La “Llei dels Drets i Oportunitats de la Infància i l'Adolescència" (14/2010) dóna cabuda a aquest projecte tot i que va néixer amb anterioritat. En el seu article 104, de Mesures d'atenció social i educativa davant situacions de risc, recull entre d'altres, els programes formatius per adolescents que han abandonat el sistema escolar i l' acompanyament dels infants i adolescents als centres educatius o a altres activitats, o al suport psicològic o ajuts a l'estudi.

A més, el present projecte dona continuïtat i introdueix millores als duts a terme des de que va ser creat l'any 2006. En un inici, va néixer per ampliar les possibilitats d'atenció dels nois/es anant més enllà del treball individual dels educadors, alhora que permetia d'optimitzar recursos humans ampliant les hores d'atenció.

El projecte va adreçat a aquells infants i adolescents amb edats compreses entre els 6 i 17 anys, que es troben en situació d'estudi per part de l'EAIA o que ja es troben en fase de seguiment (tutelats o no per la DGAIA) i que d'una manera o una altra presenten dificultats en el seu procés d'adquisició d'aprenentatges i/o formatiu (ja sigui reglat o no reglat).

No està vinculat a altres programes, però si cal dir que és una pràctica pensada per donar qualitat al treball educatiu de l'EAIA i facilitar la tasca dels altres membres de l'equip que intervenen amb les famílies.

S'estableixen, principalment, quatre punts per tal de desenvolupar el projecte. Cal remarcar que aquests no són lineals ni cronològics, sinó que s'adapten a la particularitat de cada cas i al ritme dels nois/es i llurs famílies. Treballen de manera transversal. Els diferents pasos són:

a. Temps pel treball amb l'equip:

Correspon a l'equip d'educadors mantenir informats a la resta de l'equip de la disposició de places, de l'evolució dels nens, dels compromisos presos amb les famílies i/o de les incidències importants.

És per tot plegat que, a l'hora d'incloure un infant al projecte, la proposta passarà per l'equip d'educadors que, en darrera instància, valorarà la idoneïtat del recurs per aquest infant. Es prioritzaran els casos d'estudi o en seguiment per l'EAIA, en detriment d'aquells que estiguin en mesura d'acolliment en família extensa o, sobretot, aquells on existeixi una mesura de caràcter residencial. Tot i així, la participació d'un infant al projecte aula sempre tindrà en compte: la idoneïtat del que s'ofereix, la possibilitat d'aprofitament, la necessitat detectada i la tipologia de grup existent en aquest moment.

b. Temps pel treball amb la família:

El projecte s'ofereix com un suport pels infants i les seves famílies. Per tal que l'infant pugui formar part del projecte aula, cal comptar prèviament amb el consentiment i/o implicació de la seva família, fet que possibilitarà l'inici de l'acció educativa.

Durant la participació dels infants en el projecte, el referent del grup i/o l'educador referent del cas, manté informada a la família del procés de l'infant (assistència, coordinacions escolars, tasques a fer durant la setmana, organització d'agenda, progressos realitzats....) i facilita l'accés a altres recursos de la xarxa.

Metodològicament, s'estableixen tres moments de coordinació amb els referents del cas a l'EAIA i amb les famílies dels nens:

- Inici de curs amb l'objectiu de situar l'acció educativa.
- Final de curs amb l'objectiu de tancar l'acció educativa o obrir la continuïtat de cara al curs següent.
- Durant el curs amb l'objectiu de realitzar seguiment, resituar la dinàmica o obrir noves vies d'acció.

c. Temps per la incorporació i adaptació al grup:

Abans d'incorporar un infant al Grup Aula, es treballa en sessions individuals per tal de conèixer al noi, poder generar cert vincle i tenir en compte la seva manera de situar-se davant l'oferta que se li fa. El número de sessions individuals les pacten amb l'infant i la família i ve marcat per les particularitats de cada cas. Respecte a això, es pot parlar de dues tipologies de casos: els que només assisteixen al Grup Aula i els que assisteixen al grup com a complement a l'acció educativa individualitzada. En el primer cas, el referent educatiu serà l'educador referent del projecte Grup Aula i, en el segon, ho serà l'educador referent.

Per a l'adaptació al grup, serà molt important la coordinació amb el tutor escolar del nen. S'estableix, com a mínim, una coordinació escolar trimestral. També per la millor adaptació del nen, es dóna especial importància a l'assistència setmanal al grup.

d. Temps per la promoció i socialització:

El trànsit dels nens pel projecte ha de servir per “rellançar-los” cap a altres plataformes més normalitzadores i de major promoció social. Es pretén que durant la seva participació al projecte, els nens puguin millorar la confiança en les seves capacitats i els permeti circular amb més garanties per la xarxa social. Cal sondejar en els interessos i inquietuds del nen per tal de poder apropar-lo a altres recursos de la xarxa on es pugui donar continuïtat al treball engegat al projecte Grup Aula.

