El projecte del Consell de les Dones Sàvies és una iniciativa que sorgeix al municipi de Begues l'any 2006 motivada des del mateix Ajuntament adreçat a les dones grans del municipi. La voluntat d'aquest projecte és la d'escoltar la veu de dones grans a la vegada que elles se senten escoltades i respectades. El que es pretenia era que les dones que tenien més de 60 anys, i que per tant havien viscut un període polític on no se les deixava pràcticament opinar sobre assumptes públics, tinguessin aquest espai on manifestar allò que elles consideraven que mereixia canviar del seu municipi. El projecte, aleshores, defineix el problema des de tres eixos principals: Gent Gran, Gènere i Participació ciutadana.

- Pel que fa a les dues primeres, es considera que, culturalment, tenir certa edat i ser de gènere femení no és un element valorat. A la gent gran no se li dóna l'opció d'influir a l'esfera política més enllà del mateix àmbit de la gent gran, pel que es considera enriquidor la participació d'aquest col·lectiu que se li ha de donar l'opció de participar. A més, es vol valorar l'aportació d'una generació de dones silenciades. Es considera un element a valorar l'experiència de les dones de certa edat perquè aporten perspectives d'una vida de mestresses de casa a partir de la qual han desenvolupat una visió sobre els afers del municipi des de l'edat i la condició de dona. Es defineix com a problema, aleshores, haver silenciat les dones i això ha suposat un buit a la història que ha comportat una dificultat per governar des d'una perspectiva d'inclusió social. La visió de les coses que es dota des de l'experiència i el gènere és un element que no s'expressarà mai si no s'incentiva a la participació del col·lectiu.

- Pel que fa a l'element participatiu de la pràctica, les motivacions se centren en el context de crisi de confiança de la democràcia representativa i en la insuficient adaptació del sistema polític a la complexitat social. Com a conseqüència d'aquesta definició del problema, s'apunta a la necessitat d'articular altres mecanismes de participació directa per complementar la representació política. Entre els diversos mecanismes possibles s'opta per un Consell de participació local per diversos motius com: trencar el model jeràrquic de participació tradicional, aportar informació contrastada de tots els punts de vista i afavorir a un context deliberatiu més complex.

Amb aquests eixos de base es pretén aprofitar el mètode dels Consells de participació local. S'entén la institució històrica dels Consells de savis com a element de respecte per la comunitat per la seva experiència, però definint-los des d'una òptica de gènere. Els consells tradicionals havien estat compostos bàsicament per homes i la pràctica pretén incentivar la participació de dones grans.

La població objectiu són les dones del municipi de Begues majors de 60 anys.

La pràctica està vinculada a les polítiques de participació política de l'Ajuntament. A part, indirectament, aquest òrgan participatiu es vincula a totes les àrees municipals i tots els projectes que es desenvolupen. Aquests són objecte d'anàlisi per part del grup juntament amb l'alcalde. Al llarg dels anys de funcionament del consell, ha estat vinculat amb tres Gabinets d'Alcaldia.

Podem entendre la implementació de la pràctica a través del seu funcionament, els eixos temàtics i l'evolució de les seves fases d'actuació:

- Característiques de funcionament del Consell:

El funcionament de la pràctica és com el de la majoria de Consells de participació local. L'objectiu d'aquests és el de garantir la pluralitat d'opinions i interessos sense necessitat de coneixement determinats ni implicació directa en el tema, a més és important mantenir un grup constant perquè desenvolupi idees a aplicar. L'organització i moderació dels grups va a càrrec d'una entitat externa que garanteixi la independència respecte de la institució que l'ha creat. El Consell de les Dones Sàvies, aleshores, és un òrgan de participació ciutadana format per beguetanes més grans de 60 anys. Des de l'any 2006, les dones sàvies de Begues es reuneixen per debatre qüestions que afecten el municipi des d'una perspectiva de gènere. Defineixen com volen que sigui el poble i fan arribar diverses propostes a l'Ajuntament amb l'objectiu de millorar la vida a Begues, tot fent valer la seva experiència i saviesa. El consell és obert a la seva participació i es reuneix un divendres al mes.

