En visitar el nostre lloc web, acceptes les Cookies que utilitzem per millorar la navegació. Rechazar Aceptar
Àmbit /
Relacions internacionals
Cooperació al desenvolupament
Guardar Icono descarga
Compartir Icono Facebook Icono Twitter
Espais públics i cohesió social
La finalitat d'aquesta iniciativa és la de generar competències entre els funcionaris d'Amèrica Llatina i Europa que implementen polítiques de seguretat urbana a nivell local. Per fer-ho es dinamitza l'adquisició de coneixements i intercanvi d'experiències, i es sistematitzen les experiències reeixides en la matèria. El resultat és posar èmfasi en revisar i adaptar les polítiques urbanes en l'ús i rol dels espais públics i millorar la qualitat de vida dels seus habitants en cada comunitat. Aquesta és una iniciativa que surt de la Xarxa Seguretat Ciutadana del Programa Europeu URB-AL. Hi participen un total de deu governs locals d'ambdues àrees geogràfiques.
Àmbit:
Relacions internacionals
Subàmbit:
Cooperació al desenvolupament
Data d'inici:
01/06/2007
Data de finalització:
01/11/2008
Província:
Barcelona
Municipi:
Badalona
Nombre d'habitants:
220977
Nombre de visites:
1708
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Josep Antoni Caubet Busquet
Càrrec:
Servei de Ciutadania i Convivencia, Cooperació
Ens:
Ajuntament de Badalona
Lloc web:
Adreça electrònica:
jcaubet@badalona.cat
Telèfon / Fax:
93 483 2938
Adreça:
Pl Assemblea de Catalunya 9-12, entl 08911-Badalona
Descripció de la pràctica
Detalles ficha
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
Aquest projecte intenta millorar les competències dels funcionaris que tiren endavant la política de seguretat urbana a nivell local, a través de l'adquisició de coneixements i l'intercanvi d'experiències associades a la resolució de conflictes en l'ús de l'espai públic. També pretén la sistematització d'experiències reeixides en la matèria.

Els municipis que han participat en aquest projecte han identificat diferents problemàtiques urbanes relacionades amb la convivència i la gestió de l'espai públic. Aquests serien alguns dels exemples que s'han treballat des dels diferents municipis:
-Conflicte cultural entre comunitats diverses (Barcelona, Badalona.
-Problema d'inserció de la infància i/o adolescència als espais urbans (Torino).
-Problemàtica de la delinqüència juvenil: bandes, gangs, sicaris (Recife, Rimac).
-Delicte i capital social pervers: tràfic de drogues, etc. (Medellín).
-Espais deteriorats físicament i humanament (Peñalolén, Salto, Ate).
Objectius de la pràctica
General:
- Reforçar les competències tècniques dels funcionaris dels governs locals d'Amèrica Llatina i d'Europa que permetin que l'espai públic compleixi amb el seu rol natural de cohesió social.
- Posar èmfasi en revisar i adaptar les polítiques urbanes en l'ús i rol dels espais públics i millorar la qualitat de vida dels seus habitants en cada comunitat.
- Analitzar la situació que es produeix a les ciutats sòcies en l'ús dels diferents espais públics i els conflictes associats, així com la resolució reeixida d'aquests conflictes.
- Convertir l'anàlisi de la situació de cada ciutat sòcia en una oportunitat d'intercanvi d'experiències i pràctiques de contexts diferents pels encarregats d'aquests temes a nivell local, per tal de conèixer i implementar solucions duradores i adaptades als problemes de cadascú, que posteriorment poden concretar-se sobre el terreny, en un tema tan important com la relació existent entre espai públic, cohesió social i seguretat urbana.
- Difondre els productes del projecte entre els funcionaris dels governs locals encarregats de polítiques de seguretat urbana, que permetin la cohesió social en l'espai públic.
Específic:
- Promoure l'intercanvi de pràctiques i experiències locals de cohesió social i de resolució de conflictes en els espais públics i semipúblics, així com la recollida i anàlisi de dades.
- Identificar els components més destacats de les experiències (metodologia, enfocaments), més interessants en termes d'eficàcia i innovació que puguin ser reproduïts posteriorment.
- Identificar els elements de capacitació necessaris per implementar aquestes polítiques a nivell local i per dissenyar i experimentar programes de formació pels funcionaris i tècnics dels governs locals, encarregats de la seguretat i del disseny de polítiques focalitzades sobre els espais públics.
- Crear un nou model comú per a les ciutats sòcies de pràctiques de cohesió social i resolució de conflictes en espais públics i semipúblics.
Diagnosi prèvia a la pràctica
Ens que ha realitzat la diagnosi Tipus de diagnosi Participació d'actors Tipus d'ens
Cada ciutat membre
Interna
No Participativa
Administració local
142diagnostico.doc
En línia amb l'objetiu general del programma URBAL, el projecte pretén reforçar el diàleg i la col·laboració recíproca entre les ciutats sòcies en la perspectiva de “desenvolupar vincles directes i duraders entre entitats locals europees i latinoamericanes mitjançant la difusió, adquisició i aplicació de pràctiques idònies en l'àmbit de las polítiques urbanes” . El projecte sorgeix de la voluntat de posar en xarxa i compartir una experiència consolidada en aquests darrers anys en les comunitats latinoamericanes i europees en el tema de polítiques urbanes i de seguretat amb particular atenció a les intervencions centrades sobre la relació entre espai públic i cohesió social (activitat de gestió del conflicte, socialització, restauració en zones urbanes deteriorades ); sovint, de fet, moltes de les iniciatives implementades a nivell local, encara que destacades i amb un fort impacte, queden aillades i limitades en termes de visibilitat, amb el risc de duplicacions inútils de projectes i de malbaratament de recursos. Per tal d'afavorir l'intercanvi recíproc, el projecte identifica moments específics i oportunitats de reflexió i debat en les quals les ciutats poden, per una banda, donar compte mútuament (fase 1: investigació i anàlisi) i, per altra banda, confrontar amb les altres realitats ciutadanes els enfocs i metodologies adoptades en contextes diferents (fase 2: elaboració de material i dels productes).