El pla d'actuació respon al següent esquema:

a) Organització de l'agenda, planificació del temps i la feina per a la setmana, deures, exàmens, intentant crear un fil conductor de la tasca a realitzar. Prenent acords amb els nois i noies i fent-ne seguiment sessió darrera sessió.

b) Resultats acadèmics obtinguts, seguiment i introducció d'elements per la millora. Anàlisi amb els nois/es dels butlletins trimestrals.

c) Planificació dels estudis (canvi a l' ESO, alternatives escolars, itineraris escolars..).

d) Gestió dels temps lliure, activitats lúdiques...

e) Aportació a cada una de les sessions grupals material d'interès cultural (llibres relacionats amb tasques escolars, música, cinema,...) aprofitant el fons de la biblioteca. Es dóna especial èmfasi a tots aquells continguts relacionats amb la lecto-escriptura i la comprensió lectora, ja que es parteix de la idea de que la competència en aquesta àrea del coneixement te relació directa amb l'èxit i la promoció escolar. S'utilitza material específic per treballar i motivar respecte a la lectura (confecció d'un diccionari, dossier de lectura, treball amb endevinalles...amb el grup de primària; i construcció de micro-relats, confecció d'un blog, amb el grup de secundària).

f) Convocatòries a les citacions individuals.

g) Implicació de la família o dels adults referents en el procés del noi/a, mantenint-los informats del treball realitzat i, en el cas dels tutors escolars, mantenint coordinacions regulars, amb un mínim de tres durant tot el curs.

h) Coneixement de la biblioteca (prestacions i serveis), incentivant la seva utilització i la tramitació del carnet de préstec a cada un dels nois/es.

i) Conceptes relatius a la responsabilitat individual i de treball en grup.

j) Jocs de caire grupal relacionats amb el coneixement; Sudoku, "ahorcado", endevinalles, etc.

k) Utilització de l'ordinador com a eina didàctica i lúdica.

Al finalitzar cada trimestre, es realitza una activitat no lectiva amb cada grup amb l'objectiu que els participants es puguin conèixer i relacionar d'una forma diferent a l'habitual a l'espai de treball, relacionada sempre amb els aprenentatges i l'accés a la cultura, intentant partir dels interessos del grup.

Les fases de desenvolupament del projecte són dues:

- 1ª. Fase (setembre): 1 hora setmanal de cada educador (coordinacions internes, entrevistes amb els joves i els seus pares, creació del grup, elaboració de la documentació, coordinacions amb IES, ...)

- 2ª. Fase (octubre a juny): 5 h. setmanals per als dos dies del Grup Aula (un Educador de l' EAIA per a cada grup, més el tècnic de Drecera). A part el temps que requereixi cada noi/a per a l'atenció individualitzada i seguiment, inclòs dins del treball individual de casos.


En el document adjunt (91_propuesta1), s'incorporen les diferents eines metodològiques emprades per a la implementació del projecte.

- Dos educadors socials (un durant el primer trimestre), referents del projecte, que globalitzen la dinàmica del grup i l'organització d'agenda i de tasques dels nois i noies.

- Una psicopedagoga, contractada externament, fent tasques de treball específic individual amb els nois i noies.

- Una alumna de pràctiques de la Universitat de Barcelona, fent tasques de suport i acompanyament als alumnes.

- Aula “Don Quixot” cedida per la Biblioteca Tecla Sala pel Treball Grupal.

- Dependències de l'EAIA de L'Hospitalet.

- Ordinador portàtil (utilitzable a l'EAIA i també a l'espai de la biblioteca i als domicilis, si s'escau).

- Telèfon fix i mòbil.

- Material fungible de treball

El programa ha acollit a 20 nens entre el grup de nens petits i de grans. Respecte de les edats del grup de petits, van contar amb 3 nens de 12 anys, 3 de 9 anys , 2 de 10 anys i 1 d'onze. Tres nenes i sis nens. Pel que fa als cursos escolars, els alumnes provenien des de 4rt a 6è de primària i de 7 escoles diferents del territori.

Respecte a les edats del grup de grans, es va comptar amb dos alumnes de 13 anys, 2 de 14, 4 de 15 i 2 de 16. Respecte al gènere, pel Grup Aula Grans han passat durant aquest curs a 4 noies i 6 nois. Del total d'integrants del grup, 4 alumnes cursaven 1r d' ESO, 2 feien 2n i els 3 restants estudiaven 3r d'educació secundària.

