Es va detectar la necessitat de completar la col·lecció local, a més es va localitzar que existia el risc de perdre informació que només es troba a la memòria de les persones per això es va engegar aquest projecte innovador, anant a cercar la informació i generar-ne.

Igualada i la resta de la comarca de l'Anoia.

Com a projecte global es vincula a la col·lecció local i a l'especialitat de fons antic (s.XIX i primera meitat del s.XX) sobre història, literatura i cultura catalana.

Alguns projectes dins del conjunt de la Biblioteca de la Memòria s'han vinculat a altres programes:

"Viure en temps de guerra" anava relacionat amb l'interès de l'Ajuntament en la recuperació de la memòria històrica de la guerra civil a la ciutat.

Les tertúlies de gent gran del mes d'octubre (2008 i 2009) es vinculen a les activitats del Departament de Salut i Acció Social.

S'han generat cinc línies d'actuació diferents i probablement en sorgiran més:

1. Els textos inèdits. La difusió del projecte va fer arribar a la Biblioteca alguns manuscrits i memòries transcrites i relligades. El grup Escrividors, uns periodistes que van fer arribar a la Biblioteca tres documents basats en memòries personals van ser l'inici del projecte.

2. Els treballs de recerca. Els treballs de recerca són un bon mitjà per aconseguir alguns testimonis orals. Es va organitzar durant dos cursos el seminari de quatre sessions "Com es fa un treball de recerca?" La Biblioteca va elaborar un dossier amb recomanacions metodològiques per fer entrevistes (preparació, coneixement del context, ordre a seguir, confecció del guió, transcripció, resum, selecció de conceptes o paraules clau, presentació del document...).

3. Treballar a la fàbrica. Entrevistes a set dones, seguint la seva trajectòria vital, per conèixer les seves vivències i situar-es en el seu context social per mostrar la contribució de les dones al treball productiu alhora que atenien la vida domèstica i familiar.

4. Viure en temps de guerra. Vint voluntaris van assistir a un curs de formació, van entrevistar i fotografiar una persona que hagués viscut a Igualada entre 1936 i 1939, i van enregistrar i transcriure l'entrevista seguint la metodologia del curs i en els terminis previstos. De les històries de vida, n'havien d'assenyalar els fragments relatius a la guerra civil.

5. Tertúlies de gent gran. "Com eren les festes?" (2008) i "Doncs, a casa meva..." (2009). Un grup de 15 persones, assegudes en cercle i moderades per Magda Bartrolí, treballadora de la Biblioteca i periodista, van anar explicant els seus records. La primera trobada va ser filmada i la segona enregistrada.

Fases:
Impulsar el projecte.
Donar-li estructura.
Crear una bases de dades per inventariar els documents.
Organitzar un sistema de conservació.
Controlar que els donatius tingin un protocol legal.
Realitzar transcripcions de documents orals.
Cercar la col·laboració d'altres agents.
Impulsar noves línies d'actuació.
Actualitzar els suports de conservació (passar les cintes de cassets a CD).
Difondre el projecte.

12.230€

Depèn de cada actuació concreta dins del projecte general. Les despeses més importants són les de l'edició dels llibres que són un producte del projecte, però no el projecte en si. Seguint l'estructura de les línies d'actuació:

La recollida de textos inèdits i de treballs de recerca no tenen altres despeses que el material de conservació i retolació (capses, tonner i paper). El pressupost es pot estimar en 80 €, sense comptar les hores de treball del personal de la biblioteca.

Treballar a la fàbrica. Assessora i moderadora (500 €). L'edició del llibre (4.750 €) va rebre una subvenció de l'Institut Català de les Dones i de l'Ajuntament.

Viure en temps de guerra. La persona formadora dels voluntaris i el conferenciant (900 €). L'edició del llibre (5.000 €). Com a despesa complementària cal considerar l'exposició (1.000 €).

Tertúlies de gent gran. La biblioteca hi va aportar la gestió i la moderació (personal propi) i les despeses d'enregistrament les va assumir el Departament de Salut i Acció Social de l'Ajuntament.

Els recursos humans principals han estat les persones de la Biblioteca Central d'Igualada.

També cal tenir en compte: les persones que han explicat els seus testimonis, els voluntaris que les han entrevistat, els assessors en història oral i els agents que han col·laborat puntualment.

- Gravadora.
- Càmera de fotografiar.
- Capses per conservar la documentació, que arriba en formats diversos.
- Base de dades en Acces.

Si una persona ofereix lliurement un text o una cinta, ha d'omplir una butlleta de cessió a la Biblioteca Central d'Igualada que implica també que el document pot ser consultat lliurement. Aquesta butlleta va ser redactada pels serveis jurídics de l'Ajuntament d'Igualada.

Si un estudiant vol fer un treball de recerca i entrevistar una persona sobre un tema, la Biblioteca fa la gestió de trobar-la.

Tots els documents, siguin en el format que siguin, es conserven en capses ordenades pel biografiat.

La bases de dades té en compte el nom del biografiat, dos temes principals i els tipus de documents (entrevistes, correspondència, memòries...).

Els documents o "productes", alguns generats per la pròpia biblioteca i altres entrats com a donatius, que es conserven són:

1. Treballs inèdits: 35 (manuscrits, correspondència, diaris).

2. Treballs de recerca: 7.

3. Entrevistes: 27.

4. Llibres: 2 ("Treballar a la fàbrica" i "Viure en temps de guerra").

5. Audiovisuals: 1 ("Com eren les festes?").

Totes les cintes enregistrades estan transcrites i es conserven ambdós documents.

A través dels mitjans de comunicació locals i també de l'àmbit bibliotecari.

Comunicació a les Jornades de Fonts Orals (Barcelona, 2001).
Comunicació a les Jornades de Biblioteques Públiques (Barcelona, 2006).
Presentació de pòster al III Congrés Nacional de Biblioteques Públiques (Múrcia, 2006).
Jornadas Literarias de Arucas (Canarias, 2008).
Història i memòria: les fonts orals a les biblioteques i els arxius (Barcelona, 2009).
Eines per a treballs de memòria oral (Manresa, 2009).

- Creixement de la col·lecció local.
- Biblioteca generadora d'informació.
- Complicitat entre les persones grans i els agents participants.
- Contribució a la recuperació de la història de la vida quotidiana contemporània.
- Reforç de la característica de proximitat i de punt de trobada de la Biblioteca.

- La continuïtat dels treballs de recerca implica reunions i formació cada any, així com moltes hores de dedicació i seguiment.