D'igual manera, el projecte i les activitats que es desenvoluparan creuen tots els temes i problemes plantejats en el document base i en els tallers desenvolupats per la Xarxa 14, especialment en la darrera trobada realitzada en la ciutat de Valparaíso, en el mes d'octubre del 2005. En particular, el projecte persegueix l'objectiu general de la Xarxa 14 que és el d'"enfortir les capacitats de gestió en el camp de la seguretat ciutadana de les entitats locals, europees i latinoamericanes” en el desenvolupament social i econòmic del territori urbà. A través de les activitats del projecte, el govern local de cada ciutat sòcia és cridat per proposar la integració social en l'ús de l'espai públic. Es fa aquesta crida al govern local perquè "és la instància de govern més propera a la gent i la que pot recollir amb major facilitat les seves aspiracions i necessitats, així com reaccionar amb major flexibilitat davant de les seves demandes, mantenint bons canals de comunicació, cosa que assegura millors nivells de confiança i disminueix els conflictes”.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Els grups destinataris de les activitats de projecte són les entitats locals de les ciutats sòcies i, dins d'aquestes, els funcionaris i tècnics encarregats de seguretat urbana (urbanisme, oficines tècniques de seguretat i solidaritat social). Per reforçar l'enfocament integral de les temàtiques abordades, es podrà involucrar en el procés a professionals i experts que col·laboren regularment amb aquests sectors en la planificació i implementació de les polítiques de desenvolupament urbà.

Els beneficiaris indirectes són:
- els funcionaris i els administradors de totes les institucions locals involucrades en les activitats de preparació i elaboració de seminaris transnacionals i de difusió (website, distribució de manual final).
- altres ciutats locals i actors de les regions que seran incorporats a la xarxa del projecte per donar a conèixer els resultats del mateix (tres governs locals més per cada ciutat i 6 ciutats més per al coordinador).
- la ciutadania de les ciutats sòcies interessades en el tema de seguretat urbana relacionada amb els espais públics les administracions pertanyents a les xarxes locals (Forum Europeo, Xarxa 14, FESU, CPTED, Fòrum Italià per a la Seguretat Urbana - FISU, ENTP- European New Towns Platform).