Se segueix una metodologia de dinàmica de grup que incentivi al màxim el debat de totes les participants. Per aquest motiu és important que el grup que participa sigui constant i vagi evolucionant al llarg dels mesos d'implementació de la metodologia. S'utilitzen mètodes com "semàfor verd- semàfor vermell", pluges d'idees i debat dirigit. L'aplicació del mètode, en conjunt, és dilatat en el temps al llarg d'uns mesos.

- Línies estratègiques de l'escolta activa. La feina del Consell s'organitza en tres blocs temàtics:

a) Definir el municipi que es vol: En aquest bloc es discuteix sobre què hauria de tenir el municipi, què és més important pel benestar de les persones, que s'ha de canviar o mantenir, etc.
b) Esbrinar com aconseguir que l'administració doni suport a les voluntats del Consell: Es vol trobar respostes sobre què han de fer els càrrecs polítics per aconseguir-ho, quins consells se'ls hi ha de donar i quins ajuts s'haurien de cercar en organismes supramunicipals.
c) Motivar a la ciutadania a participar en la construcció del poble: En aquest punt es vol esbrinar quins consells donar a la ciutadania, en general, i a les entitats del municipi per tal que ajudin a aconseguir el poble que es vol.

- Evolució de les fases d'actuació:

Presentació del pla.
Treball per aprendre a debatre en grup.
Anàlisi de les activitats o actuacions que no volien que es modifiquessin.
Anàlisi de les activitats o accions que consideraven que volien canviar al municipi.
Anàlisi de quin serien els actors, particulars, administratius o d'associacions que ho havien de dur a terme.
Proposta de finançament.
Recull de tota la informació en un llibre que serviria per fer el seguiment de les activitats i a l'hora d'avaluació.

A l'inici del projecte el debat s'adreça a definir la interpretació del nom. Aquest element es porta a terme per implicar a les integrants del consell.

Al llarg de les sessions s'exposen els temes de les pluges d'idees i es condensen en fitxes específicament preparades. Posteriorment es consensua quines aportacions són més importants i s'analitza quins són els actors implicats (govern local, ciutadania o entitats). Arran d'això s'indica a cadascun d'ells les recomanacions exposades al Consell. Respecte a l'equip de govern, se'ls fa arribar totes les aportacions i aquest respon a les integrants l'estat de cada activitat i, si és possible, se segueix el consell o s'explica els motius pels quals no.

9.000€

Les característiques de la despesa es refereixen, principalment, al primer any. Es va pagar el disseny del projecte i la confecció d'un llibre sobre dones sàvies.

Els principals recursos humans utilitzats són una dinamitzadora i observadors aportats per l'empresa externa.

No és una pràctica que demani excessius recursos materials més enllà dels que garanteixin el funcionament del consell. El principal recurs utilitzat és la sala del consell i, a més, cal destacar recursos de coneixement en dinàmiques de grup aportats des de l'empresa externa.

La finalitat de la pràctica és en si mateixa participar. Tot el disseny del consell com conclusions i treballs portats a terme queden a voluntat de la participació de les integrants, des del mateix nom del consell a les conclusions que se'n deriven. Els principals mecanismes participatius es porten a terme a través les dinàmiques de grup.

- Fitxes de les aportacions del Consell.
- Un llibre sobre El Consell de les Dones Sàvies de Begues on es recullen visions sobre el municipi i valoracions del mateix consell de les mateixes integrants.
- Actes de les sessions generades amb les conclusions del col·lectiu enviades a alcaldia així com reunions amb alcaldia i regidors celebrades.
- Una reunió un cop al mes des del 2006 celebrada.
- Un grup d'entre 30 i 10 dones participants constants.

Principalment es va portar a terme una presentació pública i una primera reunió explicativa a les dones participants. Supramunicipalment, s'han portat a terme conferències a universitats i a altres municipis.

El principal reconeixement que ha rebut és la participació en diversos congressos de Dones del Baix Llobregat. En aquestes sessions el Consell de Begues, i altres Consells que s'han generat en conseqüència en altres municipis, són presentats i discutits. Al Congrés de les Dones va haver-hi una secció només de les dones sàvies que es va celebrar a Begues.

