) Elaboració del programa d'activitats i proposta d'agenda d'actuació 2016-2017. És un projecte obert pel que fa a les actuacions especifiques, es va construint.
- Una tercera fase, de setembre de 2016 a juny de 2017, d'aplicació de les activitats i accions proposades comunitàries i individuals.
- A partir de mitjans de 2017 i durant el 2018 es desenvoluparà tot el circuit de voluntariat i atenció a la població diana, és a dir, s'iniciarà la part més assistencial del projecte.

En ser un projecte obert, es va construint específicament a través de la reflexió i interacció entre els actors. Es fa una reflexió sobre com es tracta el tema a cada organització i com afecta a la gent que treballa en l'àmbit. Genera, a més, xarxa entre les entitats. Les activitats que sorgeixen de les interaccions van relacionades a treballar amb els casos directes en risc d'exclusió i amb les iniciatives que tracten la mort des d'un punt de vista més social i ampli.

18.500 €

El finançament procedeix de la Càtedra de Cures Pal·liatives i el Departament de Benestar i Família de l'Ajuntament de Vic.
A banda, el projecte està esponsoritzat per la Fundació Girbau (d'Osona), per l'Obra Social de La Caixa i Mémora.

Tant l'Ajuntament de Vic com la Universitat de Vic aporten recursos humans.

Per portar a terme les activitats s'utilitzen recursos del propi Ajuntament de Vic i de la Universitat de Vic, però en algunes d'elles també es fa ús de serveis o espais de la ciutat que depenen d'altres organitzacions o entitats de la ciutat.

Pel tipus de perspectiva comunitària en que actua el projecte la participació ciutadana esdevé un pilar fonamental. És un projecte que només s'entén amb la complicitat, participació i lideratge compartit amb les organitzacions socials i culturals del municipi. Des d'organitzacions no governamentals, centres escolars associacions de veïns, organitzacions religioses etc. Són aquestes entitats les que participen en la implementació del projecte, tant pel que fa a la sensibilització del canvi de paradigma cultural com l'acompanyament d'aquelles persones que es troben en l'etapa final de la vida.

La pròpia fase d'actuació, del projecte, ha estat dissenyada per a què es vagi ampliant, amb les propostes profunditzades d'aquest tercer sector, de com actuar en relació als objectius principals. Són aquestes activitats i propostes participatives les que s'apliquen conjuntament. És un programa creat amb i per la comunitat.

Les activitats que es van fer durant l'any 2017 van ser:

Conferències: 6
Cursos: 12
Taules rodones: 2
Altres: 1

En la segona edició del programa (2017-2018) hi ha previst:

Jornades formatives: 2
Cursos: 8
Conferències: 2
Cinema: 2
Xerrada-taller: 3
Taula rodona: 1
Altres: 1

Pàgina web: http://www.vicciutatcuidadora.cat/
Pàgina web: http://benestar.vic.cat
Pàgina web: http://www.vic.cat
Twitter: @vic_ciutadania @VicCuidadora

En ser un projecte pioner a Catalunya ha rebut nombroses mencions als mitjans. A més, el projecte té la intenció que es porti a terme en una tesi doctoral de cara a que, aquesta, pugui ser aplicada a futurs contextos. També ha comportat a la celebració de la jornada “Vic, Ciutat Cuidadora: Com millorar les actituds socials i l'acompanyament a persones en procés de final de vida".

El principal impacte detectat el primer any de l'experiència ha estat l'elevada participació d'entitats i organitzacions en el projecte, així com un notori interès de la ciutadania i les entitats en col·laborar i participar de les diferents activitats.

Interna

Ajuntament de Vic i Universitat de Vic

Els objectius inicials s'han assolit amb escreix, tot i que cal continuar treballant constantment per a perfeccionar el projecte.
Respecte involucrar i apoderar la societat cap a un canvi de perspectiva sobre les necessitats d'atenció de les persones amb malalties avançades, cal seguir incrementant la participació d'entitats i ciutadania.
Pel que fa a la sensibilització de la societat a través de l'apoderament cap a un canvi de perspectiva sobre les necessitats d'atenció del col·lectiu destinatari del projecte, l'assoliment d'aquesta s'ha percebut a través d'un elevat interès i una important participació de ciutadania i entitats. També amb el trencament de tabús socials instaurats des d'una perspectiva de valors humanistes, solidaris i de suport.
Per últim, la millora en l'acompanyament a persones amb malalties avançades, amb especial èmfasi a aquelles en situació de vulneració social, es treballarà durant el segon any del projecte (2018).

Els punts fonts de la pràctica rauen en la iniciativa en sí, considerada innovadora, i en el fet de ser un projecte co-liderat per la Càtedra de Cures Pal·liatives, aportant la expertesa teòrica en el tema, i pel Departament de Benestar i Família, com a part coneixedora de la realitat social i comunitària de Vic.
D'altra banda, la bona organització de les conferències, els cursos de formació i tota la logística prèvia que implica el projecte, han permès dur a terme amb èxit les activitats previstes. Aquest èxit, però, no hauria estat possible sense la implicació de les entitats, i sense una bona coordinació entre els diferents actors i col·laboradors, la qual ha contribuït a una potent divulgació de la programació i ha enfortit les relacions dins el sector. El treball en xarxa ha estat un altre punt fort de la pràctica, juntament amb un coneixement acurat de la temàtica.

Els punts febles tenen a veure amb el format de les activitats realitzades el primer any del projecte, poc variat (conferències, xerrades…). El segon any (2018) es preveu que hi hagi més diversitat, i així s'ha programat. D'altra banda, un altre punt feble és la cultura poc estesa sobre la mort. Tot i així, no ha dificultat l'execució del projecte. Més aviat, aquests punts febles centren les propostes de millora.

A banda de plantejar diferents formats d'activitats per canviar el format del primer any, altres propostes de millora són un major contacte amb els mitjans de comunicació, per tal de donar visió a les activitats i sensibilitzar la ciutadania sobre el tema, establir contacte amb els centres escolars, treballar la presa de decisions, incorporar l'exposició d'altres cultures i cursos avançats, i fer partícips altres tipus d'agents.

La pràctica és replicable en tractar-se d'una problemàtica d'abast general i d'un enfocament d'intervenció que es pot aplicar a diverses mides de població. El disseny del projecte és obert, pel que fa a les accions específiques, i dóna molta capacitat d'adaptabilitat a diversos contextos. L'experiència, aleshores, és aplicable des d'objectius més o menys rigorosos. L'únic element indispensable és la voluntat de participació de tercer sector i ciutadans que tingui un cert múscul social. És un projecte replicable a altres municipis i a altres organitzacions no governamentals.

La vessant acadèmica del projecte, així com les experiències i investigacions internacionals sobre la temàtica, doten de cert rigor teòric que, també, permet servir de guia a altres comunitats.