Vinculació amb altres programes o actuacions
Característiques comunes dels mètodes utilitzats:
- Mètodes diversos, no hi ha receptes perquè hi ha contextos locals i històrics diversos (per exemple, referència implícita a Senderos - Lligui- i violència dels sicaris -Medellín- o patrimoni urbà -Rimac, Barcelona, Badalona; determina les accions empreses).
- Protagonisme indispensable dels actors socials: autoritat local, grups socials involucrats i fins i tot grups conflictius. No hi ha democràcia sense protagonisme real.
- Contextualització socioeconòmica i cultural. Aquest aspecte determina l'estratègia, la normativitat, les modalitats d'acció immediates i de llarg termini.
- Normativitat flexible i orientadora que busca adaptar-se als contexts micro o macro. La normativitat és percebuda com un instrument i no com una finalitat en si mateixa.
- Comunicativa: està present en totes les experiències una necessitat d'informar tant a la comunitat interna (comunicació pedagògica); és a dir, al grup beneficiat, com a la resta de la societat (comunicació proselitista, que busca influir sobre les polítiques públiques i els seus enfocaments. Són exemples d'això: Peñalolen, Recife, Torino i Rimac).
- La participació dels actors revesteix modalitats diverses però no és mai una finalitat en si en el conflicte que dóna origen a la intervenció. Al contrari, la participació en la gestió del conflicte és percebuda com un mitjà per educar en la participació democràtica que és el protagonisme d'una societat civil apoderada.

Elements estructurants de les intervencions:
- Educació: tots els processos tendeixen a educar o reeducar als protagonistes donant-los habilitats i orientant-los.
- Ciutadania tolerant: sembla ser l'objectiu essencial i progressiu de tots els processos, la recerca d'una ciutadania responsable, que accepta la diversitat.
- Protagonisme des de la infantesa: el procés educatiu cap a la ciutadania tolerant requereix un protagonisme, no pot ser un ciutadà assistit o tancat en una subcultura o una marginalitat. El procés d'inclusió es dóna a través d'aquest protagonisme.
- Coproducció de seguretat que implica no solament la transversalitat, rares vegades plenament aconseguida amb èxit però sempre buscada o negociada, sinó també la capacitat de modificar la pròpia estructura institucional per aconseguir els objectius buscats: per exemple, la policia de Badalona a través de la Unitat de Convivència, o Rimac a través d'una pedagogia diversa dirigida al jove del carrer.
- Coproducció de la ciutat: un dels objectius de totes les intervencions és (re)construir una ciutat on l'actor social defineix els paràmetres de producció de la ciutat.
- Legitimació progressiva de les institucions en la mesura que són coproductores de ciutat i de seguretat: municipalitat, policia, escola, família.
Implementació
Detalles ficha
Fases i principals línies d'actuació
1. Elaboració de productes:

a) Investigació general

Recopilació d'experiències i projectes lligats als espais públics i semipúblics a totes les ciutats sòcies de la iniciativa que s'hagin caracteritzat per conflictes i per als quals s'ha adoptat i previst polítiques de seguretat. Comprendre l'enfocament, instruments i metodologies aplicades per les ciutats sòcies a l'hora d'intervenir amb una política de seguretat sobre l'espai públic.

Activitats:
- Disseny d'instruments per a la investigació.
- Distribució d'instruments entre les ciutats sòcies.
- Aplicació d'instruments, recollida d'informació.
- Recopilació del material addicional.
- Lliurament de dades al comitè directiu del projecte.
- Sistematització dels casos per part de les institucions de suport.
- Elaboració de fitxes tipus per cada cas per la presentació al seminari.

b) Primer Seminari

La comparació i reavaluació del material recopilat en la fase immediatament anterior i la preparació dels productes associats a la primera etapa del projecte. Aquesta primera activitat de tres dies, en la qual participaran activament tots els socis del projecte, seran organitzats en tallers amb sessions de treball amb un dia dedicat a la investigació i anàlisi general. L'últim dia està destinat a l'organització del treball futur, on el comitè del projecte proposarà, d'acord amb les institucions de suport, les tasques a realitzar per a la segona part del projecte.