S'ha presentat el projecte a diverses trobades feministes i una presentació al Prat de Llobregat. Al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (Diputació de Barcelona) es va presentar dins el cicle "La veu de Dona a la Política" i a l'escola d'administració pública d'ESADE.

Es destaquen principalment tres impactes de la pràctica: Demandes escoltades, manteniment en el temps i exportació a altres municipis.

- El 80% de les demandes contingudes al llibre editat han estat realitzades. A més, altres demandes han anat fent-se a mesura que han sorgit de les reunions durant els anys del projecte. Quantitativament, es calculen les accions aprovades i qualitativament s'observa l'empoderament del col·lectiu i el canvi a les seves vides. Entre les demandes escoltades a terme destaquen les que s'engloben en temàtiques de civisme, relacions intergeneracional i reparació del mobiliari urbà i espai públic.
- El model ha tingut la virtut de durar i s'ha mantingut en el temps des del 2006 garantint els avenços en les capacitats i confiança de la població objectiu i l'aportació continua de demandes del col·lectiu.
- L'experiència ha estat exportada a 4 municipis de la comarca del Baix Llobregat: Corbera de Llobregat, al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, a Sant Vicenç dels Horts i a Sant Esteve Sesrovires. Algunes d'aquestes altres experiències s'han finalitzat però altres s'han mantingut en el temps.

Interna

Ajuntament de Begues i Consell de les Dones Sàvies

S'han fet diverses avaluacions internes. En un primer moment amb Alcaldia i la Regidoria de la Dona i, posteriorment, amb cada Gabinet d'alcaldia que s'ha incorporat a l'Ajuntament amb els anys. A escala interna, el consell també ha portat a terme accions d'autoavaluació.

En termes generals, els objectius inicials han estat assolits, ja que amb els anys de treball s'observa un empoderament del col·lectiu. Amb els productes i impactes observats es considera que s'ha incentivat la participació de les dones grans a la vida pública i s'ha millorat el reconeixement de la seva saviesa en aplicar-se un nombre important de les seves demandes a la política municipal. Part dels projectes han estat implementats amb la mateixa col·laboració del consell. La continuïtat i constància del projecte, a més, demostra la importància i l'èxit de les transformacions produïdes.

El principal punt fort del projecte és partir d'una definició del problema que uneixi diverses realitats interseccionals: Gent Gran, Gènere i Participació Ciutadana. Tradicionalment, existeixen grups de dones que parlen de temàtiques de gènere o grups de gent gran que aporten idees vers aquest col·lectiu i la seva àrea política. L'originalitat del projecte, aleshores, radica en la seva transversalitat en vincular diverses realitats. En aquest sentit, l'aspecte innovador radica en dones grans que parlen sobre com ha de ser tot el poble en general, dones que mai havien tingut aquesta oportunitat.

Hi ha un punt feble principal que es relaciona amb les mateixes característiques del col·lectiu beneficiari. El disseny del projecte té l'assumpció que cal un grup compacte que es mantingui en el temps per tal d'avançar en la feina i en el procés de presa de confiança de la població objectiu. És amb el temps quan s'observen els resultats en les beneficiàries. El problema és que l'edat de les persones que formen part fa que el grup amb els anys decreixi ràpidament i és difícil incorporar nous elements. Amb els anys la dinàmica del grup es torna més tancada i compacta i és difícil incentivar un relleu generacional.

La principal proposta de millora que es detecta és que hi hauria d'haver més contacte entre els diferents municipis que tenen aquesta praxi. Només s'han fet dos contactes i alguns acaben perdent l'origen del disseny inicial

La pràctica és fàcilment transferible com es pot veure amb les diverses exportacions que ha tingut a altres municipis del Baix Llobregat. En primera instància es refereix a una necessitat que pot ser replicable a qualsevol altre context, la definició del problema és a escala global. A més, demana pocs recursos i, si s'aconsegueix trobar la participació continuada d'un grup de dones grans, pot ser implementada a ajuntaments de diverses mides.