Aquesta pràctica va ser presentada al 'Congrés Mundial AIEJI XVII', al 2009 a Copenhaguen i a les Jornades de Formació i Debat sobre els Riscos de l'Exclusió Social a la nostra ciutat', l'any 2010 a L'Hospitalet de Llobregat.

Sota el paraigua del reforç escolar, el Projecte Grup Aula ha esdevingut un lloc de promoció social i personal pels menors que han anat participant, per tots els aspectes de procés personal, socialització, vinculació als serveis del territori i accés a la cultura que es treballa amb ells paral
·lelament al seguiment dels aprenentatges formatius.

Interna

Equip d'educadors de l'EAIA de L'Hospitalet

- L'espai s'ha convertit en un lloc de referència respecte a allò escolar per a la majoria dels participants i les seves famílies. En alguns casos, a més, ha servit per a que alguns dels adolescents participant hagin situat la xarxa de biblioteques com a punt essencial pel seus estudis.

- Amb alguna excepció, els infants s'han implicat en el seu propi procés d'aprenentatge.

- En general, les famílies es posicionen davant els aprenentatges del seus fills donant-li molta importància i valorant-los com un aspecte crucial pel seu futur. No obstant, també cal dir que acostumen, en general també, a fer una delegació en tercers (educadors o professorat) no acabant-se d'implicar en el procés educatiu dels seus fills i atorgant-los una certa autonomia pel que respecta a l'organització dels estudis (sobre tot en el grup de grans); mostrant-se, però, més escrutadors pel que fa als resultats acadèmics obtinguts.

- En aquells alumnes que han mantingut continuïtat en la seva assistència al projecte, els resultats acadèmics han estat positius. En la resta de casos, tot i no obtenir uns bons resultats es valoren positivament en relació a les expectatives inicials (dels mateixos nois i de les famílies).

- Permet mantenir el seguiment de l'infant i adolescent en funció de les seves necessitats, i poder anar reduint progressivament l'atenció individual. D'alguna forma continuem mantenint l'aposta que poden mantenir els canvis dels significants amb els que van arribar.

- Permet anar establint i consolidant la xarxa externa que permeti la seva autonomia i la finalització de la intervenció educativa en funció dels temps i les particularitat de cada cas. El treball es centra en posar-los en circulació dins la xarxa, i reforçar la formació com a element de promoció.

- S'ofereix un espai de grup, on es tenen presents les seves particularitats, permetent augmentar el temps d'atenció, combinant grup i atenció individual. En aquests casos, el treball es centra en anar introduint rutines que facilitin la seva reincorporació i/o adaptació a un context escolar del que s'han exclòs, i en facilitar aprenentatges bàsics. El grup esdevé un element mes en la creació d'un lloc diferent i acollidor pel
que fa a les seves particularitats.

- Hi ha alumnes que abandonen el programa per manca total d'assistència, per un canvi d'objectius en la intervenció educativa o per manca d'implicació familiar.

- Hi ha poc temps d'atenció per poder fer una valoració de l'impacte en el rendiment escolar dels infants i adolescents a curt termini.

- En el cas dels adolescents, cal enfortir encara més el pont entre el projecte Grup Aula i altres recursos més normalitzats del territori.

En quant a les propostes de millora dels nens grans:

- Procurar implicar més als tutors i a les famílies en aquest fet, fent servir l'agenda també com a eina de comunicació. La idea és que això ens pugui ajudar en fer més constants les anotacions dels alumnes i a concretar aspectes de continguts escolars i actitudinals dels mateixos.

- Pensem que cal diferenciar més l'espai de la psicopedagoga, oferint un espai individual a cada adolescent per tal de treballar continguts específics on es valori que té més dificultats o que cal motivar-lo més. Cal poder donar continuïtat a aquest treball, que cada nen sigui conscient dels seus progressos i que pugui connectar les obligacions escolars amb el seu desig particular d'aprendre.

En quant a les propostes de millora dels nens petits:

- Diferenciar més l'espai d'atenció individualitzada.

- Reforçar certs continguts en petits grups, mitjançant metodologies mes diverses com són la comprensió lectora, les taules de multiplicar, etc...

- Donar especial importància al treball de comprensió lectora, expressió oral i escrita i gust per la lectura, donat la relació directa que la millora d'aquests continguts té amb l'èxit escolar.

Aquesta experiència es pot desenvolupar en qualsevol municipi, independentment de les seves característiques poblacionals.