Activitats:
- Administratives de preparació (compra de bitllets, reserva d'hotels, etc.)
- Organització d'activitats.
- Publicitat de l'esdeveniment.
- Preseminari.
- Seminari.

c) Investigació en profunditat

Aquest treball complementarà l'aplicació d'instruments d'investigació, amb material preexistent ja sigui en format digital o impressions relatives a la tasca desenvolupada al lloc. A més de les filmacions considerades dins de les activitats a desenvolupar. L'objectiu serà incorporar noves visions respecte de la modificació que l'espai ha sostingut i sobre les característiques que han definit el seu procés de transformació. Principalment incorporar el punt de vista de la comunitat afectada pels canvis.

Activitats:
- Selecció dels casos (primer seminari).
- Revisió d'instruments (primer seminari).
- Reelaboració d'instruments.
- Distribució d'instruments d'aprofundiment.
- Aplicació d'instruments d'aprofundiment.
- Aplicació d'enquestes sobre el terreny.
- Recopilació de material audiovisual existent.
- Filmacions.
- Lliurament de dades al comitè directiu.
- Sistematització dels casos.

d) Segon Seminari

Als 11 mesos de l'inici del projecte a Peñalolén, i tal com el primer d'ells, té com a objectius principals, l'anàlisi de la informació recopilada durant la fase d'investigació, l'elaboració de productes del projecte i la presa d'acords respecte de les directrius de les restants activitats.

Activitats:
- Administratives de preparació. (compra de bitllets, reserva d'hotels, etc.)
- Organització d'activitats.
- Publicitat de l'esdeveniment.
- Preseminari.
- Seminari.

e) Redacció de productes

Les etapes d'investigació i el desenvolupament dels seminaris són les principals activitats de producció del projecte. El seu desenvolupament permetrà l'obtenció de material i acords suficients per a un segon grup de productes com són el manual de bones pràctiques en el tema i el curs virtual de capacitació orientat als funcionaris i tècnics dels governs locals, tant socis del projecte com d'altres ciutats que es beneficiïn amb la sistematització d'aquestes experiències.

Activitats:
- Sistematització de les dades (abans d'ambdós seminaris)
- Elaboració base de dades, fitxes de casos (abans del primer seminari)
- Revisió de continguts del manual (segon seminari)
- Disseny, edició i publicació del manual (després del segon seminari)
- Definició directrius del curs virtual (primer seminari)
- Disseny esborrany de curs virtual (entre seminaris)
- Aplicació esborrany de curs (segon seminari)
- Aplicació curs virtual (després del segon seminari)

2. Activitats de difusió:

Cada acció ha de ser comunicada per l'equip coordinador tant als socis com a la Comissió Europea i les institucions que es considerin necessàries. Tota activitat de visibilitat seguirà les normes establertes per la Comunitat Europea per als projectes que financen.

Activitats:

- Disseny pàgina web (website) del projecte.
- Posada en marxa del website.
- Edició de filmacions i materials.
- Publicitat de seminaris.
- Comunicats de premsa per activitat.
- Supervisió de la difusió a les ciutats sòcies del projecte.

3. Administració del projecte:

Durant el desenvolupament de tot el projecte, l'equip coordinador mantindrà la informació descriptiva i financera al dia, per tal d'optimitzar el lliurament dels informes exigits per la Comissió Europea en les dates corresponents.

Activitats:
- Recollida de materials necessaris per a l'elaboració d'informes (permanent).
- Elaboració d'informes descriptius i financers (mes 10 d'ara endavant).
- Lliurament d'informes (mes 12, 18 i 20).
- Elaboració d'informe final descriptiu i de verificació de la despesa.




Actors que hi han intervingut
Nom Tipus Fase en la qual intervé Tipus d'intervenció
Ajuntament de Badalona, España
Administració local
Més d'una fase
Participant
Ajuntament de Barcelona, España
Administració local
Més d'una fase
Participant
Alcaldía de Bogotá, Colombia
Administració local
Més d'una fase
Participant
Alcaldía de Medellín, Colombia
Administració local
Més d'una fase
Participant
Associazione Amapola, Italia
Entitats i associacions
Més d'una fase
Participant
Comune di Torino, Italia
Administració local
Més d'una fase
Participant
Intendencia del Salto, Uruguay
Administració local
Més d'una fase
Participant
Municipalidad de Ate, Perú
Administració local
Més d'una fase
Participant
Municipalidad del Rimac, Perú
Administració local
Més d'una fase
Participant
Municipio de Peñalolén, Chile
Administració local
Més d'una fase
Organitzador
Prefectura de Recife, Brasil
Administració local
Més d'una fase
Participant
Universidad Alberto Hurtado, Chile
Universitat
Més d'una fase
Participant
Recursos econòmics
Total euros per període
470.910€
Llista de recursos econòmics:
Nom de l'ens Modalitat de l'aportació Període de finançament Quantitat Observacions
Des de Fins a
Unió Europea URBAL
Fons propis
Indefinida
Indefinida
249.820 € Contribució financera del sol·licitant 221.090 46,95
Contribució financera del sol·licitant 221.090 46,95
Resultats
Detalles ficha
Descripció dels productes assolits
Com a productes més tangibles sortits directament d'aquest projecte es pot anomenar el “ Libro de espacios públicos y cohesión social: Intercambio de experiencias y orientaciones para la acción”, però sobretot hem de destacar la Declaració de Badalona, resultat de les reflexions d'aquest projecte, que es presenta com un element substancial de millora de les pràctiques des dels espais públics.

Per un altra banda, i després de que les municipalitats es reunissin en diverses ocasions, intercanviant maneres de fer, reflexions, materials propis, la valoració els uns dels altres, així com la incorporació de noves estratègies en les nostres pràctiques habituals, arribem a unes consideracions a tenir en compte en nom d'una millor intervenció en allò públic des d'allò públic, i en treball transversal i en xarxa. Per aquest motiu hem de ressaltar com un dels principals resultats assolits la relació establerta entre les administracions públiques involucrades i la voluntat de continuar aquesta relació, que ha permès obrir noves línies de treball futur entre Badalona i Peñalonen. A més, a partir d'aquest projecte, des de Xile han començat a fixar-se en l'estructura administrativa catalana i la relació entre les diferents administracions públiques, amb l'intenció de replicar l'operativa de treball de les administracions catalanes.
Difusió de la pràctica
El projecte ha estat difós per diverses vies, una d'elles, mitjançant l'edició d'un llibre titulat "Espacios públicos y cohesión social: intercambio de experiencias y orientaciones para la acción" que es pot consultar des de la pàgina web de la Facultat de Dret de la Universitat Alberto Hurtado: http://derecho.uahurtado.cl/psu/html/publicaciones_espacios_publicos.html

Els resultats del projecte (manual de pràctiques de seguretat relacionades amb l'espai públic, vídeos, bases de dades) s'han difós a nivell local, regional i europeu a través de:
-El website del projecte, de la Xarxa 14 i d'altres institucions involucrades en la seguretat dels espais públics (Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana -FESU, CPTED, Fòrum Italià per a la Seguretat Urbana FISU, ENTP- European New Towns Platform).
- Activitats específiques de difusió (seminaris, implicació d'altres ciutats a més de les ciutats sòcies, comunicacions de premsa edicions de materials).
- Creació dins de la Xarxa URB-EN, i en col·laboració amb d'altres xarxes actuals, d'una xarxa orientada a la problemàtica dels espais públics destinada a l'intercanvi de pràctiques i informacions obertes a organitzacions de policia municipal, a associacions d'urbanistes i a associacions de municipalitats nacionals.

A més, cal tenir en compte que cada acció ha sigut comunicada per l'equip coordinador tant als socis com a la Comissió Europea i les institucions que es considerin necessàries. Tota activitat que es pugui visibilitzar seguint les normes establertes per la Comunitat Europea per als projectes que financen.
Impacte
El treball resultant, a dia d'avui, presenta la dificultat d'observar els primers impactes en les polítiques a implementar en un futur immediat. La proximitat del final d'aquesta reflexió ha de veure's projectada en les accions de futur de les lleis de barris de Badalona, en les noves actuacions urbanístiques i en les diferents polítiques de cohesió social i de convivència ciutadana. L'impacte directe sobre els polítics, tècnics i departaments directament implicats ja existeix en l'aplicació de noves propostes com és la reflexió a mig termini, a fer en el marc de la cooperació directa Badalona-Peñalolen, anomenada “Xarxa de suport interinstitucional y de desenvolupament metropolità per al foment d'accions comunals”.

Tanmateix, han tingut impacte positiu en les polítiques públiques, la difusió dels productes aconseguits i s'han replicat en noves experiències on s'incorporen les metodologies albirades per a la construcció de polítiques compartides respecte a l'espai públic.

Alguns productes d'aquest impacte resideixen en considerar que progressivament anem a construir:
- Ciutats vinculades al nou projecte en curs, on es treballa de forma coordinada en una xarxa de complementarietat de criteris metodològics i pràctics i d'intercanvi d'experiències.
- Equips compactes de polítics i tècnics capacitats i amb orientacions ajustades a les noves metodologies d'intervenció.
- Noves formulacions polítiques que afavoreixen la cohesió social, la seguretat urbana i la convivència i cohesió social, desenvolupades entre ambdós municipis en les àrees de gestió prioritzades (medi ambient, ciutadania i convivència, seguretat i participació i cohesió social) mitjançant l'aplicació del coneixement i l'experimentació assolida.
Avaluació
Detalles ficha
Tipus
Externa
Ens
Universitat de Santiago de Xile
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
El projecte ha aconseguit els seus resultats previstos, en termes generals, en relació amb l'adopció de criteris nous d'intervenció en l'espai públic. La fase següent, tenint en compte els aspectes positius de les pràctiques desenvolupades, rau en la implementació de nous projectes com en el que ens trobem en l'actualitat. De la Fase URB-AL passem a la fase de recerca de recursos per tal de seguir la línia de treball iniciada en el seu moment. Un altre dels aspectes positius del projecte és que s'ha superat la línia de treball des d'una perspectiva d'intervenció únicament policial, de seguretat, de polítiques preventives del delicte, etc., i s'ha aconseguit passar a una intervenció en un pla molt més comunitari amb la implicació del conjunt d'agents, serveis i dispositius de la pròpia comunitat com un tot, i amb una perspectiva política d'intervenció des de les polítiques públiques de base local.
Punts forts de la pràctica
La participació en el projecte en xarxa "Espais públics i cohesió social" ha permès constatar l'existència d'uns trets comuns de les ciutats participants i comprovar la manera com es tracten problemes semblants a cada un dels municipis.
Especialment s'ha creat una bona dinàmica d'intercanvi i entesa entre la ciutat de Peñalolén i Badalona pel fet que compartim elements propis de ciutats que pertanyen a grans àrees metropolitanes i també pel fet que compartim una visió semblant i un mateix discurs.
Arran de les converses i intercanvi generat per a la participació en nous projectes es va parlar de la possibilitat de realitzar un intercanvi de personal tècnic, amb la finalitat que es puguin realitzar passanties tant a Badalona com a Peñalolén. Aquest seria un primer nivell de relació sobre el qual construir una relació de cooperació directa més sòlida.

Punts dèbils de la pràctica
La limitació temporal en el desenvolupament de les intervencions empresesdesenvolupades significa una dificultat per poder visualitzar de forma correcta els resultats esperats. Però d'altra banda, les dinàmiques iniciades ens permeten superar aquesta limitació amb la recerca permanent de nous espais, recursos i metodologies d'intervenció.
La diversitat de les ciutats i els seus contexts socioculturals, polítics i la desestructuració i capacitat de gestió, dificulten la presa de posicions comunes, malgrat haver pogut constatar moltes possibilitats de treballs en comú.
Propostes de millora de la pràctica
Les polítiques públiques en relació a l'espai públic ha de moure's vers una direcció innovadora:

- Tenir una idea de ciutat necessàriament compartida per tots els agents implicats.
- Que existeixi un menor determinisme estructural alhora de la seva projecció.
- Que hi hagi una major complementarietat dels sectors implicats en el desenvolupament i integració de les seves competències.
- Disposar de major sensibilitat per a l'escolta responsable i l'observació dels nous fenòmens i els efectes que tenen en la transformació de la societat.
- Treball en xarxes horitzontals com a resultat de processos de consens, d'acceptació d'interdependència.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
La possibilitat de repetir els projectes que es van desenvolupant en l'actualitat tenen com a eix vertebrador la implicació de les àrees de convivència dels propis municipis implicats, en aquest cas de l'àrea del Gran Santiago i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Aquesta experiència es va publicar al Banc de Bones Pràctiques
de la Fundació Carles Pi i Sunyer i la Diputació de Barcelona al any 2010.
Relacions internacionals
14 pràctiques
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.